2 Samuel 14

• 2 Samuel 13,39 El rei David abandonà la seva actitud contra Absalom a mesura que es consolava de la mort d’Amnon. ⤳
• 2 Samuel 2,18 Allà hi havia els tres fills de Seruià: Joab, Abisai i Assahel. Assahel, que era lleuger com una daina, ⤳
• 2 Samuel 19,4 Els soldats, aquell dia, van entrar d’amagat a la ciutat, avergonyits com un exèrcit que ha fugit de la batalla. ⤳
• 2 Samuel 18,33 ⤳
• 2 Samuel 19,2 Van comunicar a Joab que el rei plorava i es lamentava per Absalom. ⤳
• 1 Cròniques 2,16 Les filles de Jessè van ser Seruià i Abigail. Fills de Seruià: Abisai, Joab i Assahel. ⤳
• Proverbis 29,26

• 2 Cròniques 11,6 Va reconstruir Betlem, Etam, Tecoa, ⤳
• Amós 1,1 Paraules d’Amós, ramader de la vila de Tecoa. Dos anys abans del terratrèmol, el Senyor li revelà aquest missatge destinat al regne d’Israel, quan Ozies era rei de Judà i Jeroboam, fill de Jehoaix, era rei d’Israel. ⤳
• Rut 3,3 Renta’t, doncs, perfuma’t, posa’t el vestit bo i baixa a l’era. Però no et deixis veure fins que ell haurà menjat i begut. ⤳
• Nehemies 3,5 Al costat d’ells treballaven els de Tecoa; però els prohoms de Tecoa no es volgueren rebaixar a treballar sota les meves ordres. ⤳
• Jeremies 6,1 «Benjaminites, aneu a refugiar-vos lluny de Jerusalem! Toqueu el corn d’alarma a Tecoa, alceu un estendard a Betaquèrem: des del nord un desastre és a l’aguait, ve una gran ruïna. ⤳
• 2 Cròniques 20,20 De bon matí es posaren en marxa cap al desert de Tecoa. Quan sortien, Josafat s’aturà i digué: —Escolteu-me, homes de Judà i de Jerusalem! Confieu en el Senyor, el vostre Déu. Sortiu confiats. Tingueu confiança en els profetes i triomfareu. ⤳
• 2 Samuel 12,20Mateu 6,172 Samuel 11,26Cohèlet 9,8Salms 104,15Nehemies 3,27

• 2 Samuel 14,19 El rei continuà: —¿No és veritat que en tot això hi ha la mà de Joab? La dona ho va reconèixer: —Tan cert com vius, rei i senyor meu: ningú no pot desviar-se ni a dreta ni a esquerra d’allò que diu el rei, el meu senyor. És veritat: el teu servent Joab ha ordenat i ha dictat a la teva serventa tot el que t’acabo de dir. ⤳
• Èxode 4,15 Parla amb ell i explica-li què ha de dir. Jo seré amb tu i amb ell quan parlareu i us ensenyaré què heu de fer. ⤳
• Nombres 23,5 Llavors el Senyor va posar als llavis de Balaam les paraules que havia de pronunciar, i li digué: —Torna-te’n al lloc on és Balac i parla tal com jo t’he dit. ⤳
• Jeremies 1,9 Aleshores el Senyor va allargar la mà, em tocà els llavis i em digué: —Poso les meves paraules a la teva boca: ⤳
• Isaïes 59,21 El Senyor diu encara: «Aquesta serà la meva aliança amb ells: El meu esperit que reposa damunt vostre i les paraules que us he posat als llavis no s’allunyaran mai de vosaltres, ni dels vostres descendents, ni dels seus fills, des d’ara i per sempre. Ho dic jo, el Senyor.» ⤳
• Isaïes 51,16 T’he posat als llavis les meves paraules, t’he amagat a l’ombra de la meva mà per plantar de nou el cel i fonamentar la terra, per dir a Sió: Ets el meu poble.» ⤳
• Deuteronomi 18,18

• 2 Reis 6,26-28 Mentre el rei d’Israel feia la ronda per dalt les muralles, una dona li va cridar: —Auxili, rei, senyor meu! […] ⤳
• 1 Samuel 25,23 Quan Abigail veié venir David, va baixar corrents de l’ase i es prosternà davant d’ell amb el front a terra. ⤳
• 2 Samuel 1,2 El tercer dia va arribar un home de l’exèrcit de Saül, amb els vestits esquinçats i el cap cobert de terra en senyal de dol. En arribar on era David, es prosternà. ⤳
• Job 29,12-14 jo salvava el pobre suplicant i l’orfe sense empara. […] ⤳
• Lluc 18,3-5 A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: »—Fes-me justícia contra l’home amb qui tinc un plet. […] ⤳
• 1 Samuel 20,41 Quan el noi va ser fora, David va sortir del costat del turonet i es va prosternar amb el front a terra tres vegades. Després es van besar. Tots dos ploraven, l’un i l’altre; David era el qui més plorava. ⤳

• Jutges 9,8-15 »Una vegada es reuniren els arbres per elegir-se un rei i consagrar-lo. I van dir a l’olivera: “Sigues tu la nostra reina!” […] ⤳
• 2 Samuel 12,1-3 El Senyor va enviar Natan a David. Natan va entrar a la seva presència i li digué: —En una ciutat hi havia dos homes; l’un era ric, i l’altre, pobre. […] ⤳

• Deuteronomi 22,26-27 A la noia no li facis res; ella no ha comès cap falta que mereixi la mort. Aquest cas s’assembla al d’un home que es llança contra un altre i el mata: […] ⤳
• Gènesi 4,8 Caín va dir al seu germà Abel: —Sortim al camp. Un cop van ser al camp, Caín es va llançar sobre el seu germà Abel i el va matar. ⤳
• Èxode 2,13 L’endemà va tornar a sortir, trobà dos hebreus que es barallaven i va dir al qui no tenia raó: —Per què pegues a un company? ⤳

• Nombres 35,19 El responsable de venjar la víctima executarà la sentència: quan trobi l’assassí, el matarà. ⤳
• Mateu 21,38 Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat.” ⤳
• 2 Samuel 12,17 Els consellers de palau procuraven fer-lo aixecar de terra, però ell s’hi negava i no volia menjar res. ⤳
• Deuteronomi 25,6 El primer fill que ella posarà al món perpetuarà el nom del germà mort, i així el seu nom no s’esborrarà a Israel. ⤳
• Gènesi 27,45 Quan el seu enuig contra tu s’hagi calmat i hagi oblidat el que li has fet, et faré venir a buscar. Per què us hauria de perdre tots dos en un sol dia? ⤳
• Gènesi 4,14 Des d’avui em bandeges de la terra fèrtil, i m’hauré d’amagar de la teva presència. Aniré pel món errant i fugitiu, i el primer que em trobi em matarà. ⤳
• Deuteronomi 19,12-13

• Proverbis 18,13 Qui respon abans d’escoltar passarà per neci i quedarà avergonyit. ⤳
• 2 Samuel 16,4 Aleshores el rei va dir a Sibà: —Totes les propietats de Mefibóixet són teves. Sibà va exclamar: —Em prosterno al teu davant, rei i senyor meu. Que sempre pugui gaudir del teu favor! ⤳
• 2 Samuel 12,5-6 David es va indignar moltíssim contra aquell home i digué a Natan: —Ho juro per la vida del Senyor: l’home que ha fet això mereix la mort! […] ⤳
• Isaïes 11,3-4 esperit que li inspiri com reverenciar-lo. No jutjarà per les aparences ni decidirà pel que senti a dir; […] ⤳
• Job 29,16 era el pare dels pobres i l’advocat dels estrangers. ⤳

• 1 Samuel 25,24 Després se li va llançar als peus, tot dient: —La culpa és meva, senyor. Deixa que la teva serventa parli, escolta les meves paraules. ⤳
• 1 Reis 2,33 Que la sang de tots dos caigui sobre el cap de Joab i sobre el cap dels seus descendents per sempre! En canvi, a David i a la seva descendència, al seu casal i al seu tron, el Senyor els concedirà una pau eterna. ⤳
• Mateu 27,25 Tot el poble respongué: —Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills! ⤳
• Nombres 35,33 No profaneu el país on viureu, perquè la sang profana la terra, i la sang vessada a la terra tan sols es pot expiar amb la sang del qui l’ha vessada. ⤳
• Gènesi 27,13 La seva mare replicà: —Que caigui damunt meu aquesta maledicció! Tu, fill meu, fes-me cas i ves a buscar els cabrits. ⤳
• Deuteronomi 21,1-9 »Quan seràs en el país que el Senyor, el teu Déu, et dona en possessió, si algú troba fora poblat el cadàver d’una persona assassinada i no se sap qui l’ha matada, […] ⤳
• 2 Samuel 3,28-29

Sense referències creuades.

• 1 Samuel 14,45 Però el poble va replicar a Saül: —¿Vols fer morir Jonatan, que ha obtingut aquesta gran victòria a Israel? De cap manera! Juro per la vida del Senyor que no caurà ni un sol cabell del seu cap, perquè avui Déu era amb ell quan ha fet tot el que ha fet. Així el poble va salvar Jonatan de la mort. ⤳
• Mateu 10,30 I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. ⤳
• Nombres 35,19 El responsable de venjar la víctima executarà la sentència: quan trobi l’assassí, el matarà. ⤳
• 1 Reis 1,52 El rei Salomó va dir: —Si en endavant es porta com cal, no li caurà a terra ni un sol cabell; però si és atrapat en cap falta, morirà. ⤳
• Deuteronomi 19,4-10 »Però només podrà refugiar-s’hi i salvar la vida aquell qui hagi mort algú involuntàriament, sense estar-hi enemistat. […] ⤳
• Nombres 35,21 o si, per enemistat, l’ha mort amb les seves pròpies mans, és un assassí i ha de ser condemnat a mort. El responsable de venjar la víctima executarà la sentència: quan trobi l’assassí, el matarà. ⤳
• Fets 27,34Gènesi 24,2-3Nombres 35,271 Samuel 20,42Gènesi 14,22Josuè 20,3-6Jeremies 4,21 Samuel 28,10Gènesi 31,50

• Gènesi 18,27 Abraham va insistir: —Goso parlar al Senyor, jo que soc només pols i cendra. ⤳
• 1 Samuel 25,24 Després se li va llançar als peus, tot dient: —La culpa és meva, senyor. Deixa que la teva serventa parli, escolta les meves paraules. ⤳
• Jeremies 12,1 Sé que ets just, Senyor: jo no puc discutir amb tu. Però et vull exposar les meves raons. Per què prosperen els malvats? Tots els traïdors viuen tranquils. ⤳
• Gènesi 44,18 Aleshores Judà es va acostar a Josep i li va dir: —T’ho demano, senyor meu. Permet que el teu servent digui una paraula al meu senyor. No t’ofenguis contra el teu servent, tu que ets com el faraó. ⤳
• Fets 26,1 Agripa s’adreçà a Pau i li digué: —T’és permès d’exposar la teva causa. Pau alçà la mà i va començar la seva defensa: ⤳
• Gènesi 18,32 Abraham insistí novament: —Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo per darrera vegada. Suposem que només n’hi hagués deu. El Senyor li respongué: —No la destruiria, per consideració a aquests deu. ⤳

• 2 Samuel 13,37-38 Durant molt de temps el rei va fer dol pel seu fill Amnon. Absalom va fugir i es refugià prop de Talmai, fill d’Ammihud, rei de Gueixur. […] ⤳
• 2 Samuel 12,7 Llavors Natan va dir a David: —Aquest home ets tu. Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Jo t’he ungit rei d’Israel i t’he alliberat de les mans de Saül. ⤳
• Jutges 20,2 A l’assemblea de tot el poble de Déu, van assistir-hi els caps de tot el poble i totes les tribus d’Israel: quatre-cents mil homes capaços de combatre. ⤳
• 1 Reis 20,40-42 Però mentre aquest servent teu anava ocupat d’ací d’allà, el presoner es va fer fonedís. El rei d’Israel li va dir: —Tu mateix t’has donat la sentència. […] ⤳
• Lluc 7,42-44 Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d’ells et sembla que l’estimarà més? […] ⤳
• 2 Samuel 7,8 Ara, doncs, digues al meu servent David: “Això diu el Senyor de l’univers: Jo t’he pres del clos de les ovelles, de pasturar el ramat, perquè fossis sobirà del meu poble d’Israel. ⤳

• Job 30,23 Sé que em portes a la mort, el lloc reservat a tots els vivents. ⤳
• Hebreus 9,27 Als homes ens toca de morir una sola vegada, i després de la mort ve el judici; ⤳
• Nombres 35,28 perquè l’homicida havia de quedar-se a la ciutat de refugi fins que morís el gran sacerdot. Quan mori el gran sacerdot, ja podrà tornar a la terra on té la propietat. ⤳
• Job 34,15 tots els vivents expirarien alhora, els humans tornarien a la pols. ⤳
• Nombres 35,15 Tot israelita, tot immigrant o qualsevol que visqui entre vosaltres, si ha matat algú involuntàriament, s’hi podrà refugiar. ⤳
• Nombres 35,25 Així la comunitat protegirà del venjador el qui haurà mort algú sense voler; el farà tornar a la ciutat de refugi on s’havia acollit, i ell s’hi quedarà fins a la mort del gran sacerdot en funcions, que havia estat ungit per l’oli sant. ⤳
• Job 14,14Cohèlet 9,5Job 14,7-12Salms 22,14Romans 2,11Mateu 22,16Cohèlet 3,19-20Salms 58,7Salms 90,10Salms 79,32 Samuel 11,25Deuteronomi 10,17Levític 26,40Isaïes 50,1-2Salms 90,3Job 34,19Èxode 21,13Fets 10,341 Pere 1,17

Sense referències creuades.

• 1 Samuel 26,19 I ara, que el rei, el meu senyor, vulgui escoltar les paraules del seu servent. Si és el Senyor qui t’incita contra mi, el perfum d’una ofrena bastaria per a calmar-lo; però si són els homes, que el Senyor els maleeixi aquí mateix, perquè avui em fan fora del meu país i em priven de compartir l’heretat del Senyor. És com si em diguessin: “Ves-te’n i adora altres déus!” ⤳

• 1 Samuel 29,9 Aquix li va respondre: —Jo t’aprecio com si fossis un enviat de Déu. Però els generals dels filisteus estan decidits a no deixar-te pujar amb nosaltres al combat. ⤳
• 2 Samuel 19,27 Ell respongué: —Senyor meu i rei: el meu administrador em va enganyar. El teu servent li havia dit: “Ensella’m la somera, que hi muntaré i me n’aniré amb el rei”, perquè el teu servent és esguerrat. ⤳
• 2 Samuel 14,20 Ha estat per no tractar de cara la qüestió, que el teu servent Joab ha obrat així; però el meu senyor té la saviesa de l’àngel de Déu i sap tot el que passa al país. ⤳
• Hebreus 5,14 L’aliment sòlid, en canvi, és propi de gent adulta, que, gràcies a l’experiència, tenen els sentits avesats a distingir el bé del mal. ⤳
• 1 Reis 3,9 Concedeix, doncs, al teu servent que tingui enteniment per a poder jutjar el teu poble i discernir entre el bé i el mal; perquè, qui seria capaç de governar aquest teu poble, que és tan important? ⤳
• Job 6,30 ¿És que tinc llengua d’escurçó o un paladar insensible al regust de les intrigues? ⤳
• 1 Corintis 2,14-15Proverbis 29,5Proverbis 27,211 Reis 3,28

• Jeremies 38,14 El rei Sedecies va enviar més homes que conduïssin el profeta Jeremies a la tercera entrada del temple del Senyor. El rei li va dir: —Vull fer-te una pregunta: no m’amaguis res! ⤳
• Jeremies 38,25 Si els prohoms senten a dir que he parlat amb tu i et demanen que els expliquis què has dit al rei i què t’ha contestat, i t’amenacen de mort en cas que els amaguis res, ⤳
• 1 Samuel 3,17-18 Elí li diu: —Quin missatge t’ha donat el Senyor? No m’ho amaguis, t’ho demano. Que Déu faci caure al teu damunt tota mena de mals si m’amagues res del que t’ha comunicat! […] ⤳

• 2 Samuel 14,3 Presenta’t al rei i digues-li tal i tal cosa. I Joab li va dictar tot el que havia de dir. ⤳
• 1 Samuel 1,26 Anna li digué: —Tan cert com vius, senyor meu: jo soc aquella dona que s’estava dreta aquí mateix suplicant al Senyor. ⤳
• 1 Samuel 20,3 Però David va insistir i li va fer aquest jurament: —El teu pare sap prou bé que ets molt amic meu, i deu pensar: “Que no ho sàpiga Jonatan, que es disgustaria.” Però et juro pel Déu viu i per la teva pròpia vida que estic a un pas de la mort. ⤳
• 1 Samuel 17,55 En veure que David sortia a lluitar contra el filisteu, Saül havia preguntat a Abner, el general en cap de l’exèrcit: —Abner, de qui és fill, aquest noi? Abner havia respost: —No ho sé pas, oh rei. És tan cert com tu vius! ⤳
• 2 Samuel 3,34 Les teves mans no estaven lligades, ni els teus peus encadenats. Has caigut com els qui cauen en mans d’uns criminals.» I tot el poble va reprendre el plany per ell. ⤳
• 2 Samuel 11,14-15 L’endemà al matí David va escriure a Joab una carta i la hi va trametre per mans d’Uries. […] ⤳
• 2 Samuel 3,29Proverbis 4,27Lluc 21,15Èxode 4,15Deuteronomi 5,321 Reis 2,5-62 Samuel 11,112 Samuel 3,27Nombres 20,171 Samuel 25,26Josuè 1,72 Reis 2,2Deuteronomi 28,14

• 2 Samuel 14,17 La teva serventa s’ha dit: “Que la paraula del meu senyor, el rei, m’assereni, perquè ell, com l’àngel de Déu, és capaç de discernir el bé del mal.” Que el Senyor, el teu Déu, sigui amb tu! ⤳
• 2 Samuel 19,27 Ell respongué: —Senyor meu i rei: el meu administrador em va enganyar. El teu servent li havia dit: “Ensella’m la somera, que hi muntaré i me n’aniré amb el rei”, perquè el teu servent és esguerrat. ⤳
• Proverbis 26,28 El mentider odia els qui fereix, el calumniador els porta a la ruïna. ⤳
• Gènesi 3,5 Déu sap que, si un dia en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com déus: coneixereu el bé i el mal. ⤳
• Proverbis 29,5 Qui ensabona l’amic para una trampa als seus peus. ⤳
• 2 Samuel 5,23 David va consultar el Senyor, i aquest li va respondre: —No els ataquis de cara. Els encerclaràs pel darrere i cauràs damunt d’ells des del terme de Becaïm. ⤳
• Job 32,21-221 Corintis 8,1-2Job 38,16-41

• 2 Samuel 14,11 Ella va replicar: —Que el rei juri pel nom del Senyor, el seu Déu, que el responsable de venjar la víctima no m’afegirà més desgràcies i no eliminarà el fill que em queda. Ell va assegurar: —Per la vida del Senyor, et juro que no caurà a terra ni un sol cabell del teu fill. ⤳
• Marc 6,26 El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats no volgué contrariar-la. ⤳
• 1 Samuel 14,39 Ho juro per la vida del Senyor que ha donat la victòria a Israel: ni que hagi estat el meu fill Jonatan, morirà! Ningú no li tornà contesta. ⤳

• 1 Samuel 20,3 Però David va insistir i li va fer aquest jurament: —El teu pare sap prou bé que ets molt amic meu, i deu pensar: “Que no ho sàpiga Jonatan, que es disgustaria.” Però et juro pel Déu viu i per la teva pròpia vida que estic a un pas de la mort. ⤳
• Job 29,11 La gent que em sentia em felicitava, tothom qui ho veia en donava testimoni: ⤳
• 2 Samuel 19,39 El rei li va dir: —Sí, que vingui amb mi Quimham i faré per ell el que tu desitges. I sempre que em demanis res, t’ho concediré. ⤳
• Nehemies 11,2 El poble va beneir tots aquells qui s’oferiren voluntàriament per a anar a viure a Jerusalem. ⤳
• Proverbis 31,28 Els fills van a felicitar-la, el marit en canta les lloances: ⤳
• Gènesi 6,8 Però el Senyor va mirar Noè amb benvolença. ⤳
• Rut 2,2Job 31,20Èxode 33,16-17

• 2 Samuel 13,37-38 Durant molt de temps el rei va fer dol pel seu fill Amnon. Absalom va fugir i es refugià prop de Talmai, fill d’Ammihud, rei de Gueixur. […] ⤳
• 2 Samuel 3,3 el segon, Quilab, fill d’Abigail, la muller de Nabal, de Carmel; el tercer, Absalom, fill de Maacà, filla de Talmai, rei de Gueixur; ⤳

• Apocalipsi 22,4 el veuran cara a cara i portaran el nom d’ell escrit al front. ⤳
• Gènesi 43,3 Judà li va respondre: —Aquell home ens va jurar que no ens rebria si no li portàvem el nostre germà. ⤳
• 2 Samuel 3,13 David respongué: —D’acord, faré un pacte amb tu. Però una cosa t’exigeixo: no et rebré si, quan vinguis a trobar-me, no em portes Mical, la filla de Saül. ⤳
• 2 Samuel 14,28 Absalom va viure dos anys a Jerusalem sense poder comparèixer a la presència del rei. ⤳
• Èxode 10,28 El faraó digué a Moisès: —Ves-te’n d’aquí i no t’atreveixis més a presentar-te davant meu. El dia que tornis, moriràs. ⤳

• Isaïes 1,6 De cap a peus no hi ha res de sa: tot són cops, morats i ferides obertes, que no han estat netejades ni embenades ni amorosides amb oli. ⤳
• Deuteronomi 28,35 El Senyor et ferirà amb úlceres malignes als genolls i a les cames; no se’t curaran, sinó que se t’estendran des del cap fins a la planta dels peus. ⤳
• Job 2,7 L’Acusador es va retirar de la presència del Senyor i va afligir Job amb una úlcera maligna que l’afectà de cap a peus. ⤳
• Mateu 23,27 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d’ossos de morts i de tota mena d’impuresa! ⤳
• 1 Samuel 16,7 Però el Senyor digué a Samuel: —No et fixis en el seu aspecte ni en la seva estatura. L’he descartat. El que val no és allò que l’home veu: l’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor. ⤳
• 1 Samuel 9,2 Tenia un fill que es deia Saül, jove i ben plantat. Entre els israelites no n’hi havia cap de tan ben plantat. Els altres li arribaven a les espatlles: era més alt que tots. ⤳
• Proverbis 31,30Efesis 5,27

• Ezequiel 44,20 No es raparan el cap, però es tallaran els cabells perquè no els creixin massa. ⤳
• 1 Corintis 11,14 ¿No us ensenya la mateixa naturalesa que els cabells llargs són un deshonor per a l’home, ⤳
• 2 Samuel 18,9 Absalom va topar casualment amb tropes de David. Cavalcava una mula, i en passar la mula sota el brancatge d’una gran alzina, el cap li va quedar agafat a l’arbre. Absalom va quedar penjat entre cel i terra, mentre la mula fugia de sota seu. ⤳
• Gènesi 23,16 Abraham i Efron es van entendre i, en presència dels altres hitites, aquell li va pesar la quantitat de plata que aquest havia proposat: eren quatre-cents sicles segons el valor corrent entre els mercaders. ⤳
• Isaïes 3,24 Llavors, en lloc de perfum hi haurà tuf de podrit; en lloc de cinyells, sogues; en lloc de trenes i rínxols, el cap rapat; en lloc de vestits fastuosos, faldars de sac; en lloc de bellesa, marca de foc. ⤳
• Ezequiel 45,9-14 »Això ordena el Senyor Déu: Ja n’hi ha prou, sobirans d’Israel! Deixeu-vos de violències i tiranies; governeu segons el dret i la justícia, allibereu el meu poble del pes dels vostres tributs! Ho dic jo, el Senyor Déu. […] ⤳
• Levític 19,36

• 2 Samuel 18,18 Absalom s’havia fet erigir en vida l’estela funerària que es troba a la vall del Rei, dient-se: «No tinc cap fill per a perpetuar el meu nom.» Va donar el seu nom a l’estela, i per això encara avui l’anomenen pilar d’Absalom. ⤳
• 2 Samuel 13,1 Absalom, fill de David, tenia una germana molt bonica que es deia Tamar. Passat algun temps, Amnon, fill de David, se’n va enamorar ⤳
• Jeremies 22,30 Això diu el Senyor: Inscriviu aquest home com un estèril, com un que ha fracassat en la vida, perquè no ha estat capaç de donar un descendent que s’assegués al tron de David i governés encara a Judà.» ⤳
• Isaïes 14,22 »Ho dic jo, el Senyor de l’univers: M’alçaré contra Babilònia i n’exterminaré el nom i tot vestigi, tot rebrot i tota posteritat. ⤳
• Job 18,16-19 És un arbre d’arrels seques i de branques mortes i tallades. […] ⤳

Sense referències creuades.

• Ester 1,12 Però la reina va refusar d’anar-hi, contra l’ordre reial transmesa pels eunucs. Llavors el rei es va irritar i s’exasperà moltíssim. ⤳
• 2 Samuel 14,30-31 Finalment, Absalom va dir als seus mossos: —¿Veieu el camp d’ordi a punt de segar que Joab té al costat del meu? Doncs aneu-hi i caleu-hi foc. Els mossos d’Absalom van calar-hi foc. […] ⤳
• Mateu 22,3 Va enviar els seus servents a cridar els convidats, però ells no s’hi volgueren presentar. ⤳

• Jutges 15,4-5 Se’n va anar i capturà tres-cents xacals. Va prendre teies i va lligar els xacals per la cua de dos en dos, i anà posant una teia per cada dues cues. […] ⤳
• 2 Samuel 13,28-29 però va donar aquesta ordre als seus homes: —Estigueu alerta. Quan Amnon s’haurà posat alegre de beure vi, jo us diré: “Mateu Amnon!”, i vosaltres el matareu. No tingueu por: ¿no soc jo qui us ho ordena? Coratge, i sigueu valents! […] ⤳
• 1 Reis 21,9-14 Les cartes deien: —Convoqueu un dejuni de desgreuge i feu seure Nabot al mig de l’assemblea. […] ⤳
• 2 Reis 9,33 i Jehú els va dir: —Tireu-la daltabaix! La van tirar daltabaix, i la sang de Jezabel va esquitxar les parets i els cavalls, i aquests la van trepitjar. ⤳
• 2 Reis 10,6-7 Jehú els va escriure una segona carta que deia: «Si esteu a favor meu i em voleu obeir, veniu a trobar-me demà a Jizreel, en aquesta mateixa hora, amb els caps dels fills del vostre senyor.» Els setanta fills del rei estaven repartits entre els principals de la ciutat, que els feien de tutors. […] ⤳

Sense referències creuades.

• Proverbis 28,13 Qui amaga les seves faltes no prosperarà; obtindrà misericòrdia qui les reconeix i s’esmena. ⤳
• Èxode 14,12 Ja t’ho dèiem quan hi érem: “Deixa’ns servir els egipcis.” Més ens valia ser esclaus d’ells que no pas morir al desert. ⤳
• 1 Samuel 20,8 Sigues-me fidel, ja que davant el Senyor has fet amb mi, el teu servent, un pacte d’amistat. I si soc culpable, mata’m tu mateix. No cal que em posis en mans del teu pare. ⤳
• Gènesi 3,12 L’home va respondre: —La dona que has posat al meu costat m’ha ofert el fruit de l’arbre i n’he menjat. ⤳
• Èxode 16,3 Els israelites els deien: —Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d’Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam. ⤳
• 1 Samuel 15,13 Samuel anà a trobar Saül. Saül li digué: —Que el Senyor et beneeixi! Ja he complert l’ordre del Senyor. ⤳
• Mateu 25,44Salms 36,2Romans 3,19Jeremies 2,22-23Èxode 17,3Jeremies 8,12

• Lluc 15,20 I se n’anà a trobar el seu pare. »Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. ⤳
• Gènesi 33,4 Esaú corregué a rebre’l, se li llançà al coll, l’abraçà i el besà. Tots dos ploraven. ⤳
• Gènesi 27,26 el seu pare li digué: —Acosta’t, fill meu, i besa’m. ⤳
• Gènesi 45,15 Després va besar els altres germans, cobrint-los de llàgrimes. Després d’això, els seus germans es posaren a conversar amb ell. ⤳