Lluc 5

En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s’apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu.

Llavors veié dues barques amarrades vora l’aigua; els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes.

Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i instruïa la gent de la barca estant.

Quan acabà de parlar, digué a Simó: —Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.

Simó li respongué: —Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, d’acord amb la teva paraula, calaré les xarxes.

Ho feren així, i van arreplegar una quantitat tan gran de peix que les xarxes se’ls esquinçaven.

Llavors van fer senyal als companys de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s’enfonsaven.

Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient: —Aparta’t de mi, Senyor, que soc un pecador!

Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell quedaren plens d’estupor,

i igualment Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó: —No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes.

Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.

Una altra vegada, Jesús es trobava en una població on hi havia un home ple de lepra. Aquest home, en veure Jesús, es prosternà amb el front a terra i el pregà dient: —Senyor, si vols, em pots purificar.

Jesús va estendre la mà i el tocà dient: —Ho vull, queda pur. A l’instant la lepra el va deixar.

Jesús li manà que no ho digués a ningú, i afegí: —Ves només a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.

L’anomenada de Jesús s’estenia cada vegada més, i molta gent s’aplegava per escoltar-lo i fer-se curar de les seves malalties.

Però ell es retirava en llocs solitaris i pregava.

Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem, eren allà asseguts. Jesús, pel poder del Senyor, guaria els malalts.

Llavors es presentaren uns homes que duien en una llitera un paralític, i buscaven d’entrar-lo i posar-lo davant d’ell;

però, com que amb tanta gent no sabien per on entrar-lo, pujaren a la teulada, alçaren algunes teules i van baixar aquell home amb llitera i tot, i el deixaren al mig, davant de Jesús.

Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir: —Home! Els teus pecats et són perdonats.

Els mestres de la Llei i els fariseus començaren a pensar: «Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»

Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà: —Què és això que penseu en el vostre cor?

Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”?

Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té poder aquí a la terra de perdonar els pecats. Llavors digué al paralític: —T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i ves-te’n a casa.

A l’instant, ell s’aixecà davant d’ells, prengué la llitera on jeia i se’n va anar cap a casa seva donant glòria a Déu.

Tots quedaren esbalaïts i donaven glòria a Déu. Plens de respecte, deien: —Avui hem vist coses extraordinàries.

Després d’això, Jesús va sortir i veié un publicà que es deia Leví, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué: —Segueix-me.

Ell ho deixà tot, s’aixecà i es posà a seguir-lo.

Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells.

Els fariseus i els seus mestres de la Llei murmuraven contra els deixebles de Jesús i els deien: —Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors?

Jesús els respongué: —El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts.

No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors.

Llavors li digueren: —Els deixebles de Joan dejunen sovint i fan pregàries, igual que els dels fariseus. Però els teus mengen i beuen.

Jesús els contestà: —¿Podeu fer dejunar els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells?

Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres; aquells dies sí que dejunaran.

Els proposà també una paràbola: —Ningú no talla un pedaç d’un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s’avindria amb el vell.

I ningú no posa vi nou en bots vells: si ho fes així, el vi nou rebentaria els bots i s’escamparia, i els bots es farien malbé.

El vi nou s’ha de posar en bots nous.

Ningú que begui vi vell, no en vol després de nou, perquè diu: “El vell és millor.”