La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
1 Reis

1 Reis 2

382 referències creuades · llegeix el capítol →

Testament i mort de David

1

Quan va arribar a David l’hora de la seva fi, va fer aquestes recomanacions al seu fill Salomó:

  • Gènesi 47,29 Quan a Israel se li acostava l’hora de la mort, va cridar el seu fill Josep i li digué: —Si frueixo del teu afecte, mostra’m el teu amor i la teva fidelitat. Posa la mà sota la meva cuixa i jura’m que no m’enterraràs a Egipte.
  • Deuteronomi 31,14 El Senyor digué a Moisès: —S’acosta l’hora de la teva mort. Crida Josuè i presenteu-vos tots dos a la tenda del trobament. Allí li donaré les meves ordres. Moisès i Josuè anaren a presentar-se a la tenda del trobament.
  • Deuteronomi 3,28 Dona instruccions a Josuè. Encoratja’l, fes-lo ben ferm: ell conduirà el poble al país que contemplaràs i els el donarà en possessió.”
  • 2 Timoteu 4,6 Pel que fa a mi, ja estic a punt d’oferir la meva vida com una libació; ha arribat l’hora de la meva partença.
  • 2 Pere 1,13-15 Penso que és just, mentre encara visc en aquesta tenda corporal, que us vagi desvetllant amb advertències; […]
  • 1 Timoteu 1,18 Timoteu, fill meu, aquesta és la recomanació que t’adreço d’acord amb les paraules profètiques que van ser pronunciades sobre teu: sostingut per aquestes paraules, lliura el bon combat,
  • 1 Timoteu 6,13Fets 20,28-31Nombres 27,19Deuteronomi 31,232 Timoteu 4,1Deuteronomi 33,1
2

—Jo me n’he d’anar pel camí de tothom. Sigues valent i porta’t com un home!

3

Observa els manaments del Senyor, el teu Déu; segueix els seus camins; guarda els seus decrets, els seus preceptes i les seves decisions; guarda la seva aliança, tal com és escrita en la Llei de Moisès, per poder reeixir en tot allò que emprenguis i arreu on vagis.

4

Així el Senyor complirà la paraula que em va adreçar: “Si els teus fills vetllen pel seu comportament i em són fidels amb tot el cor i amb tota l’ànima, mai no deixarà d’haver-hi un descendent teu en el tron d’Israel.”

5

»D’altra banda, tu saps què em va fer Joab, fill de Seruià, què va fer als dos generals en cap de l’exèrcit d’Israel, a Abner, fill de Ner, i a Amassà, fill de Jèter: com va matar-los cometent en plena pau un acte de guerra, que va tacar-li de sang el cinturó i les sandàlies.

  • 2 Samuel 3,27 Quan Abner hagué tornat a Hebron, Joab el va prendre a part, a l’entrada de la porta de la ciutat, com per parlar-li amb tota reserva, i allà el va ferir mortalment al ventre, per venjar la sang del seu germà Assahel.
  • 2 Samuel 20,10 Amassà no es va adonar que Joab havia recollit l’espasa i l’empunyava amb la mà esquerra. Joab li va clavar l’espasa al ventre, i les seves entranyes s’escamparen per terra. Amassà va morir sense que Joab li hagués de donar cap més cop. Després Joab i el seu germà Abisai continuaren perseguint Xeba, fill de Bicrí.
  • 2 Samuel 18,5 David va donar aquesta ordre a Joab, Abisai i Itai: —Per consideració a mi, tracteu bé Absalom, el meu noi! Tothom va sentir l’ordre que el rei donava als caps militars a propòsit d’Absalom.
  • 2 Samuel 18,12 El soldat li va respondre: —Ni que tingués a les mans mil peces de plata, no faria cap mal al fill del rei. Tots hem sentit ben clara l’ordre que el rei us donava, a tu, a Abisai i a Itai: “Vigileu que ningú no toqui Absalom, el meu noi.”
  • 2 Samuel 18,14 Joab va dir: —No vull perdre més temps amb tu. Va prendre tres dards i els va clavar al cor d’Absalom. Ell encara era viu enmig del brancatge
  • 2 Samuel 3,39 Jo, tot i que he estat ungit rei, soc un home benèvol: aquesta gent, els fills de Seruià, són molt més durs que no pas jo. Que el Senyor faci pagar al malvat la seva malícia!
  • 2 Samuel 2,18Ezequiel 24,7-8Jeremies 6,151 Reis 1,18-19Jeremies 2,341 Reis 2,321 Reis 1,72 Samuel 17,252 Samuel 19,5-7
6

Actua, doncs, amb intel·ligència i no permetis que els seus cabells blancs arribin en pau al país dels morts.

7

Sigues, en canvi, bondadós amb els fills de Barzil·lai, el galaadita: admet-los entre els qui mengen a la teva taula, ja que també ells van ser bondadosos amb mi quan jo fugia del teu germà Absalom.

  • 2 Samuel 17,27-29 Quan David va arribar a Mahanaim, Xobí, fill de Nahaix, de Rabà dels ammonites, Maquir, fill d’Ammiel, de Lodebar, i Barzil·lai, galaadita de Roglim, […]
  • 2 Samuel 9,7 David li va dir: —No tinguis por. Vull afavorir-te, per amor del teu pare Jonatan. Et restituiré totes les terres del teu avi Saül, i menjaràs sempre a taula amb mi.
  • 2 Samuel 19,31-40 Mefibóixet va dir al rei: —Que ell s’ho quedi tot! En tinc prou que el rei, el meu senyor, hagi tornat feliçment a casa seva. […]
  • 2 Samuel 9,10 Tu treballaràs les seves terres, amb els teus fills i els teus mossos, i portaràs les collites per al manteniment de la família del teu senyor. I Mefibóixet, fill del teu senyor, menjarà sempre a taula amb mi. Sibà tenia quinze fills i vint mossos.
  • 2 Samuel 15,13-15 Un missatger va portar a David la nova que el cor de la gent d’Israel s’havia decantat a favor d’Absalom. […]
  • Proverbis 27,10 No abandonis el teu amic ni l’amic del teu pare. En la desgràcia no corris a casa del teu germà: val més un veí a prop que un germà lluny.
  • Lluc 22,28-302 Samuel 19,28Lluc 12,37Apocalipsi 3,20-21
8

Però aquí tens Ximí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim, que em maleïa sense pietat el dia que vaig fugir cap a Mahanaim; més tard va baixar al Jordà per rebre’m i li vaig jurar pel Senyor que no el mataria.

  • 2 Samuel 16,5-8 Quan David va arribar a Bahurim, en sortia un home d’un clan de la família de Saül, que es deia Ximí i era fill de Guerà. Tot sortint, maleïa David […]
  • 1 Reis 2,36-46 A continuació, el rei va fer cridar Ximí i li digué: —Edifica’t una casa a Jerusalem i habita-hi, però no surtis mai de la ciutat per anar enlloc. […]
  • Jeremies 4,2 Si, quan jures, ho fas per la vida del Senyor, amb veritat, segons el dret i la justícia, les nacions es beneiran i es lloaran entre elles valent-se del nom del Senyor.
  • 2 Samuel 19,16-23 Camí de tornada, el rei va arribar al Jordà. Els de Judà havien anat a Guilgal a rebre el rei i ajudar-lo a travessar el riu. […]
9

Però ara tu no el deixis sense càstig: ets prou llest i ja sabràs com fer-t’ho perquè els seus cabells blancs baixin al país dels morts tacats de sang.

  • 1 Reis 2,6 Actua, doncs, amb intel·ligència i no permetis que els seus cabells blancs arribin en pau al país dels morts.
  • Gènesi 44,31 Si el pare veu que el noi no torna, es morirà; i nosaltres serem culpables d’haver fet baixar al país dels morts, amb la pena al cor, el nostre pare i servent teu, que ja és vell.
  • Gènesi 42,38 Jacob va replicar: —El meu fill no baixarà amb vosaltres a Egipte. El seu germà és mort, i ara només em queda ell tot sol. Si li passava res durant el viatge, vell com soc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor.
  • 1 Reis 3,28 Tot Israel va saber la sentència del rei i va sentir per ell un gran respecte, perquè veien que posseïa una saviesa divina per a administrar justícia.
  • 1 Reis 3,12 faré el que tu dius: et concedeixo saviesa i intel·ligència, tant, que ni abans ni després ningú no se’t podrà igualar.
  • Nombres 32,23 Si no obréssiu així, cometríeu un pecat contra el Senyor. I sapigueu que us cauria al damunt el càstig del vostre pecat.
  • Job 9,28Èxode 20,7Èxode 22,28
10

David va morir i es va reunir amb els seus pares. Fou enterrat a la ciutat de David.

  • Fets 2,29 »Germans, permeteu que us parli clarament. El patriarca David va morir i va ser enterrat, i encara avui podem veure el seu sepulcre.
  • Fets 13,36 »Doncs bé, David, després d’haver complert en el seu temps el designi de Déu, va morir, es reuní amb els seus pares, i el seu cos va veure la corrupció,
  • 1 Cròniques 29,28 Va morir, després d’una vellesa feliç, carregat d’anys, de riquesa i de glòria. El va succeir en el regne el seu fill Salomó.
  • 1 Reis 11,43 Salomó va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat a la ciutat de David, el seu pare. El va succeir el seu fill Roboam.
  • 1 Reis 1,21 Si no, quan el rei, el meu senyor, se’n vagi a reposar amb els seus pares, el meu fill Salomó i jo serem tractats de conspiradors.
  • 1 Reis 3,1 Salomó va arribar a ser gendre del faraó, rei d’Egipte. Es casà amb la seva filla i va allotjar-la a la ciutat de David, mentre acabava de construir el seu palau, el temple del Senyor i la muralla que envoltava Jerusalem.
  • 2 Samuel 5,71 Cròniques 11,7
11

Havia regnat quaranta anys sobre Israel: set anys a Hebron i trenta-tres a Jerusalem.

Salomó elimina Adonies

12

Quan Salomó va ocupar el tron del seu pare David, la seva reialesa quedà del tot consolidada.

  • 2 Cròniques 1,1 Salomó, fill de David, es va consolidar en el seu reialme. El Senyor, el seu Déu, que era amb ell, el va engrandir fora mida.
  • 1 Cròniques 29,23-25 Salomó va ocupar el tron del Senyor, com a rei successor del seu pare David, i va prosperar. Tot Israel li prestà obediència. […]
  • 2 Samuel 7,12-13 Quan t’arribarà l’hora d’adormir-te amb els teus pares, jo, el Senyor, posaré en el teu lloc un del teu llinatge, sortit de les teves entranyes, i refermaré el seu regnat. […]
  • 1 Reis 1,46 Salomó ja s’ha assegut al tron reial,
  • Salms 132,12 Si els teus fills guarden la meva aliança, les prescripcions que jo els ensenyaré, continuaran també els seus fills ocupant per sempre el teu tron.»
  • Salms 72,8-20 Que domini des d’un mar a l’altre, des del Gran Riu fins a l’extrem del país. […]
  • Salms 89,36-372 Samuel 7,29
13

Un dia, Adonies, fill d’Haguit, anà a trobar Betsabé, la mare de Salomó. Ella li va preguntar: —Vens en so de pau? Ell respongué: —Sí, en so de pau.

  • Lluc 10,5-6 Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” […]
  • 1 Samuel 16,4-5 Samuel va fer allò que el Senyor li havia manat. En arribar a Betlem, els ancians de la ciutat sortiren a rebre’l, alarmats, i li van preguntar: —Vens en so de pau? […]
  • 1 Reis 1,5-10 Entretant, Adonies, fill d’Haguit, ja se les donava de rei, dient que a ell li pertocava regnar. Es va procurar un carruatge amb els seus conductors i una escorta de cinquanta homes que el precedien. […]
  • 2 Reis 9,18-22 Un home a cavall va sortir a trobar-los i els digué: —El rei pregunta si veniu en so de pau. Jehú li va respondre: —A tu què t’importa, si és en so de pau? Posa’t darrere meu! El sentinella va cridar: —El missatger ha arribat fins a ells, però no torna. […]
  • 1 Reis 1,50-53 Adonies va tenir por de Salomó i, per salvar-se, corregué a agafar-se als angles de l’altar. […]
  • 1 Cròniques 12,17-18 També alguns de Benjamí i de Judà van anar al refugi de David. […]
14

I va afegir: —T’he de dir una cosa. Ella digué: —Parla.

  • Lluc 7,40 Jesús li digué: —Simó, t’haig de dir una cosa. Ell li respongué: —Digues, mestre.
  • 2 Samuel 14,12 Llavors la dona va dir: —Que sigui permès encara a la teva serventa de dir una paraula al meu senyor, el rei. Ell li feu: —Parla.
15

Ell va continuar: —Tu ja saps que la reialesa em pertocava a mi, i que tot Israel ja em considerava el seu rei, però de fet la reialesa ha passat al meu germà, perquè el Senyor havia decidit que fos per a ell.

  • 1 Cròniques 22,9-10 Però naixerà de tu un fill que serà un home reposat; jo li concediré el repòs de tots els enemics que l’envolten. Mentre ell visqui faré que Israel estigui en pau i tranquil·litat. Per això es dirà Salomó (que vol dir ‘home de pau’). […]
  • 1 Cròniques 28,5-7 I d’entre els molts fills que el Senyor m’ha donat, ell ha escollit el meu fill Salomó perquè ocupi el tron reial del Senyor sobre Israel. […]
  • 1 Reis 1,25 Sàpigues que avui ha anat a oferir un sacrifici de molts vedells, moltons i anyells i hi ha convidat tots els fills del rei, els oficials de l’exèrcit i el sacerdot Abiatar, i ara estan banquetejant amb ell tot cridant: “Visca el rei Adonies!”
  • 1 Reis 1,5 Entretant, Adonies, fill d’Haguit, ja se les donava de rei, dient que a ell li pertocava regnar. Es va procurar un carruatge amb els seus conductors i una escorta de cinquanta homes que el precedien.
  • Jeremies 27,5-8 Amb gran força i amb braç poderós, jo he fet la terra, i els homes i animals que hi ha damunt d’ella. Ho he donat tot a qui m’ha semblat bé. […]
  • 2 Samuel 7,12 Quan t’arribarà l’hora d’adormir-te amb els teus pares, jo, el Senyor, posaré en el teu lloc un del teu llinatge, sortit de les teves entranyes, i refermaré el seu regnat.
  • Proverbis 21,302 Samuel 16,18Daniel 2,222 Samuel 12,242 Samuel 15,62 Samuel 15,13
16

Ara et demano una sola cosa; no me la neguis. Ella digué: —Explica’t.

  • Salms 132,10 Per amor de David, el teu servent, no apartis la mirada del teu Ungit.
  • Proverbis 30,7 Dues coses t’he demanat, Senyor; no me les neguis mentre visqui:
17

Ell va continuar: —Et demano que diguis al rei Salomó que em concedeixi per esposa Abisag, la xunemita. Ell no t’ho negarà.

  • 2 Samuel 12,8 T’he donat tota la família de Saül, el teu senyor, i he posat les seves dones als teus braços. T’he donat Israel i Judà i, per si tot això fos poc, estic disposat a afegir-hi més i més favors.
  • 1 Reis 1,2-4 Llavors els seus consellers li van dir: —Hauríem de buscar per al rei, el nostre senyor, una joveneta verge que el serveixi, li faci companyia i dormi als seus braços per donar-li escalf. […]
  • 2 Samuel 3,7 Saül havia tingut una concubina que es deia Rispà i era filla d’Aià. Ixbóixet, fill de Saül, va dir a Abner: —Com t’has atrevit a dormir amb la concubina del meu pare?
18

Betsabé li va respondre: —Està bé. Parlaré al rei a favor teu.

19

Betsabé anà a trobar el rei Salomó per parlar-li d’Adonies. El rei s’alçà per sortir-la a rebre i es va prosternar davant d’ella. Després es va asseure en el seu tron, en va fer col·locar un altre per a la reina mare i la feu seure a la seva dreta.

  • Salms 45,9 T’impregnen el vestit mirra, àloes i càssies, des dels palaus de vori t’alegren les arpes.
  • Levític 19,3 »Que tothom respecti la seva mare i el seu pare. »Guardeu el repòs dels meus dies festius. Jo soc el Senyor, el vostre Déu.
  • Levític 19,32 »Aixeca’t al davant de l’ancià i honora els seus cabells blancs; així reverenciaràs el teu Déu. Jo soc el Senyor.
  • Èxode 20,12 »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dona el Senyor, el teu Déu.
  • 1 Reis 15,13 Arribà a privar la seva àvia Maacà de la dignitat de reina mare, perquè havia plantat un signe infame en un bosquet sagrat. Asà el va tallar i el va fer cremar al torrent de Cedró.
  • Salms 110,1 Referit a David. Salm. Oracle del Senyor al meu senyor: «Seu a la meva dreta, mentre faig dels enemics l’escambell dels teus peus.»
  • Mateu 25,33
20

Llavors ella li digué: —Voldria demanar-te un petit favor; no me’l neguis. El rei li va respondre: —Demana, mare, que no t’ho negaré.

  • Mateu 10,35-36 He vingut a separar el fill del pare, la filla de la mare, la nora de la sogra. […]
  • Mateu 20,20-21 Llavors la mare dels fills de Zebedeu va anar amb els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició. […]
  • Mateu 7,7-11 »Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran; […]
  • Joan 15,16 No m’heu escollit vosaltres a mi; soc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà.
  • Lluc 11,9-10 »I jo us dic: Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. […]
  • Joan 14,13-14 I tot allò que demanareu en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. […]
  • Mateu 11,24Joan 2,3-4Mateu 18,19
21

Ella continuà: —Que Abisag, la xunemita, sigui donada per muller al teu germà Adonies.

  • 2 Samuel 16,21-22 Ahitófel va prendre la paraula: —Jeu amb les concubines que el teu pare ha deixat per a guardar el palau. Així tot Israel sabrà que t’has fet odiós al teu pare i tots els teus partidaris se sentiran més decidits. […]
  • 1 Reis 1,3 Van buscar la noia més bonica de tot Israel, que resultà ser Abisag, la xunemita, i la portaren al rei.
22

El rei Salomó va replicar a la seva mare: —Per què intercedeixes per Adonies i demanes per a ell Abisag, la xunemita? Demana per a ell la reialesa, ja que és el meu germà gran! Intercedeix també per Abiatar, el sacerdot, i per Joab, fill de Seruià!

  • 1 Cròniques 3,2 el tercer, Absalom, fill de Maacà, la filla de Talmai, rei de Gueixur; el quart, Adonies, fill d’Haguit;
  • 1 Reis 1,5-7 Entretant, Adonies, fill d’Haguit, ja se les donava de rei, dient que a ell li pertocava regnar. Es va procurar un carruatge amb els seus conductors i una escorta de cinquanta homes que el precedien. […]
  • Jaume 4,3 demaneu i no rebeu perquè ho feu amb malícia, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers.
  • 1 Cròniques 3,5 on va tenir Ximà, Xobab, Natan i Salomó, tots quatre de Bat-Xua, filla d’Ammiel.
  • Mateu 20,22 Jesús contestà: —No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure? Ells li responen: —Sí que podem.
  • 1 Reis 1,24-25 i li va dir: —Rei i senyor meu: ¿tu has dit mai que Adonies et succeiria i s’asseuria en el teu tron? […]
  • 2 Samuel 12,8Marc 10,381 Reis 1,11
23

Llavors el rei Salomó va jurar pel Senyor dient: —Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no és jugant-se la vida que Adonies ha gosat demanar això!

  • Rut 1,17 On moris tu, allí moriré jo i allí seré enterrada. Només la mort ens podrà separar; i si no és així, que el Senyor em faci caure al damunt tota mena de mals!
  • Salms 140,9 No satisfacis el desig dels injustos, no deixis prosperar aquests intrigants: serien encara més altius, Senyor.» Pausa
  • Salms 64,8 Però Déu els dispara una fletxa i de sobte queden ferits.
  • 1 Samuel 14,44 Saül digué: —Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no mors, Jonatan!
  • Cohèlet 10,12 El savi es fa apreciar amb les seves paraules, mentre que els llavis del neci són la seva perdició:
  • 2 Samuel 19,13 Vosaltres sou els meus germans, vosaltres sou os dels meus ossos i carn de la meva carn. ¿Sereu vosaltres els darrers a fer tornar el rei?”
  • 1 Reis 20,10Proverbis 18,6-7Lluc 19,222 Samuel 3,92 Samuel 3,352 Reis 6,31
24

Per la vida del Senyor, que m’ha consolidat i establert en el tron del meu pare David i ha escollit la meva dinastia, tal com havia promès, juro que Adonies serà mort avui mateix!

  • 1 Cròniques 22,10 Serà ell qui construirà un casal dedicat al meu nom; serà per a mi un fill i jo li seré pare, i mantindré per sempre el tron del seu reialme a Israel.”
  • 1 Reis 3,6-7 Salomó li va respondre: —Tu vas demostrar un gran amor al teu servent, el meu pare David, que es comportava davant teu fidelment, amb bondat i amb rectitud de cor. Tu li vas mantenir el teu gran amor donant-li un fill que el succeís en el tron, com és el cas el dia d’avui. […]
  • 1 Cròniques 29,23 Salomó va ocupar el tron del Senyor, com a rei successor del seu pare David, i va prosperar. Tot Israel li prestà obediència.
  • 2 Samuel 7,11-13 durant el temps que vaig enviar jutges per a governar Israel, el meu poble. A tu, t’he fet reposar de tots els teus enemics. I ara el Senyor t’anuncia que és ell qui et farà un casal. […]
  • 2 Samuel 7,27 perquè tu, Senyor de l’univers, Déu d’Israel, has revelat al teu servent que li edificaries un casal. Per això jo, que soc el teu servent, he gosat adreçar-te aquesta pregària.
  • 1 Reis 1,52 El rei Salomó va dir: —Si en endavant es porta com cal, no li caurà a terra ni un sol cabell; però si és atrapat en cap falta, morirà.
  • Cohèlet 8,11-131 Reis 10,92 Cròniques 1,8-91 Reis 1,291 Samuel 25,281 Cròniques 17,10Salms 127,11 Cròniques 17,23Èxode 1,211 Cròniques 17,17
25

El rei Salomó va donar l’ordre, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, va matar Adonies.

  • 2 Samuel 8,18 Benaiahu, fill de Jehoiadà, comandava els quereteus i els peleteus. Els fills de David eren també sacerdots.
  • 2 Samuel 1,15 David va cridar un dels seus homes i li ordenà: —Mata’l! Aquell home es va llançar sobre l’amalequita i el va matar.
  • 1 Reis 2,31 El rei li digué: —Doncs fes tal com ell ha dit. Mata’l i enterra’l, i així allunyaràs de mi i del casal del meu pare la sang innocent que Joab va vessar.
  • 1 Reis 2,34 Benaiahu, fill de Jehoiadà, hi anà i va matar-lo. Joab fou enterrat a casa seva, a la regió del desert.
  • 1 Reis 2,46 El rei va donar ordres a Benaiahu, fill de Jehoiadà, que anà a matar Ximí. I la reialesa va quedar del tot consolidada en mans de Salomó.
  • 2 Samuel 4,12 David va donar als seus homes l’ordre d’executar-los. Després els van tallar les mans i els peus i els van penjar al costat de la bassa d’Hebron. El cap d’Ixbóixet, van enterrar-lo a la tomba d’Abner, a Hebron.
  • 1 Samuel 15,33Jutges 8,20-21

Abiatar és exiliat

26

Al sacerdot Abiatar, el rei li va dir: —Ves a Anatot, a la teva propietat. Tot i que mereixes la mort, avui no et faré morir, perquè tu portaves l’arca de l’aliança del Senyor Déu, davant el meu pare David i perquè vas compartir totes les penalitats del meu pare.

  • Josuè 21,18 Anatot i Almon: quatre ciutats amb els seus pasturatges.
  • 1 Samuel 22,20-23 Només es va poder escapar un fill d’Ahimèlec, net d’Ahitub, que es deia Abiatar. Va fugir, anà a trobar David […]
  • Mateu 10,42 I tothom qui doni un got d’aigua fresca a un d’aquests petits només perquè és deixeble meu, en veritat us dic que no quedarà sense recompensa.
  • 1 Samuel 26,16 No, no està bé això que has fet. Tan cert com viu el Senyor, us haurien de penjar a tots perquè no heu sabut guardar el vostre amo, l’ungit del Senyor! Mira on és la llança del rei i el càntir d’aigua del seu capçal.
  • Jeremies 1,1 Paraules i fets de Jeremies, fill d’Hilquiahu, un dels sacerdots que vivien a Anatot, poble de la tribu de Benjamí.
  • 2 Samuel 15,24-29 També hi havia Sadoc, amb tots els levites, que portaven l’arca de l’aliança de Déu; la van dipositar allà, i Abiatar, el sacerdot, va oferir sacrificis fins que hagué passat tota la gent que sortia de la ciutat. […]
  • 1 Samuel 23,6-92 Samuel 12,51 Reis 1,71 Cròniques 15,11-121 Reis 1,251 Reis 2,35Isaïes 10,30Lluc 22,28Gàlates 3,4
27

Salomó va impedir a Abiatar d’exercir el seu càrrec de sacerdot del Senyor, i així es va complir la paraula que el Senyor havia anunciat contra el llinatge d’Elí, a Siló.

  • 1 Samuel 2,27-36 Un home de Déu anà a trobar Elí i li digué: —Això t’anuncia el Senyor: “Ja saps que em vaig manifestar a la família del teu pare, quan ells eren a Egipte al servei del faraó. […]
  • 1 Samuel 3,12-14 Aquell dia executaré contra Elí i contra la seva família tot el que he sentenciat. Ho començaré i ho acabaré. […]
  • Jeremies 7,12-14 »Aneu al lloc sagrat de Siló, que en temps passat jo havia fet que portés el meu nom, i veureu en què l’he convertit per culpa de la maldat d’Israel, el meu poble. […]
  • Salms 78,60 abandonà el temple de Siló, el tabernacle del santuari d’Adam;
  • Josuè 18,1 Després de sotmetre el país, tota la comunitat d’Israel es va aplegar a Siló. Allà instal·laren la tenda del trobament.

Joab és assassinat

28

Quan Joab, que havia estat partidari d’Adonies, però no d’Absalom, va saber aquestes notícies, corregué a refugiar-se al tabernacle del Senyor i va agafar-se als angles de l’altar.

  • 1 Reis 1,7 Adonies conspirava amb Joab, fill de Seruià, i amb el sacerdot Abiatar, que eren partidaris d’ell.
  • 1 Reis 1,50 Adonies va tenir por de Salomó i, per salvar-se, corregué a agafar-se als angles de l’altar.
  • 2 Samuel 18,2 Va dividir la tropa en tres cossos: un terç a les ordres de Joab, un terç a les d’Abisai, fill de Seruià i germà de Joab, i un terç a les d’Itai, de Gat. El rei va dir als soldats: —Jo també vull anar amb vosaltres a la batalla.
  • Èxode 27,2 De cada un dels seus quatre angles fes sobresortir com un corn que arrenqui del mateix altar. Recobreix de bronze tot l’altar.
  • 2 Samuel 18,14-15 Joab va dir: —No vull perdre més temps amb tu. Va prendre tres dards i els va clavar al cor d’Absalom. Ell encara era viu enmig del brancatge […]
  • Deuteronomi 32,35 A mi em toca de passar comptes i pagar, en el moment que els seus peus relliscaran.» El dia del desastre és imminent, s’acosta de pressa la seva hora.
  • 2 Samuel 17,25
29

Llavors van comunicar-ho al rei Salomó: —Joab s’ha refugiat al tabernacle del Senyor, vora l’altar. Salomó va fer dir a Joab: —Per què t’has refugiat vora l’altar? Joab respongué: —Tinc por de tu, i per això em refugio prop del Senyor. Salomó va enviar-hi Benaiahu, fill de Jehoiadà, dient-li: —Ves i mata’l.

  • 1 Reis 2,25 El rei Salomó va donar l’ordre, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, va matar Adonies.
  • Èxode 21,14 En canvi, si algú, endut per l’odi contra un altre, el mata a traïció, arrenca’l fins i tot del meu altar i executa’l.
  • 1 Pere 4,17 Ja arriba el temps del judici, i començarà pels qui són de la família de Déu; ara bé, si comença per nosaltres, quina serà la fi dels qui refusen de creure en l’evangeli de Déu?
  • 1 Reis 2,31 El rei li digué: —Doncs fes tal com ell ha dit. Mata’l i enterra’l, i així allunyaràs de mi i del casal del meu pare la sang innocent que Joab va vessar.
  • Ezequiel 9,6 vells i joves, noies, criatures i dones; aneu-los matant fins que els extermineu. Però no toqueu ningú que porti la creu. Comenceu pel lloc sant. Van començar, doncs, pels notables que eren davant el santuari.
  • 1 Reis 2,46 El rei va donar ordres a Benaiahu, fill de Jehoiadà, que anà a matar Ximí. I la reialesa va quedar del tot consolidada en mans de Salomó.
30

Benaiahu va entrar al tabernacle del Senyor i digué a Joab: —El rei mana que surtis. Joab va respondre: —No, moriré aquí mateix. Benaiahu tornà la resposta al rei: —Joab m’ha contestat així.

Sense referències creuades.

31

El rei li digué: —Doncs fes tal com ell ha dit. Mata’l i enterra’l, i així allunyaràs de mi i del casal del meu pare la sang innocent que Joab va vessar.

  • Deuteronomi 21,8-9 Vulgues absoldre, Senyor, el teu poble d’Israel, que tu has alliberat; no el facis responsable de la mort d’un innocent.” I Déu els absoldrà de la sang vessada. […]
  • Nombres 35,33 No profaneu el país on viureu, perquè la sang profana la terra, i la sang vessada a la terra tan sols es pot expiar amb la sang del qui l’ha vessada.
  • Èxode 21,14 En canvi, si algú, endut per l’odi contra un altre, el mata a traïció, arrenca’l fins i tot del meu altar i executa’l.
  • Proverbis 28,17 L’home afeixugat pel pes d’un crim es precipita vers la tomba: no el detureu!
  • 2 Samuel 3,28 Així que David ho va saber, exclamà: —Jo i el meu tron som per sempre innocents, davant el Senyor, de la sang d’Abner, fill de Ner.
  • Deuteronomi 19,12-13 els ancians d’aquella ciutat l’agafaran i el posaran a les mans del responsable de venjar la víctima, perquè el mati. […]
  • Fets 28,4Gènesi 9,5-62 Reis 9,26
32

El Senyor farà caure aquella sang sobre el seu cap, perquè, sense que ho sabés el meu pare David, va matar dos homes justos i millors que ell: Abner, fill de Ner, el general en cap de l’exèrcit d’Israel, i Amassà, fill de Jèter, el general en cap de l’exèrcit de Judà.

  • Jutges 9,24 Així va recaure sobre Abimèlec i sobre els caps de casa de Siquem, els seus còmplices, el crim comès contra els setanta fills de Jerubaal, la sang que Abimèlec havia vessat.
  • 2 Cròniques 21,13 sinó la dels reis d’Israel, i has fet que Judà i la població de Jerusalem es prostituïssin adorant altres déus, seguint l’exemple del casal d’Acab; has assassinat fins i tot els teus germans, la família del teu pare, que eren millors que no pas tu;
  • Salms 7,16 Havia obert una fossa profunda i acaba caient-hi ell mateix;
  • Jutges 9,57 També donà la paga a la gent de Siquem per tot el mal que havien fet. Així els va caure al damunt la maledicció de Jotam, fill de Jerubaal.
  • 1 Reis 2,5 »D’altra banda, tu saps què em va fer Joab, fill de Seruià, què va fer als dos generals en cap de l’exèrcit d’Israel, a Abner, fill de Ner, i a Amassà, fill de Jèter: com va matar-los cometent en plena pau un acte de guerra, que va tacar-li de sang el cinturó i les sandàlies.
  • 2 Samuel 3,26-27 Sortint de casa de David, Joab envià missatgers a Abner i, sense que David ho sabés, el va fer tornar des de la cisterna de Sirà. […]
  • 2 Samuel 20,9-101 Reis 2,442 Samuel 3,372 Samuel 4,11Gènesi 4,112 Samuel 17,251 Samuel 15,28Ester 1,19
33

Que la sang de tots dos caigui sobre el cap de Joab i sobre el cap dels seus descendents per sempre! En canvi, a David i a la seva descendència, al seu casal i al seu tron, el Senyor els concedirà una pau eterna.

  • 1 Reis 2,32 El Senyor farà caure aquella sang sobre el seu cap, perquè, sense que ho sabés el meu pare David, va matar dos homes justos i millors que ell: Abner, fill de Ner, el general en cap de l’exèrcit d’Israel, i Amassà, fill de Jèter, el general en cap de l’exèrcit de Judà.
  • Mateu 27,25 Tot el poble respongué: —Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!
  • Salms 109,6-15 «Que un injust s’ocupi de la seva causa, que tingui un fiscal a la seva dreta. […]
  • Isaïes 9,6-7 Estendrà arreu la sobirania, i la pau no tindrà fi. Assegut al tron de David, establirà i refermarà el seu regne sobre el dret i la justícia, des d’ara i per sempre. Això és el que farà l’amor ardent del Senyor de l’univers. […]
  • 2 Reis 5,27 ara que la lepra de Naaman se t’encomana a tu i a la teva descendència per sempre? I Guehazí va sortir leprós de la presència d’Eliseu, blanc com la neu.
  • Proverbis 25,5 separa del rei el mal conseller i el tron s’afermarà en la justícia.
  • Isaïes 11,1-9Salms 132,12Salms 89,292 Samuel 3,28-29Lluc 1,31-33Salms 101,8Salms 89,36-37Lluc 2,14
34

Benaiahu, fill de Jehoiadà, hi anà i va matar-lo. Joab fou enterrat a casa seva, a la regió del desert.

  • Mateu 3,1 Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea
  • Josuè 15,61 Les ciutats situades al Desert eren Betaarabà, Midín, Secacà,
  • 1 Reis 2,25 El rei Salomó va donar l’ordre, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, va matar Adonies.
  • 2 Reis 21,18 Manassès va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat en el jardí del seu palau, el jardí d’Uzà. El va succeir el seu fill Amon.
  • 2 Cròniques 33,20 Manassès va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar en el seu palau. El va succeir el seu fill Amon.
  • 1 Reis 2,31 El rei li digué: —Doncs fes tal com ell ha dit. Mata’l i enterra’l, i així allunyaràs de mi i del casal del meu pare la sang innocent que Joab va vessar.
  • 1 Reis 2,46
35

En lloc d’ell, el rei va nomenar general en cap de l’exèrcit Benaiahu, fill de Jehoiadà. El rei va posar també el sacerdot Sadoc en el lloc d’Abiatar.

  • 1 Reis 2,27 Salomó va impedir a Abiatar d’exercir el seu càrrec de sacerdot del Senyor, i així es va complir la paraula que el Senyor havia anunciat contra el llinatge d’Elí, a Siló.
  • 1 Reis 4,4 Benaiahu, fill de Jehoiadà, general en cap de l’exèrcit; Sadoc i Abiatar, sacerdots;
  • 1 Cròniques 29,22 Aquell dia van menjar i beure a la presència del Senyor, i van celebrar així una gran festa. Salomó, fill de David, va ser proclamat rei per segona vegada, i el van consagrar al Senyor ungint-lo com a sobirà. També van ungir Sadoc com a sacerdot.
  • 1 Cròniques 24,3 David, amb l’ajuda de Sadoc, descendent d’Eleazar, i amb la d’Ahimèlec, descendent d’Itamar, els va distribuir per torns segons el servei que havien de prestar.
  • 1 Cròniques 6,4-15 Fills de Merarí: Mahlí i Muixí. Aquests són els clans dels levites segons els seus avantpassats. […]
  • Job 34,24 Sense indagar, esmicola els poderosos i en posa d’altres al seu lloc.
  • Salms 109,8Nombres 25,11-131 Cròniques 6,50-531 Samuel 2,35Fets 1,20

Mort de Ximí

36

A continuació, el rei va fer cridar Ximí i li digué: —Edifica’t una casa a Jerusalem i habita-hi, però no surtis mai de la ciutat per anar enlloc.

  • 1 Reis 2,8-9 Però aquí tens Ximí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim, que em maleïa sense pietat el dia que vaig fugir cap a Mahanaim; més tard va baixar al Jordà per rebre’m i li vaig jurar pel Senyor que no el mataria. […]
  • 2 Samuel 16,5-9 Quan David va arribar a Bahurim, en sortia un home d’un clan de la família de Saül, que es deia Ximí i era fill de Guerà. Tot sortint, maleïa David […]
  • 1 Reis 1,53 El rei Salomó va enviar gent per fer-lo baixar de l’altar. Ell anà a prosternar-se davant el rei Salomó, i aquest li va dir: —Torna-te’n a casa teva.
  • 2 Samuel 14,24 El rei va determinar: —Que es retiri a casa seva i que no comparegui a la meva presència. Absalom es va retirar a casa seva i no va comparèixer a la presència del rei.
  • Proverbis 20,26 Un rei savi esventa els malvats i els fa passar el corró pel damunt.
  • 2 Samuel 14,28 Absalom va viure dos anys a Jerusalem sense poder comparèixer a la presència del rei.
  • Proverbis 20,8
37

El dia que en surtis i travessis el torrent de Cedró, sàpigues que moriràs irremissiblement; tu mateix seràs responsable de la teva mort.

  • 2 Samuel 1,16 David li va dir: —Tu t’has fet responsable de la teva mort. Les teves pròpies paraules t’han acusat quan deies: “Soc jo qui he matat l’ungit del Senyor.”
  • 2 Samuel 15,23 Mentre anaven desfilant, se sentien arreu plors i sanglots. El rei va passar el torrent de Cedró, mentre tota la gent caminava en direcció al desert.
  • Josuè 2,19 El qui surti fora de la porta de casa teva serà responsable de la seva mort; nosaltres no hi tindrem cap culpa. Però si algú ataca els qui seran amb tu a casa teva, nosaltres en serem responsables.
  • Ezequiel 18,13 presta a usura i cobra interessos, aquest fill no viurà pas: certament morirà, perquè ha comès totes aquestes abominacions i ell mateix serà responsable de la seva mort.
  • Joan 18,1 Després de dir això, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l’altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles.
  • 2 Reis 23,6 Va fer treure fora de Jerusalem, al torrent de Cedró, el bosquet sagrat que hi havia al recinte del temple del Senyor, i allà el va cremar, el va moldre i en llançà les cendres a la fossa comuna.
  • Levític 20,92 Cròniques 29,161 Reis 2,331 Reis 15,13Jeremies 31,401 Reis 2,31
38

Ximí va respondre al rei: —La teva sentència és generosa. El teu servent farà tal com ha dit el rei, el meu senyor. Ximí va viure molt de temps a Jerusalem.

  • 2 Reis 20,19 Ezequies li va respondre: —M’anuncies una bona notícia de part del Senyor. Ezequies, en efecte, pensava: «¿No és bo que mentre jo visqui hi hagi pau i seguretat?»
  • 1 Reis 20,4 El rei d’Israel respongué: —Que sigui tal com dius, rei, senyor meu. Jo soc teu amb tot el que tinc.
39

Però, al cap de tres anys, dos esclaus seus van fugir i es refugiaren a casa d’Aquix, fill de Maacà, rei de Gat. Quan van fer-li saber que els seus esclaus eren a Gat,

  • 1 Samuel 27,2-3 Llavors se’n va anar i, amb els sis-cents homes que tenia, es va passar a Aquix, fill de Maoc, rei de Gat. […]
  • 1 Samuel 21,10 El sacerdot li va respondre: —Aquí hi ha l’espasa de Goliat, el filisteu que vas matar a la vall de l’Alzina. Està embolicada amb el mantell, darrere l’efod. Si la vols, te l’emportes. Aquí no n’hi ha d’altra. David va dir: —Cap no és com aquesta. Dona-me-la!
40

va ensellar l’ase i se n’anà a buscar els seus dos esclaus. Ximí no va fer més que anar i tornar de Gat i recobrar els seus dos esclaus.

  • Lluc 12,15 Aleshores digué a la gent: —Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no depèn pas dels seus béns.
  • Proverbis 15,27 Qui es deixa comprar arruïna la pròpia casa, qui rebutja el suborn allargarà la vida.
  • 1 Timoteu 6,10 Perquè l’amor al diner és l’arrel de tots els mals. Per haver-s’hi agafat, alguns s’han desviat de la fe i s’han clavat al cor molts sofriments.
41

Però van comunicar a Salomó que Ximí havia anat de Jerusalem a Gat i havia tornat.

Sense referències creuades.

42

El rei el va fer comparèixer i li digué: —¿No et vaig fer jurar pel Senyor i et vaig advertir que el dia que sortissis de la ciutat per anar on fos, moriries irremissiblement? Tu em vas respondre: “La teva sentència és generosa; ho tinc ben entès.”

  • Salms 15,4 No compten als seus ulls els descreguts, però honora els qui veneren el Senyor. No es desdiu d’un jurament onerós,
  • 1 Reis 2,36-38 A continuació, el rei va fer cridar Ximí i li digué: —Edifica’t una casa a Jerusalem i habita-hi, però no surtis mai de la ciutat per anar enlloc. […]
  • Lluc 19,22 »Ell li respon: »—Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que soc un home exigent, que reclamo allò que no he invertit i sego allò que no he sembrat.
  • Lluc 15,22 »Però el pare digué als seus criats: »—De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus;
43

Per què, doncs, no has guardat el jurament pronunciat davant el Senyor i el manament que jo t’havia donat?

  • Ezequiel 17,18-19 Ell ha violat el pacte d’aliança menyspreant el jurament. Ha obrat així després d’haver donat la seva paraula. No se’n sortirà! […]
  • Romans 13,5 Per això, cal sotmetre’s, no solament per por del càstig, sinó també per motius de consciència.
  • 2 Samuel 21,2 Llavors el rei va convocar els gabaonites. Els gabaonites no eren d’origen israelita, sinó una resta dels amorreus. Els israelites els havien jurat la pau, però Saül, en un excés de zel per Israel i Judà, havia intentat d’exterminar-los.
  • Cohèlet 8,2 Jo la interpreto així: Observa les ordres del rei, tingues en compte el jurament diví
  • 2 Cròniques 30,12 El poder de Déu també es va fer sentir als de Judà, i va infondre en els seus cors la voluntat unànime de complir el que el rei i els seus prohoms havien manat, d’acord amb la paraula del Senyor.
44

El rei va dir encara a Ximí: —Tu saps prou bé tot el mal que vas fer al meu pare David i el tens present. Ara el Senyor fa recaure la teva maldat sobre el teu cap.

  • 2 Samuel 16,5-13 Quan David va arribar a Bahurim, en sortia un home d’un clan de la família de Saül, que es deia Ximí i era fill de Guerà. Tot sortint, maleïa David […]
  • Salms 7,16 Havia obert una fossa profunda i acaba caient-hi ell mateix;
  • Ezequiel 17,19 »Per tant, això diu el Senyor Déu: Tan cert com jo visc, juro que li faré pagar el menyspreu del pacte de fidelitat i la violació de l’aliança.
  • 1 Samuel 25,39 Quan David ho va saber, exclamà: —Beneït sigui el Senyor que m’ha fet justícia de l’ultratge de Nabal i m’ha preservat de tacar-me les mans! El Senyor ha volgut que ell morís víctima de la seva pròpia maldat. Llavors David va enviar missatgers per demanar Abigail en matrimoni.
  • Joan 8,9 Ells, en sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig.
  • Osees 4,9 »Però el poble i els sacerdots tindran tots la mateixa sort: els demanaré comptes per la seva conducta, els faré pagar el mal que han fet.
  • Romans 2,151 Joan 3,20Proverbis 5,221 Reis 2,32-33
45

En canvi, el rei Salomó serà beneït i el tron de David es mantindrà per sempre més a la presència del Senyor.

  • Proverbis 25,5 separa del rei el mal conseller i el tron s’afermarà en la justícia.
  • Isaïes 9,6-7 Estendrà arreu la sobirania, i la pau no tindrà fi. Assegut al tron de David, establirà i refermarà el seu regne sobre el dret i la justícia, des d’ara i per sempre. Això és el que farà l’amor ardent del Senyor de l’univers. […]
  • 2 Samuel 7,13 És ell qui construirà un casal dedicat al meu nom, i jo faré que el seu tron reial es mantingui ferm per sempre.
  • Salms 21,6 L’ha fet cèlebre la teva victòria, l’has cobert d’honor i majestat;
  • Salms 72,17 Que es perpetuï el seu nom i es mantingui mentre duri el sol. Que tots els pobles, per a beneir-se, es valguin del seu nom; que li augurin la felicitat.
  • 1 Reis 2,33-34 Que la sang de tots dos caigui sobre el cap de Joab i sobre el cap dels seus descendents per sempre! En canvi, a David i a la seva descendència, al seu casal i al seu tron, el Senyor els concedirà una pau eterna. […]
  • 1 Reis 2,24
46

El rei va donar ordres a Benaiahu, fill de Jehoiadà, que anà a matar Ximí. I la reialesa va quedar del tot consolidada en mans de Salomó.

  • 2 Cròniques 1,1 Salomó, fill de David, es va consolidar en el seu reialme. El Senyor, el seu Déu, que era amb ell, el va engrandir fora mida.
  • 1 Reis 2,12 Quan Salomó va ocupar el tron del seu pare David, la seva reialesa quedà del tot consolidada.
  • Proverbis 29,4 Un rei que fa justícia consolida el país, qui el carrega d’impostos l’arruïna.
  • 1 Reis 2,45 En canvi, el rei Salomó serà beneït i el tron de David es mantindrà per sempre més a la presència del Senyor.