La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Nombres

Nombres 32

226 referències creuades · llegeix el capítol →

Repartició de la Transjordània

1

Els de les tribus de Rubèn i de Gad tenien ramats molt i molt grans. Quan van veure que les terres de Jazer i de Galaad eren excel·lents per al bestiar,

2

anaren a trobar Moisès, el sacerdot Eleazar i els principals de la comunitat per dir-los:

Sense referències creuades.

3

—Els territoris d’Atarot, Dibon, Jazer, Nimrà, Heixbon, Elalé, Sebam, Nebó i Beon,

4

que el Senyor ha conquerit davant la comunitat d’Israel, són terres excel·lents per al bestiar, i nosaltres, que som servents teus, en tenim molt.

  • Nombres 21,34 Llavors el Senyor digué a Moisès: —No li tinguis por, perquè jo el faré caure a les teves mans amb tot el seu exèrcit i el seu país. Tracta’l igual que a Sehon, el rei dels amorreus que regnava a Heixbon.
  • Nombres 21,24 Però Israel el va desfer i ocupà el seu territori des de l’Arnon fins al Jaboc i fins a la frontera dels ammonites, que estava fortificada.
  • Deuteronomi 2,24-35 »El Senyor continuà dient: “En marxa, aixequeu el campament i travesseu el torrent d’Arnon! Poso a les teves mans Sehon, el rei amorreu d’Heixbon, i el seu país. Comença la conquesta. Fes-li la guerra. […]
5

Si gaudim del teu favor, et preguem que donis en propietat aquest territori als teus servents i no ens facis passar el Jordà.

  • Jeremies 31,2 Això diu el Senyor: En el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de l’espasa; Israel caminarà cap al seu lloc de repòs.»
  • Rut 2,10 Rut es va prosternar fins a tocar a terra amb el front i digué a Booz: —Per què em mires amb bons ulls i t’interesses per mi que soc estrangera?
  • 2 Samuel 14,22 Joab es va prosternar amb el front a terra i va beneir el rei. Després digué: —Avui el teu servent veu ben clar que gaudeix del teu favor, rei i senyor meu. El rei ha fet allò que el seu servent li indicava.
  • Ester 5,2 En veure la reina Ester dreta a l’atri, li concedí el seu favor i estengué damunt d’ella el ceptre d’or que tenia a la mà. Ella es va acostar i va tocar la punta del ceptre.
  • 1 Samuel 20,3 Però David va insistir i li va fer aquest jurament: —El teu pare sap prou bé que ets molt amic meu, i deu pensar: “Que no ho sàpiga Jonatan, que es disgustaria.” Però et juro pel Déu viu i per la teva pròpia vida que estic a un pas de la mort.
  • Josuè 7,7 Josuè va pregar així: —Ah, Senyor Déu! Per què ens has fet travessar el Jordà? ¿Per posar-nos a les mans dels amorreus i exterminar-nos? Tant de bo ens haguéssim quedat a l’altra banda del riu!
  • Gènesi 19,19Deuteronomi 3,25-26Deuteronomi 1,37
6

Moisès va respondre als de les tribus de Gad i de Rubèn: —¿Les tribus germanes aniran a lluitar, mentre vosaltres us quedareu aquí?

  • 1 Corintis 13,5 no és groller ni interessat, no s’irrita ni es venja;
  • 2 Samuel 11,11 Uries respongué a David: —L’arca, i tot Israel i Judà, viuen en cabanes, i Joab, el meu senyor, i els altres oficials acampen al ras. ¿I jo haig d’anar a casa meva a menjar i beure i a dormir amb la meva dona? Tan cert com tu vius: jo no faré res d’això!
  • Filipencs 2,4 Que no miri cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres.
7

Per què heu de desanimar els israelites de passar cap al país que el Senyor els dona?

  • Nombres 32,9 Van pujar fins a la vall d’Eixcol i, després de recórrer el país, van desanimar els israelites i els dissuadiren d’entrar al país que el Senyor els donava.
  • Deuteronomi 1,28 On vol que anem? Els nostres exploradors ens han desmoralitzat, dient-nos: ‘És una gent més forta i més robusta que nosaltres. Viuen en ciutats formidables, amb muralles que toquen al cel. Fins i tot hi hem vist homes de la raça gegant dels anaquites.’ ”
  • Nombres 21,4 Els israelites van partir del mont Or camí del Mar Roig, tot vorejant el territori d’Edom. Però, tot fent camí, el poble va acabar la paciència
  • Nombres 13,27 I contaren a Moisès el que havien vist: —Vam arribar al país on ens havies enviat i, realment, és un país que regalima llet i mel. Aquí teniu els seus fruits.
  • Fets 21,13 però ell respongué: —Què feu plorant així i trencant-me el cor? Jo, pel nom de Jesús, el Senyor, estic disposat no tan sols a deixar-me encadenar, sinó també a morir a Jerusalem.
8

Això és el que van fer els vostres pares quan, des de Cadeix-Barnea, vaig enviar-los a reconèixer el país.

  • Josuè 14,6-7 Un dia, alguns de la tribu de Judà anaren a Guilgal a trobar Josuè. Caleb, fill de Jefunnè, del clan de Quenaz, li digué: —Tu saps prou bé què va dir el Senyor a Moisès, l’home de Déu, referent a tu i a mi, quan érem a Cadeix-Barnea. […]
  • Nombres 14,2 Tots els israelites murmuraven contra Moisès i Aaron. La comunitat sencera els deia: —Tant de bo que haguéssim mort a Egipte o que ara moríssim en aquest desert!
  • Deuteronomi 1,19-25 »Després, seguint les ordres del Senyor, el nostre Déu, vam partir de la muntanya de l’Horeb i travessàrem aquell desert gran i terrible que poguéreu veure, tot fent camí cap al país muntanyós dels amorreus. En arribar a Cadeix-Barnea, […]
  • Nombres 13,2-26 —Envia uns homes a explorar el país de Canaan, la terra que jo dono als israelites. Envia’n un de cada tribu, elegits entre els principals. […]
9

Van pujar fins a la vall d’Eixcol i, després de recórrer el país, van desanimar els israelites i els dissuadiren d’entrar al país que el Senyor els donava.

  • Nombres 13,23 Arribats a la vall d’Eixcol, van tallar una sarment amb un raïm tan gros que l’hagueren de portar entre dos en una barra. Duien també magranes i figues.
  • Deuteronomi 1,24-28 Aquests es van dirigir cap aquell país muntanyós i, tot explorant el terreny, arribaren a la vall d’Eixcol. […]
10

Per això aquell dia el Senyor es va indignar i va jurar:

  • Nombres 14,11 El Senyor va dir a Moisès: —Fins quan em menysprearà aquest poble? Fins quan no voldrà confiar en mi, després de tants prodigis com he obrat enmig d’ells?
  • Salms 95,11 Per això, indignat, vaig jurar: “No entraran al meu lloc de repòs.”»
  • Nombres 14,23 no veurà el país que vaig prometre als seus pares. Ningú dels qui m’han menyspreat no el veurà.
  • Hebreus 3,8-19 no enduriu els cors com en el temps de la rebel·lió, el dia de la prova en el desert , […]
  • Ezequiel 20,15
  • Nombres 14,21 Però, tan cert com jo visc i com la meva presència gloriosa omple tota la terra,
  • Nombres 14,29Deuteronomi 1,34-40
11

“Els homes de vint anys en amunt que han sortit d’Egipte no veuran el país que jo havia promès a Abraham, a Isaac i a Jacob, perquè no m’han seguit fidelment.

  • Nombres 14,28-30 Doncs bé, tu digues-los: “Jo, el Senyor, afirmo, tan cert com visc, que us tractaré tal com he sentit que dèieu. […]
  • Nombres 26,2 —Feu el cens de tota la comunitat, registrant per clans tots els israelites de vint anys en amunt aptes per a l’exèrcit.
  • Nombres 14,24 Però al meu servent Caleb, que ha estat animat per un altre esperit i m’ha seguit fidelment, jo el faré entrar al país que ell ha explorat, i els seus descendents en prendran possessió.
  • Josuè 14,8-9 Però els germans que m’havien acompanyat van desmoralitzar el poble, mentre que jo em mantenia fidel al Senyor, el meu Déu. […]
  • Deuteronomi 2,14-15 Fins aleshores havien passat trenta-vuit anys d’ençà que havíem sortit de Cadeix-Barnea. Tots els homes d’aquella generació aptes per a la guerra havien mort, tal com els havia jurat el Senyor. […]
  • Nombres 26,64-65 Entre aquests israelites no hi havia cap home dels qui havien estat censats per Moisès i el sacerdot Aaron quan van fer el cens en el desert del Sinaí. […]
  • Deuteronomi 1,35
12

Hi entraran tan sols Caleb, fill de Jefunnè, del clan de Quenaz, i Josuè, fill de Nun, que s’han mantingut fidels a mi, el Senyor.”

  • Deuteronomi 1,36 Només el veurà Caleb, fill de Jefunnè. Aquest país que ell ha explorat, el donaré a ell i als seus descendents, perquè s’ha mantingut fidel a mi, el Senyor.”
  • Nombres 14,30 Juro que no entrareu al país on vaig prometre que us faria habitar. Tan sols hi entraran Caleb, fill de Jefunnè, i Josuè, fill de Nun.
  • Nombres 14,24 Però al meu servent Caleb, que ha estat animat per un altre esperit i m’ha seguit fidelment, jo el faré entrar al país que ell ha explorat, i els seus descendents en prendran possessió.
  • Josuè 14,8-9 Però els germans que m’havien acompanyat van desmoralitzar el poble, mentre que jo em mantenia fidel al Senyor, el meu Déu. […]
  • Nombres 26,65 El Senyor els havia dit que moririen al desert, i així va ser. No en va quedar ni un, fora de Caleb, fill de Jefunnè, i de Josuè, fill de Nun.
13

El Senyor, doncs, es va encendre d’indignació contra els israelites, i els feu anar errants pel desert durant quaranta anys fins que desaparegué tota aquella generació que amb el seu comportament havia ofès el Senyor.

  • 1 Corintis 10,5 Però la majoria no foren agradables a Déu, com ho demostra el fet que van quedar estesos pel desert.
  • Hebreus 3,16-19 I qui són els qui després d’escoltar es van rebel·lar? Tots els qui havien sortit d’Egipte guiats per Moisès. […]
  • Nombres 14,33-35 els vostres fills portaran una vida de pastors nòmades pel desert durant quaranta anys; hauran de suportar el pes de les vostres infidelitats fins que l’últim de vosaltres mori en aquest desert. […]
  • Deuteronomi 2,14-15 Fins aleshores havien passat trenta-vuit anys d’ençà que havíem sortit de Cadeix-Barnea. Tots els homes d’aquella generació aptes per a la guerra havien mort, tal com els havia jurat el Senyor. […]
  • Nombres 26,64-65 Entre aquests israelites no hi havia cap home dels qui havien estat censats per Moisès i el sacerdot Aaron quan van fer el cens en el desert del Sinaí. […]
  • Salms 78,33 per això amb un sospir posà fi als seus dies, la seva vida s’acabà ràpidament.
14

I ara vosaltres, raça de pecadors, preneu el relleu dels vostres pares, per atiar encara més l’enuig del Senyor contra Israel.

  • Lluc 11,48 Així demostreu que esteu d’acord amb el que ells van fer: els vostres pares van matar els profetes, i vosaltres els construïu monuments.
  • Fets 7,51-52 »Vosaltres sempre aneu a la vostra, no us heu circumcidat el cor ni les orelles! Sempre us oposeu a l’Esperit Sant: feu igual que els vostres pares. […]
  • Mateu 23,31-33 Dient això doneu testimoni contra vosaltres mateixos que sou els fills dels qui van assassinar-los. […]
  • Gènesi 5,3 Quan Adam tenia cent trenta anys va tenir un fill a semblança seva, a imatge seva i li va posar el nom de Set.
  • Ezequiel 20,21 Però també els seus fills es van rebel·lar contra mi: no seguien els meus preceptes, no guardaven ni posaven en pràctica els meus decrets, que donen vida a qui els compleix, i profanaven els meus dies de repòs. Llavors vaig pensar d’abocar damunt d’ells la meva indignació al desert i calmar així el meu enuig.
  • Nehemies 13,18 Els vostres pares van obrar de la mateixa manera, i per això el nostre Déu va fer caure damunt nostre i damunt aquesta ciutat tota aquesta desgràcia. Ara vosaltres, profanant el dissabte, augmenteu el seu enuig contra Israel.
  • Esdres 10,10Esdres 9,13-14Isaïes 1,4Isaïes 65,6-7Isaïes 57,4Gènesi 8,21Nehemies 9,24-26Salms 78,57Job 14,4Deuteronomi 1,34-35
15

Perquè, si deixeu de seguir-lo, ell allargarà l’estada d’Israel al desert, i vosaltres haureu provocat la destrucció de tot aquest poble.

  • 2 Cròniques 15,2 anà a trobar Asà i li digué: —Asà i tots els de Judà i de Benjamí, escolteu-me! Si esteu amb el Senyor, ell estarà amb vosaltres; si el cerqueu, es deixarà trobar; però si l’abandoneu, ell també us abandonarà.
  • 1 Corintis 8,11-12 Llavors, per culpa del coneixement que tu tens, es perdrà el qui és feble, un germà pel qual Crist va morir. […]
  • Romans 14,15 En conseqüència, si per menjar una cosa fas que el teu germà trontolli, ja no actues guiat per l’amor: per un menjar, no duguis a la perdició aquell pel qual Crist ha mort.
  • Josuè 22,16-18 —Això us diu tota la comunitat del Senyor: “Per què heu pecat contra el Déu d’Israel, apartant-vos avui del Senyor? Aixecant el vostre propi altar, vosaltres us rebel·leu contra el Senyor! […]
  • Deuteronomi 28,15-68 »En canvi, si no obeeixes el Senyor, el teu Déu, i no mires de complir tots els seus manaments i decrets que avui et dono, et cauran al damunt totes aquestes malediccions: […]
  • Nombres 14,30-35 Juro que no entrareu al país on vaig prometre que us faria habitar. Tan sols hi entraran Caleb, fill de Jefunnè, i Josuè, fill de Nun. […]
  • Levític 26,14-18Mateu 18,7Deuteronomi 30,17-192 Cròniques 7,19-22Romans 14,20-21Jeremies 38,23
16

Llavors els de les tribus de Gad i de Rubèn es van acostar a Moisès per dir-li: —Nosaltres construirem aquí pletes per als nostres ramats i poblacions per a les nostres famílies.

  • Gènesi 33,17 Jacob se’n va anar a Sucot. Va construir-s’hi una casa i va fer-hi cabanes per al bestiar, i per això Sucot és el nom d’aquest indret.
  • Nombres 34,22 Per la de Dan, Buquí, fill de Joglí.
17

Però ens armarem tot seguit per anar al davant dels altres israelites, fins que els haurem fet entrar al seu lloc. Mentrestant les nostres famílies s’estaran en les poblacions fortificades, protegits contra els habitants del país.

  • Josuè 4,12-13 Els homes de les tribus de Rubèn i de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès es van situar armats a l’avantguarda dels israelites, tal com Moisès els havia ordenat. […]
  • Deuteronomi 3,18-20 »Al mateix temps vaig donar aquesta ordre a les tribus de Rubèn i de Gad i a la meitat de la tribu de Manassès: “El Senyor, el vostre Déu, us dona aquest país en possessió. Els homes de guerra travessareu armats el Jordà davant els vostres germans israelites. […]
  • Nombres 32,29-32 Els digué: —Si els homes de Gad i de Rubèn passen armats amb vosaltres el Jordà davant el Senyor per lluitar fins que el país us quedi sotmès, doneu-los el territori de Galaad en propietat. […]
18

No tornarem a casa nostra fins que cada israelita haurà pres possessió de la seva heretat.

  • Josuè 22,1-5 Llavors Josuè va convocar els homes de les tribus de Rubèn i de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès […]
19

Nosaltres renunciem a compartir amb ells cap heretat a l’altra banda del Jordà, perquè tenim la nostra heretat aquí, a l’est del Jordà.

  • Josuè 13,8 L’altra meitat de la tribu de Manassès i les tribus de Rubèn i de Gad ja havien rebut la seva heretat a la banda oriental del Jordà. Moisès, servent del Senyor, els l’havia assignada.
  • Josuè 1,14-15 a la banda oriental del Jordà.” Les vostres dones, les vostres criatures i els vostres ramats poden quedar-se al territori que Moisès us va donar aquí, a l’est del riu Jordà; però vosaltres, tots els qui sou aptes per a la guerra, el travessareu, armats, davant els vostres germans. Ajudeu-los […]
  • Josuè 12,1-6 Els israelites van derrotar els reis de la banda oriental del Jordà i van conquerir els seus territoris, des del torrent d’Arnon fins a la muntanya de l’Hermon, i tota la plana oriental de l’Arabà. Els reis i els territoris són aquests: […]
  • Nombres 32,32-33 Nosaltres passarem armats davant el Senyor al país de Canaan i així rebrem en herència la part de territori que ens correspon. […]
  • 2 Reis 15,29 En temps de Pècah, rei d’Israel, Tiglat-Pilèsser, rei d’Assíria, va venir i va conquerir Ion, Abel-Betmaacà, Janóah, Quèdeix, Hassor, Galaad, Galilea i tot el territori de Neftalí, i va deportar-ne els habitants a Assíria.
  • Gènesi 14,12 Lot, nebot d’Abram, vivia a Sodoma; quan se’n van anar, també se’l van endur a ell amb tots els seus béns.
  • Gènesi 13,10-122 Reis 10,32-331 Cròniques 5,25-26Nombres 34,15Proverbis 20,21
20

Moisès els va respondre: —Compliu, doncs, això que heu dit: si preneu les armes davant el Senyor i veniu a combatre,

  • Josuè 4,12-13 Els homes de les tribus de Rubèn i de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès es van situar armats a l’avantguarda dels israelites, tal com Moisès els havia ordenat. […]
  • Deuteronomi 3,18-20 »Al mateix temps vaig donar aquesta ordre a les tribus de Rubèn i de Gad i a la meitat de la tribu de Manassès: “El Senyor, el vostre Déu, us dona aquest país en possessió. Els homes de guerra travessareu armats el Jordà davant els vostres germans israelites. […]
  • Josuè 1,13-15 —Recordeu-vos del que us va manar Moisès, servent del Senyor, quan us va dir: “El Senyor, el vostre Déu, us fa reposar donant-vos aquesta terra […]
  • Josuè 22,2-4 i els digué: —Heu complert tot el que us havia manat Moisès, servent del Senyor, i m’heu obeït en tot el que jo us he manat. […]
21

si passeu armats el Jordà davant el Senyor, fins que ell haurà expulsat els enemics del seu davant,

Sense referències creuades.

22

i el país quedarà sotmès a ell, llavors podreu tornar-vos-en sense haver-vos fet culpables contra el Senyor i contra Israel. Aquest territori on ara us trobeu serà el vostre patrimoni per voluntat del Senyor.

  • Josuè 22,4 Ara, el Senyor, el vostre Déu, ha fet que els vostres germans reposin en el seu territori, tal com ell els havia promès; vosaltres, doncs, us en podeu tornar a casa vostra, a la possessió que Moisès, servent del Senyor, us va donar a l’est del Jordà.
  • Josuè 22,9 Els rubenites, els gadites i la meitat de la tribu de Manassès se’n van tornar a casa seva. Van deixar els israelites a Siló, al país de Canaan, i se n’anaren cap al país de Galaad, a la terra que Moisès els havia donat en possessió per ordre del Senyor.
  • Deuteronomi 3,20 Ajudeu els vostres germans fins que el Senyor els concedeixi el repòs, com ha fet amb vosaltres, un cop hagin pres possessió, ells també, del país que el Senyor, el vostre Déu, els dona a la banda occidental del Jordà. Després podreu tornar cadascú al territori que us he assignat.”
  • Josuè 1,15 fins que el Senyor, el vostre Déu, els concedeixi el repòs, com ho ha fet amb vosaltres, un cop hagin pres possessió, també ells, del país que els dona el Senyor, el vostre Déu. Després podreu tornar al territori que Moisès, servent del Senyor, us va assignar en aquesta banda del Jordà, i el podreu posseir.
  • Josuè 13,8 L’altra meitat de la tribu de Manassès i les tribus de Rubèn i de Gad ja havien rebut la seva heretat a la banda oriental del Jordà. Moisès, servent del Senyor, els l’havia assignada.
  • Deuteronomi 3,12-18 »En aquell temps vam prendre possessió de tot el territori. Vaig assignar a les tribus de Rubèn i de Gad la part que va des d’Aroer, que és al torrent d’Arnon, fins a la meitat de la regió muntanyosa de Galaad, amb les ciutats que s’hi troben. […]
  • Salms 44,1-4Salms 78,55Josuè 2,19Josuè 11,23Josuè 10,30Josuè 10,42Josuè 13,29-322 Samuel 3,28Josuè 18,1
23

Si no obréssiu així, cometríeu un pecat contra el Senyor. I sapigueu que us cauria al damunt el càstig del vostre pecat.

  • Isaïes 59,12 Massa sovint hem estat infidels, i els nostres pecats ens acusen davant teu. Estem carregats de faltes, prou coneixem les nostres culpes:
  • Proverbis 13,21 El mal persegueix els pecadors, el bé és la recompensa dels justos.
  • Gènesi 44,16 Judà li va respondre: —Què et podrem dir, senyor meu? Quines paraules pronunciarem? Com ens podríem justificar? Déu mateix ha descobert la culpa dels teus servents. Serem els teus esclaus, senyor meu, tant nosaltres com aquell a qui han trobat la copa dins el sac.
  • Salms 90,8 Has estès al teu davant les nostres culpes, els nostres secrets, a la llum de la teva mirada.
  • 1 Corintis 4,5 Per tant, no judiqueu abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre allò que s’amaga en les tenebres i posarà en evidència les intencions dels cors. Llavors l’elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.
  • Romans 2,9 Déu donarà tribulacions i angoixa a tothom qui fa el mal, primer als jueus i després als dels altres pobles,
  • Gènesi 4,7Deuteronomi 28,15-68Isaïes 3,11Isaïes 59,1-2Salms 140,11Levític 26,14-46Salms 139,11
24

Construïu-vos, doncs, poblacions per a les vostres famílies i pletes per als vostres ramats, però compliu la paraula donada.

  • Nombres 32,16 Llavors els de les tribus de Gad i de Rubèn es van acostar a Moisès per dir-li: —Nosaltres construirem aquí pletes per als nostres ramats i poblacions per a les nostres famílies.
  • Nombres 32,34-42 Els de la tribu de Gad van reedificar les ciutats de Dibon, Atarot, Aroer, […]
  • Nombres 30,2 Moisès va parlar encara als caps de les tribus israelites. Els digué: —Això és el que el Senyor ordena:
25

Els de les tribus de Gad i de Rubèn respongueren a Moisès: —Nosaltres, servents teus, complirem això que ens manes, senyor nostre.

  • Josuè 1,13-14 —Recordeu-vos del que us va manar Moisès, servent del Senyor, quan us va dir: “El Senyor, el vostre Déu, us fa reposar donant-vos aquesta terra […]
26

Les nostres criatures, les nostres dones, els ramats i tot el bestiar es quedaran aquí, en les poblacions de Galaad.

  • Josuè 1,14 a la banda oriental del Jordà.” Les vostres dones, les vostres criatures i els vostres ramats poden quedar-se al territori que Moisès us va donar aquí, a l’est del riu Jordà; però vosaltres, tots els qui sou aptes per a la guerra, el travessareu, armats, davant els vostres germans. Ajudeu-los
27

Però tots nosaltres, servents teus, armats per a sortir en campanya, passarem davant el Senyor i anirem a combatre, tal com dius tu, senyor nostre.

  • Josuè 4,12 Els homes de les tribus de Rubèn i de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès es van situar armats a l’avantguarda dels israelites, tal com Moisès els havia ordenat.
  • Nombres 36,2 i van exposar el seu cas: —Moisès, senyor nostre, quan el Senyor et va ordenar que repartissis per sorteig el país entre els israelites, també ordenà al nostre senyor que donés l’heretat de Selofhad, membre del nostre clan, a les seves filles.
  • 2 Corintis 10,4-5 Les armes del nostre combat no són d’origen humà, i reben de Déu la força per a destruir fortaleses; amb elles destruïm raonaments fal·laços […]
  • Nombres 12,11 suplicà a Moisès: —Senyor meu, et prego que no ens carreguis el pes del pecat que insensatament hem comès.
  • Nombres 32,17 Però ens armarem tot seguit per anar al davant dels altres israelites, fins que els haurem fet entrar al seu lloc. Mentrestant les nostres famílies s’estaran en les poblacions fortificades, protegits contra els habitants del país.
  • Efesis 6,10-18 Finalment, deixeu-vos enrobustir pel Senyor i per la seva força poderosa. […]
  • Nombres 11,282 Timoteu 4,7-8
28

Llavors Moisès va donar instruccions respecte a ells al sacerdot Eleazar, a Josuè, fill de Nun, i als caps de llinatge de les tribus israelites.

  • Josuè 1,13 —Recordeu-vos del que us va manar Moisès, servent del Senyor, quan us va dir: “El Senyor, el vostre Déu, us fa reposar donant-vos aquesta terra
29

Els digué: —Si els homes de Gad i de Rubèn passen armats amb vosaltres el Jordà davant el Senyor per lluitar fins que el país us quedi sotmès, doneu-los el territori de Galaad en propietat.

Sense referències creuades.

30

Però si no ho fessin, tindran el seu patrimoni entre vosaltres al país de Canaan.

  • Josuè 22,19 Així, doncs, si creieu que el vostre territori no és prou pur, passeu al país de l’heretat del Senyor, allà on hi ha el seu tabernacle, i ocupeu una possessió entre nosaltres. Però, sobretot, no us rebel·leu contra el Senyor ni contra nosaltres, aixecant un altar rival de l’altar del Senyor, el nostre Déu.
31

Els homes de Gad i de Rubèn van respondre a Moisès: —Farem el que el Senyor ha comunicat als teus servents.

Sense referències creuades.

32

Nosaltres passarem armats davant el Senyor al país de Canaan i així rebrem en herència la part de territori que ens correspon.

Sense referències creuades.

33

Moisès va assignar a les tribus de Gad i de Rubèn i a la meitat de la tribu de Manassès, fill de Josep, el reialme de Sehon, rei dels amorreus, i el reialme d’Og, rei de Basan, amb totes les ciutats i pobles d’aquell territori.

  • Josuè 12,6 Moisès, servent del Senyor, i els israelites, havien derrotat aquells dos reis, i Moisès, servent del Senyor, havia donat possessió dels seus territoris a les tribus de Rubèn i de Gad i a la meitat de la tribu de Manassès.
  • Deuteronomi 3,12-17 »En aquell temps vam prendre possessió de tot el territori. Vaig assignar a les tribus de Rubèn i de Gad la part que va des d’Aroer, que és al torrent d’Arnon, fins a la meitat de la regió muntanyosa de Galaad, amb les ciutats que s’hi troben. […]
  • Deuteronomi 29,8 Ara, doncs, compliu les clàusules d’aquesta aliança i poseu-les en pràctica: així us sortirà bé tot el que emprendreu.
  • Josuè 22,4 Ara, el Senyor, el vostre Déu, ha fet que els vostres germans reposin en el seu territori, tal com ell els havia promès; vosaltres, doncs, us en podeu tornar a casa vostra, a la possessió que Moisès, servent del Senyor, us va donar a l’est del Jordà.
  • Josuè 13,8-14 L’altra meitat de la tribu de Manassès i les tribus de Rubèn i de Gad ja havien rebut la seva heretat a la banda oriental del Jordà. Moisès, servent del Senyor, els l’havia assignada. […]
  • Nombres 34,14 Perquè els clans descendents de les tribus de Rubèn i de Gad i els de l’altra meitat de la tribu de Manassès ja han rebut la seva heretat.
  • Nombres 32,11 Cròniques 26,32Deuteronomi 3,1-81 Cròniques 12,311 Cròniques 5,18Salms 136,18-21Salms 135,10-11Deuteronomi 2,30-33Nombres 21,23-35
34

Els de la tribu de Gad van reedificar les ciutats de Dibon, Atarot, Aroer,

  • Deuteronomi 2,36 Des d’Aroer, que és a la vora del torrent d’Arnon, i des de la ciutat que hi ha a la vall del torrent, fins al país de Galaad, no vam trobar cap ciutat que ens pogués resistir. El Senyor, el nostre Déu, les feia caure totes en poder nostre.
  • Nombres 32,3 —Els territoris d’Atarot, Dibon, Jazer, Nimrà, Heixbon, Elalé, Sebam, Nebó i Beon,
  • Isaïes 17,2 Les viles d’Aroer, abandonades, seran domini dels ramats: s’hi ajaçaran, i no els inquietarà ningú.
  • Nombres 21,20 i des d’allà, a la vall dels camps de Moab, i al cim del mont Pisgà, des d’on es domina el desert.
  • Nombres 33,45-46 d’Iïm d’Abarim a Dibon-Gad, […]
35

Atrot-Xofan, Jazer, Jogbohà,

  • Nombres 32,3 —Els territoris d’Atarot, Dibon, Jazer, Nimrà, Heixbon, Elalé, Sebam, Nebó i Beon,
  • Nombres 32,1 Els de les tribus de Rubèn i de Gad tenien ramats molt i molt grans. Quan van veure que les terres de Jazer i de Galaad eren excel·lents per al bestiar,
36

Betnimrà i Betaran. Van fortificar-les i feren també pletes per als ramats.

  • Nombres 32,3 —Els territoris d’Atarot, Dibon, Jazer, Nimrà, Heixbon, Elalé, Sebam, Nebó i Beon,
37

Els de la tribu de Rubèn van reconstruir Heixbon, Elalé, Quiriataim,

  • Nombres 21,27 Per això diuen els poetes: «Veniu a Heixbon: que sigui edificada i restaurada la ciutat de Sehon!
  • Nombres 32,3 —Els territoris d’Atarot, Dibon, Jazer, Nimrà, Heixbon, Elalé, Sebam, Nebó i Beon,
  • Isaïes 15,4 Quina cridòria a Heixbon i a Elalé: fins a Jahas se senten els seus clams! Per això Moab llança el crit de guerra, però els seus soldats han perdut el coratge.
38

Nebó, Baal-Meon i Sibmà, i posaren altres noms a les ciutats que havien reconstruït.

  • Isaïes 46,1 «Bel està tombat, Nebó es decanta: han carregat les seves estàtues a l’esquena d’animals. Els ídols que passejàveu en processó, ara són un pes per a bèsties cansades.
  • Nombres 32,3 —Els territoris d’Atarot, Dibon, Jazer, Nimrà, Heixbon, Elalé, Sebam, Nebó i Beon,
  • Josuè 23,7 No us emparenteu amb aquests pobles que encara hi ha enmig vostre. No invoqueu els seus déus ni jureu pel seu nom, no els doneu culte ni els adoreu.
  • Èxode 23,13 »Observeu tot el que us he manat. No pronuncieu el nom de déus estrangers, no us el poseu mai als llavis.
  • Gènesi 26,18 Isaac tornà a obrir els pous que els servents havien excavat en vida del seu pare Abraham i que els filisteus havien cegat després de la seva mort, i els va donar els mateixos noms que el seu pare els havia donat.
  • Nombres 22,41 L’endemà al matí, Balac va pujar amb Balaam a Bamot-Baal, des d’on podia veure un dels extrems del campament israelita.
  • Salms 16,4
39

Els descendents de Maquir, fill de Manassès, van anar a Galaad, se n’apoderaren i desposseïren els amorreus que hi habitaven.

  • Gènesi 50,23 Arribà a veure els fills i els nets d’Efraïm i adoptà els fills de Maquir, fill de Manassès.
  • Josuè 17,1 El territori assignat per sorts a la tribu de Manassès, el primogènit de Josep, va ser aquest: a Maquir, el primogènit de Manassès i pare de Galaad, que era guerrer, li van tocar Galaad i Basan.
  • Nombres 26,29 La tribu de Manassès era composta dels clans descendents de Maquir, pare de Galaad.
40

Llavors Moisès va donar Galaad als descendents de Maquir, i ells s’hi van establir.

  • Josuè 17,1 El territori assignat per sorts a la tribu de Manassès, el primogènit de Josep, va ser aquest: a Maquir, el primogènit de Manassès i pare de Galaad, que era guerrer, li van tocar Galaad i Basan.
  • Deuteronomi 3,13-15 A la meitat de la tribu de Manassès li vaig assignar la resta de Galaad i tot Basan, que havia estat reialme d’Og. Tota la regió d’Argob amb Basan era coneguda com el país dels rafaïtes. […]
  • Josuè 13,29-31 Moisès havia assignat també una heretat als clans de la meitat de la tribu de Manassès. […]
41

Els descendents de Jaïr, un altre descendent de Manassès, van anar als poblets dels amorreus i se n’apoderaren. Per això els van posar el nom de Poblets de Jaïr.

  • Deuteronomi 3,14 Jaïr, descendent de Manassès, va ocupar la regió d’Argob, fins a la frontera dels gueixurites i dels maacatites, i posà el seu propi nom a aquestes contrades de Basan: encara avui s’anomenen els Poblets de Jaïr.
  • Jutges 10,4 Va tenir trenta fills que muntaven trenta ases i eren senyors de trenta poblacions, a la regió de Galaad, que encara avui s’anomenen els Poblets de Jaïr.
  • Josuè 13,30 Aquesta heretat arribava fins a Mahanaim i comprenia tot Basan, el reialme sencer d’Og, rei de Basan, i els seixanta Poblets de Jaïr, que es troben en aquest territori.
  • 1 Reis 4,13 El fill de Guèber s’estava a Ramot-Galaad; tenia els Poblets de Jaïr, descendent de Manassès, a Galaad; tenia també el districte d’Argob, a Basan: seixanta grans ciutats amb muralles i portes amb forrellats de bronze.
  • 1 Cròniques 2,21-23 Després, quan Hesron tenia seixanta anys, es va casar amb la filla de Maquir, pare de Galaad, i tingué d’ella un fill, que es deia Segub. […]
42

També Nóbah s’apoderà de Quenat i dels pobles de la rodalia, i els va donar el seu nom de Nóbah.

  • 2 Samuel 18,18 Absalom s’havia fet erigir en vida l’estela funerària que es troba a la vall del Rei, dient-se: «No tinc cap fill per a perpetuar el meu nom.» Va donar el seu nom a l’estela, i per això encara avui l’anomenen pilar d’Absalom.
  • Salms 49,11 Veurà com moren els savis, com se’n van alhora necis i ignorants, i abandonen als altres la fortuna.