Mateu 19

Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, se’n va anar de Galilea i arribà al territori de Judea, a l’altra banda del Jordà.

El va seguir molta gent, i allí els curava.

Aleshores se li van atansar uns fariseus i, per posar-lo a prova, li preguntaren: —¿És permès a un home de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu?

Jesús els va dir: —¿No heu llegit en l’Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona ?

I continuà: — Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn.

Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi.

Ells li pregunten: —Doncs com és que Moisès va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a la seva muller un document de divorci ?

Jesús els respon: —Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Però al principi no era pas així.

I jo us dic que el qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, i es casa amb una altra, comet adulteri.

Els deixebles li diuen: —Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se.

Ell els respongué: —No tothom comprèn aquest ensenyament, sinó tan sols aquells a qui és concedit.

»N’hi ha que no es casen perquè són eunucs des de les entranyes de la mare; altres són eunucs perquè els homes els n’han fet; però n’hi ha que es fan eunucs a ells mateixos per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui.

Llavors alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els renyaven.

Jesús digué: —Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.

I, després d’imposar-los les mans, se’n va anar d’allí.

Un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li: —Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?

Jesús li digué: —Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments.

Ell li preguntà: —Quins? Jesús respongué: — No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament,

honra el pare i la mare , i estima els altres com a tu mateix.

El jove li va dir: —Tot això ja ho he complert. Què em falta encara?

Jesús li respongué: —Si vols ser perfecte, ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.

Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns.

Llavors Jesús digué als seus deixebles: —En veritat us dic que un ric difícilment entrarà al Regne del cel.

Més encara: és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.

Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt desconcertats, i deien: —Si és així, qui pot salvar-se?

Jesús se’ls mirà i els digué: —Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot.

Llavors Pere li va dir: —Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit. Què rebrem, doncs?

Jesús els digué: —En veritat us ho dic: quan neixi el món nou i el Fill de l’home s’assegui en el seu tron gloriós, també vosaltres, els qui m’heu seguit, us asseureu en dotze trons per jutjar les dotze tribus d’Israel.

I tothom qui pel meu nom hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna.

»Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers.