La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Deuteronomi

Deuteronomi 33

419 referències creuades · llegeix el capítol →

Moisès beneeix les tribus d’Israel

1

Abans de morir, Moisès, l’home de Déu, va beneir així els israelites:

  • Josuè 14,6 Un dia, alguns de la tribu de Judà anaren a Guilgal a trobar Josuè. Caleb, fill de Jefunnè, del clan de Quenaz, li digué: —Tu saps prou bé què va dir el Senyor a Moisès, l’home de Déu, referent a tu i a mi, quan érem a Cadeix-Barnea.
  • Gènesi 49,1 Jacob va cridar els seus fills i els digué: —Reuniu-vos i us anunciaré el que us passarà en el futur:
  • 1 Samuel 2,27 Un home de Déu anà a trobar Elí i li digué: —Això t’anuncia el Senyor: “Ja saps que em vaig manifestar a la família del teu pare, quan ells eren a Egipte al servei del faraó.
  • Joan 14,27 »Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dona. Que els vostres cors s’asserenin i no temin.
  • Gènesi 27,27-29 S’hi va acostar i el besà. Quan Isaac va sentir l’olor dels seus vestits, el va beneir, dient: —Oh, l’olor del meu fill! És la d’un camp que el Senyor beneeix. […]
  • 1 Reis 13,6 Llavors el rei va demanar a l’home de Déu: —Apaivaga el Senyor, el teu Déu! Intercedeix per mi, que pugui tornar la mà enrere! L’home de Déu va apaivagar el Senyor, i el rei pogué tornar enrere la mà, que va quedar com abans.
  • 2 Pere 1,21Gènesi 49,281 Samuel 9,6-71 Timoteu 6,11Salms 90,1Joan 16,332 Timoteu 3,171 Reis 13,1Gènesi 27,4Lluc 24,50-51Jutges 13,6
2

—El Senyor els ha vingut del Sinaí, ha clarejat a l’horitzó des de Seïr, ha resplendit des de la muntanya de Paran, ha arribat des de la cort celestial; de la seva pròpia mà els envia el foc d’una llei.

3

Realment tu estimes els pobles, tens a la mà tots els seus déus. I ells s’inclinen als teus peus per recollir les teves instruccions.

4

Moisès ens ha prescrit una Llei, donada en possessió a l’assemblea de Jacob.

  • Joan 1,17 Perquè la Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist.
  • Joan 7,19 ¿No és cert que Moisès us va donar la Llei? I, en canvi, ningú de vosaltres no la compleix! Per què busqueu de matar-me?
  • Salms 119,111 Tindré sempre per herència el teu pacte: és l’alegria del meu cor.
  • Deuteronomi 9,26-29 Vaig pregar al Senyor dient: “Senyor Déu, no destrueixis el poble que és la teva heretat, el poble que la teva grandesa ha rescatat i ha fet sortir d’Egipte amb mà forta. […]
  • Salms 119,72 M’estimo més la Llei que surt dels teus llavis que mil monedes d’or o de plata.
5

Ja va haver-hi un rei a Jeixurun, quan es reuniren els caps del poble, quan s’ajuntaren les tribus d’Israel.

  • Deuteronomi 32,15 Jeixurun s’engreixà i tirava guitzes. Gras, fornit i corpulent, abandonà Déu, el seu creador, deshonrà la Roca que el salvava.
  • Jutges 17,6 En aquell temps no hi havia rei a Israel i tothom feia el que li semblava.
  • Nombres 23,21 Ell no veu culpa en el poble de Jacob, no veu maldat en els fills d’Israel. El Senyor, el seu Déu, és amb ells, i ells l’aclamen com a rei.
  • Nombres 16,13-15 ¿No en tens prou d’haver-nos tret d’un país que regalima llet i mel per fer-nos morir al desert, que encara pretenguis ser el nostre cap? […]
  • Èxode 18,19 Ara escolta el meu consell i Déu t’ajudarà. Tu sigues el representant del poble davant de Déu i presenta a Déu els seus assumptes.
  • Èxode 18,16 Quan tenen un plet venen aquí, perquè jo sentenciï entre ells i els faci conèixer els decrets de Déu i les seves lleis.
  • Jutges 9,2Gènesi 36,31Jutges 8,22
6

»Que visqui la tribu de Rubèn, que mai no desaparegui, encara que sigui poc nombrosa.

  • Nombres 32,31-32 Els homes de Gad i de Rubèn van respondre a Moisès: —Farem el que el Senyor ha comunicat als teus servents. […]
  • Gènesi 49,8 »Judà, els teus germans t’enaltiran. Agafaràs pel coll els enemics, es prosternaran davant teu els teus germans.
  • Josuè 22,1-9 Llavors Josuè va convocar els homes de les tribus de Rubèn i de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès […]
  • Gènesi 49,3-4 »Rubèn, tu ets el meu primogènit, la meva força, la primícia del meu vigor, superior en dignitat, superior en poder, […]
7

Per a la tribu de Judà, Moisès digué: —Escolta, Senyor, el crit de Judà i retorna’l a la resta del seu poble. Judà es defensarà amb les seves mans: ajuda’l contra els seus enemics.

8

Per a la tribu de Leví, digué: —Tu, Senyor, has confiat els teus urim i tummim a uns homes que et són fidels, després de posar-los a prova a Massà i discutir amb ells a les fonts de Meribà.

9

Han dit al pare i a la mare: “No sabem qui sou.” No han reconegut els seus germans i han ignorat els seus fills, per guardar la teva paraula i vetllar per la teva aliança.

10

Indicaran a Jacob les teves sentències, les teves respostes, al poble d’Israel; cremaran ofrenes a la teva presència, i holocaustos sobre el teu altar.

11

Beneeix, Senyor, el seu coratge, i que el seu culte et sigui plaent. Esclafa la força dels seus adversaris; que els seus enemics no s’aixequin mai més.

  • Ezequiel 20,40-41 Tan sols a la meva muntanya santa, a la muntanya alta d’Israel, m’adorarà tot el poble d’Israel, instal·lat tot ell al país. Ho dic jo, el Senyor Déu. Allí em complaureu, allí acceptaré l’ofrena de les parts que em són reservades, les vostres primícies i tot allò que em consagreu. […]
  • 2 Samuel 24,23 Jo, Aravna, t’ho dono tot, oh rei! I va afegir: —Que el Senyor, el teu Déu, et sigui propici!
  • Ezequiel 43,27 Passats els set dies, des del dia vuitè en endavant, els sacerdots oferiran en aquell altar els holocaustos i els sacrificis de comunió. Llavors jo em complauré en vosaltres. Ho dic jo, el Senyor Déu.
  • Mateu 10,14-15 Si no us acullen ni escolten les vostres paraules, sortiu d’aquella casa i d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus. […]
  • Amós 5,10 Vosaltres odieu el qui exigeix judicis justos, avorriu el qui diu la veritat.
  • Nombres 35,2-8 —Ordena als israelites que, dels territoris que els han tocat en heretat, donin als levites algunes ciutats per a habitar-hi, amb els pasturatges dels voltants. […]
  • Nombres 18,8-20Salms 20,3Deuteronomi 18,1-5Lluc 10,161 Tessalonicencs 4,8Lluc 10,10-12Isaïes 29,21Jeremies 15,10Malaquies 1,8-10
12

Per a la tribu de Benjamí, digué: —Que l’estimat del Senyor visqui confiat; l’Altíssim l’empara tot el dia, habita entre els seus turons.

  • 2 Cròniques 15,2 anà a trobar Asà i li digué: —Asà i tots els de Judà i de Benjamí, escolteu-me! Si esteu amb el Senyor, ell estarà amb vosaltres; si el cerqueu, es deixarà trobar; però si l’abandoneu, ell també us abandonarà.
  • Mateu 23,37 »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut.
  • Salms 91,4 t’abrigarà amb les seves plomes, trobaràs refugi sota les seves ales: la seva fidelitat et serà escut i cuirassa.
  • Isaïes 51,16 T’he posat als llavis les meves paraules, t’he amagat a l’ombra de la meva mà per plantar de nou el cel i fonamentar la terra, per dir a Sió: Ets el meu poble.»
  • Deuteronomi 12,10 Quan travessareu el Jordà i us instal·lareu al país que el Senyor, el vostre Déu, us dona en possessió, ell us concedirà el repòs de tots els enemics del voltant, i podreu viure segurs.
  • Isaïes 37,35 Protegiré Jerusalem i la salvaré, per consideració a mi mateix i a David, el meu servent.”
  • 2 Cròniques 17,17-19Isaïes 37,222 Cròniques 11,11 Reis 12,21Jutges 1,21Deuteronomi 33,27-29Èxode 28,12Salms 132,14Josuè 18,11-28
13

Per a la tribu de Josep, digué: —Que el Senyor beneeixi el seu país amb els dons de la rosada del cel i de les aigües abismals de sota la terra;

  • Gènesi 49,22-26 »Josep és un plançó fruitós, un plançó fruitós vora una font; els seus brots s’enfilen paret amunt. […]
  • Miquees 5,7 La resta dels de Jacob serà entre les nacions, enmig de molts pobles, com un lleó entre els animals feréstecs o com un cadell de lleó entre ramats d’ovelles: passen, trepitgen i trossegen, i no hi ha qui pugui arrencar-los la presa.
  • Osees 14,5 Diu el Senyor: «Jo els guariré de la seva infidelitat i els estimaré amb tot el cor. Ja no estic indignat amb ells.
  • Proverbis 3,20 amb la seva ciència fa brollar les fonts de les aigües, i dels núvols s’escola la pluja.
  • Proverbis 19,12 Rugit de lleó, el furor del rei; el seu favor, rosada damunt l’herba.
  • Isaïes 18,4 Perquè el Senyor m’ha dit: «Des del lloc on habito observaré amb tota calma, la calma d’un dia lluminós i càlid, la calma de la mullena en temps de sega.
  • Salms 110,3Gènesi 48,15-20Zacaries 8,12Gènesi 27,28-29Job 29,19Deuteronomi 32,2Gènesi 48,9Gènesi 48,5
14

amb els dons de les collites de l’any i de la fruita que cada mes madura;

  • Salms 84,11 Un dia en els teus atris val més que mil a fora. M’estimo més quedar-me al llindar de la casa del meu Déu que anar a viure amb els injustos.
  • Mateu 5,45 Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos.
  • Salms 65,9-13 Els qui viuen als extrems de la terra s’esglaien de veure els teus prodigis; les portes de l’aurora i del crepuscle, les omples de goig. […]
  • Fets 14,17 tot i això, mai no deixà de donar testimoni de si mateix amb els seus favors, concedint-vos del cel pluges i èpoques de fertilitat i omplint d’aliment i d’alegria els vostres cors.
  • 1 Timoteu 6,17 Recomana als rics d’aquest món que no siguin altius i que no confiïn en riqueses fugisseres, sinó en Déu, que ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm.
  • Salms 104,19 Has creat la lluna, que assenyala les festes; el sol coneix el lloc on s’ha de pondre.
  • Malaquies 4,2Salms 8,3Deuteronomi 28,8Salms 74,162 Samuel 23,4Levític 26,4Apocalipsi 22,2
15

amb les primícies dels cims primordials i els dons de les collades eternes;

  • Habacuc 3,6 S’atura i pren mides a la terra, mira, i les nacions s’estremeixen. Les muntanyes perpètues s’esmicolen, s’enfonsen els turons antics, els camins eterns per on passava.
  • Gènesi 49,26 benediccions del teu pare, més potents que les benediccions de les muntanyes antigues, millors que les delícies de les collades eternes. Que totes elles davallin damunt el cap de Josep, sobre el front del qui ha estat consagrat sobre els germans.
  • Jaume 5,7 Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el camperol espera el fruit preciós de la terra, prenent paciència fins que li arriben les pluges de tardor i de primavera.
16

amb els dons de la terra i de tot el que hi viu i el favor del Déu que habita al Sinaí. Que tot això coroni el cap de Josep, el front del qui ha estat consagrat entre els germans.

17

Honor a Josep, el primer toro nascut del ramat del Senyor! Té grans banyes, com de búfal, que envesteixen alhora tots els pobles, d’un cap a l’altre de la terra. Una de les banyes és la multitud d’Efraïm; l’altra, la gentada de Manassès.

18

Per a les tribus de Zabuló i d’Issacar, digué: —Tu, Zabuló, alegra’t de les teves campanyes, i tu, Issacar, sota les teves tendes!

  • Gènesi 49,13-15 »Zabuló viurà vora la mar, serà una badia on les naus fondejaran. El seu territori arribarà fins a Sidó. […]
  • Jutges 5,14 També venen els d’Efraïm, arrelats a les muntanyes d’Amalec. Darrere, segueix Benjamí, responent a la crida. De Maquir han baixat els qui comanden; de Zabuló, els qui tenen la vara de cabdill.
  • Josuè 19,11 pujava en direcció a ponent fins a Maralà, arribava a Dabèixet i feia cap al torrent que baixa al davant de Jocneam.
19

Convidaran a la muntanya altres pobles, i allà oferiran els sacrificis prescrits, perquè exploten les riqueses dels mars i els tresors amagats a la sorra.

  • Isaïes 60,5 Ho veuràs i t’estremiràs de goig. El teu cor, meravellat, s’eixamplarà, quan aboquin damunt teu els tresors de la mar i portin a casa teva les riqueses de les nacions.
  • Isaïes 2,3 s’hi encaminaran tots els pobles dient: «Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob. Ell ens ensenyarà els seus camins, i nosaltres seguirem les seves rutes.» Perquè de Sió en surt l’ensenyament, de Jerusalem, la paraula del Senyor.
  • Salms 4,5 Temeu Déu i no pequeu; examineu dins la cambra el vostre cor i feu silenci. Pausa
  • Salms 51,16-17 No em demanis compte de la sang que he vessat, Déu meu, Déu que em salves, i celebraré que ets just i que ets bo. […]
  • Èxode 15,17 Fes-lo entrar a la muntanya; implanta’l, Senyor, a la teva heretat, al lloc que has preparat per a residir-hi, al santuari que han bastit les teves mans.
  • Salms 50,13-15 ¿Et creus que menjaré carn de vedells i beuré la sang dels bocs? […]
  • Hebreus 13,15-16Jeremies 50,4-5Salms 51,19Miquees 4,21 Pere 2,5Isaïes 60,16Salms 107,22Isaïes 66,11-12Deuteronomi 32,13
20

Per a la tribu de Gad, digué: —Beneït sigui el Senyor, que dona a Gad un extens territori! Gad s’estira com un lleó i esquartera cap i potes.

  • Gènesi 49,19 »A Gad l’atacaran incursions de bandolers; però, quan ell els ataqui, no els deixarà de petja.
  • 1 Cròniques 4,10 Jabés va fer aquesta petició al Déu d’Israel: «Si veritablement em beneeixes, engrandeix el meu territori, ajuda’m i protegeix-me del mal, perquè no sofreixi.» Déu li va concedir el que li havia demanat.
  • Gènesi 9,26-27 I afegí: —Beneït sigui el Senyor, Déu de Sem! Que Canaan sigui el seu esclau! […]
  • Miquees 5,8 Alçaràs la mà contra els teus adversaris, i els teus enemics acabaran exterminats.
  • 1 Cròniques 12,37-38 D’Aser, quaranta mil homes aptes per a l’exèrcit i disposats a combatre. […]
  • Josuè 13,8 L’altra meitat de la tribu de Manassès i les tribus de Rubèn i de Gad ja havien rebut la seva heretat a la banda oriental del Jordà. Moisès, servent del Senyor, els l’havia assignada.
  • Josuè 13,10Salms 18,36Salms 18,19Josuè 13,24-281 Cròniques 12,8-141 Cròniques 5,18-21
21

S’ha escollit la millor part, la part que correspon al comandant, quan s’han reunit els caps del poble. Ha complert els justos determinis del Senyor, les seves decisions a favor d’Israel.

  • Nombres 32,16-42 Llavors els de les tribus de Gad i de Rubèn es van acostar a Moisès per dir-li: —Nosaltres construirem aquí pletes per als nostres ramats i poblacions per a les nostres famílies. […]
  • Jutges 5,11 Amb veu més forta que els aiguaders, la gent canta en els abeuradors les victòries del Senyor, les victòries dels camperols d’Israel: el poble del Senyor ja baixa a les ciutats!
  • Jutges 5,2 Quan a Israel s’aixequen capitans, el poble s’ofereix voluntari: Beneïu el Senyor!
  • Josuè 4,12-13 Els homes de les tribus de Rubèn i de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès es van situar armats a l’avantguarda dels israelites, tal com Moisès els havia ordenat. […]
  • Josuè 1,14 a la banda oriental del Jordà.” Les vostres dones, les vostres criatures i els vostres ramats poden quedar-se al territori que Moisès us va donar aquí, a l’est del riu Jordà; però vosaltres, tots els qui sou aptes per a la guerra, el travessareu, armats, davant els vostres germans. Ajudeu-los
  • Josuè 22,1-4 Llavors Josuè va convocar els homes de les tribus de Rubèn i de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès […]
  • Nombres 32,1-6
22

Per a la tribu de Dan, digué: —Dan és un cadell de lleó que es llança des de Basan.

  • Josuè 19,47 La tribu de Dan no pogué ocupar el seu territori. Per això van pujar a atacar Lèixem. Se’n van apoderar, van passar els habitants a tall d’espasa, van prendre possessió de la ciutat i s’hi van instal·lar. Després li posaren el nom de Dan, en record de Dan, el seu avantpassat.
  • Jutges 18,27 Així, doncs, els danites es van endur els objectes que Micà havia fet i el sacerdot que tenia. Després van arribar a Laix, aquell poble tranquil i refiat. Mataren tota la gent i van calar foc a la ciutat.
  • 1 Cròniques 12,35 De Neftalí, mil caps i, amb ells, trenta-set mil homes armats amb escut i llança.
  • Gènesi 49,16-17 »Dan farà de jutge del seu poble, com una de les tribus d’Israel. […]
  • Jutges 16,30 Llavors va cridar: —Que mori jo amb tots els filisteus! Va empènyer amb totes les seves forces, i el temple es va ensorrar damunt els magistrats i tota la gent que eren a dins. Samsó en va matar més en el moment de morir que no pas quan vivia.
  • Jutges 15,8 I se les va emprendre a puntades de peu a l’entrecuix dels filisteus. Després se n’anà a viure en una escletxa del penyal d’Etam.
  • Jutges 14,19Jutges 15,15Jutges 14,6Jutges 13,2Jutges 13,24-25
23

Per a la tribu de Neftalí, digué: —Sacia’t, Neftalí, de favors, deixa’t omplir, que el Senyor et beneeix: pren possessió del mar i de migjorn.

  • Gènesi 49,21 »Neftalí és una cérvola en llibertat, que cria cervatells bonics.
  • Mateu 4,16 el poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país de mort i de tenebra.
  • Jeremies 31,14 Satisfaré els sacerdots amb el bo i millor de les ofrenes, i l’abundor de casa meva saciarà el meu poble. Ho dic jo, el Senyor.»
  • Salms 36,8 Que n’és, de preciós, Déu meu, el teu amor! Els homes s’emparen a l’ombra de les teves ales,
  • Mateu 4,13 però va deixar Natzaret i se n’anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí.
  • Salms 90,14 Que cada matí ens saciï el teu amor, i ho celebrarem amb goig tota la vida.
  • Josuè 19,32-39Mateu 11,28Isaïes 9,1-2
24

Per a la tribu d’Aser, digué: —Beneït Aser entre els fills de Jacob, predilecte entre els seus germans! Que banyi amb oli els seus peus.

  • Gènesi 49,20 »Aser tindrà un pa suculent, farà que sigui les delícies dels reis.
  • Proverbis 3,3-4 No perdis l’amor ni la fidelitat: lliga-te-les al coll, grava-te-les al cor, […]
  • Romans 14,18 El qui serveix el Crist d’aquesta manera, agrada a Déu i és reconegut pels homes.
  • Job 29,6 Podia banyar-me els peus amb llet, del terreny pedregós en treia rius d’oli.
  • Salms 128,6 Que puguis veure els fills dels teus fills. Pau a Israel!
  • Salms 128,3 La teva esposa fruitarà com una parra, dins la intimitat de casa teva; els teus fills seran com plançons d’olivera al voltant de la taula.
  • Fets 7,10Salms 115,15Èxode 12,10Romans 15,31
25

De ferro i de bronze són els teus forrellats; tota la vida mantindràs la teva força.

26

»No hi ha ningú com el teu Déu, Jeixurun: per auxiliar-te, cavalca dalt al cel, ple de majestat entre els núvols.

27

És un recer, el Déu de l’antigor; desplega aquí baix el seu poder etern. Ell expulsa al teu davant els enemics i t’ha manat d’exterminar-los.

28

»El poble d’Israel habita confiat; la font de Jacob raja sense destorb cap a una terra de sembrats i de vinyes, regada per la rosada del cel.

29

Feliç de tu, Israel! Qui és com tu, poble salvat pel Senyor? Ell et protegeix com un escut, és l’espasa que et fa altiu. Els teus enemics se’t sotmetran, i tu trepitjaràs els cims del seu país.