Ezequiel 44

L’home em va fer tornar a la porta exterior del santuari, que dona a l’orient. Era tancada.

Llavors el Senyor em digué: —Aquesta porta romandrà tancada. No l’obriran, no hi passarà ningú, perquè hi ha passat el Senyor, Déu d’Israel. Restarà, doncs, tancada.

Tan sols el sobirà, per la seva condició de sobirà, s’hi podrà asseure a dintre per consumir l’àpat sagrat a la presència del Senyor. Entrarà pel vestíbul de la porta i sortirà pel mateix indret.

Després em dugué, per la porta que dona al nord, cap a la façana del santuari. Vaig veure que l’omplia la presència gloriosa del Senyor i em vaig prosternar amb el front a terra.

El Senyor em digué: —Fill d’home, estigues atent, obre bé els ulls i para l’orella al que et diré referent a totes les ordinacions i lleis del temple. Fixa’t atentament qui pot entrar-hi i qui n’ha de ser exclòs.

Digues a aquests rebels, al poble d’Israel: «Això us fa saber el Senyor Déu: Ja n’hi ha prou de totes les vostres abominacions, poble d’Israel!

Introduíeu al meu temple estrangers, incircumcisos de cor i de cos, que el profanaven, mentre vosaltres m’oferíeu aliments, el greix i la sang. Amb les vostres abominacions heu trencat la meva aliança.

No heu tingut cap respecte per les meves coses santes; fins i tot heu posat estrangers en lloc vostre perquè prestin servei al meu temple.

Doncs això us fa saber el Senyor Déu: Cap estranger, incircumcís de cor i de cos, no entrarà al meu temple, ni que visqui amb els israelites.

»Els levites que em van abandonar quan Israel anava esgarriat darrere els seus ídols repugnants, hauran de pagar la seva culpa.

S’estaran en el meu temple al servei de vigilància de les portes i s’encarregaran d’altres serveis: degollaran els animals destinats a l’holocaust i al sacrifici pel poble i estaran a la seva disposició per a servir-lo.

Ja que el van servir quan Israel donava culte als seus ídols repugnants i van ser per a ell una ocasió de pecat, jo aixecaré la mà contra ells i pagaran la seva culpa. Ho dic jo, el Senyor Déu.

No podran presentar-se al meu davant per exercir les funcions sacerdotals ni podran tocar les meves coses santes, que són santíssimes. Hauran de suportar la seva deshonra per les accions abominables que van cometre.

Els encarregaré la guàrdia del temple i totes les feines que calgui.

»Els sacerdots levites, descendents de Sadoc, que van mantenir el servei del meu santuari quan els israelites s’esgarriaven lluny de mi, sí que es podran presentar al meu davant per donar-me culte i oferir-me el greix i la sang. Ho dic jo, el Senyor Déu.

Només ells entraran al meu santuari, s’acostaran a la taula com a servidors meus i s’encarregaran del meu servei.

Quan entrin a les portes de l’atri interior es posaran vestits de lli; quan oficiïn dins el recinte de l’atri interior i dins el santuari no portaran res de llana.

Se cenyiran el cap amb cintes de lli, i també serà de lli la seva roba interior. No es posaran a la cintura una faixa gaire estreta.

Quan hagin de sortir a l’atri exterior, on hi ha el poble, es trauran les vestidures que portaven per a exercir les seves funcions, les dipositaran a les estances del santuari i es posaran altres robes. Així no exposaran el poble al perill de tocar els seus vestits sagrats.

No es raparan el cap, però es tallaran els cabells perquè no els creixin massa.

Cap sacerdot no beurà vi quan hagi d’entrar a l’atri interior.

Els sacerdots no prendran per muller una dona viuda o divorciada, sinó una donzella del poble d’Israel; tan sols podran casar-se amb una viuda si és la viuda d’un sacerdot.

Ensenyaran al meu poble a distingir el sagrat del profà i li faran conèixer la diferència entre el que és pur i el que és impur.

En els plets, ells seran jutges, i jutjaran atenent-se al meu dret. En totes les meves solemnitats compliran les lleis i les ordinacions que jo he prescrit, i vetllaran perquè em siguin consagrats els dies de repòs.

Els sacerdots no s’acostaran a cap cadàver, per no quedar impurs, fora que es tractés del pare, de la mare, d’un fill, d’una filla, d’un germà o d’una germana soltera.

En aquests casos, després d’haver observat els ritus de purificació, esperaran set dies.

El dia que tornin a entrar a l’atri interior, al santuari, per oficiar, oferiran el seu sacrifici pel pecat. Ho dic jo, el Senyor Déu.

Els sacerdots tindran una heretat, i aquesta heretat seré jo. No rebran cap més possessió a Israel, perquè jo seré la seva possessió.

Menjaran de les ofrenes de farina i de les víctimes ofertes en sacrifici pel pecat o en sacrifici de reparació. Tot el que Israel em consagra serà per a ells.

Les primícies de tota mena i totes les ofrenes que heu de reservar per a mi, seran per als sacerdots. Doneu-los les primícies de les vostres fornades, perquè la benedicció reposi sobre casa vostra.

Els sacerdots no han de menjar cap ocell o animal morts naturalment o destrossats per una bèstia salvatge.