La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Job

Job 6

247 referències creuades · llegeix el capítol →

Segon poema de Job

1

Job va replicar:

  • Job 4,1 Llavors Elifaz de Teman va prendre la paraula i digué a Job:

Per què parlo així?

2

Tant de bo que es poguessin pesar la meva ràbia i el meu infortuni i els posessin plegats a les balances!

  • Job 4,5 Ara això et passa a tu, i ja t’enfonses! Cau el cop damunt teu, i has perdut l’esma!
  • Job 23,2 Encara avui és rebel la meva queixa, tot i que encadeno el meu gemec.
  • Job 31,6 Que Déu em pesi amb balances justes i reconeixerà la meva integritat!
3

Serien més feixucs que la sorra de la mar. Per això, quan parlo, se m’escanyen les paraules.

  • Proverbis 27,3 La pedra és pesant i feixuga l’arena, però penes més feixugues et durà el neci.
  • Salms 77,4 Quan em recordo de Déu, sospiro, em sento defallir sempre que hi penso. Pausa
  • Mateu 11,28 »Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar.
  • Salms 40,5 Feliç l’home que confia en el Senyor i no busca l’ajut dels idòlatres, que es refien d’esperances enganyoses.
  • Job 37,19-20 Ensenya’ns què li hem de dir! Però si no podem dir res de la fosca estant! […]
  • Job 23,2 Encara avui és rebel la meva queixa, tot i que encadeno el meu gemec.
4

Tinc clavades les fletxes del Totpoderós i el meu esperit en xucla el verí. Els terrors de Déu m’encerclen, disposats en ordre de batalla.

5

¿Brama l’ase vora l’herba tendra? ¿Mugeix el bou davant el seu farratge?

  • Salms 104,14 fas néixer l’herba per al bestiar i les plantes al servei de l’home: fas sortir el pa de la terra
  • Jeremies 14,6 A les carenes, els ases salvatges ensumen l’aire com els xacals, i se’ls entela la mirada perquè ja no hi ha més pasturatge.
  • Salms 42,1 Per al mestre de cor. Cant del recull dels fills de Corè.
  • Joel 1,18-20 Com gemega el bestiar! Les vaques van perdudes perquè no troben pastura; fins i tot les ovelles s’esgarrien. […]
6

¿Es pot menjar sense sal una vianda? ¿Qui es beuria de gust una clara d’ou?

  • Job 34,3 L’oïda distingeix les paraules, com el paladar assaboreix el menjar.
  • Job 12,11 Diu el proverbi: «L’oïda distingeix paraules, com el paladar un bon plat.
  • Lluc 14,34 »La sal és bona; però si perd el gust, amb què la tornaran salada?
  • Levític 2,13 »A totes les ofrenes de farina, posa-hi sal; no deixis mai que falti la sal en cap ofrena: és símbol de l’aliança que el teu Déu ha fet amb tu. Presenta sal amb totes les teves ofrenes.
  • Job 6,30 ¿És que tinc llengua d’escurçó o un paladar insensible al regust de les intrigues?
  • Colossencs 4,6 Tingueu sempre converses agradables, i amaniu-les amb una mica de sal; sapigueu com heu de respondre a cadascú.
  • Job 6,25Salms 119,103Hebreus 6,4-5Job 16,2
7

Jo no vull ni tocar la meva pena, aquest menjar meu repugnant.

  • Daniel 10,3 No menjava aliments delicats, no tastava vi ni carn ni m’havia posat perfums durant aquelles tres setmanes.
  • 1 Reis 22,27 i digues-los: “Això ordena el rei: Tanqueu aquest home a la presó i tingueu-l’hi amb el pa i l’aigua racionats fins que jo tornaré victoriós.”
  • 1 Reis 17,12 Ella va respondre: —Et juro per la vida del Senyor, el teu Déu, que no tinc gens de pa. Només em queda al pot un grapat de farina i una mica d’oli a la gerra. Ara recollia unes branques per coure-ho per a mi i per al meu fill. Ens ho menjarem i després morirem.
  • Salms 102,9 Els enemics m’escarneixen tot el dia, en to de burla juren pel meu nom.
  • Ezequiel 4,16 I va afegir: —Mira, fill d’home: faré que s’acabin les reserves de pa a Jerusalem. Menjaran amb angúnia el pa racionat, beuran amb tremolor l’aigua mesurada,
  • Ezequiel 12,18-19 —Fill d’home, menja’t el pa tremolant, beu-te l’aigua inquiet i anguniós […]
  • Job 3,24Ezequiel 4,14

No puc aguantar més

8

Tant de bo que es complís el meu prec i Déu satisfés el meu desig:

  • Salms 119,81 Em sento defallir de tant esperar la salvació, però confio en la teva paraula.
  • Job 17,14-16 Dic al sepulcre: «Ets el meu pare!» I als cucs: «Sou per a mi mare i germanes!» […]
  • Job 6,11-13 Quina força em queda per a continuar esperant? Cap on va la meva vida perquè la vulgui allargar? […]
9

que es decidís a esclafar-me, que estengués la mà i em tallés la vida!

  • 1 Reis 19,4 i ell continuà desert endins tota una jornada. Finalment es va asseure sota una ginestera solitària i demanava la mort amb aquestes paraules: —Ja n’hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, que no soc pas millor que els meus pares.
  • Jonàs 4,3 I ara, t’ho prego, Senyor, pren-me la vida; més em val morir que no pas viure!
  • Jonàs 4,8 Després, quan va sortir el sol, Déu envià un vent xardorós de llevant. El sol queia de ple sobre el cap de Jonàs, que defallia i demanava la mort dient: «Més em val morir que no pas viure.»
  • Job 7,15-16 Valdria més que m’escanyessis! M’estimo més la mort que els propis ossos. […]
  • Isaïes 48,10-13 T’he depurat, però no al foc, com fan amb la plata, sinó en el gresol del sofriment. […]
  • Job 14,13 Tant de bo que m’amaguessis al país dels morts fins que passés el teu enuig, i que fixessis un temps per a recordar-te de mi!
  • Nombres 11,14-15Job 3,20-22Salms 32,4Job 19,21Apocalipsi 9,6
10

Seria, si més no, el meu consol, el final del dolor implacable, i jo no hauria renegat de les paraules del Déu sant.

11

Quina força em queda per a continuar esperant? Cap on va la meva vida perquè la vulgui allargar?

  • Salms 103,14-16 perquè sap de quin fang ens va formar i es recorda que som pols. […]
  • Salms 39,5 «Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi, els anys que em queden: que m’adoni com n’és, de breu, la meva vida.»
  • Job 17,1 El meu alè s’esgota, els meus dies s’acaben, tinc un peu a la tomba.
  • Salms 102,23 quan s’hi apleguin pobles i reialmes i tots alhora serveixin el Senyor.»
  • Job 10,20 Per ventura em queda molt temps per a viure? Doncs acaba d’una vegada! Deixa’m estar i reposaré una mica,
  • Salms 90,5-10 T’emportes els homes com si fossin un son, com l’herba que s’espiga al matí: […]
  • Job 13,25Job 21,4Job 7,5-7Job 17,14-16Job 13,28
12

¿Tinc la força de les roques? ¿Són de bronze els meus braços?

  • Job 40,18 Els seus ossos són canons de bronze, i ferro forjat les costelles.
  • Job 41,24 Al seu darrere deixa un solc lluminós, una cabellera blanca enmig de l’oceà.
13

No, no tinc qui m’ajudi, he perdut tota sortida.

  • 2 Corintis 1,12 Si d’alguna cosa ens podem gloriar, és d’allò que assegura la nostra consciència: que ens hem comportat enmig del món, i especialment entre vosaltres, amb la simplicitat i la sinceritat que venen de Déu; ens guiava la gràcia divina i no una saviesa humana.
  • Job 26,2 Com en saps, d’ajudar el feble, d’assistir el qui no té forces!
  • Job 12,2-3 Sou ben bé uns pous de ciència! Amb vosaltres morirà la saviesa! […]
  • Job 19,28 Vosaltres dieu: «Com el perseguirem?» Però quina raó trobeu en mi per a acusar-me?
  • Job 13,2 Ho sé tan bé com vosaltres, no em considero pas més ximple.
  • Gàlates 6,4 Més aviat, que cadascú examini la seva pròpia conducta; llavors, si troba motius per a gloriar-se, serà veient-se a ell mateix i no comparant-se amb els altres.

No puc confiar en vosaltres

14

El qui és abandonat pel seu proïsme s’aparta del temor del Totpoderós.

15

Els meus germans són traïdors com un torrent, com el llit de les rieres que es desborden.

  • Salms 38,11 El cor em palpita, les forces m’abandonen, s’apaga la llum dels meus ulls.
  • Jeremies 15,18 Per què el meu dolor es fa etern i no se’m vol tancar la ferida enverinada? Has estat per a mi una font enganyosa d’aigües incertes.
  • Salms 41,9 «El seu mal no té remei; ja és al llit i no se n’alçarà.»
  • Joan 13,18 »No parlo per tots vosaltres. Sé qui vaig escollir, però s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: El qui compartia el meu pa, m’ha traït el primer.
  • Joan 16,32 Arriba l’hora, més ben dit, ja ha arribat, que us dispersareu cadascú pel seu costat, i em deixareu sol. Però jo no estic sol, perquè el Pare és amb mi.
  • Salms 55,12-14 al seu bell mig tot són intrigues; en els seus mercats abunden l’engany i el frau. […]
  • Jeremies 9,4-5Miquees 7,5-6Job 19,19Judes 1,12Jeremies 30,14Salms 88,18
16

El glaç, fonent-se, les omple fins a dalt, la neu les engrosseix fins que sobreïxen.

Sense referències creuades.

17

Però, quan ja no plou, s’estronquen, la secada d’estiu eixuga el seu llit;

  • Job 24,19 Com la secada i la calor eixuguen l’aigua de neu, així el país dels morts engoleix el pecador.
  • 1 Reis 17,1 Elies, el tixbita, de Tixbé de Galaad, va dir a Acab: —Per la vida del Senyor, Déu d’Israel, a qui jo serveixo, et juro que no hi haurà rosada ni pluja en tots aquests anys fins que jo no ho digui.
18

les marques del seu curs es dispersen, s’endinsen en el desert i s’esborren.

Sense referències creuades.

19

Se les miraven les caravanes de Temà, hi confiaven els combois de Saba:

  • Gènesi 25,15 Hadad, Temà, Jetur, Nafix i Quedma.
  • Isaïes 21,14 Habitants del país de Temà, sortiu a rebre els assedegats i porteu-los aigua; aneu a trobar els fugitius i dueu-los pa per a menjar.
  • Jeremies 25,23 a Dedan i Temà, a Buz i a tots aquells qui s’afaiten els polsos;
  • 1 Reis 10,1 La reina de Saba sentí parlar de la fama que Salomó devia al Senyor i anà a veure’l per posar-lo a prova amb enigmes.
  • Gènesi 25,3 Jocxan va ser el pare de Saba i Dedan. Els descendents de Dedan van ser els aixurites, els letuixites i els leümmites.
  • Gènesi 10,7 Descendents de Cuix: Sebà, Havilà, Sabtà, Ramà i Sabtecà. Descendents de Ramà: Saba i Dedan.
  • Salms 72,10Ezequiel 27,22-23
20

han avançat, encegats per l’esperança, arriben fins allí i es troben defraudats.

  • Jeremies 14,3-4 Els amos envien els criats a buscar aigua; van a les cisternes i no en troben, tornen amb les gerres buides; es cobreixen el cap confosos i humiliats. […]
  • Romans 5,5 I l’esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor.
  • Romans 9,33 tal com diu l’Escriptura: Poso a Sió una pedra d’ensopec, un roc que fa caure, però els qui creuen en ell no quedaran confosos.
  • Jeremies 17,13 Esperança d’Israel, quedaran confosos tots els qui t’abandonen! Els qui s’aparten de tu, Senyor, seran inscrits en el país dels morts, perquè han abandonat el Senyor, la font d’aigua viva.
21

¿No sou també així vosaltres? Veieu el meu desastre i teniu por.

22

¿Us he demanat res? No us he pas dit que fóssiu generosos,

  • Fets 20,33 »De ningú no he desitjat plata ni or ni vestits;
  • 1 Samuel 12,3 Aquí em teniu. Responeu davant el Senyor i el seu ungit: A qui he pres el bou o bé l’ase? Qui he oprimit? Qui he maltractat? De qui he acceptat suborns que em tapessin els ulls a favor d’ell en algun plet? Estic disposat a restituir-vos-ho.
  • Job 42,11 Tots els seus parents i coneguts es reuniren i menjaren amb ell a casa seva. Li donaven conhort i el consolaven de totes les penes que el Senyor li havia enviat. Cadascú li va oferir una peça de plata i un anell d’or.
23

que em traguéssiu de la mà de l’opressor o em redimíssiu del poder dels usurers.

  • Jeremies 15,21 T’alliberaré de les mans dels malvats, et rescataré de les urpes dels violents.»
  • Salms 49,15 s’aplegaran com ramats a la terra dels morts, la mort mateixa serà el seu pastor. Baixaran de dret al sepulcre, es desfiguraran les seves faccions. La terra dels morts serà el seu palau.
  • Salms 49,7-8 Venen refiats de la seva fortuna, es glorien de la seva gran riquesa. […]
  • Salms 107,2 Que responguin els qui el Senyor ha redimit, els rescatats de les mans dels opressors;
  • Job 5,20 En temps de fam et rescata de la mort, i en ple combat, del poder de l’espasa.
  • Nehemies 5,8 i els vaig dir: »—Hem estat rescatant germans nostres jueus venuts als estrangers, tants com hem pogut. ¿I ara vosaltres veneu els vostres germans i preteneu que nosaltres mateixos en siguem els compradors? »Ells, no sabent què respondre, callaven.
  • Levític 25,48

Digueu-me on he fallat

24

Aclariu-me les coses i callaré. Si he fallat, mostreu-me en què.

25

Les paraules justes tenen molta força, però els vostres arguments, què poden demostrar?

26

¿Preteneu de criticar les meves paraules? Les paraules del desesperat se les emporta el vent.

27

Vosaltres us jugaríeu un orfe, fins i tot us vendríeu un amic.

28

I ara, em voleu mirar? ¿És que us menteixo a la cara?

  • Job 13,4 Vosaltres no sou més que uns quincallaires, uns metges de per riure.
  • Job 33,3 Et parlaré amb cor sincer, els meus llavis seran purs i fidedignes.
  • Job 27,4 els meus llavis no diran res d’injust ni amb la llengua trairé la veritat!
  • Job 36,4 T’asseguro que no diré res de fals: tens al davant un savi de cap a peus.
  • Job 11,3 ¿Vols deixar tothom bocabadat amb la teva xerrameca? ¿Vols riure’t dels altres sense que ningú et contradigui?
29

Retracteu-vos, us ho prego! No feu una injustícia! Retracteu-vos! La meva honradesa encara és al seu lloc.

  • Job 17,10 Veniu, doncs, veniu tots vosaltres! No trobo ningú que sigui savi!
  • Job 27,4-6 els meus llavis no diran res d’injust ni amb la llengua trairé la veritat! […]
  • Job 34,5 Job ha dit: «Jo soc just, però Déu em nega la justícia,
  • Job 42,6 Per això ara em retracto, penedit sobre la pols i la cendra.
  • Malaquies 3,18 Llavors tornareu a veure la diferència entre justos i injustos, entre el qui és fidel a Déu i el qui no li és fidel.
  • Job 23,10 Ell, en canvi, sap per on camino: si em prova en el gresol, en sortiré com l’or.
30

¿És que tinc llengua d’escurçó o un paladar insensible al regust de les intrigues?

  • Job 12,11 Diu el proverbi: «L’oïda distingeix paraules, com el paladar un bon plat.
  • Job 6,6 ¿Es pot menjar sense sal una vianda? ¿Qui es beuria de gust una clara d’ou?
  • Job 34,3 L’oïda distingeix les paraules, com el paladar assaboreix el menjar.
  • Job 42,3-6 Tu has dit: «¿Qui és aquest per a enfosquir els meus plans sense cap coneixement?» És cert! He parlat en la ignorància de coses grans que no puc entendre. […]
  • Job 33,8-12 Mira, retinc el que has dit, encara escolto el so de les teves paraules: […]
  • Hebreus 5,14 L’aliment sòlid, en canvi, és propi de gent adulta, que, gràcies a l’experiència, tenen els sentits avesats a distingir el bé del mal.