Gènesi

Gènesi 21

335 referències creuades · llegeix el capítol →

Naixement d’Isaac

El Senyor es va recordar de Sara, tal com havia dit, i va complir el que havia promès.

Salms 12,6 Diu el Senyor: «Veient l’opressió dels desvalguts i el gemec dels pobres, ara mateix m’aixecaré, salvaré els qui són menyspreats.» ⤳
Gènesi 18,10 Un dels hostes va afegir: —L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill. Sara ho sentia des de l’entrada de la tenda, darrere d’Abraham. ⤳
Gènesi 18,14 Hi ha res impossible per al Senyor? L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara haurà tingut un fill. ⤳
Gènesi 17,19 Déu li replicà: —Sara, la teva esposa, et donarà un fill, i li posaràs el nom d’Isaac. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança. ⤳
Gàlates 4,23 El de l’esclava va néixer per decisió humana, però el de la dona lliure va néixer en virtut de la promesa divina. ⤳
1 Samuel 2,21 El noi Samuel creixia davant el Senyor. ⤳
Mateu 24,35 Titus 1,2 Rut 1,6 Gàlates 4,28 Romans 4,17-20 Gènesi 17,16 Gènesi 17,21 Èxode 4,31 Gènesi 50,24 Salms 106,4 Lluc 1,68 Èxode 3,16 Èxode 20,5 Lluc 19,44

Tot i que Abraham ja era vell, Sara quedà embarassada i li donà un fill en el temps que Déu li havia anunciat.

Hebreus 11,11 Gràcies a la fe, també Sara, que era estèril, va obtenir la capacitat de fundar un llinatge, tot i que li havia passat l’edat; és que va posar la confiança en el qui havia fet la promesa. ⤳
Gàlates 4,22 La Llei afirma que Abraham tenia dos fills; l’un, de l’esclava, i l’altre, de la dona lliure. ⤳
Gènesi 17,19 Déu li replicà: —Sara, la teva esposa, et donarà un fill, i li posaràs el nom d’Isaac. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança. ⤳
Gènesi 18,10 Un dels hostes va afegir: —L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill. Sara ho sentia des de l’entrada de la tenda, darrere d’Abraham. ⤳
Lluc 1,36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, ⤳
Gènesi 17,21 Però la meva aliança serà amb Isaac, el fill que et donarà Sara l’any vinent per aquest temps. ⤳
Gènesi 18,14 Fets 7,8 Lluc 1,24-25 2 Reis 4,16-17 Romans 9,9

Abraham va donar el nom d’Isaac al fill que li havia nascut de Sara.

Gènesi 17,19 Déu li replicà: —Sara, la teva esposa, et donarà un fill, i li posaràs el nom d’Isaac. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança. ⤳
Romans 9,7 ni pel sol fet de ser descendència d’Abraham en són tots fills. Al contrari, l’Escriptura diu: La descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac. ⤳
Gènesi 21,6 Sara digué: —Déu ha fet que jo rigués. Tothom qui ho sàpiga riurà amb mi. ⤳
Hebreus 11,18 i li havia estat dit: La descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac. ⤳
Josuè 24,3 Jo vaig treure el vostre pare Abraham del país situat a l’altra banda del riu Eufrates, el vaig conduir per tot el país de Canaan i vaig multiplicar la seva descendència. Li vaig donar Isaac, ⤳
Gènesi 21,12 Però Déu li va dir: —No et sàpiga greu pel teu fill Ismael ni per la teva esclava. Fes cas del que et diu Sara, perquè la descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac. ⤳
Mateu 1,2 Fets 7,8 Gènesi 22,2

El dia vuitè, Abraham va circumcidar el seu fill, tal com Déu li havia manat.

Fets 7,8 Déu va donar a Abraham la circumcisió com a signe d’aliança; per això Abraham engendrà Isaac i el va circumcidar quan tenia vuit dies; Isaac va fer igualment amb Jacob, i Jacob, amb els dotze patriarques. ⤳
Èxode 12,48 »Si un immigrant que resideix al teu país vol celebrar la Pasqua en honor del Senyor, que faci circumcidar tots els homes de casa seva. Llavors la podrà celebrar, ja que serà com un nadiu del país. Però cap incircumcís no ha de menjar l’anyell pasqual. ⤳
Deuteronomi 12,32 ⤳
Lluc 1,59 Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l’infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. ⤳
Joan 7,22-23 Però Moisès us va donar el precepte de la circumcisió, que no ve d’ell, sinó dels patriarques, i per això circumcideu ni que sigui en dissabte, que és dia de repòs. […] ⤳
Gènesi 17,10-12 Aquest és el signe de l’aliança que s’ha de mantenir per sempre entre jo i vosaltres, és a dir, amb els teus descendents: tots els homes hauran de ser circumcidats. […] ⤳
Lluc 2,21 Levític 12,3 Lluc 1,6

Abraham tenia cent anys quan li va néixer el seu fill Isaac.

Gènesi 17,17 Abraham es va prosternar amb el front a terra i es posà a riure tot pensant dintre seu: «¿Encara pot tenir un fill, un home de cent anys? I Sara, que ja en té noranta, pot infantar?» ⤳
Romans 4,19 Abraham no va defallir en la fe tot i saber que, als seus quasi cent anys, ja tenia el cos esmorteït, com mortes estaven les entranyes de Sara. ⤳
Gènesi 17,1 Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué: —Jo soc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible. ⤳

Sara digué: —Déu ha fet que jo rigués. Tothom qui ho sàpiga riurà amb mi.

Salms 126,2 La nostra boca s’omplí d’alegria, de crits de goig i de rialles. Els altres pobles es deien: «El Senyor obra en ells meravelles.» ⤳
Isaïes 54,1 Crida d’alegria, Jerusalem, tu que eres estèril, que no havies infantat. Esclata en crits de goig i celebra-ho, tu que no donaves a llum, perquè ara té més fills l’abandonada que la dona amb marit, diu el Senyor. ⤳
Gènesi 17,17 Abraham es va prosternar amb el front a terra i es posà a riure tot pensant dintre seu: «¿Encara pot tenir un fill, un home de cent anys? I Sara, que ja en té noranta, pot infantar?» ⤳
Lluc 1,58 Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven. ⤳
Lluc 1,46-55 Maria digué: —La meva ànima magnifica el Senyor, […] ⤳
Gàlates 4,27-28 tal com diu l’Escriptura: Crida d’alegria, tu que eres estèril, que no havies infantat, esclata en crits i clams de goig, tu que no donaves a llum, perquè ara té més fills l’abandonada que la dona amb marit. […] ⤳
Salms 113,9 Lluc 1,14 Isaïes 49,21 Romans 12,15 Joan 16,21-22 Hebreus 11,11 Gènesi 18,12-15 1 Samuel 1,26 Isaïes 49,15

I afegí: —Qui havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills! I tanmateix jo li he donat un fill a les seves velleses!

Gènesi 18,11-12 Abraham i Sara ja eren vells, carregats d’anys. Sara, que ja havia passat l’edat de tenir fills, […] ⤳
Isaïes 66,8 Qui ha sentit a dir una cosa així? Qui ha vist mai res de semblant? Podria néixer un país en un sol dia? Qui podrà infantar d’un sol cop tot un poble? Però Sió ha infantat els seus fills, quan tot just començava a sentir els dolors. ⤳
Nombres 23,23 No valen presagis contra Jacob, contra Israel no valen maleficis; al seu temps havien de dir a Jacob, de contar a Jacob què fa Déu a favor d’ell. ⤳
2 Tessalonicencs 1,10 Ell vindrà aquell dia per ser glorificat enmig dels seus sants i per ser honorat enmig de tots els qui hauran cregut. Perquè també vosaltres heu cregut el nostre testimoniatge! ⤳
Deuteronomi 4,32-34 »Investiga el passat, les èpoques que t’han precedit, d’ençà que Déu va crear la humanitat sobre la terra. Demana d’un cap a l’altre del món, a veure si mai ha succeït un fet tan gran, si s’ha sentit mai res de semblant. […] ⤳
Efesis 3,10 Així, ara, valent-se de l’Església, ha volgut fer conèixer les múltiples manifestacions de la seva saviesa a les potències i a les autoritats que són a les regions celestials. ⤳
Salms 86,10 Salms 86,8 Isaïes 49,21

Agar i Ismael

L’infant anava creixent. Quan va ser desmamat, Abraham ho celebrà amb un gran banquet.

1 Samuel 1,22 Però Anna no va anar-hi, sinó que digué al seu marit: —Quan hauré desmamat el nen, ja l’hi portaré; el presentaré al Senyor, i que es quedi allà per sempre més. ⤳
Osees 1,8 Després d’haver deslletat la «No compadida», Gómer va quedar embarassada una altra vegada i va tenir un fill. ⤳
2 Samuel 3,20 Abner anà, doncs, a trobar David a Hebron amb una escorta de vint homes. David va convidar a taula Abner amb els seus acompanyants. ⤳
Gènesi 40,20 Efectivament, al cap de tres dies, el faraó celebrava el seu aniversari i va oferir un banquet a tots els seus oficials. En presència de tots ells va decidir la sort del primer coper i la del primer pastisser. ⤳
Gènesi 29,22 Laban va convidar tota la gent de la contrada al banquet de noces. ⤳
Salms 131,2 Em mantinc en pau, tinc l’ànima serena; com un infant a la falda de la mare, com un petit infant se sent la meva ànima. ⤳
Gènesi 19,3 Gènesi 26,30 1 Reis 3,15 Jutges 14,12 1 Samuel 25,36 Ester 1,3 Jutges 14,10

Un dia, Sara veié que el fill que l’egípcia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac,

Gàlates 4,29 Però, així com aleshores el qui havia nascut per decisió humana perseguia el qui havia nascut per disposició de l’Esperit, ara passa igual. ⤳
Gènesi 16,15 Agar va donar un fill a Abram, i Abram li va posar el nom d’Ismael. ⤳
Gàlates 4,22 La Llei afirma que Abraham tenia dos fills; l’un, de l’esclava, i l’altre, de la dona lliure. ⤳
Gènesi 16,1 Sarai, la muller d’Abram, no li havia donat cap fill. Però tenia una esclava egípcia que es deia Agar. ⤳
Salms 42,10 I diré a Déu, la meva roca: «Per què t’oblides de mi? Per què he d’anar de dol pertot arreu, oprimit per l’enemic?» ⤳
2 Cròniques 36,16 Però ells feien befa dels missatgers de Déu, menyspreaven la paraula de Déu i es burlaven dels seus profetes, fins que la indignació del Senyor contra el seu poble s’arborà tant que ja no hi hagué remei. ⤳
Proverbis 20,11 Salms 22,6 2 Cròniques 30,10 Salms 44,13-14 Lamentacions 1,7 Hebreus 11,36 Gènesi 17,20 Gènesi 16,3-6 Nehemies 4,1-5 2 Reis 2,23-24 Job 30,1

i va dir a Abraham: —Treu de casa aquesta esclava i el seu fill. El fill d’aquesta esclava no ha de compartir l’herència amb el meu fill Isaac.

Joan 8,35 i l’esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s’hi queda per sempre. ⤳
1 Joan 2,19 Han sortit d’entre nosaltres, però de fet no són dels nostres. Si ho haguessin estat, s’haurien quedat amb nosaltres. Però calia que es veiés que cap d’ells no és dels nostres. ⤳
Gàlates 4,22-31 La Llei afirma que Abraham tenia dos fills; l’un, de l’esclava, i l’altre, de la dona lliure. […] ⤳
Gènesi 36,6-7 Esaú va prendre les seves dones, els seus fills i les seves filles, els seus servents i les seves serventes, els seus ramats, les bèsties de càrrega i totes les riqueses que havia adquirit en el país de Canaan i se n’anà cap a un altre territori, lluny del seu germà Jacob. […] ⤳
1 Pere 1,4 i a una heretat incorruptible, indestructible, immarcescible, reservada dalt al cel per a vosaltres, ⤳
Gènesi 25,19 Aquesta és la història d’Isaac, fill d’Abraham. Abraham va ser el pare d’Isaac. ⤳
Mateu 22,13 Mateu 8,11-12 Gàlates 3,18 Gàlates 4,7 Gènesi 22,10 Gènesi 17,21 Gènesi 17,19 Gènesi 25,6 Gènesi 20,11

Aquestes paraules van disgustar molt Abraham, perquè Ismael també era fill seu.

Hebreus 12,11 La correcció, de moment, no sembla que porti alegria, sinó tristesa; però, més tard, els qui han passat per aquest entrenament en cullen el fruit pacífic d’una vida justa. ⤳
Gènesi 17,18 I va dir a Déu: —Ja estaré content que visqui Ismael. ⤳
Mateu 10,37 »Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. ⤳
2 Samuel 18,33 ⤳
Gènesi 22,1-2 Després d’aquests fets, Déu va posar a prova Abraham i li digué: —Abraham! Ell li va respondre: —Aquí em tens. […] ⤳

Però Déu li va dir: —No et sàpiga greu pel teu fill Ismael ni per la teva esclava. Fes cas del que et diu Sara, perquè la descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac.

Hebreus 11,18 i li havia estat dit: La descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac. ⤳
Romans 9,7-8 ni pel sol fet de ser descendència d’Abraham en són tots fills. Al contrari, l’Escriptura diu: La descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac. […] ⤳
Gènesi 17,19 Déu li replicà: —Sara, la teva esposa, et donarà un fill, i li posaràs el nom d’Isaac. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança. ⤳
1 Samuel 8,7 i el Senyor li respongué: —Accedeix al que el poble et demana. No et rebutgen pas a tu, sinó que no em volen tenir per rei a mi. ⤳
1 Samuel 8,9 Accedeix, doncs, al que et demanen. Però els has d’advertir i explicar com els governarà el rei que tindran. ⤳
Isaïes 46,10 Des del principi anuncio les coses que vindran, dic per endavant el que encara no ha passat. Jo mano que es compleixi el meu designi i duré a terme el que he decidit. ⤳
Gènesi 17,21

Però del fill de l’esclava, com que és fill teu, també en faré un gran poble.

Gènesi 17,20 Pel que fa a Ismael, també he escoltat el que per a ell em demanes. El beneiré, el faré fecund, i serà nombrosíssima la seva descendència. Serà pare de dotze caps de tribu i faré d’ell un gran poble. ⤳
Gènesi 16,10 I l’àngel del Senyor va afegir: —Et donaré una descendència tan nombrosa que ningú no serà capaç de comptar-la. ⤳
Gènesi 21,18 Aixeca’t, pren l’infant a collibè i agafa-li la mà: jo faré d’ell un gran poble. ⤳
Gènesi 25,12-18 Llista genealògica dels descendents d’Ismael, fill d’Abraham i d’Agar, l’esclava egípcia de Sara. […] ⤳

Abraham es va llevar de bon matí, donà pans i un bot d’aigua a Agar, li ho va posar tot a l’espatlla amb el nen i la va acomiadar. Ella se’n va anar errant pel desert de Beerxeba.

Gènesi 21,31 Per això aquell lloc s’anomena Beerxeba, perquè allà tots dos havien fet un jurament. ⤳
Salms 107,4 Uns, errant pel desert, vagant per l’estepa, no trobaven cap ciutat habitada; ⤳
Gènesi 25,6 En canvi, als fills tinguts de les altres dones, els va fer donacions i, mentre encara vivia, els va enviar lluny del seu fill Isaac, cap a terres d’orient. ⤳
Joan 8,35 i l’esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s’hi queda per sempre. ⤳
Proverbis 27,14 Qui saluda el veí a grans crits així que es lleva és com si l’insultés. ⤳
Cohèlet 9,10 El que ara et vegis capaç de fer, fes-ho de la manera que puguis, perquè en el món dels morts on hauràs d’anar, no hi ha obres ni projectes, no hi ha coneixement ni saviesa. ⤳
1 Reis 19,3 Salms 119,60 Gènesi 16,7 Gènesi 26,31 Gènesi 36,6-7 Isaïes 16,8 Gènesi 24,54 Gènesi 22,3 Gènesi 21,33 Gàlates 4,23-25 Gènesi 22,19 Gènesi 19,27 Gènesi 26,33 Gènesi 37,15 Gènesi 46,1

Quan s’acabà l’aigua del bot, va deixar el nen sota un arbust

Salms 63,1 Salm del recull de David. De quan era al desert de Judà. ⤳
2 Reis 3,9 El rei d’Israel, el rei de Judà i el rei d’Edom es van posar en marxa. Feren una gran volta, que durà set dies, i finalment se’ls acabà l’aigua, tant per a la tropa com per a les bèsties que transportaven els bagatges. ⤳
Jeremies 14,3 Els amos envien els criats a buscar aigua; van a les cisternes i no en troben, tornen amb les gerres buides; es cobreixen el cap confosos i humiliats. ⤳
Èxode 15,22-25 Moisès va fer partir Israel del Mar Roig cap al desert de Xur. Van caminar durant tres dies pel desert, sense trobar aigua, […] ⤳
Gènesi 21,14 Abraham es va llevar de bon matí, donà pans i un bot d’aigua a Agar, li ho va posar tot a l’espatlla amb el nen i la va acomiadar. Ella se’n va anar errant pel desert de Beerxeba. ⤳
Isaïes 44,12 Un ferrer prepara una eina, l’arroenta a la fornal, la treballa amb el mall, picant amb el seu braç vigorós; quan sent la gana, ja no té força, quan no ha begut, està esgotat. ⤳
Èxode 17,1-3

i se n’anà un tros lluny, a la distància d’un tret d’arc, per no veure’l morir. Allà es va asseure plorant i sanglotant.

Isaïes 49,15 El Senyor li respon: «¿Pot oblidar-se una mare del seu infantó, pot deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna l’oblidés, jo mai no t’oblidaria. ⤳
Rut 1,9 Que el Senyor us concedeixi la felicitat a casa d’un nou marit! Llavors Noemí les va besar. Elles van esclatar en plors ⤳
Gènesi 29,11 Jacob va besar Raquel, tot plorant. ⤳
Ester 8,6 Com podria jo contemplar el desastre que amenaça el meu poble? Com podria veure l’extermini del meu llinatge? ⤳
Jutges 2,4 Quan l’àngel del Senyor hagué dit aquestes paraules a tots els israelites, el poble esclatà en grans plors. ⤳
1 Reis 3,26 A la mare de l’infant que vivia se li van commoure les entranyes per causa del seu fill, i va cridar al rei: —No, senyor meu! Doneu-li viva la criatura, no la mateu! En canvi, l’altra deia: —Ni per a tu ni per a mi: que la parteixin! ⤳
1 Samuel 30,4 1 Samuel 24,16 Lluc 15,20 Zacaries 12,10 Gènesi 27,38 Gènesi 44,34

Déu va sentir la veu del nen, i l’àngel de Déu cridà Agar des del cel, dient: —Què tens, Agar? No tinguis por, que Déu ha sentit com el nen cridava al lloc on és.

Gènesi 16,11 Li digué encara: —Tindràs un fill i li posaràs el nom d’Ismael, perquè el Senyor ha escoltat les teves penes. ⤳
Salms 50,15 Invoca’m en dies de perill; jo et salvaré i tu reconeixeràs la meva glòria.» ⤳
Salms 91,15 Sempre que m’invoqui, l’escoltaré, estaré vora d’ell en els perills, el salvaré i l’ompliré de glòria; ⤳
Èxode 3,7 El Senyor li digué: —He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; ⤳
Gènesi 16,9 L’àngel del Senyor li va manar: —Torna cap a la teva mestressa i obeeix-la. ⤳
Èxode 14,13 Moisès va respondre al poble: —No tingueu por! Aguanteu ferms, que avui veureu com el Senyor us salva. Ara veieu els egipcis, però no els tornareu a veure mai més. ⤳
Salms 65,2 Salms 107,4-6 Èxode 22,23 Isaïes 43,1-2 Jutges 18,23 2 Reis 13,4 Mateu 15,32 Isaïes 22,1 Marc 5,36 Isaïes 41,13-14 2 Reis 13,23 Gènesi 46,3 Èxode 22,27 1 Samuel 11,5 Gènesi 15,1 Isaïes 41,10

Aixeca’t, pren l’infant a collibè i agafa-li la mà: jo faré d’ell un gran poble.

Gènesi 21,13 Però del fill de l’esclava, com que és fill teu, també en faré un gran poble. ⤳
Gènesi 16,10 I l’àngel del Senyor va afegir: —Et donaré una descendència tan nombrosa que ningú no serà capaç de comptar-la. ⤳
1 Cròniques 1,29-31 Aquests són els seus descendents: A Ismael li van néixer Nebaiot, el primogènit, Quedar, Adbeel, Mibsam, […] ⤳
Gènesi 17,20 Pel que fa a Ismael, també he escoltat el que per a ell em demanes. El beneiré, el faré fecund, i serà nombrosíssima la seva descendència. Serà pare de dotze caps de tribu i faré d’ell un gran poble. ⤳
Gènesi 25,12-18 Llista genealògica dels descendents d’Ismael, fill d’Abraham i d’Agar, l’esclava egípcia de Sara. […] ⤳

Llavors Déu li va obrir els ulls i va veure un pou amb aigua. Ella hi anà a omplir el bot i va donar beure al noi.

Nombres 22,31 En aquell instant, el Senyor va obrir els ulls a Balaam, que veié l’àngel del Senyor plantat al mig del camí, amb l’espasa desembeinada a la mà. Balaam es va agenollar i es prosternà fins a tocar a terra amb el front. ⤳
2 Reis 6,17-20 I Eliseu va pregar dient: —Senyor, obre els ulls d’aquest servent, que hi vegi! El Senyor li va obrir els ulls, i va veure la muntanya plena de cavalls i carros de foc que envoltaven Eliseu. […] ⤳
Isaïes 35,5-6 Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s’obriran. […] ⤳
Lluc 24,16-31 però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. […] ⤳

Déu era amb el noi, que es va anar fent gran. Habitava al desert i era un bon tirador d’arc.

Gènesi 28,15 Jo soc amb tu. Et guardaré pertot arreu on aniràs i et faré tornar en aquesta terra. No t’abandonaré que no hagi complert tot el que t’he promès. ⤳
Gènesi 39,21 però el Senyor era amb ell: va mostrar-se bondadós amb Josep i va fer que es guanyés l’estimació del cap de la presó. ⤳
Gènesi 16,12 Serà com un ase salvatge: lluitarà contra tothom i tothom lluitarà contra ell; i viurà allunyat de tots els seus germans. ⤳
Gènesi 49,23-24 L’han provocat disparant en contra d’ell, l’han atacat llançant-li sagetes. […] ⤳
Jutges 13,24-25 La dona va tenir un fill i li va posar el nom de Samsó. L’infant es va fer gran i el Senyor el va beneir. […] ⤳
Gènesi 17,20 Pel que fa a Ismael, també he escoltat el que per a ell em demanes. El beneiré, el faré fecund, i serà nombrosíssima la seva descendència. Serà pare de dotze caps de tribu i faré d’ell un gran poble. ⤳
Gènesi 10,9 Jutges 6,12 Lluc 1,80 Gènesi 25,27 Gènesi 39,2-3 Gènesi 27,3 Lluc 2,40

Va viure al desert de Paran, i la seva mare li va buscar una dona del país d’Egipte.

Gènesi 27,46 Llavors Rebeca va dir a Isaac: —Estic avorrida de la vida per culpa de les dones hitites d’Esaú. Si també Jacob es casa amb una hitita, amb una filla d’aquest país, què m’importa de viure? ⤳
Nombres 13,3 Moisès va complir l’ordre que el Senyor li havia donat i envià aquells homes des del desert de Paran. Tots eren caps dels israelites. ⤳
Nombres 10,12 Llavors els israelites van partir del desert del Sinaí, seguint l’ordre de marxa establert. El núvol s’aturà al desert de Paran. ⤳
1 Corintis 7,38 Per tant, qui es casa amb la seva promesa, fa bé; i qui no s’hi casa, fa millor. ⤳
1 Samuel 25,1 Samuel es va morir. Tot Israel es va aplegar i va fer dol per ell. L’enterraren a casa seva, a Ramà. David, per aquell temps, va baixar al desert de Paran. ⤳
Gènesi 24,3-4 i et conjuraré pel Senyor, Déu del cel i de la terra, que no triïs una dona per al meu fill Isaac entre les noies dels cananeus, amb qui ara visc. […] ⤳
Gènesi 26,34-35 Jutges 14,2 Nombres 12,16 Nombres 13,26

El pacte de Beerxeba

En aquell temps, Abimèlec, acompanyat de Picol, cap del seu exèrcit, va dir a Abraham: —El Senyor és amb tu en tot el que fas.

Gènesi 26,26 Abimèlec va venir des de Guerar a visitar-lo amb el seu amic Ahuzat i amb Picol, el cap del seu exèrcit. ⤳
Josuè 3,7 El Senyor va dir a Josuè: —Des d’avui, jo et faré gran als ulls de tot Israel; així sabran que jo soc amb tu com ho vaig ser amb Moisès. ⤳
Gènesi 26,28 Ells li respongueren: —Hem vist clarament que el Senyor és amb tu i hem pensat que entre nosaltres i tu convé que hi hagi un pacte amb jurament. ⤳
Gènesi 20,2 Abraham, quan parlava de Sara, la seva dona, deia que era germana seva. Abimèlec, rei de Guerar, va fer que li portessin Sara i la va prendre per muller. ⤳
1 Corintis 14,25 i seran descoberts els secrets del seu cor. Llavors es prosternarà amb el front a terra, adorarà Déu i proclamarà que realment Déu és enmig de vosaltres. ⤳
Isaïes 8,10 Ja podeu deliberar, que fracassareu. Ja podeu discutir, que tot serà en va, perquè Déu és amb nosaltres. ⤳
Romans 8,31 Hebreus 13,5 Gènesi 20,17 2 Cròniques 1,1 Apocalipsi 3,9 Zacaries 8,23 Gènesi 30,27 Isaïes 45,14 Mateu 1,23 Gènesi 28,15 Gènesi 39,2-3

Ara, doncs, jura’m per Déu aquí mateix que no em trairàs a mi ni trairàs el meu llinatge ni els meus descendents. Jo he estat lleial amb tu: tracta’m, doncs, amb la mateixa lleialtat a mi i aquest país on ara resideixes.

Josuè 2,12 Ara, doncs, jureu-me pel Senyor que tractareu la meva família amb la mateixa benevolència amb què jo us he tractat a vosaltres. Doneu-me un senyal segur ⤳
Gènesi 20,14 Llavors Abimèlec va tornar Sara a Abraham i va regalar-li ovelles i vaques, esclaus i esclaves. ⤳
Gènesi 24,3 i et conjuraré pel Senyor, Déu del cel i de la terra, que no triïs una dona per al meu fill Isaac entre les noies dels cananeus, amb qui ara visc. ⤳
Deuteronomi 6,13 Reverencia el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell i jura tan sols pel seu nom. ⤳
2 Corintis 1,23 Jo us asseguro per la meva vida, i poso Déu per testimoni, que, si encara no he vingut a Corint, ha estat per consideració a vosaltres. ⤳
1 Samuel 20,17 Jonatan va insistir a David que jurés per l’afecte que li tenia. Se l’estimava com a si mateix. ⤳
1 Samuel 24,21-22 1 Samuel 20,42 1 Samuel 30,15 Jeremies 4,2 1 Samuel 20,13 Gènesi 31,44 Gènesi 31,53 Gènesi 14,22-23 Gènesi 26,28 Hebreus 6,16

Abraham respongué: —T’ho juro!

Gènesi 14,13 Un fugitiu anà a explicar-ho a Abram, l’hebreu, que estava acampat a les Alzines de Mambré, l’amorreu, germà d’Eixcol i d’Aner, que eren aliats d’Abram. ⤳
Hebreus 6,16 Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells: el jurament posa fi a les discussions i serveix de garantia. ⤳
Romans 12,18 Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom. ⤳

Abraham es va queixar a Abimèlec per un pou que els servents del rei havien pres per la força.

Gènesi 26,15-22 havien cegat, omplint-los de terra, tots els pous excavats pels servents del seu pare Abraham, quan aquest encara vivia. […] ⤳
Mateu 18,15 »Si el teu germà et fa una ofensa, ves a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà. ⤳
Proverbis 25,9 Defensa’t contra el qui t’acusa, però no esbombis confidències d’altri: ⤳
Proverbis 17,10 Fa més cas d’un sol avís l’assenyat que no l’estúpid de cent vergassades. ⤳
Jutges 1,15 Ella respongué: —Fes-me un favor. Ja que m’has donat unes terres de secà, dona’m també alguna font d’aigua. Caleb li va donar la font de dalt i la font de baix. ⤳
Èxode 2,15-17 També el faraó ho va saber i cercava de matar Moisès. Però ell va fugir lluny del faraó i es refugià al país de Madian. Arribat allí, es va asseure al costat d’un pou. […] ⤳
Gènesi 13,7 Gènesi 29,8 Proverbis 27,5

Abimèlec va respondre: —No sé pas qui ho ha fet. Fins avui tu no me n’havies parlat. És la primera vegada que ho sento.

2 Reis 5,20-24 Guehazí, el servent d’Eliseu, es digué: «El meu senyor ha estat massa indulgent amb Naaman, aquest arameu, quan ha refusat els presents que li portava. Tan cert com viu el Senyor: si l’encalço, encara en podré treure alguna cosa!» […] ⤳
Gènesi 13,7 ocupat aleshores pels cananeus i pels perizites. Els pastors d’Abram i els de Lot van començar a barallar-se. ⤳

Llavors Abraham va prendre ovelles i vaques, les donà a Abimèlec, i tots dos van concloure un pacte.

Proverbis 17,8 Per a alguns, el suborn és un talismà que els dona el triomf arreu on van. ⤳
1 Samuel 18,3 Jonatan i David van fer un pacte d’amistat, perquè Jonatan se l’estimava com a si mateix. ⤳
Proverbis 18,24 Hi ha amics que porten la ruïna; amic hi ha, més unit que un germà. ⤳
Romans 1,31 gent sense seny ni lleialtat, sense cor ni compassió. ⤳
Gàlates 3,15 Germans, ja sabeu que entre els homes ningú no pot anul·lar o modificar un pacte tancat vàlidament. ⤳
Ezequiel 17,13 En comptes d’ell va deixar-hi un home de la família reial, va concloure amb ell una aliança i li va fer jurar un pacte de fidelitat. S’endugué, doncs, la gent important del país ⤳
Isaïes 32,8 Proverbis 18,16 Proverbis 21,14 Gènesi 26,28-31 Gènesi 14,22-23 Gènesi 31,44

Després, Abraham separà set ovelles joves del ramat.

Sense referències creuades.

Abimèlec va preguntar: —Què signifiquen aquestes set ovelles que has separat?

Gènesi 33,8 Esaú va preguntar encara: —Què pretenies amb tota la caravana que he anat trobant? Jacob li va respondre: —Volia guanyar-me el favor del meu senyor. ⤳
Èxode 12,26 I quan els vostres fills us preguntin: “Què significa per a vosaltres aquest ritu?”, ⤳
1 Samuel 15,14 Samuel va respondre: —Què són, doncs, aquest belar d’ovelles i aquest mugir de vedells que sento? ⤳

Abraham respongué: —Signifiquen que reps de la meva mà aquestes set ovelles com a prova que soc jo qui ha excavat aquest pou.

Gènesi 31,52 Que aquest munt i aquest pilar siguin testimonis que jo no passaré més enllà per atacar-te i que tu tampoc no ho faràs. ⤳
Josuè 24,27 Llavors digué a tot el poble: —Aquesta pedra ens servirà de testimoni: ha sentit tot el que el Senyor ens ha dit. Us farà de testimoni, perquè mai no mentiu al vostre Déu. ⤳
Gènesi 31,44-48 Fem un pacte entre tu i jo, i que hi hagi un testimoni entre tots dos. […] ⤳
Josuè 22,27-28 sinó perquè fos, per a vosaltres i nosaltres i per a les generacions futures, un testimoni del dret que tenim de donar culte al Senyor amb els nostres holocaustos, sacrificis i víctimes de comunió. Així els vostres fills, el dia de demà, no podran dir als nostres que no tenen part en el Senyor. […] ⤳

Per això aquell lloc s’anomena Beerxeba, perquè allà tots dos havien fet un jurament.

Gènesi 26,33 Isaac va donar al pou el nom de Xibà. Per això, encara avui, la ciutat s’anomena Beerxeba, que vol dir «pou del jurament». ⤳
Gènesi 21,14 Abraham es va llevar de bon matí, donà pans i un bot d’aigua a Agar, li ho va posar tot a l’espatlla amb el nen i la va acomiadar. Ella se’n va anar errant pel desert de Beerxeba. ⤳
Josuè 15,28 Hassar-Xual, Beerxeba, Biziotià, ⤳
Gènesi 26,23 D’allà se’n va anar cap a Beerxeba. ⤳
1 Reis 4,25 ⤳
2 Samuel 17,11 Jo t’aconsello això: concentra aquí tot Israel, des de Dan fins a Beerxeba, una multitud nombrosa com els grans de sorra de la vora de la mar, i surt tu mateix a combatre amb ells. ⤳
Jutges 20,1

Van concloure, doncs, un pacte a Beerxeba. Després, Abimèlec i Picol, cap del seu exèrcit, se’n tornaren al territori dels filisteus.

Gènesi 14,13 Un fugitiu anà a explicar-ho a Abram, l’hebreu, que estava acampat a les Alzines de Mambré, l’amorreu, germà d’Eixcol i d’Aner, que eren aliats d’Abram. ⤳
Gènesi 26,8 Quan feia temps que Isaac vivia a Guerar, un dia Abimèlec, rei dels filisteus, guaitant per la finestra, va veure Isaac que feia festes a la seva dona. ⤳
Gènesi 31,53 Que el Déu d’Abraham i el Déu de Nahor siguin jutges entre nosaltres. Jacob va fer el jurament per l’Esglai del seu pare Isaac. ⤳
Èxode 13,17 Quan el faraó va deixar sortir el poble, Déu no el va conduir pel camí del país dels filisteus, encara que és el més curt, perquè es deia: «Si es veia en perill de guerra, el poble podria fer-se enrere i tornar-se’n a Egipte.» ⤳
1 Samuel 18,3 Jonatan i David van fer un pacte d’amistat, perquè Jonatan se l’estimava com a si mateix. ⤳
Jutges 13,1 Els israelites van tornar a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament, i el Senyor els va posar en mans dels filisteus durant quaranta anys. ⤳
Gènesi 21,27 Gènesi 10,14 Gènesi 26,14

Abraham va plantar un tamariu a Beerxeba i va invocar el Déu etern amb el nom de «el Senyor».

1 Timoteu 1,17 Al rei dels segles, Déu únic, immortal i invisible, honor i glòria pels segles dels segles. Amén. ⤳
Isaïes 40,28 Que no ho sabeu? No ho heu sentit a dir mai? El Senyor és Déu per sempre, ha creat la terra d’un cap a l’altre. No es cansa, no defalleix. És insondable la seva intel·ligència. ⤳
Salms 90,2 Abans que naixessin les muntanyes, abans que infantessis la terra i el món, des de sempre i per sempre tu ets Déu. ⤳
Jeremies 10,10 El Senyor és Déu veritable, el Déu viu, el rei etern. Al seu embat tremola la terra, les nacions no aguanten el seu enuig. ⤳
Gènesi 4,26 Set també va tenir un fill, i li posà el nom d’Enoix. Llavors es va començar a invocar Déu amb el nom de el Senyor. ⤳
Gènesi 12,8 D’allí se n’anà a la Muntanya, a l’est de Betel, i va plantar la seva tenda entre Betel, a ponent, i Ai, a llevant. En aquell lloc va dedicar un altre altar al Senyor i va invocar el seu nom. ⤳
Romans 16,26 Deuteronomi 33,27 Amós 8,14 Deuteronomi 16,21 Gènesi 26,25 Romans 1,20 Gènesi 26,33 Jutges 3,7 Gènesi 26,23 Isaïes 57,15

Durant molts anys Abraham va residir en el territori dels filisteus.

Gènesi 20,1 Abraham se’n va anar cap a la regió del Nègueb. Es va establir entre Cadeix i Xur. Després va emigrar cap a Guerar. ⤳
Salms 39,12 Tu eduques l’home corregint les seves faltes i consumeixes els seus béns tal com fa l’arna: l’home no és més que un respir. Pausa ⤳
Hebreus 11,9 Gràcies a la fe, va residir com a estranger a la terra promesa, vivint en tendes amb Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. ⤳
1 Pere 2,11 Estimats, us exhorto, com a estrangers i forasters que sou, a apartar-vos dels desigs terrenals que combaten contra vosaltres. ⤳
1 Cròniques 29,15 Perquè davant teu som immigrants i forasters, igual que els nostres pares; la nostra vida a la terra és com una ombra, sense esperança. ⤳
Hebreus 11,13 Tots aquests moriren en la fe, sense haver obtingut allò que Déu els prometia, sinó veient-ho i saludant-ho de lluny, i reconeixent que eren estrangers i forasters a la terra. ⤳