Nehemies 4

»Quan Sanbal·lat, Tobià, els àrabs, els ammonites i la gent d’Asdod van saber que la reparació de les muralles de Jerusalem progressava i que les bretxes ja començaven a estar tapades, s’irritaren molt

i es posaren tots d’acord per venir a atacar Jerusalem i causar perjudicis a les obres.

Llavors vam elevar pregàries al nostre Déu i vam posar guàrdia nit i dia per defensar-nos contra ells.

Tanmateix, la gent de Judà deia: »“A l’obrer li fallen les forces, està esgotat. No podrem refer les muralles de la ciutat.”

»Els nostres enemics es pensaven que nosaltres no sabríem ni veuríem res fins al moment que caurien enmig nostre per matar-nos i aturar així l’obra.

A més a més, els jueus que vivien prop d’ells van venir deu vegades a demanar-nos, des de totes les poblacions on residien, que tornéssim al seu costat.

Llavors vaig fer preparar una esplanada a la part de baix de l’espai de darrere les muralles i vaig agrupar el poble per clans, armat amb espases, llances i arcs.

Vaig passar revista i després vaig dir als nobles, als notables i a la resta del poble: »—No tingueu por d’ells! Recordeu-vos que el Senyor és gran i temible i lluiteu pels vostres germans, pels vostres fills i les vostres filles, per les vostres dones i per les vostres llars.

»Els nostres enemics es van adonar que estàvem al corrent de les seves intencions: Déu havia fet fracassar els seus plans. Llavors tots nosaltres vam poder tornar a la muralla, cadascú a la seva feina.

Però des d’aquell dia només la meitat dels meus homes treballaven en l’obra, mentre que l’altra meitat anaven armats amb escuts, llances, arcs i cuirasses. Els caps militars vetllaven per tota la gent de Judà,

que reconstruïa la muralla. Els qui traginaven materials treballaven amb una sola mà, perquè amb l’altra empunyaven l’arma,

i tots els qui aixecaven la muralla portaven cenyida l’espasa mentre anaven edificant. Jo tenia el corneta al meu costat,

perquè havia dit als nobles, als notables i a la resta del poble: »—L’extensió de l’obra és molt gran i nosaltres ens trobem disseminats per la muralla, allunyats els uns dels altres.

Quan sentiu, doncs, el so del corn en un lloc, reuniu-vos-hi amb mi. El nostre Déu lluitarà a favor nostre.

»D’aquesta manera treballàvem en l’obra, la meitat de nosaltres amb les armes a la mà, des de trenc d’alba fins que apuntaven les estrelles.

Durant aquell període també vaig ordenar al poble que cadascú, amb el seu ajudant, passés la nit dintre de Jerusalem, perquè hi hagués guàrdia durant la nit i de dia tothom treballés.

I ni jo, ni els meus parents, ni els meus homes, ni la guàrdia que m’acompanyava, no ens trèiem mai els vestits, si no era per banyar-nos d’un a un.