La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Marc

Marc 7

319 referències creuades · llegeix el capítol →

La tradició dels antics

1

Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús,

  • Marc 3,22 Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien: —Està posseït per Beelzebul. I encara: —Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.
  • Mateu 15,1-20 Uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li van dir: […]
  • Lluc 11,53-54 Quan Jesús va sortir d’allà, els mestres de la Llei i els fariseus començaren a tenir-li una rancúnia terrible i el provocaven perquè parlés sobre moltes qüestions, […]
  • Lluc 5,17 Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem, eren allà asseguts. Jesús, pel poder del Senyor, guaria els malalts.
2

i s’adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les.

  • Fets 10,28 Els digué: —Vosaltres sabeu prou bé que a un jueu no li és permès de tenir tractes amb un estranger o d’entrar a casa seva. Però Déu m’ha fet comprendre que no he de tenir cap persona per impura i que no tinc prohibits els tractes amb ningú.
  • Romans 14,14 Sé prou bé, amb la certesa que dona Jesús, el Senyor, que no hi ha res d’impur en si mateix; però sé també que una cosa és impura per al qui la considera impura.
  • Mateu 7,3-5 Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? […]
  • Fets 10,14-15 Pere contestà: —De cap manera, Senyor. Mai no he menjat res de prohibit ni d’impur. […]
  • Daniel 6,4-5 Daniel es distingia entre els alts funcionaris i els sàtrapes perquè estava dotat més que ningú, i el rei pensava posar-lo al capdamunt de tot el reialme. […]
  • Fets 11,8 »Però jo vaig contestar: »—De cap manera, Senyor. Mai no m’he posat a la boca res de prohibit ni d’impur.
  • Mateu 23,23-25
3

Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s’han rentat les mans ritualment;

  • Gàlates 1,14 i en l’observança del judaisme sobrepassava molts companys de la meva edat, ja que era molt zelós de les tradicions dels meus pares.
  • Marc 7,13 Així, amb la tradició que us aneu transmetent, invalideu la paraula de Déu. I de coses com aquesta, en feu moltes.
  • Colossencs 2,8 Mireu que ningú no us enlluerni amb especulacions sàvies: són purs miratges basats en tradicions humanes, en els poders que dominen aquest món, i no en Crist.
  • Colossencs 2,21-23 Us diuen: «No prenguis, no tastis, no toquis.» […]
  • Marc 7,7-10 El culte que em donen és buit, les doctrines que ensenyen són preceptes humans. […]
  • Mateu 15,2-6 —Com és que els teus deixebles violen la tradició dels antics i no es renten les mans ritualment a l’hora de menjar? […]
  • 1 Pere 1,18Marc 7,5
4

i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on mengen.

  • Lluc 11,38-39 El fariseu es va estranyar quan veié que no s’havia rentat ritualment abans de dinar. […]
  • Hebreus 9,10 Els seus ritus terrenals, basats en menjars, begudes i purificacions diverses, han estat imposats fins al moment de la renovació.
  • Mateu 23,25 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que purifiqueu per fora copes i plats mentre per dins els teniu plens de rapacitat i cobdícia!
  • Jaume 4,8 Acosteu-vos a Déu, i Déu s’acostarà a vosaltres. Renteu-vos les mans, pecadors; purifiqueu els vostres cors, gent de cor dividit!
  • Joan 2,6 Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d’uns cent litres cada una.
  • Isaïes 1,16 Renteu-vos, purifiqueu-vos. Traieu de davant meu les vostres accions dolentes, deixeu de fer el mal,
  • Jeremies 4,141 Joan 1,7Mateu 27,24Job 9,30-31Salms 26,6Joan 3,25
5

Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: —Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que prenen els aliments amb les mans impures?

  • Fets 21,21 Però han sentit a dir de tu que, als jueus residents entre els pagans, els ensenyes a apostatar de la Llei de Moisès, dient-los que no circumcidin els fills ni segueixin les normes jueves.
  • 2 Tessalonicencs 3,6 Germans, en nom de nostre Senyor Jesucrist, us manem que us aparteu de qualsevol germà que visqui desvagat i no segueixi la tradició que va rebre de nosaltres.
  • Marc 2,16-18 Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, preguntaren als deixebles: —Com és que menja amb els publicans i els pecadors? […]
  • Gàlates 1,14 i en l’observança del judaisme sobrepassava molts companys de la meva edat, ja que era molt zelós de les tradicions dels meus pares.
  • Fets 21,24 Tu pren aquests homes i compleix amb ells el ritu de purificació; després fes-te càrrec de les despeses de la seva prometença i així podran tallar-se els cabells. D’aquesta manera tothom veurà que no és veritat allò que han sentit a dir i sabran que continues observant la Llei.
  • Mateu 15,2 —Com és que els teus deixebles violen la tradició dels antics i no es renten les mans ritualment a l’hora de menjar?
  • Romans 4,12
6

Ell els respongué: —Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure: » Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi.

  • Isaïes 29,13 El Senyor diu: «Aquest poble se m’acosta de paraula, m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. La veneració que em tenen és tan sols un precepte humà, una rutina apresa.
  • Titus 1,16 Proclamen que coneixen Déu, però el neguen amb les obres, ja que són reprovables i rebels, incapaços de fer cap obra bona.
  • Mateu 15,7-9 Hipòcrites! Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres quan digué: […]
  • Ezequiel 33,31 Llavors s’acosten a tu com si es tractés d’una assemblea, els del meu poble s’asseuen al teu davant. Escolten les teves paraules, però ningú no les compleix, perquè tenen als llavis un parlar d’enamorats, mentre el cor se’ls en va darrere els seus propis desigs.
  • 2 Timoteu 3,5 Aquests homes mantindran les aparences de la pietat, però rebutjaran la força que posseeix. Aparta’t de gent així!
  • Mateu 23,13-15 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu a la gent l’entrada del Regne del cel! Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entrin els qui voldrien entrar-hi. […]
  • Jaume 2,14-17Joan 5,42Lluc 11,39-44Joan 15,24Joan 8,54-55Fets 28,25Osees 8,2-3Joan 8,41-42
7

El culte que em donen és buit, les doctrines que ensenyen són preceptes humans.

8

»Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes.

  • Marc 7,3-4 Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s’han rentat les mans ritualment; […]
  • Isaïes 1,12 Quan veniu a presentar-vos davant meu amb els vostres animals, no feu més que passejar-vos pels meus atris. Qui us ha demanat tot això?
9

I els deia encara: —Com en sabeu, d’anul·lar els manaments de Déu per conservar la vostra tradició!

10

En efecte, Moisès va dir: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort.

  • Èxode 21,17 »Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort.
  • Èxode 20,12 »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dona el Senyor, el teu Déu.
  • Deuteronomi 5,16 »Honra el pare i la mare, com t’ha manat el Senyor, el teu Déu. Així tindràs llarga vida i seràs feliç en el país que et dona el Senyor, el teu Déu.
  • Levític 20,9 »Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. És el responsable de la seva pròpia mort: havia maleït els seus pares.
  • Mateu 15,4 En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort.
  • Marc 10,19 Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.
  • Proverbis 30,17Deuteronomi 27,16Proverbis 20,20
11

Però vosaltres, si algú diu al pare o a la mare: “Declaro corban , és a dir, consagrats a Déu, els béns amb què t’hauria d’ajudar”,

  • Mateu 23,18 I dieu encara: “Si algú fa una prometença jurant per l’altar, no està obligat a res, però si la fa jurant per l’ofrena que hi ha damunt l’altar, queda obligat.”
  • 1 Timoteu 5,4-8 Si una viuda té fills o nets, ells són els primers que han d’aprendre a comportar-se piadosament amb la pròpia família i satisfer el deute que tenen amb qui els ha donat la vida. Això és agradable a Déu. […]
  • Mateu 15,5 Però vosaltres afirmeu: “El qui digui al pare o a la mare: ‘Consagro a Déu els béns amb què us hauria d’ajudar’,
12

ja li permeteu que no faci res a favor del pare o de la mare.

Sense referències creuades.

13

Així, amb la tradició que us aneu transmetent, invalideu la paraula de Déu. I de coses com aquesta, en feu moltes.

  • Marc 7,9 I els deia encara: —Com en sabeu, d’anul·lar els manaments de Déu per conservar la vostra tradició!
  • Titus 1,14 en comptes de fer cas de faules jueves i de prescripcions humanes que giren l’esquena a la veritat.
  • Isaïes 8,20 Però vosaltres heu de pensar en l’ensenyament d’aquell document quan algú parli en contra del que ara us dic. Aquell qui no veu l’albada
  • Mateu 5,17-20 »No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud. […]
  • Osees 8,12 Jo he escrit per a ells molts manaments de la Llei, però ells els han mirat com si fossin una cosa estranya.
  • Jeremies 8,8-9 Com podeu dir que sou savis, que teniu la Llei del Senyor? La ploma mentidera dels escribes tan sols ha dut la mentida. […]
  • Mateu 15,6Ezequiel 18,14Marc 7,3Gàlates 5,21
14

Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia: —Escolteu-me tots i compreneu-ho bé:

  • Mateu 15,10 Llavors cridà la gent i els digué: —Escolteu i compreneu-ho bé:
  • Isaïes 6,9 Ell digué: —Ves a dir a aquest poble: “Escoltareu, però no entendreu; mirareu, però no comprendreu.”
  • Proverbis 8,5 Inexperts, adquiriu sagacitat; adquiriu seny, els qui sou insensats.
  • Fets 8,30 Felip hi anà corrents i va sentir l’eunuc que llegia el profeta Isaïes. Llavors li preguntà: —¿Ho entens, això que llegeixes?
  • 1 Reis 18,21 Aleshores Elies s’acostà a tot el poble i va exclamar: —Fins quan anireu saltant, ara amb una crossa, ara amb una altra? Si el Senyor és Déu, seguiu-lo! Si ho és Baal, seguiu-lo a ell! El poble no responia res.
  • Salms 94,8 Enteneu-ho, els estúpids del poble! Insensats, no ho voleu comprendre?
  • Lluc 12,54-571 Reis 22,28Lluc 12,1Salms 49,1-2Lluc 20,45-47
15

No hi ha res del que entra a l’home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l’home el fa impur.

  • Proverbis 4,23 Sobretot vetlla el fons del cor, que d’allí surt la vida.
  • Levític 11,42-47 No es pot menjar cap d’aquestes bestioles, tant si s’arrossega sobre el ventre com si ho fa amb quatre o més potes; són detestables. […]
  • Titus 1,15 Tot és pur per als qui són purs. En canvi, per als qui estan tacats i no creuen, res no és pur: tenen tacats l’enteniment i la consciència.
  • Hebreus 13,9 No us deixeu arrossegar per doctrines complicades i estranyes: el cor ha de trobar la força en la gràcia de Déu i no en observances de menjars que no fan cap profit als qui les practiquen.
  • Mateu 12,34 Cria d’escurçons! Com podeu dir coses bones, vosaltres que sou dolents? Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.
  • Marc 7,18-23 Jesús els respongué: —¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho? ¿No compreneu que tot allò que entra a l’home des de fora no el pot fer impur, […]
  • Hebreus 9,10Romans 14,171 Corintis 10,25Fets 10,28Mateu 15,161 Timoteu 4,3-5Fets 10,14-16Fets 15,20-21Fets 11,8-10
16

(16)

Sense referències creuades.

17

Quan deixà la gent i entrà a casa, els seus deixebles li van preguntar què volia dir aquell proverbi.

  • Mateu 15,15 Llavors Pere li digué: —Explica’ns aquest proverbi.
  • Mateu 13,36 Llavors deixà la gent i se’n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren: —Explica’ns la paràbola del jull sembrat en el camp.
  • Marc 9,28 Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven: —Com és que nosaltres no l’hem pogut treure?
  • Marc 4,34 No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.
  • Marc 4,10 Quan Jesús s’hagué quedat sol, els qui eren al voltant d’ell juntament amb els Dotze li preguntaven sobre les paràboles.
  • Mateu 13,10 Els deixebles s’acostaren i li van preguntar: —Per què els parles en paràboles?
18

Jesús els respongué: —¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho? ¿No compreneu que tot allò que entra a l’home des de fora no el pot fer impur,

  • Mateu 15,16-17 Jesús respongué: —¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho? […]
  • Hebreus 5,11 Encara tenim molt a dir sobre això, i l’explicació es presenta difícil, ja que us heu tornat indolents a l’hora d’escoltar.
  • Mateu 16,11 ¿Encara no enteneu que no us he parlat de pans? Guardeu-vos del llevat dels fariseus i dels saduceus.
  • Isaïes 28,9-10 Em diuen: «A qui vol ensenyar aquest la doctrina? A qui vol explicar revelacions? A criatures deslletades? Als qui tot just han desmamat? […]
  • Lluc 24,25 Aleshores Jesús els digué: —Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes!
  • Joan 3,10 Jesús li respongué: —I tu, que ets mestre d’Israel, no ho comprens?
  • 1 Corintis 3,2Jeremies 5,4-5Marc 4,13
19

perquè no li va al cor, sinó al ventre, i acaba fora del cos? D’aquesta manera declarava purs tots els aliments.

  • Mateu 15,17 ¿No compreneu que tot allò que entra a la boca passa al ventre i és tret fora del cos?
  • 1 Corintis 6,13 «Els aliments són per al ventre, i el ventre per als aliments», però Déu destruirà una cosa i l’altra. El cos no és per a una vida libidinosa, sinó per al Senyor, i el Senyor per al cos.
  • Colossencs 2,16 Que ningú no us imposi res en qüestió de menjar o beure, o en matèria de festes, llunes noves o dissabtes.
  • Lluc 11,41 Doneu com a almoina allò que hi ha a dins, i llavors sí que tot us quedarà purificat.
  • Fets 11,9 »La veu va dir per segona vegada des del cel: »—No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur.
  • Colossencs 2,21-22 Us diuen: «No prenguis, no tastis, no toquis.» […]
  • Fets 10,15Romans 14,1-12
20

I va afegir: —Només allò que surt de l’home el fa impur.

  • Jaume 3,6 I la llengua és un foc, tot un món de malícia; és un més dels membres del cos, però fa impur tot el cos; inflama la roda de la vida i al final és inflamada per l’infern.
  • Jaume 1,14-15 Cadascú és temptat pels propis desigs, que l’atreuen i el sedueixen. […]
  • Jaume 4,1 D’on venen les lluites i les baralles que hi ha entre vosaltres? ¿No venen dels desigs de plaer que fan la guerra en els membres del vostre cos?
  • Marc 7,15 No hi ha res del que entra a l’home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l’home el fa impur.
  • Mateu 12,34-37 Cria d’escurçons! Com podeu dir coses bones, vosaltres que sou dolents? Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca. […]
  • Salms 41,6 Els meus enemics diuen mal de mi: «¿Quan es morirà i s’esborrarà el seu nom?»
  • Miquees 2,1Hebreus 7,6
21

Perquè de dintre el cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats,

22

adulteris, avarícies, maldats, enganys, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa.

23

Tot això dolent surt de dintre i fa impur l’home.

  • Marc 7,15 No hi ha res del que entra a l’home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l’home el fa impur.
  • Titus 1,15 Tot és pur per als qui són purs. En canvi, per als qui estan tacats i no creuen, res no és pur: tenen tacats l’enteniment i la consciència.
  • 1 Corintis 3,17 Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres.
  • Marc 7,18 Jesús els respongué: —¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho? ¿No compreneu que tot allò que entra a l’home des de fora no el pot fer impur,
  • Judes 1,8 De la mateixa manera, ara aquests visionaris embruten el cos, menyspreen la sobirania del Senyor, injurien els éssers gloriosos.

Guarició de la filla d’una sirofenícia

24

Jesús se’n va anar d’allí i arribà al territori de Tir. Va entrar en una casa i no volia que ningú ho sabés, però no pogué passar desapercebut.

  • Mateu 15,21-28 Jesús se’n va anar d’allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó. […]
  • Mateu 11,21 —Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien posat cendra i roba de sac i s’haurien convertit.
  • Ezequiel 28,2 —Fill d’home, digues al rei de Tir: “Això et fa saber el Senyor Déu: »La teva supèrbia t’ha fet dir: ‘Soc un déu, visc en una seu divina en el cor mateix dels mars.’ Tu, que ets un home i no pas un déu, tens pretensions divines.
  • Marc 6,31-32 Ell els diu: —Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica. Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar. […]
  • Marc 3,7-8 Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i el va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea, […]
  • 1 Timoteu 5,25 Igualment, les bones obres estan a la vista, i les que no hi estan, tampoc no podran quedar amagades.
  • Mateu 9,28Gènesi 10,15Ezequiel 28,21-22Josuè 19,28-29Marc 2,1Isaïes 23,1-4Isaïes 23,12Gènesi 10,19Isaïes 42,2Gènesi 49,13
25

De seguida va sentir parlar d’ell una dona que tenia una filla posseïda d’un esperit maligne, i vingué a prosternar-se als seus peus.

  • Mateu 15,22 Una dona cananea, que era d’aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar: —Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi! La meva filla està endimoniada i sofreix molt.
  • Marc 5,33 Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li va explicar tota la veritat.
  • Marc 5,22-23 Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus […]
  • Marc 1,40 Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava: —Si vols, em pots purificar.
  • Fets 10,25-26 Quan Pere estava a punt d’entrar a la casa, Corneli sortí a rebre’l i es prosternà als seus peus. […]
  • Marc 9,17-23 Un de la gent li respongué: —Mestre, t’he portat el meu fill, posseït d’un esperit que el priva de parlar. […]
  • Apocalipsi 22,8-9Lluc 17,16
26

La dona, que era pagana, sirofenícia d’origen, pregava a Jesús que tragués de la seva filla el dimoni.

  • Mateu 15,22 Una dona cananea, que era d’aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar: —Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi! La meva filla està endimoniada i sofreix molt.
  • Colossencs 3,11 Aquí ja no hi ha grec ni jueu, circumcís ni incircumcís, bàrbar ni escita, esclau ni lliure; només hi ha el Crist, que ho és tot i és en tots.
  • Gàlates 3,28 Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist.
  • Isaïes 49,12 Mireu com arriben de lluny! Uns venen del nord i de ponent; altres, de les fronteres d’Etiòpia.»
27

Ell li va dir: —Deixa que primer s’alimentin els fills. No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.

  • Mateu 15,23-28 Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven: —Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre. […]
  • Mateu 7,6 »No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs, perquè les trepitjaran i després encara es giraran per destrossar-vos.
  • Efesis 2,12 En aquell temps vivíeu separats de Crist, privats de la ciutadania d’Israel, forasters a la promesa i a les aliances. Vivíeu en el món sense esperança i sense Déu;
  • Mateu 10,5 Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions: —No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana.
  • Fets 22,21 »Llavors ell em va dir: »—Ves! Jo t’enviaré lluny, als pobles pagans.
  • Romans 15,8 Vull dir que Crist, per raó de la fidelitat de Déu, s’ha posat al servei dels circumcisos, per tal de confirmar les promeses fetes als patriarques,
28

Ella li respon: —Senyor, també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que els fills deixen caure.

  • Romans 10,12 No hi ha, doncs, diferència entre els jueus i els no jueus, ja que tots tenen el mateix Senyor, generós amb tothom qui l’invoca.
  • Romans 3,29 ¿O és que Déu és tan sols Déu dels jueus? ¿No ho és també dels pagans? Sí, també ho és dels pagans,
  • Fets 11,17-18 Per tant, si Déu els concedia el mateix do que a nosaltres, que hem cregut en el Senyor Jesucrist, ¿qui era jo per a oposar-me a Déu? […]
  • Isaïes 45,22 Torneu a mi d’arreu de la terra i jo us salvaré, que jo soc Déu, i ningú més.
  • Lluc 15,30-32 En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras. […]
  • Lluc 7,6-8 Jesús se n’anà amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li: —Senyor, no et molestis, que jo no soc digne que entris a casa meva, […]
  • Efesis 3,8Efesis 2,12-14Isaïes 49,6Mateu 5,45Salms 145,16Romans 15,8-9
29

Llavors Jesús li digué: —Ja que has respost així, ves, que el dimoni ja ha sortit de la teva filla.

  • Mateu 5,3 —Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.
  • Mateu 8,9-13 Perquè també jo, que estic sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Ves-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa. […]
  • Isaïes 66,2 Tot ho ha fet la meva mà, i per això tot existeix. Ho dic jo, el Senyor. Jo poso els meus ulls en el desvalgut i afligit, que s’afanya a complir la meva paraula.
  • 1 Joan 3,8 Els qui pequen són del diable, perquè des del principi el diable no deixa de pecar. Per això s’ha manifestat el Fill de Déu: per desfer les obres del diable.
  • Isaïes 57,15-16 Això us fa saber el qui és alt i excels, que resideix en un palau etern i té un nom sant: «Jo visc a les altures, en un lloc sant, però estic amb els qui se senten desfets i enfonsats: reanimaré els qui estan enfonsats, faré reviure els qui se senten desfets. […]
30

Ella se’n va anar a casa seva i trobà la nena estirada al llit. El dimoni l’havia deixada.

  • Joan 4,50-52 Jesús li digué: —Ves, que el teu fill viu. Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. […]
  • 1 Joan 3,8 Els qui pequen són del diable, perquè des del principi el diable no deixa de pecar. Per això s’ha manifestat el Fill de Déu: per desfer les obres del diable.

Guarició d’un sordmut

31

Jesús va tornar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis.

  • Marc 5,20 Aquell home se n’anà i pregonava per la Decàpolis tot el que Jesús li havia fet, i tothom en quedava astorat.
  • Mateu 15,29-31 Jesús se’n va anar d’allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s’assegué. […]
  • Mateu 4,25 I el va seguir molta gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de Judea i de l’altra banda del Jordà.
  • Marc 7,24 Jesús se’n va anar d’allí i arribà al territori de Tir. Va entrar en una casa i no volia que ningú ho sabés, però no pogué passar desapercebut.
  • Mateu 11,21 —Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien posat cendra i roba de sac i s’haurien convertit.
  • Mateu 4,18 Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors.
32

Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li suplicaven que li imposés la mà.

  • Lluc 11,14 Jesús estava traient un dimoni d’un home que era mut. Així que el dimoni sortí, el mut començà a parlar, i la gent n’estava meravellada.
  • Marc 5,23 i, suplicant-lo amb insistència, li diu: —La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui.
  • Mateu 9,32-33 Quan ells se n’anaven, van portar a Jesús un mut endimoniat. […]
33

Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva.

  • Marc 8,23 Jesús agafà el cec per la mà i se l’endugué fora del poble. Llavors li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntà: —Veus alguna cosa?
  • Joan 9,6-7 Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec […]
  • Marc 5,40 Ells es burlaven de Jesús. Però ell els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena,
  • 1 Reis 17,19-22 Ell li va respondre: —Dona’m el teu fill. Elies el va rebre dels braços d’aquella dona, el va pujar a la cambra de dalt, on vivia, i l’ajagué al seu propi llit. […]
  • 2 Reis 4,33-34 Va entrar, va tancar la porta, i es quedaren tots dos sols. Llavors va pregar al Senyor. […]
  • 2 Reis 4,4-6 Després torna a casa teva, tanca-t’hi amb els teus fills, aboca aquell oli a totes les gerres i ves retirant les que estiguin plenes. […]
34

Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué: — Efatà! —que vol dir: «Obre’t!»

  • Joan 11,41 Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué: —Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat.
  • Marc 5,41 l’agafa per la mà i li diu: — Talità, cum —que vol dir: «T’ho mano: noia, aixeca’t.»
  • Fets 9,34 Pere li digué: —Enees, Jesucrist et dona la salut. Aixeca’t i fes-te el llit. Ell es va aixecar a l’instant.
  • Fets 9,40 Pere va fer sortir tothom i es quedà pregant agenollat. Després, girant-se cap al cadàver, digué: —Tabita, aixeca’t! Ella obrí els ulls, veié Pere i es va incorporar.
  • Marc 6,41 Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent. També va repartir els dos peixos a tothom.
  • Joan 11,33 Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà.
  • Marc 8,12Joan 11,43Isaïes 53,3Marc 1,41Lluc 7,14Lluc 18,42Joan 17,1Marc 15,34Joan 11,35Lluc 19,41Hebreus 4,15Joan 11,38
35

A l’instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament.

  • Isaïes 35,5-6 Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s’obriran. […]
  • Marc 2,12 Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu. Deien: —No havíem vist mai res de semblant.
  • Salms 33,9 A una paraula seva, tot començà; a una ordre d’ell, tot existí.
  • Mateu 11,5 els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten , els pobres reben l’anunci de la bona nova.
  • Isaïes 32,3-4 Els ulls dels qui hi veuen no estaran closos, estaran atentes les orelles dels qui hi senten. […]
36

Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven.

  • Mateu 8,4 Jesús li digué: —Vigila de no dir-ho a ningú. Ves només a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l’ofrena que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.
  • Marc 3,12 Però Jesús els manava molt severament que no el descobrissin.
  • Marc 1,44-45 Li digué: —Vigila de no dir res a ningú. Ves només a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova. […]
  • Marc 5,43 Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. I els digué que donessin menjar a la noia.
  • Marc 8,26 Jesús el va enviar a casa seva i li digué: —No entris al poble.
37

Estaven completament admirats i deien: —Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.

  • Marc 6,51 Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar. Ells quedaren completament desconcertats.
  • Marc 4,41 Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre: —Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?
  • Marc 5,42 A l’instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren plens d’estupor.
  • Èxode 4,10-11 Moisès va dir al Senyor: —Senyor, et demano que m’excusis. Jo no sé parlar. No n’he sabut mai, ni tampoc en sé ara que tu has parlat amb mi. No em surten les paraules. […]
  • Marc 2,12 Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu. Deien: —No havíem vist mai res de semblant.
  • Gènesi 1,31 Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.
  • Salms 139,14Fets 14,11Marc 1,27Lluc 23,41Fets 2,7-12Fets 3,10-13