La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
2 Samuel

2 Samuel 1

190 referències creuades · llegeix el capítol →

Història de l’ascensió de David al tron (1Sa 16-2Sa 6)

Nou relat de la mort de Saül

1

Saül ja era mort quan David va tornar de derrotar els amalequites. Feia dos dies que David era a Siclag.

Sense referències creuades.

2

El tercer dia va arribar un home de l’exèrcit de Saül, amb els vestits esquinçats i el cap cobert de terra en senyal de dol. En arribar on era David, es prosternà.

3

David li va preguntar: —D’on vens? Ell va respondre: —Soc un fugitiu de l’exèrcit d’Israel.

  • Job 1,15-19 ens han caigut al damunt uns bandolers de Saba que han mort els mossos i s’han endut el bestiar. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber. […]
  • 2 Reis 5,25 i anà a presentar-se al seu senyor. Eliseu li preguntà: —D’on vens, Guehazí? Ell respongué: —El teu servent no ha anat enlloc.
4

David li va dir: —Què ha passat? Explica-m’ho. L’home digué: —En el combat, les tropes han fugit a la desbandada, i molts han caigut morts. També han mort Saül i el seu fill Jonatan.

  • 1 Samuel 31,1-6 Entretant, els filisteus havien atacat els israelites. Aquests van fugir i molts van caure morts a les muntanyes de Guilboa. […]
  • 1 Samuel 4,16 L’home li va dir: —Vinc del camp de batalla. Avui mateix m’he escapat del combat. Elí va preguntar: —Com ha anat, fill meu?
  • 1 Cròniques 10,1-6 Els filisteus van atacar els israelites. Aquests van fugir i molts van caure morts a les muntanyes de Guilboa. […]
5

David va preguntar al jove que l’informava: —Com ho saps, tu, que Saül i el seu fill Jonatan són morts?

  • Proverbis 25,2 Honora Déu el qui manté secretes les coses; escrutar-les és l’honor dels reis.
  • Proverbis 14,15 L’inexpert s’ho creu tot, qui té seny sap per on passa.
6

El jove va respondre: —Em trobava casualment en una de les muntanyes de Guilboa, quan vaig veure Saül, repenjat a la seva llança, mentre l’encalçaven els soldats amb els carros de guerra.

  • 1 Samuel 28,4 Els filisteus van concentrar les tropes i acamparen a Xunem. Igualment Saül va reunir tot Israel i acampà a Guilboa.
  • Lluc 10,31 Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda.
  • 1 Samuel 31,1-7 Entretant, els filisteus havien atacat els israelites. Aquests van fugir i molts van caure morts a les muntanyes de Guilboa. […]
  • Rut 2,3 Rut se’n va anar al camp i espigolava darrere els segadors. Per atzar anà a parar en un tros de terra que era de Booz, de la família d’Elimèlec.
  • 2 Samuel 1,21 Muntanyes de Guilboa, que no caiguin damunt vostre ni pluja ni rosada; que no siguin fèrtils els vostres camps, perquè aquí ha estat deshonrat l’escut dels més ardits: l’escut de Saül, untat no pas amb oli,
  • 1 Samuel 6,9 Però fixeu-vos-hi bé: si l’arca agafa el camí del seu país i puja a Bet-Xèmeix, vol dir que és ella la causa d’aquest gran desastre; si no l’agafa, sabrem que no és la mà del Senyor la que ens ha castigat, sinó que tot ha estat casual.
  • 1 Cròniques 10,4-6
7

Ell es girà enrere i, en veure’m, em va cridar. Li vaig respondre: »—Aquí em tens.

  • Isaïes 6,8 Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: —Qui hi enviaré? Qui ens hi anirà? Li vaig respondre: —Aquí em tens. Envia-m’hi.
  • 1 Samuel 22,12 Saül va dir: —Escolta bé, fill d’Ahitub. Ell respongué: —Aquí em tens, senyor meu.
  • Isaïes 65,1 «Jo, el Senyor, he respost als qui no em consultaven, m’he deixat trobar pels qui no em cercaven. A una nació que no invocava el meu nom, li he dit: “Aquí em teniu, aquí em teniu!”
  • 2 Samuel 9,6 Mefibóixet, fill de Jonatan, fill de Saül, es va presentar a David i es va prosternar amb el front a terra. David va cridar: —Mefibóixet! Ell va respondre: —Aquí tens el teu servent.
  • Jutges 9,54 Abimèlec cridà de seguida el seu escuder i li ordenà: —Treu-te l’espasa i mata’m! Que no puguin dir de mi: “L’ha matat una dona.” El seu escuder el va rematar.
8

»Em preguntà: »—Qui ets, tu? »Li responc: »—Soc un amalequita.

  • 1 Samuel 30,17 L’atac de David va durar des de trenc d’alba fins al vespre de l’endemà. No se’n va escapar ni un, llevat de quatre-cents joves que van muntar en els seus camells i pogueren fugir.
  • 1 Samuel 30,13 David li preguntà: —De qui ets i d’on ets, tu? Respongué: —Soc un jove egipci, esclau d’un amalequita. El meu amo em va deixar abandonat fa tres dies, perquè estava malalt.
  • 1 Samuel 30,1 Quan, el tercer dia, David i els seus homes arribaren a Siclag, es van trobar que els amalequites havien fet una incursió al Nègueb i a Siclag, i Siclag havia estat atacada i incendiada.
  • 1 Samuel 15,3 Ara, doncs, ataca’ls i consagra’ls a l’extermini amb tots els seus béns. Mata sense pietat homes i dones, infants i criatures de pit, vaques, ovelles, camells i ases.”
  • Èxode 17,8-16 Llavors els amalequites van venir a Refidim per atacar Israel. […]
  • 1 Samuel 27,8 David, amb els seus homes, s’infiltrava pel territori dels gueixurites, dels guerizites i dels amalequites; són les tribus que habiten a la regió que s’estén des de Tèlem, anant cap a Xur i fins a Egipte.
  • Deuteronomi 25,17-19Gènesi 14,7Nombres 24,20
9

»Ell em diu: »—Vine aquí i mata’m, que em trobo molt malament, si bé encara em sento ple de vida.

Sense referències creuades.

10

»Hi vaig anar i el vaig matar, convençut que no podria sobreviure. Després li vaig prendre la diadema i el braçalet i els he portat aquí, al meu senyor.

  • Jutges 9,54 Abimèlec cridà de seguida el seu escuder i li ordenà: —Treu-te l’espasa i mata’m! Que no puguin dir de mi: “L’ha matat una dona.” El seu escuder el va rematar.
  • Mateu 7,2 Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats.
  • 2 Reis 11,12 Llavors Joiadà va fer sortir el fill del rei i li va imposar la diadema i les insígnies reials. El proclamaren rei i el van ungir. Tothom aplaudia i cridava: —Visca el rei!
  • 2 Samuel 12,30 S’apoderà de la corona instal·lada sobre el cap del déu Milcom, que era d’or i pesava més de trenta quilos, i duia encastades pedres precioses; la van instal·lar per damunt del cap de David. El rei s’endugué de la ciutat un botí enorme.
  • 1 Samuel 31,4-5 Saül va ordenar al seu escuder: —Desembeina l’espasa i clava-me-la, abans no arribin aquests incircumcisos i ho facin ells: em convertiria en la seva riota. Però l’escuder no va gosar clavar-la-hi, pel gran respecte que li tenia. Llavors Saül va plantar a terra l’espasa i s’hi tirà al damunt. […]
  • Jutges 1,7 Llavors Adoní-Bèzec exclamà: —Setanta reis, amb els polzes de les mans i dels peus tallats, recollien les engrunes que queien de la meva taula. Ara Déu em paga tal com jo havia fet. I se l’endugueren a Jerusalem, on va morir.
  • 1 Samuel 22,18Lamentacions 5,16
11

David es va esquinçar els vestits, i el mateix van fer tots els homes que eren amb ell.

  • 2 Samuel 13,31 El rei s’alçà, s’esquinçà els vestits i es va ajeure a terra. Tots els consellers que l’envoltaven eren també allà amb els vestits esquinçats.
  • Gènesi 37,29 Quan Rubèn va tornar a la cisterna, Josep ja no hi era. Llavors, desesperat, s’esquinçà els vestits
  • 2 Samuel 3,31 David va manar a Joab i a tot el poble que era amb ell a Hebron: —Esquinceu-vos els vestits, vestiu-vos de sac i feu dol per Abner. El rei David anava darrere el fèretre.
  • Gènesi 37,34 Jacob es va esquinçar els vestits, es posà una roba de sac i durant molt de temps va fer dol pel seu fill.
  • Josuè 7,6 Josuè i els ancians d’Israel es van esquinçar els vestits, es cobriren de terra el cap i van estar prosternats amb el front a terra fins al vespre, davant l’arca del Senyor.
  • Romans 12,15 Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren.
  • Fets 14,14
12

Van fer dol, ploraren i dejunaren fins al vespre per Saül, pel seu fill Jonatan, per l’exèrcit del Senyor i per la gent d’Israel, que havien caigut víctimes de l’espasa.

  • Mateu 5,44 »Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen.
  • Proverbis 24,17 No t’alegris quan cau el teu enemic; si ensopega, no ho celebris:
  • Salms 35,13-14 Quan ells estaven malalts, jo em vestia de sac en senyal de dol, m’afligia i dejunava, no deixava de pregar; […]
  • 2 Corintis 11,29 Quan algú és feble, jo també m’hi sento. Si fan caure algú, tot jo m’encenc.
  • Amós 6,6 Beveu el vi en grans copes i us perfumeu amb les essències més fines, però no us fa pena el desastre que amenaça les tribus de Josep.
  • 1 Pere 3,8 Finalment, viviu tots units, tingueu els mateixos sentiments, estimeu els germans, sigueu misericordiosos i humils;
  • 2 Samuel 3,35Jeremies 9,1
13

David va preguntar al jove que l’havia informat: —D’on ets, tu? Ell respongué: —Soc fill d’un immigrant amalequita.

  • 2 Samuel 1,8 »Em preguntà: »—Qui ets, tu? »Li responc: »—Soc un amalequita.
14

David exclamà: —I com has gosat posar la mà damunt l’ungit del Senyor i matar-lo?

  • 1 Samuel 26,9 Però David va respondre a Abisai: —No el matis! Qui quedaria net de culpa, si fes mal a l’ungit del Senyor?
  • 1 Samuel 31,4 Saül va ordenar al seu escuder: —Desembeina l’espasa i clava-me-la, abans no arribin aquests incircumcisos i ho facin ells: em convertiria en la seva riota. Però l’escuder no va gosar clavar-la-hi, pel gran respecte que li tenia. Llavors Saül va plantar a terra l’espasa i s’hi tirà al damunt.
  • Salms 105,15 «No toqueu els meus ungits, no feu cap mal als meus profetes.»
  • 2 Pere 2,10 sobretot els qui amb desigs impurs van darrere la carn i menyspreen la sobirania del Senyor. Aquests tals són atrevits, arrogants, i sense cap temor injurien els éssers gloriosos,
  • Nombres 12,8 A ell li parlo cara a cara, en visió oberta i no en enigmes: ell contempla la figura del Senyor. Per què, doncs, us heu atrevit a parlar contra Moisès, el meu servent?
  • 1 Samuel 24,6 Però, un cop l’hagué tallada, va sentir remordiments,
15

David va cridar un dels seus homes i li ordenà: —Mata’l! Aquell home es va llançar sobre l’amalequita i el va matar.

  • 1 Samuel 22,17-18 Tot seguit el rei va dir a la guàrdia que l’envoltava: —Mateu els sacerdots del Senyor, perquè ajuden David! Sabien que fugia de mi i no l’han denunciat. Però els de la guàrdia reial no volgueren posar les mans sobre els sacerdots del Senyor. […]
  • Job 5,12 Desbarata els plans dels astuts i queden reduïts a la impotència.
  • 1 Reis 2,46 El rei va donar ordres a Benaiahu, fill de Jehoiadà, que anà a matar Ximí. I la reialesa va quedar del tot consolidada en mans de Salomó.
  • 1 Reis 2,34 Benaiahu, fill de Jehoiadà, hi anà i va matar-lo. Joab fou enterrat a casa seva, a la regió del desert.
  • Proverbis 11,18 Guany aparent és el sou del dolent; qui sembra dretura té paga segura.
  • 1 Reis 2,25 El rei Salomó va donar l’ordre, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, va matar Adonies.
  • 2 Samuel 4,10-12Jutges 8,20
16

David li va dir: —Tu t’has fet responsable de la teva mort. Les teves pròpies paraules t’han acusat quan deies: “Soc jo qui he matat l’ungit del Senyor.”

Complanta de David per Saül i Jonatan

17

David va compondre aquesta complanta per Saül i pel seu fill Jonatan,

  • 2 Cròniques 35,25 Jeremies va compondre una complanta sobre Josies, i tots els cantors i cantores continuen recordant Josies en les seves complantes; s’han fet tradicionals a Israel i apareixen escrites en el recull de complantes.
  • 2 Samuel 1,19 «L’esplendor d’Israel jeu morta a les altures. Com han caigut els guerrers ardits!
  • Gènesi 50,11 Els habitants del país, els cananeus, en veure la cerimònia fúnebre de Goren-Aatad, comentaven: —Aquest és un gran dol per als egipcis. Per això aquell indret, situat a l’altra banda del Jordà, va rebre el nom d’Abel-Misraim.
  • Jeremies 9,17-21 Que s’apressin a entonar un plany per tots nosaltres. Que els nostres ulls es desfacin en llàgrimes i les nostres parpelles es fonguin en plors. […]
18

i va ordenar que la gent de Judà l’aprengués. És el cant de l’Arc. Es troba escrit en el Llibre del just. Diu així:

  • Josuè 10,13 I el sol es deturà, i la lluna es va parar, mentre el poble castigava els enemics. Així ho diu el Llibre del just. El sol es va aturar al bell mig del cel i va ajornar la seva posta tantes hores com té un dia.
  • Gènesi 49,8 »Judà, els teus germans t’enaltiran. Agafaràs pel coll els enemics, es prosternaran davant teu els teus germans.
  • Deuteronomi 4,10 »Recorda el dia que vas comparèixer davant el Senyor, el teu Déu, a l’Horeb. El Senyor m’havia dit: “Convoca’m el poble i els comunicaré els meus manaments. Així aprendran a reverenciar-me mentre visquin sobre la terra i ho ensenyaran als seus fills.”
19

«L’esplendor d’Israel jeu morta a les altures. Com han caigut els guerrers ardits!

  • 2 Samuel 1,27 Com han caigut els guerrers ardits! S’han esvaït les seves armadures.»
  • Deuteronomi 4,7-8 »I realment, quina nació, per gran que sigui, té els seus déus tan a prop d’ella com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l’invoquem? […]
  • 2 Samuel 1,25 Com han caigut els guerrers ardits enmig de la batalla! Jonatan jeu mort a les altures.
  • Lamentacions 5,16 Ja no portem les corones de festa. Ai de nosaltres, que hem pecat!
  • Isaïes 4,2 Aquell dia, la fertilitat que el Senyor donarà al país coronarà de glòria i d’esplendor els supervivents d’Israel; el fruit de la terra els omplirà d’honor i de prestigi.
  • 1 Samuel 31,8 L’endemà, quan els filisteus anaren a espoliar els cadàvers, van trobar Saül i els seus tres fills morts a les muntanyes de Guilboa.
  • Zacaries 11,7Lamentacions 2,12 Samuel 1,23Zacaries 11,10Isaïes 53,2
20

No ho diguéssiu pas a Gat, no dugueu la nova als carrers d’Ascaló; se n’alegrarien les noies filistees, ho celebrarien les filles dels incircumcisos.

  • Miquees 1,10 No ho divulgueu a Gat, aguanteu-vos el plor. A Betleafrà, rebolqueu-vos a la pols.
  • 1 Samuel 18,6 Un dia que David tornava victoriós amb les seves tropes de les campanyes contra els filisteus, de totes les poblacions d’Israel sortien les dones a rebre el rei Saül, cantant i ballant al so dels tamborins i dels ferrets, i amb crits d’alegria.
  • Èxode 15,20-21 Aleshores la profetessa Maria, germana d’Aaron, va prendre el tamborí, i totes les dones van seguir-la, dansant i tocant tamborins. […]
  • Jutges 11,34 Quan Jeftè tornà a casa seva, a Mispà, la seva pròpia filla va sortir a rebre’l amb tamborins i danses. Era la seva única filla: no tenia altres fills ni filles.
  • Deuteronomi 32,26-27 »Jo em deia: “No en deixaré rastre, ningú no guardarà el seu record.” […]
  • Jutges 16,23-24 Els magistrats filisteus es van aplegar per oferir un gran sacrifici al seu déu Dagon i celebrar una festa. Cantaven: —El nostre déu ens ha lliurat Samsó, el nostre enemic. […]
  • 1 Samuel 17,36Ezequiel 16,271 Samuel 31,4Ezequiel 16,57Jutges 14,191 Samuel 17,261 Samuel 31,8-9
21

Muntanyes de Guilboa, que no caiguin damunt vostre ni pluja ni rosada; que no siguin fèrtils els vostres camps, perquè aquí ha estat deshonrat l’escut dels més ardits: l’escut de Saül, untat no pas amb oli,

  • 1 Samuel 31,1 Entretant, els filisteus havien atacat els israelites. Aquests van fugir i molts van caure morts a les muntanyes de Guilboa.
  • Isaïes 21,5 Paraven taula per al banquet, estenien les estores, menjaven i bevien, quan en sec ressona l’ordre: «Tothom dret, oficials! Prepareu els escuts de combat!»
  • 1 Samuel 10,1 Llavors Samuel va agafar l’ampolleta de l’oli i el vessà sobre el cap de Saül. Després el va besar i li digué: —¿No és veritat que el Senyor t’ha ungit com a sobirà del seu poble?
  • 1 Cròniques 10,1 Els filisteus van atacar els israelites. Aquests van fugir i molts van caure morts a les muntanyes de Guilboa.
  • Ezequiel 31,15 »Això us fa saber el Senyor Déu: El dia que el faraó ha baixat al país dels morts, he manat de fer dol, he tancat per ell la boca del gran oceà i he estroncat els seus rius, i les aigües abismals han quedat retingudes; per ell he posat de dol el Líban, i tots els arbres dels camps s’han marcit.
  • Isaïes 5,6 La convertiré en terra erma: no l’esporgaran ni la cavaran, hi creixeran espines i esbarzers. Manaré als núvols que no li donin mai més pluja.
  • Jutges 5,23Jeremies 20,14-16Joel 2,14Joel 1,91 Cròniques 10,8Job 3,3-10
22

sinó amb sang d’enemics, amb greix de guerrers. L’arc de Jonatan no es feia mai enrere! L’espasa de Saül no tornava mai de buit!

  • 1 Samuel 18,4 Es va treure el seu propi mantell i el regalà a David, com també l’armadura, l’espasa, l’arc i el cinturó.
  • Isaïes 34,6-7 L’espasa del Senyor és xopa de sang i coberta de greix, com quan maten anyells i bocs, com quan treuen els ronyons als marrans. El Senyor immola la gent de Bosrà, fa un gran carnatge al país d’Edom. […]
  • Deuteronomi 32,42 S’embriagaran de sang les meves fletxes, s’atiparà de carn la meva espasa, de sang dels morts i dels presoners, de caps dels capitostos enemics.»
  • 1 Samuel 14,6-14 Jonatan va dir al seu escuder: —Vine, que passarem fins al destacament d’aquests incircumcisos. Confiem que el Senyor ens ajudarà. Res no pot impedir al Senyor de donar la victòria, tant si els combatents són molts com si són pocs. […]
23

Saül i Jonatan, amables, encisadors, inseparables en la vida i en la mort, més ràpids que les àguiles, més valents que els lleons!

  • Jeremies 4,13 Mireu, puja com els núvols; els seus carros són com l’huracà, i els seus cavalls, més ràpids que les àguiles. Pobres de nosaltres! Serem devastats!
  • Jutges 14,18 El setè dia, doncs, abans de pondre’s el sol, els homes de la vila van dir a Samsó: —Què hi ha més dolç que la mel? Què és més fort que el lleó? Samsó els va respondre: —Si no haguéssiu llaurat amb la meva vedella, no hauríeu encertat la meva endevinalla.
  • Proverbis 30,30 el lleó, el més valent dels animals, que no recula davant de ningú;
  • Deuteronomi 28,49 El Senyor farà que es llanci contra tu, com un voltor, des de l’extrem de la terra, una nació que no entendràs quan et parli,
  • Lamentacions 4,19 Els perseguidors van més de pressa que no volen les àguiles pel cel. Per les muntanyes ens encalcen i ja ens esperen al desert.
  • Job 9,26 Passen llampant com les barques de papir, com una àguila que es llança sobre la presa.
  • 1 Cròniques 12,81 Samuel 31,1-52 Samuel 23,201 Samuel 20,21 Samuel 18,12 Samuel 2,18
24

Noies d’Israel, ploreu per Saül, que us engalanava amb porpra i robes fines i us guarnia d’or les vestidures.

  • 1 Pere 3,3-5 No busqueu d’adornar-vos per fora amb pentinats complicats, joies d’or i vestits rebuscats; […]
  • Isaïes 3,16-26 Diu el Senyor: «Les dames de Sió són altives, caminen molt tibades, miren amb ulls seductors, passegen a passos menuts fent dringar les anelles dels turmells.» […]
  • Jeremies 2,32 ¿Heu vist mai que una noia oblidés les seves joies, o la núvia el vestit de noces? Doncs el meu poble s’ha oblidat de mi des de fa temps i més temps.
  • Jutges 5,30 «Segur que han recollit botí i ara se’l reparteixen: una noia o dues per a cada guerrer, i roba virolada per a Sisserà; un botí de roba virolada, amb brodats, brodats de color per a les noies captives.»
  • 1 Timoteu 2,9-10 Igualment, desitjo que les dones es presentin amb decència, que s’arreglin amb modèstia i discreció, no amb pentinats complicats, ni amb joies d’or o perles o vestits luxosos, […]
  • Proverbis 31,21 Si neva no pateix pels de casa: doble abric porten tots ells.
  • Salms 68,12
25

Com han caigut els guerrers ardits enmig de la batalla! Jonatan jeu mort a les altures.

  • 2 Samuel 1,19 «L’esplendor d’Israel jeu morta a les altures. Com han caigut els guerrers ardits!
  • 2 Samuel 1,27 Com han caigut els guerrers ardits! S’han esvaït les seves armadures.»
  • Lamentacions 5,16 Ja no portem les corones de festa. Ai de nosaltres, que hem pecat!
  • 1 Samuel 14,13-15 Jonatan es va enfilar, grimpant amb mans i peus, i l’escuder el seguia. Els filisteus queien davant de Jonatan, i l’escuder els anava rematant. […]
  • Jutges 5,18 Però Zabuló és un poble que s’ha jugat la vida, igual que Neftalí, en els turons a camp obert.
26

Quin dolor sento per tu, germà meu, Jonatan, tant com m’encisaves! El teu amor m’era més meravellós que l’amor de les dones.

  • 1 Samuel 20,17 Jonatan va insistir a David que jurés per l’afecte que li tenia. Se l’estimava com a si mateix.
  • 1 Samuel 18,1-4 Després d’aquella conversa entre David i Saül, Jonatan va sentir una simpatia profundíssima per David i començà d’estimar-se’l com a si mateix. […]
  • 1 Samuel 20,41 Quan el noi va ser fora, David va sortir del costat del turonet i es va prosternar amb el front a terra tres vegades. Després es van besar. Tots dos ploraven, l’un i l’altre; David era el qui més plorava.
  • 1 Samuel 23,16 Jonatan, el fill de Saül, anà a trobar David a Hóreix. Va encoratjar-lo tot invocant Déu
  • 1 Samuel 19,2 el va informar del pla: —El meu pare Saül et vol matar. Demà al matí ves amb compte i queda’t amagat en un lloc secret.
27

Com han caigut els guerrers ardits! S’han esvaït les seves armadures.»

  • 2 Samuel 1,25 Com han caigut els guerrers ardits enmig de la batalla! Jonatan jeu mort a les altures.
  • 2 Samuel 1,19 «L’esplendor d’Israel jeu morta a les altures. Com han caigut els guerrers ardits!
  • Ezequiel 39,9-10 Llavors els habitants de les ciutats d’Israel sortiran, encendran foc i l’alimentaran amb armament: escuts i rodelles, arcs, fletxes, dards i llances. Podran alimentar aquell foc durant set anys. […]
  • Salms 46,9 Veniu, mireu les gestes del Senyor, les meravelles que fa sobre la terra.
  • 2 Reis 2,12 Eliseu ho veia i cridava: —Pare meu, pare meu! Carro i guia d’Israel! I ja no el va veure més. Llavors Eliseu es va esquinçar el vestit en dos trossos.
  • 2 Reis 13,14 Quan Eliseu es va agreujar en la malaltia que el portaria a la mort, Jehoaix, rei d’Israel, baixà a visitar-lo. Abraçat a ell, li cobria la cara de llàgrimes, tot dient: —Pare meu, pare meu! Carro i guia d’Israel!