Gènesi 43

264 referències creuades · llegeix el capítol →

Segon viatge a Egipte, amb Benjamí

La fam continuava afeixugant el país.

Gènesi 12,10 Una gran fam es va abatre sobre el país. La fam era tan forta que Abram va baixar a Egipte per residir-hi un cert temps. ⤳
Gènesi 41,54-57 i van començar els set anys de fam, tal com Josep havia anunciat. La fam afeixugava per tota la terra, però en el país d’Egipte hi havia pa. […] ⤳
Gènesi 42,5 Des del país de Canaan, on també hi havia fam, els fills d’Israel van venir junt amb els qui anaven a comprar gra. ⤳
Lamentacions 5,10 El cos ens crema com un forn, enfebrat de tanta fam. ⤳
Cohèlet 9,1-2 Certament, he reflexionat sobre tot això i ho he verificat: els justos i els savis, i tots els seus treballs, són a les mans de Déu. L’home ni tan sols sap si mereixerà amor o bé odi; tots els camins són oberts davant d’ell. […] ⤳
Fets 7,11-13 Després hi hagué fam en tot Egipte i a Canaan; la necessitat era gran, i els nostres pares no trobaven aliments enlloc. […] ⤳
Gènesi 18,13

Quan la família de Jacob s’hagué acabat tot el gra que havien portat d’Egipte, el pare va dir als seus fills: —Torneu a comprar-nos més queviures.

Gènesi 42,1-2 Jacob va saber que hi havia gra a Egipte i digué als seus fills: —Què espereu? […] ⤳
Proverbis 16,18 L’orgull s’encamina al desastre, l’arrogància acaba per terra. ⤳
1 Timoteu 6,6-8 I és cert que la pietat és un gran negoci, si un s’acontenta amb el que té! […] ⤳
Proverbis 15,16 Val més venerar el Senyor i tenir poc que tenir molt i viure inquiet. ⤳
Gènesi 43,4 Si permets que el nostre germà ens acompanyi, baixarem a comprar-te més queviures. ⤳
Gènesi 43,20 —Perdó, senyor. Nosaltres ja hem vingut una altra vegada a comprar queviures. ⤳
Proverbis 31,16 1 Timoteu 5,8

Judà li va respondre: —Aquell home ens va jurar que no ens rebria si no li portàvem el nostre germà.

Gènesi 44,23 Però tu vas dir als teus servents: “Si no us acompanya el vostre germà petit, no us tornaré a rebre.” ⤳
Gènesi 43,5 Però si t’hi negues, no hi baixarem, perquè aquell home ens va dir ben clar que no ens volia rebre si no ens acompanyava el nostre germà. ⤳
Gènesi 42,15-20 Però us posaré a prova: per la vida del faraó, us asseguro que no us n’anireu d’aquest país si abans no em porteu aquí el vostre germà petit. […] ⤳
Fets 20,25 »I ara, jo sé que ningú de vosaltres no em tornarà a veure. Jo he passat enmig vostre i us he anunciat el Regne. ⤳
2 Samuel 14,32 Absalom li respongué: —Jo t’havia fet cridar perquè anessis a trobar el rei i, de part meva, li diguessis: “Per què he tornat de Gueixur? Més em valdria ser-hi encara! Vull que el rei em rebi i, si soc culpable, que em faci matar.” ⤳
Fets 20,38 afligits sobretot perquè els havia dit que ja no el tornarien a veure. Després el van acompanyar fins a la nau. ⤳
2 Samuel 14,28 Gènesi 42,33-34 2 Samuel 3,13 Fets 7,34 2 Samuel 14,24

Si permets que el nostre germà ens acompanyi, baixarem a comprar-te més queviures.

Sense referències creuades.

Però si t’hi negues, no hi baixarem, perquè aquell home ens va dir ben clar que no ens volia rebre si no ens acompanyava el nostre germà.

Èxode 20,12 »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dona el Senyor, el teu Déu. ⤳
Gènesi 44,26 li vam respondre que no podíem baixar sense el nostre germà petit, perquè tu no ens voldries rebre si veníem sense ell. ⤳
Gènesi 42,38 Jacob va replicar: —El meu fill no baixarà amb vosaltres a Egipte. El seu germà és mort, i ara només em queda ell tot sol. Si li passava res durant el viatge, vell com soc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor. ⤳

Israel els digué: —Per què m’heu hagut de perjudicar anant a contar a aquell home que teníeu un altre germà?

Sense referències creuades.

Ells contestaren: —Aquell home ens va fer moltes preguntes sobre nosaltres i la nostra família: “Viu encara el vostre pare? Teniu encara algun altre germà?” Nosaltres ens vam limitar a respondre-li. No podíem pas ni imaginar que ens diria: “Porteu aquí el vostre germà.”

Gènesi 43,3 Judà li va respondre: —Aquell home ens va jurar que no ens rebria si no li portàvem el nostre germà. ⤳
Gènesi 42,13 Ells li tornaren a dir: —Nosaltres, aquests servents teus, érem dotze germans, fills d’un mateix pare, al país de Canaan. El més petit s’ha quedat amb el nostre pare, i l’altre ha desaparegut. ⤳
Gènesi 43,27 Josep els va preguntar com estaven i després els digué: —Com es troba el vostre pare, aquell vellet de qui em vau parlar? Encara és viu? ⤳

Llavors Judà va dir al seu pare Israel: —Deixa venir el noi amb mi. En marxa! Anem-hi, si volem sobreviure tu, nosaltres i les nostres famílies. Altrament, ens espera la mort.

Gènesi 42,2 M’han dit que a Egipte hi ha blat. Baixeu-hi a comprar-ne perquè puguem sobreviure; que si no, morirem. ⤳
Deuteronomi 33,6 »Que visqui la tribu de Rubèn, que mai no desaparegui, encara que sigui poc nombrosa. ⤳
Gènesi 50,21 Per tant, no tingueu cap por: jo us mantindré a vosaltres i mantindré els vostres fills. Els va consolar i els parlava al cor. ⤳
Salms 118,17 No moriré, viuré encara, per contar les obres del Senyor. ⤳
Èxode 20,12 »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dona el Senyor, el teu Déu. ⤳
Esdres 8,21 »Allí, vora el canal d’Ahavà, vaig proclamar un dejuni, per humiliar-nos davant el nostre Déu i demanar-li que ens concedís un feliç viatge, a nosaltres i als nostres fills, amb tots els nostres béns. ⤳
Gènesi 44,26 2 Reis 7,13 Nombres 14,31 Gènesi 45,19 Gènesi 50,8 2 Reis 7,4 Gènesi 42,38

Jo em faig responsable d’ell. Si no te’l torno, me’n podràs demanar comptes, i per sempre més seré culpable davant teu.

Gènesi 42,37 Aleshores Rubèn va dir al seu pare: —Si no et torno Benjamí, pots fer morir els meus dos fills. Confia-me’l, que jo te’l tornaré. ⤳
Filèmon 1,18-19 I si t’ha perjudicat o et deu alguna cosa, carrega-ho al meu compte. […] ⤳
Gènesi 44,32-33 A més, jo m’havia fet responsable del noi davant el meu pare dient-li: “Si no te’l porto, per sempre més seré culpable davant teu.” […] ⤳
Hebreus 7,22 Per tant, ara Jesús garanteix una aliança millor. ⤳
Job 17,3 Accepta, Senyor, de ser el meu garant. Qui es comprometria, sinó tu, a favor meu? ⤳
Ezequiel 33,6 Suposem, en canvi, que el sentinella veu que s’acosta l’espasa de l’enemic però no toca el corn i la gent no està alerta. Si algú és sorprès i el maten, ni que ell sigui culpable, jo demanaré comptes d’aquella sang al sentinella.” ⤳
Ezequiel 3,18 Gènesi 9,5 Salms 119,122 Ezequiel 3,20 1 Reis 1,21 Gènesi 31,39 Ezequiel 33,8 Lluc 11,50

Que, si no ens entretinguéssim tant, a hores d’ara ja hauríem anat i tornat dues vegades.

Gènesi 19,16 Veient que Lot s’entretenia massa, com que el Senyor se n’havia compadit, els àngels el van agafar per la mà juntament amb la seva dona i les seves dues filles i els van treure tots de la ciutat. ⤳

El seu pare Israel els digué: —Feu-ho així, si no hi ha més remei. Preneu en els vostres sacs els millors productes del nostre país i porteu-los com a obsequi a aquell home: una mica de resina aromàtica i una mica de mel, goma adragant, làdanum, festucs i ametlles.

Gènesi 37,25 Després s’assegueren a menjar. Tot menjant, van veure passar una caravana d’ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats de resines aromàtiques —goma adragant, estorac i làdanum—, que transportaven a Egipte. ⤳
Jeremies 8,22 ¿No hi ha bàlsam a Galaad? ¿No hi ha allí ningú capaç de curar-me? Per què no es tanca mai la ferida del meu poble? ⤳
Proverbis 18,16 Un obsequi obre les portes i condueix a la presència dels importants. ⤳
1 Samuel 9,7 Saül va dir al mosso: —Està bé, anem-hi! Però, què li portarem, a aquest home? No ens queda cap pa a les alforges. No podem fer cap present a l’home de Déu. Què li podríem donar? ⤳
Ezequiel 27,17 Judà i el país d’Israel també mercadejaven amb tu: et canviaven els teus productes per blat de Minnit, mill, mel, oli i bàlsam. ⤳
Salms 76,11 Els homes enfurits et lloaran, i es vestiran de sac els supervivents d’aquella fúria. ⤳
1 Reis 10,25 Ester 4,16 Proverbis 17,18 1 Reis 15,19 2 Reis 8,8 Salms 68,29 Salms 72,10 Ezequiel 27,15 Càntic 8,14 Càntic 4,10 2 Reis 20,12 1 Reis 4,21 Gènesi 43,14 Proverbis 21,14 Gènesi 33,10 Càntic 4,14 Deuteronomi 33,14 Gènesi 32,13-21 1 Samuel 25,27

Endueu-vos el doble de diners i restituïu els que vau trobar a dins dels vostres sacs. Potser va ser un error.

Gènesi 42,25 Després va donar ordres que els omplissin els sacs de blat, però que tornessin els diners de cada un posant-los dins el seu sac i que els donessin provisions per al viatge. Així es va fer. ⤳
Gènesi 42,35 Llavors van buidar els sacs i cadascú hi va trobar la seva bossa amb els diners. En veure els diners, ells i el seu pare es van esglaiar. ⤳
Romans 12,17 No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom. ⤳
1 Tessalonicencs 4,6 Que ningú no perjudiqui els altres germans ni s’aprofiti d’ells en aquesta qüestió, perquè el Senyor demanarà comptes de tot això, com ja us hem dit i repetit. ⤳
Romans 13,8 No tingueu cap deute amb ningú, si no és l’amor que us deveu els uns als altres. Qui estima els altres ha complert plenament la Llei. ⤳
Filipencs 4,8 Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable, just, pur, amable, lloable, tot allò que sigui virtuós i digne d’elogi. ⤳
2 Corintis 8,21 Hebreus 13,8 1 Tessalonicencs 5,21

Preneu el vostre germà i torneu a visitar aquell home.

Gènesi 42,38 Jacob va replicar: —El meu fill no baixarà amb vosaltres a Egipte. El seu germà és mort, i ara només em queda ell tot sol. Si li passava res durant el viatge, vell com soc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor. ⤳

Que el Déu totpoderós faci que ell s’apiadi de vosaltres i deixi tornar l’altre germà que té a la presó i també Benjamí! Pel que fa a mi, si he de perdre els meus fills, els perdré.

Ester 4,16 —Ves a reunir tots els jueus de Susa i dejuneu per mi, sense menjar ni beure res durant tres dies i tres nits. També jo i les meves serventes dejunarem igualment. Després, per bé que la llei no ho permet, em presentaré al rei, i si em toca morir, moriré. ⤳
Gènesi 17,1 Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué: —Jo soc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible. ⤳
Fets 21,14 Veient que no es deixava convèncer, no vam insistir més i dèiem: —Que es faci la voluntat del Senyor. ⤳
Gènesi 22,14 A aquell indret, Abraham li va donar el nom de «el Senyor proveeix». Per això, encara avui, la gent diu: «A la muntanya, el Senyor es proveeix.» ⤳
Proverbis 16,7 Si el Senyor es complau en la conducta d’algú el reconcilia fins amb els seus enemics. ⤳
Nehemies 1,11 Ah, Senyor, escolta amb atenció la pregària del teu servent i la pregària de tots els qui es complauen a reverenciar el teu nom. I ara et demano que els plans del teu servent arribin a bon terme i que el rei m’aculli amb benevolència. »En aquella època jo era coper del rei. ⤳
Salms 119,41 Salms 37,5-7 Gènesi 35,11 Isaïes 49,13 Proverbis 1,1 Salms 100,5 Fets 7,10 Gènesi 39,21 2 Joan 1,3 1 Timoteu 1,2 1 Timoteu 1,16 Lluc 1,50 Esdres 7,27 Titus 1,4 Gènesi 28,3 Gènesi 42,24 Gènesi 32,11-28 Gènesi 42,36 Proverbis 21,1

Segona entrevista amb Josep

Els germans es van endur els regals i el doble de diners. Van baixar a Egipte amb Benjamí i es presentaren a Josep.

Sense referències creuades.

Quan Josep veié Benjamí amb ells, va dir al seu majordom: —Porta aquesta gent a casa meva, fes matar un cap de bestiar i prepara’l, que dinaran amb mi aquest migdia.

Gènesi 44,1 Després Josep va donar aquesta ordre al seu majordom: —Omple de queviures els sacs d’aquesta gent, tant com en puguin dur, i posa els diners que pagui cada un a la boca del seu sac. ⤳
Gènesi 43,19 Es van acostar, doncs, al majordom de Josep i li van parlar a l’entrada de la casa: ⤳
Proverbis 9,2 ha matat el bestiar, ha preparat el vi i fins ha parat la taula. ⤳
Gènesi 21,8 L’infant anava creixent. Quan va ser desmamat, Abraham ho celebrà amb un gran banquet. ⤳
Gènesi 31,54 Acabat va oferir un sacrifici dalt la muntanya i va invitar la seva gent a menjar. Després de l’àpat, van passar la nit a la muntanya. ⤳
Gènesi 44,4 Tot just havien sortit de la ciutat, quan encara no eren gaire lluny, Josep va dir al seu majordom: —Surt a perseguir aquests homes, atrapa’ls i digues-los: “Per què heu tornat mal per bé? ⤳
Gènesi 15,2 Gènesi 39,4-5 1 Samuel 25,11 Gènesi 26,30 Gènesi 24,2-10

El majordom va executar les ordres de Josep i conduí aquella gent a casa seva.

Sense referències creuades.

Quan van veure que els feien entrar a casa de Josep, van tenir por, i es deien: «Ens hi fan entrar pels diners que, en el primer viatge, ens van posar dins els nostres sacs. Ara se’ns tiraran al damunt i ens maltractaran, ens prendran els ases i ens faran esclaus.»

Gènesi 42,35 Llavors van buidar els sacs i cadascú hi va trobar la seva bossa amb els diners. En veure els diners, ells i el seu pare es van esglaiar. ⤳
Salms 73,16 M’esforçava per entendre-ho, m’hi esforçava inútilment, ⤳
Marc 6,16 Herodes, sentint tot això, deia: —És Joan, el qui jo vaig fer decapitar, que ha ressuscitat. ⤳
Job 15,21 Sempre sent veus que l’esglaien, el Devastador l’assalta mentre està en pau. ⤳
Romans 7,8 Però el pecat va aprofitar l’ocasió que li brindava aquest manament i va desvetllar en mi tota mena de mals desigs; perquè, sense Llei, el pecat era mort. ⤳
Jutges 13,22 Després digué a la seva dona: —Ben segur que morirem, perquè hem vist un ésser diví. ⤳
Deuteronomi 22,14 Gènesi 42,28 Isaïes 7,2 Jutges 14,4 Deuteronomi 22,17 Job 30,14 Gènesi 42,21 Mateu 14,26-27 Salms 53,5

Es van acostar, doncs, al majordom de Josep i li van parlar a l’entrada de la casa:

Sense referències creuades.

—Perdó, senyor. Nosaltres ja hem vingut una altra vegada a comprar queviures.

Gènesi 42,3 Per això, deu dels germans de Josep van baixar a Egipte a comprar-hi blat. ⤳
Gènesi 42,10 Ells van protestar: —No, senyor! Nosaltres, els teus servents, hem vingut a comprar menjar. ⤳
Gènesi 42,27 Quan es van deturar per passar la nit, un d’ells va obrir el seu sac per donar menjar al seu ase i veié els seus diners a la boca del sac. ⤳
Gènesi 43,7 Ells contestaren: —Aquell home ens va fer moltes preguntes sobre nosaltres i la nostra família: “Viu encara el vostre pare? Teniu encara algun altre germà?” Nosaltres ens vam limitar a respondre-li. No podíem pas ni imaginar que ens diria: “Porteu aquí el vostre germà.” ⤳
Gènesi 42,35 Llavors van buidar els sacs i cadascú hi va trobar la seva bossa amb els diners. En veure els diners, ells i el seu pare es van esglaiar. ⤳
Gènesi 43,3 Judà li va respondre: —Aquell home ens va jurar que no ens rebria si no li portàvem el nostre germà. ⤳

De retorn, en arribar al lloc on havíem de fer nit, vam obrir els nostres sacs i cada un va trobar a la boca del seu sac justament els diners que havia pagat. Ara els venim a tornar

Gènesi 43,12 Endueu-vos el doble de diners i restituïu els que vau trobar a dins dels vostres sacs. Potser va ser un error. ⤳
1 Pere 2,12 Que la vostra manera de viure enmig dels pagans sigui del tot correcta. Així, els qui ara us calumnien acusant-vos de malfactors es fixaran en les vostres bones obres i glorificaran Déu el dia que vingui a visitar-vos. ⤳
Hebreus 13,18 Pregueu per nosaltres: estem convençuts que la nostra consciència és recta, i en tota ocasió volem comportar-nos com cal. ⤳
1 Pere 3,16 Però feu-ho suaument i amb respecte, mantenint la rectitud de consciència; així quedaran confosos els qui ara us calumnien, els qui us difamen per la vostra recta manera de viure en Crist. ⤳
Gènesi 43,15 Els germans es van endur els regals i el doble de diners. Van baixar a Egipte amb Benjamí i es presentaren a Josep. ⤳
Hebreus 13,5 Que l’amor al diner no inspiri la vostra conducta; acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: No et deixaré, no t’abandonaré. ⤳
Romans 12,17 Gènesi 42,27-35 Romans 13,8

i portem també més diners per comprar més queviures. No sabem pas qui va posar els diners als nostres sacs.

Sense referències creuades.

Ell els va respondre: —Estigueu tranquils, no tingueu por. El vostre Déu, el Déu del vostre pare, és qui va posar un tresor als vostres sacs, perquè els vostres diners, jo bé els vaig cobrar. Llavors va deixar Simeó en llibertat.

Gènesi 42,24 Quan Josep va tornar on ells eren, els va fer saber que retenia Simeó i el feu encadenar al seu davant. ⤳
Joan 20,26 Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: —Pau a vosaltres. ⤳
Joan 14,27 »Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dona. Que els vostres cors s’asserenin i no temin. ⤳
Joan 20,21 Ell els tornà a dir: —Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. ⤳
Lluc 10,5 Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” ⤳
Lluc 24,36 Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir: —Pau a vosaltres. ⤳
Gènesi 42,28 Joan 20,19 Jutges 6,23 Gènesi 42,36 Esdres 4,17 1 Cròniques 12,18 Jutges 19,20 1 Samuel 25,6 Gènesi 43,14

El majordom els va fer entrar a casa de Josep i els donà aigua per a rentar-se els peus i farratge per als ases.

Gènesi 18,4 Permeteu que portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra d’aquest arbre. ⤳
Gènesi 24,32 L’administrador d’Abraham va entrar a casa, i van descarregar els camells. Els van donar palla i farratge i portaren aigua perquè l’administrador i els seus homes es rentessin els peus. ⤳
Lluc 7,44 Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó: —Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me’ls ha rentat amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells. ⤳
Gènesi 19,2 Després va dir: —Si us plau, senyors meus, feu-me l’honor de venir a casa del vostre servent. Us rentareu els peus i podreu passar-hi la nit. Demà al matí continuareu el vostre camí. Ells van respondre: —No cal. Farem nit a la plaça. ⤳
Joan 13,4-17 s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; […] ⤳

Ells van preparar els regals, tot esperant l’arribada de Josep a migdia. Els havien dit que dinarien allà.

Gènesi 43,11 El seu pare Israel els digué: —Feu-ho així, si no hi ha més remei. Preneu en els vostres sacs els millors productes del nostre país i porteu-los com a obsequi a aquell home: una mica de resina aromàtica i una mica de mel, goma adragant, làdanum, festucs i ametlles. ⤳
Gènesi 43,16 Quan Josep veié Benjamí amb ells, va dir al seu majordom: —Porta aquesta gent a casa meva, fes matar un cap de bestiar i prepara’l, que dinaran amb mi aquest migdia. ⤳

Quan Josep va entrar a casa, li donaren l’obsequi que portaven, tot prostrant-se davant d’ell fins a tocar a terra.

Filipencs 2,10-11 perquè en el nom de Jesús tothom s’agenolli al cel, a la terra i sota la terra, […] ⤳
Gènesi 27,29 Que tinguis pobles per vassalls, i nacions que et prestin homenatge. Sigues senyor dels teus germans: que et prestin homenatge els fills de la teva mare. Maleïts els qui et maleiran, beneïts els qui et beneiran. ⤳
Gènesi 37,19-20 I es deien entre ells: —Mireu, aquí ve el somiador. […] ⤳
Gènesi 42,6 Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom. Quan van arribar els seus germans, es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra amb el front. ⤳
Salms 72,9 S’agenollaran davant d’ell els habitants del desert, els seus enemics s’abaixaran fins a la pols. ⤳
Romans 14,11 Tal com diu l’Escriptura: Ho dic jo, el Senyor: Tan cert com visc, afirmo que davant meu s’agenollarà tothom, i tots els llavis donaran glòria a Déu. ⤳
Gènesi 37,7-10 Gènesi 43,28

Josep els va preguntar com estaven i després els digué: —Com es troba el vostre pare, aquell vellet de qui em vau parlar? Encara és viu?

Gènesi 42,13 Ells li tornaren a dir: —Nosaltres, aquests servents teus, érem dotze germans, fills d’un mateix pare, al país de Canaan. El més petit s’ha quedat amb el nostre pare, i l’altre ha desaparegut. ⤳
Gènesi 41,16 Josep respongué al faraó: —No soc jo, sinó Déu, qui donarà al faraó la interpretació adient. ⤳
Gènesi 37,14 El pare li va dir: —Ves a veure com estan els teus germans i el bestiar i porta-me’n notícies. El pare el va enviar des de la vall d’Hebron, i Josep arribà a Siquem. ⤳
1 Cròniques 18,10 i va enviar-li el seu fill Aduram per saludar-lo i felicitar-lo d’haver fet la guerra contra Adadèzer i haver-lo vençut: Adadèzer estava en guerra amb Tohu. Tots els objectes d’or, de plata i de bronze, ⤳
Gènesi 42,11 Tots som fills d’un mateix pare, som gent honrada. Aquests servents teus no són espies. ⤳
1 Samuel 25,5 i li va enviar deu homes dient-los: —Pugeu a Carmel, presenteu-vos a Nabal i saludeu-lo de part meva. ⤳
1 Samuel 17,22 Èxode 18,7 Jutges 18,15 Gènesi 43,7

Ells respongueren: —El teu servent, el nostre pare, es troba bé, encara és viu. I es van agenollar i es prosternaren novament.

Gènesi 37,7 Durant la sega érem al camp lligant garbes. Tot d’una, la meva garba s’ha aixecat i s’ha posat dreta, mentre que les vostres garbes l’envoltaven i es prosternaven davant la meva. ⤳
Gènesi 43,26 Quan Josep va entrar a casa, li donaren l’obsequi que portaven, tot prostrant-se davant d’ell fins a tocar a terra. ⤳
2 Samuel 14,4 La dona de Tecoa es va presentar al rei i es prosternà amb el front a terra, exclamant: —Auxili, rei, auxili! ⤳
2 Cròniques 24,17 Després de la mort de Joiadà, els prohoms d’Israel vingueren a retre homenatge al rei. El rei va fer cas del que li deien, ⤳
2 Samuel 1,2 El tercer dia va arribar un home de l’exèrcit de Saül, amb els vestits esquinçats i el cap cobert de terra en senyal de dol. En arribar on era David, es prosternà. ⤳
1 Reis 1,16 Betsabé es va agenollar i es va prosternar amb el front a terra davant el rei, i aquest li preguntà: —Què desitges? ⤳
Èxode 18,7 Gènesi 37,9-10

Josep va veure Benjamí, el seu germà, fill de la seva mateixa mare, i va preguntar: —¿És aquest el vostre germà petit, de qui em vau parlar? I afegí: —Que Déu et sigui propici, fill meu.

Gènesi 42,13 Ells li tornaren a dir: —Nosaltres, aquests servents teus, érem dotze germans, fills d’un mateix pare, al país de Canaan. El més petit s’ha quedat amb el nostre pare, i l’altre ha desaparegut. ⤳
Nombres 6,25 Que et faci veure la llum de la seva mirada i s’apiadi de tu. ⤳
Gènesi 30,22-24 Finalment, Déu es va recordar de Raquel, va escoltar-la i va fer-la fecunda. […] ⤳
Malaquies 1,9 Mireu, doncs, de complaure’m i jo us concediré el meu favor. Vosaltres, sacerdots, sou els responsables de tot això. Com us puc acollir favorablement? Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. ⤳
Mateu 9,2 Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir al paralític: —Coratge, fill, et són perdonats els pecats. ⤳
Isaïes 30,19 Poble de Sió, que vius a Jerusalem, ja no ploraràs mai més. El Senyor es compadirà de tu, tan bon punt li arribi el teu clam. Així que et senti, et respondrà. ⤳
Salms 67,1 Isaïes 33,2 Salms 133,1-2 Gènesi 42,11 Salms 111,4 Gènesi 35,17-18 Mateu 9,22 Salms 112,4 2 Cròniques 29,11 Marc 10,24 Hebreus 13,1 Gènesi 45,8 1 Timoteu 1,2 Josuè 7,19

Josep, amb el cor commogut de veure el seu germà, va sortir de pressa: se li negaven els ulls. Entrà a la seva cambra i es posà a plorar.

Gènesi 42,24 Quan Josep va tornar on ells eren, els va fer saber que retenia Simeó i el feu encadenar al seu davant. ⤳
Jeremies 31,20 Efraïm és per a mi un fill preciós, un infant que m’encisa. Com és que, després de renyar-lo, encara me’n recordo tant? Per ell se’m commouen les entranyes, me l’estimo amb tendresa. Ho dic jo, el Senyor. ⤳
Joan 11,33-38 Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. […] ⤳
Filipencs 2,1 Així, doncs, per tot el que trobeu en Crist d’encoratjament, de consol en l’amor, de comunió en l’Esperit, d’afecte entranyable i compassiu, ⤳
Osees 11,8 »Efraïm, com t’he de tractar? ¿T’haig d’abandonar, Israel? ¿Haig de tractar-te com Admà? ¿He de deixar-te com Seboïm? Això em trasbalsaria el cor, s’encendria la meva pietat. ⤳
Gènesi 45,2 Josep es posà a plorar tan fort, que els egipcis ho van sentir i se’n va assabentar fins la cort del faraó. ⤳
Filipencs 1,8 1 Reis 3,26 Gènesi 45,14-15 Colossencs 3,12 2 Timoteu 1,4 1 Joan 3,17 Fets 20,19 Fets 20,31 Gènesi 46,29 Fets 20,37

Després es va rentar la cara i va tornar on eren tots. Dominant la seva emoció, manà que servissin el dinar.

Gènesi 45,1 Josep no pogué dominar més l’emoció davant tots els qui l’envoltaven i va cridar: —Feu sortir tothom del meu davant. Així, en el moment en què es va fer conèixer als seus germans, no hi havia cap dels seus assistents. ⤳
1 Pere 3,10 Diu l’Escriptura: El qui vol estimar la vida i veure dies feliços, que guardi la llengua del mal, que no diguin res de fals els seus llavis. ⤳
Jeremies 31,16 Això diu el Senyor: Deixa de plorar, eixuga’t les llàgrimes. No perdràs la paga del teu treball, els teus fills tornaran del país enemic. Ho dic jo, el Senyor. ⤳
Isaïes 42,14 «He callat durant molt de temps, no deia res, em contenia; però ara, com la dona quan infanta, crido, esbufego i panteixo. ⤳

Servien Josep en una taula, i els seus germans en una altra. Els egipcis menjaven amb Josep, a part: ells no poden menjar amb els hebreus, perquè ho consideren una cosa repugnant.

Èxode 8,26 Moisès va sortir de davant del faraó i va pregar al Senyor. ⤳
Gènesi 46,34 responeu-li: “Els teus servents, des de joves, hem fet sempre de pastors, tant nosaltres com els nostres pares.” Així podreu habitar a la regió de Goixen, perquè als egipcis els repugnen tots els pastors d’ovelles i cabres. ⤳
Gènesi 31,54 Acabat va oferir un sacrifici dalt la muntanya i va invitar la seva gent a menjar. Després de l’àpat, van passar la nit a la muntanya. ⤳
Gènesi 43,16 Quan Josep veié Benjamí amb ells, va dir al seu majordom: —Porta aquesta gent a casa meva, fes matar un cap de bestiar i prepara’l, que dinaran amb mi aquest migdia. ⤳

Els germans seien davant de Josep per ordre d’edat, del més gran al més petit, i es miraven estranyats els uns als altres.

Sense referències creuades.

Josep els feia portar plats de la seva pròpia taula, i a Benjamí li servien una ració cinc vegades més gran que la dels seus germans. Van beure amb Josep i es van alegrar amb ell.

Gènesi 45,22 A cada un d’ells, els va donar una muda de vestits, però a Benjamí li va donar cinc mudes i tres-centes peces de plata. ⤳
2 Samuel 11,8 Després li digué: —Baixa a casa teva i renta’t els peus. Uries es va retirar, i tot seguit li dugueren un obsequi de part del rei. ⤳
1 Samuel 1,5 però a Anna li reservava la part millor, perquè l’estimava molt, encara que el Senyor l’havia deixada estèril. ⤳
Càntic 5,1 Mengeu, amics, beveu, embriagueu-vos d’amor. ⤳
Cohèlet 9,7 Ves, menja amb alegria el teu pa i beu satisfet el teu vi, que Déu s’ha complagut en les teves obres. ⤳
Mateu 11,19 ha vingut el Fill de l’home, que menja i beu, i diuen: “Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors.” Però les obres de la saviesa acrediten que és justa. ⤳
1 Samuel 9,22-24 Joan 2,10 Cohèlet 10,19 Proverbis 31,6 Habacuc 1,6