Gènesi

Gènesi 42

283 referències creuades · llegeix el capítol →

Jacob envia els seus fills a Egipte

Jacob va saber que hi havia gra a Egipte i digué als seus fills: —Què espereu?

Fets 7,12 Aleshores Jacob els envià per primera vegada a Egipte, on havia sentit a dir que trobarien blat. ⤳
Josuè 7,10 El Senyor li va respondre: —Aixeca’t! Què hi fas, aquí, amb el front a terra? ⤳
Esdres 10,4 Aixeca’t, doncs, que és feina teva. Nosaltres et farem costat. Sigues ferm i actua! ⤳
2 Reis 8,3-4 Passats set anys, la dona va tornar d’aquell país i acudí al rei per reclamar la seva casa i els seus camps. […] ⤳
Jeremies 8,14 Què hi fem, aquí asseguts? Aplegueu la gent, entrem a les ciutats fortificades i no ens en moguem: el Senyor, el nostre Déu, vol que no en sortim, i ens fa beure aigua emmetzinada, perquè hem pecat contra ell. ⤳
Gènesi 41,54 i van començar els set anys de fam, tal com Josep havia anunciat. La fam afeixugava per tota la terra, però en el país d’Egipte hi havia pa. ⤳
Èxode 20,18 Gènesi 42,2 Gàlates 2,7 Èxode 5,19 Osees 5,13 Gènesi 41,57 1 Reis 19,3

M’han dit que a Egipte hi ha blat. Baixeu-hi a comprar-ne perquè puguem sobreviure; que si no, morirem.

Gènesi 43,8 Llavors Judà va dir al seu pare Israel: —Deixa venir el noi amb mi. En marxa! Anem-hi, si volem sobreviure tu, nosaltres i les nostres famílies. Altrament, ens espera la mort. ⤳
Isaïes 38,1 Per aquell temps, el rei Ezequies es va posar malalt de mort. El profeta Isaïes, fill d’Amós, el va anar a veure i li digué: —Això et fa saber el Senyor: “Prepara-ho tot, perquè ben aviat moriràs; la teva vida s’acaba.” ⤳
Salms 118,17 No moriré, viuré encara, per contar les obres del Senyor. ⤳
Gènesi 43,4 Si permets que el nostre germà ens acompanyi, baixarem a comprar-te més queviures. ⤳
Gènesi 43,2 Quan la família de Jacob s’hagué acabat tot el gra que havien portat d’Egipte, el pare va dir als seus fills: —Torneu a comprar-nos més queviures. ⤳
Mateu 4,4 Però ell li va respondre: —L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. ⤳
Gènesi 45,9

Per això, deu dels germans de Josep van baixar a Egipte a comprar-hi blat.

Gènesi 42,5 Des del país de Canaan, on també hi havia fam, els fills d’Israel van venir junt amb els qui anaven a comprar gra. ⤳
Gènesi 42,13 Ells li tornaren a dir: —Nosaltres, aquests servents teus, érem dotze germans, fills d’un mateix pare, al país de Canaan. El més petit s’ha quedat amb el nostre pare, i l’altre ha desaparegut. ⤳

Jacob no va permetre que els acompanyés Benjamí, el germà petit de Josep, perquè es deia: «No voldria que li passés cap desgràcia.»

Gènesi 42,38 Jacob va replicar: —El meu fill no baixarà amb vosaltres a Egipte. El seu germà és mort, i ara només em queda ell tot sol. Si li passava res durant el viatge, vell com soc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor. ⤳
Gènesi 44,20-22 Nosaltres vam respondre al meu senyor que encara teníem el pare, ja molt vellet, amb un fill petit, nascut a les seves velleses, que era el seu preferit, perquè és l’únic que li quedava dels fills de la seva mare: l’altre germà que tenia havia mort. […] ⤳
Gènesi 43,29 Josep va veure Benjamí, el seu germà, fill de la seva mateixa mare, i va preguntar: —¿És aquest el vostre germà petit, de qui em vau parlar? I afegí: —Que Déu et sigui propici, fill meu. ⤳
Gènesi 44,27-34 El teu servent, el meu pare, ens va replicar: “Ja sabeu que la meva muller em va donar dos fills. […] ⤳
Gènesi 43,14 Que el Déu totpoderós faci que ell s’apiadi de vosaltres i deixi tornar l’altre germà que té a la presó i també Benjamí! Pel que fa a mi, si he de perdre els meus fills, els perdré. ⤳
Gènesi 33,1-2 Quan Jacob va veure que venia Esaú amb quatre-cents homes, va repartir els fills entre Lia, Raquel i les dues serventes. […] ⤳
Gènesi 3,22 Gènesi 11,4 Gènesi 35,16-19

Des del país de Canaan, on també hi havia fam, els fills d’Israel van venir junt amb els qui anaven a comprar gra.

Gènesi 41,57 I de tots els altres països també venia gent a comprar gra a Josep, perquè la fam s’agreujava pertot arreu. ⤳
Fets 7,11 Després hi hagué fam en tot Egipte i a Canaan; la necessitat era gran, i els nostres pares no trobaven aliments enlloc. ⤳
Gènesi 12,10 Una gran fam es va abatre sobre el país. La fam era tan forta que Abram va baixar a Egipte per residir-hi un cert temps. ⤳
Gènesi 26,1 Hi hagué una altra època de fam al país, a més de la que hi havia hagut en temps d’Abraham. Isaac se’n va anar cap a Guerar, on Abimèlec era rei dels filisteus. ⤳
Fets 11,28 Un d’ells, que es deia Àgab, mogut per l’Esperit, començà a anunciar que hi hauria una gran fam per tot l’imperi. La fam vingué, efectivament, en temps de l’emperador Claudi. ⤳

Els germans de Josep no el reconeixen

Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom. Quan van arribar els seus germans, es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra amb el front.

Fets 7,10 i, després d’alliberar-lo de totes les seves tribulacions, li concedí gràcia i saviesa quan s’hagué de presentar davant el faraó, rei d’Egipte. El faraó el va nomenar governador d’Egipte i de tota la casa reial. ⤳
Gènesi 41,40-41 Per això tu seràs l’administrador del meu reialme i tot el meu poble obeirà les teves ordres. Només en el tron jo estaré per damunt teu. […] ⤳
Gènesi 45,26 i li van anunciar: —Josep encara és viu! Més encara, és el governador de tot Egipte! Però Jacob no va reaccionar, perquè no se’ls creia. ⤳
Gènesi 19,1 Cap al tard, els dos àngels van arribar a Sodoma. Lot s’estava assegut a la porta de la ciutat. En veure’ls es va aixecar per anar-los a rebre i es prosternà fins a tocar a terra amb el front. ⤳
Gènesi 41,55-56 Quan la fam es va estendre per tot el país d’Egipte, el poble reclamà aliments al faraó. Aquest va respondre a tota la gent del país que anessin a trobar Josep i fessin tot el que ell els digués. […] ⤳
Gènesi 37,7-10 Durant la sega érem al camp lligant garbes. Tot d’una, la meva garba s’ha aixecat i s’ha posat dreta, mentre que les vostres garbes l’envoltaven i es prosternaven davant la meva. […] ⤳
Gènesi 44,14 Gènesi 45,8 Gènesi 18,2 Apocalipsi 3,9 Salms 105,16-21

Josep, així que els veié, els va reconèixer, però va dissimular i els parlà durament: —D’on veniu? Ells respongueren: —Venim del país de Canaan a comprar menjar.

Gènesi 42,30 —L’home que governa el país ens va parlar durament. Es va pensar que espiàvem el país. ⤳
Mateu 15,23-26 Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven: —Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre. […] ⤳
Gènesi 42,9-12 Josep va recordar els somnis que havia tingut sobre ells, i els digué: —Sou uns espies! Heu vingut a informar-vos dels punts febles d’aquest país. […] ⤳
Gènesi 42,14-17 Josep els replicà: —És el que us deia: vosaltres sou uns espies! […] ⤳
Gènesi 42,19-20 Si sou gent honrada, accepteu que un dels germans es quedi detingut en aquesta presó, i els altres aneu a portar el blat a les vostres famílies afamades. […] ⤳

Josep va reconèixer els seus germans, però ells no el reconegueren.

Lluc 24,16 però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. ⤳
Gènesi 37,2 Aquesta és la història de la família de Jacob. Josep tenia disset anys i pasturava els ramats amb els seus germans, però encara era un noi entre els fills de Bilhà i de Zilpà, dones del seu pare. Les noves que portava al seu pare sobre els seus germans no eren bones. ⤳
Joan 21,4 Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà a la riba del llac, però els deixebles no sabien que era ell. ⤳
Joan 20,14 Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no sabia que era ell. ⤳

Josep va recordar els somnis que havia tingut sobre ells, i els digué: —Sou uns espies! Heu vingut a informar-vos dels punts febles d’aquest país.

Èxode 32,35 El Senyor va castigar el poble, perquè havien demanat a Aaron que els fes aquell vedell. ⤳
Gènesi 37,5-9 Una vegada, Josep va tenir un somni i el contà als seus germans, que encara van avorrir-lo més. […] ⤳
Gènesi 42,16 Que un de vosaltres el vagi a buscar. Mentrestant, els altres quedareu presoners. Així comprovaré que dieu la veritat. Perquè, si no és així, sou realment uns espies; tan cert com el faraó viu!. ⤳
Hebreus 11,31 Gràcies a la fe, Rahab, la prostituta, que havia acollit en pau els exploradors, no va morir amb els qui refusaren de creure. ⤳
Josuè 6,23 Els joves espies van anar-hi i tragueren Rahab, el seu pare, la seva mare i els seus germans, amb tot el que era seu, i els instal·laren fora del campament israelita. ⤳
Gènesi 42,34 Després, però, porteu-me el vostre germà petit. Així sabré que no sou espies, sinó gent honrada. Us tornaré el vostre germà que tinc a la presó i podreu circular lliurement pel país.” ⤳
Lluc 20,20 Gènesi 42,30-31 1 Samuel 26,4 Nombres 13,16-20 Nombres 13,2 Jutges 1,24 Josuè 2,1

Ells van protestar: —No, senyor! Nosaltres, els teus servents, hem vingut a comprar menjar.

Gènesi 37,8 Els seus germans li contestaren: —Que potser has de ser el nostre rei o bé l’amo que ens domini? I l’avorriren encara més, pels somnis que tenia i la manera com els explicava. ⤳
1 Reis 18,7 Mentre Obadiahu feia la seva ruta, Elies li va sortir al pas. Obadiahu el va reconèixer, es prosternà amb el front a terra i li digué: —¿Ets tu Elies, el meu senyor? ⤳
Gènesi 44,9 Si ho trobes en el bagatge d’un dels teus servents, que mori, i tots nosaltres serem esclaus del teu amo. ⤳
1 Samuel 26,17 Saül va reconèixer la veu de David i exclamà: —David, fill meu, ¿no és la teva, aquesta veu que sento? David li respongué: —Sí, és la meva, rei i senyor meu. ⤳
Gènesi 27,29 Que tinguis pobles per vassalls, i nacions que et prestin homenatge. Sigues senyor dels teus germans: que et prestin homenatge els fills de la teva mare. Maleïts els qui et maleiran, beneïts els qui et beneiran. ⤳
Gènesi 27,37 Isaac li respongué: —L’he fet senyor teu i li he donat per servents tots els seus germans. L’he proveït de blat i vi. Què puc fer ara per tu, fill meu? ⤳

Tots som fills d’un mateix pare, som gent honrada. Aquests servents teus no són espies.

2 Corintis 6,4 Ben al contrari, ens hem de manifestar en tot com a servidors de Déu, mantenint-nos constants enmig de les tribulacions, les contrarietats, les angoixes, ⤳
Gènesi 42,19 Si sou gent honrada, accepteu que un dels germans es quedi detingut en aquesta presó, i els altres aneu a portar el blat a les vostres famílies afamades. ⤳
Gènesi 42,33-34 Aquell home que governa el país ens va dir: “En això coneixeré si sou gent honrada: que es quedi amb mi un dels vostres germans, i els altres preneu gra i porteu-lo a les vostres famílies afamades. […] ⤳
Joan 7,18 El qui parla pel seu compte busca la pròpia glòria; en canvi, el qui busca la glòria del qui l’ha enviat és digne de fe, i en ell no hi ha falsedat. ⤳

Josep va replicar: —No és veritat! Heu vingut a informar-vos dels punts febles del país!

Sense referències creuades.

Ells li tornaren a dir: —Nosaltres, aquests servents teus, érem dotze germans, fills d’un mateix pare, al país de Canaan. El més petit s’ha quedat amb el nostre pare, i l’altre ha desaparegut.

Gènesi 37,30 i, tornant cap als seus germans, els digué: —El noi ja no hi és! On puc anar jo, ara? ⤳
Gènesi 44,20 Nosaltres vam respondre al meu senyor que encara teníem el pare, ja molt vellet, amb un fill petit, nascut a les seves velleses, que era el seu preferit, perquè és l’únic que li quedava dels fills de la seva mare: l’altre germà que tenia havia mort. ⤳
Gènesi 42,32 Érem dotze germans, fills d’un mateix pare. Un ha desaparegut i el petit s’ha quedat amb el nostre pare al país de Canaan.” ⤳
Gènesi 43,7 Ells contestaren: —Aquell home ens va fer moltes preguntes sobre nosaltres i la nostra família: “Viu encara el vostre pare? Teniu encara algun altre germà?” Nosaltres ens vam limitar a respondre-li. No podíem pas ni imaginar que ens diria: “Porteu aquí el vostre germà.” ⤳
Mateu 2,16 Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va enfurismar, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l’edat que calculava pel que li havien dit els savis. ⤳
Nombres 1,1-54 El dia primer del mes segon, el segon any després d’haver sortit els israelites del país d’Egipte, el Senyor va parlar a Moisès en el desert del Sinaí, a la tenda del trobament. Li digué: […] ⤳
Nombres 10,1-36 Nombres 26,1-65 Gènesi 42,11 Gènesi 46,8-27 1 Cròniques 2,1-8 Gènesi 45,26 Gènesi 42,36 Gènesi 44,28 Jeremies 31,15 Mateu 2,18 Èxode 1,2-5 Gènesi 35,16-26 Gènesi 30,6-24 Gènesi 29,32-35 Lamentacions 5,7 Nombres 34,1-29 Gènesi 42,38

Josep els replicà: —És el que us deia: vosaltres sou uns espies!

Job 19,11 Arbora contra mi el seu enuig, em tracta com si fos un enemic. ⤳
Gènesi 42,9-11 Josep va recordar els somnis que havia tingut sobre ells, i els digué: —Sou uns espies! Heu vingut a informar-vos dels punts febles d’aquest país. […] ⤳
Job 13,24 Per què t’amagues de mi i em tens per enemic teu? ⤳
Mateu 15,21-28 Jesús se’n va anar d’allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó. […] ⤳

Però us posaré a prova: per la vida del faraó, us asseguro que no us n’anireu d’aquest país si abans no em porteu aquí el vostre germà petit.

1 Samuel 17,55 En veure que David sortia a lluitar contra el filisteu, Saül havia preguntat a Abner, el general en cap de l’exèrcit: —Abner, de qui és fill, aquest noi? Abner havia respost: —No ho sé pas, oh rei. És tan cert com tu vius! ⤳
Gènesi 42,20 Després torneu a venir amb el vostre germà petit. Així demostrareu que dieu la veritat i no us matarem. Ells van acceptar de fer-ho així. ⤳
Gènesi 44,20-34 Nosaltres vam respondre al meu senyor que encara teníem el pare, ja molt vellet, amb un fill petit, nascut a les seves velleses, que era el seu preferit, perquè és l’únic que li quedava dels fills de la seva mare: l’altre germà que tenia havia mort. […] ⤳
Deuteronomi 6,13 Reverencia el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell i jura tan sols pel seu nom. ⤳
Gènesi 42,12 Josep va replicar: —No és veritat! Heu vingut a informar-vos dels punts febles del país! ⤳
Gènesi 43,3 Judà li va respondre: —Aquell home ens va jurar que no ens rebria si no li portàvem el nostre germà. ⤳
Gènesi 42,7 Jeremies 5,7 1 Samuel 20,3 Gènesi 42,16 Gènesi 42,34 1 Samuel 1,26 Jeremies 5,2 Mateu 23,16-22 Mateu 5,33-37 Jaume 5,12 Gènesi 42,30

Que un de vosaltres el vagi a buscar. Mentrestant, els altres quedareu presoners. Així comprovaré que dieu la veritat. Perquè, si no és així, sou realment uns espies; tan cert com el faraó viu!.

Gènesi 42,11 Tots som fills d’un mateix pare, som gent honrada. Aquests servents teus no són espies. ⤳

I els va fer tancar tres dies a la presó.

Gènesi 40,4 El cap de la guàrdia els va assignar Josep perquè estigués al seu servei. Van passar un cert temps a la presó. ⤳
Hebreus 12,10 Ells ens corregien per poc temps i com els semblava bé; ell, en canvi, ens corregeix mirant el que ens convé per fer-nos participar en la seva santedat. ⤳
Gènesi 40,7 els dos cortesans del faraó reclosos amb ell a casa del seu amo, i els va demanar: —Per què feu tan mala cara? ⤳
Isaïes 24,22 Els amuntegaran, encadenats, en una fossa, els reclouran a la presó, i molt de temps després els judicaran. ⤳
Fets 4,3 Els van detenir i els tingueren tancats a la presó fins l’endemà, perquè ja era el vespre. ⤳
Gènesi 41,10 El faraó, irritat contra els seus dos servents, contra el primer pastisser i contra mi, ens havia tancat a la presó a casa del cap de la guàrdia reial. ⤳
Salms 119,65 Levític 24,12 Fets 5,18

Al cap de tres dies, Josep els digué: —Jo soc un home que reverencia Déu. Feu el que us dic i salvareu la vida.

Levític 25,43 No maltractis un germà israelita com si en fossis l’amo. Demostra així que reverencies el teu Déu. ⤳
Nehemies 5,15 Els governadors que m’havien precedit i els seus col·laboradors oprimien el poble exigint-li, per a la manutenció diària, quaranta monedes de plata. Però jo, per temor de Déu, no he obrat així. ⤳
Gènesi 20,11 Abraham va contestar: —Vaig pensar que potser en aquesta regió no hi havia temor de Déu i que a mi em podien matar per prendre’m la meva dona. ⤳
Lluc 18,2 —En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. ⤳
Nehemies 5,9 Llavors vaig afegir: »—Això que feu no està bé. ¿No valdria més que visquéssiu en el temor del nostre Déu i evitéssiu així el menyspreu dels pobles estrangers, enemics nostres? ⤳
Lluc 18,4 »Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: “Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, ⤳

Si sou gent honrada, accepteu que un dels germans es quedi detingut en aquesta presó, i els altres aneu a portar el blat a les vostres famílies afamades.

Gènesi 45,23 A més, va enviar al seu pare, per al viatge, deu ases carregats dels millors productes d’Egipte i deu someres carregades de blat, pa i altres aliments. ⤳
Isaïes 42,7 Els cecs recobraran la vista, els captius sortiran de la presó, deixaran el calabós els qui vivien a la fosca. ⤳
Gènesi 42,26 Els germans van carregar els sacs de blat damunt els ases i se’n van anar. ⤳
Gènesi 40,3 i els feu empresonar a casa del cap de la guàrdia reial, en el lloc on Josep es trobava pres. ⤳
Isaïes 42,22 Però vet aquí aquest poble capturat i convertit en botí. Tots han estat caçats a les coves i entaforats en calabossos. Els han capturat i ningú no els allibera, són botí que ningú no reclama. ⤳
Gènesi 43,1-2 La fam continuava afeixugant el país. […] ⤳
Gènesi 41,56 Jeremies 37,15 Gènesi 42,1-2

Després torneu a venir amb el vostre germà petit. Així demostrareu que dieu la veritat i no us matarem. Ells van acceptar de fer-ho així.

Gènesi 42,34 Després, però, porteu-me el vostre germà petit. Així sabré que no sou espies, sinó gent honrada. Us tornaré el vostre germà que tinc a la presó i podreu circular lliurement pel país.” ⤳
Gènesi 43,5 Però si t’hi negues, no hi baixarem, perquè aquell home ens va dir ben clar que no ens volia rebre si no ens acompanyava el nostre germà. ⤳
Gènesi 44,23 Però tu vas dir als teus servents: “Si no us acompanya el vostre germà petit, no us tornaré a rebre.” ⤳
Gènesi 42,15 Però us posaré a prova: per la vida del faraó, us asseguro que no us n’anireu d’aquest país si abans no em porteu aquí el vostre germà petit. ⤳
Gènesi 42,26 Els germans van carregar els sacs de blat damunt els ases i se’n van anar. ⤳
Gènesi 43,19 Es van acostar, doncs, al majordom de Josep i li van parlar a l’entrada de la casa: ⤳
Gènesi 6,22 Joan 2,5

Es deien els uns als altres: —Ara paguem el mal que vam fer al nostre germà, perquè no el vam escoltar quan vèiem que, angoixat, ens suplicava. Per això ara ens cau al damunt aquesta tribulació.

Osees 5,15 »Enmig de les seves penes correran cap a mi. Diran: ⤳
Marc 9,43-45 »Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga. […] ⤳
Gènesi 37,23-28 Quan Josep va arribar on eren els seus germans, li van treure la túnica de mànigues amples, […] ⤳
Job 36,8-9 i, llavors, queden presos en cadenes, capturats pels lligams de l’aflicció. […] ⤳
Proverbis 1,27-28 Sí, quan us agafi el pànic com un temporal, quan la desgràcia us envesteixi com una tempesta i l’angoixa i l’aflicció us caiguin al damunt, […] ⤳
Mateu 27,3-4 Aleshores Judes, el qui l’havia traït, quan veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables, […] ⤳
Proverbis 21,13 Fets 19,18 Marc 9,48 1 Joan 1,9 Jeremies 2,19 Job 34,31-32 Nombres 32,23 1 Reis 17,18 Gènesi 41,9 Jeremies 2,17 Proverbis 24,11-12 Jeremies 34,17 Jaume 2,13 Mateu 7,2 Lluc 16,28 Proverbis 28,17 2 Samuel 12,13 Jutges 1,7 Job 33,27-28

Rubèn els respongué: —¿No us ho vaig dir, que no féssiu aquell disbarat amb el noi? Però no me’n vau fer cas. I ara ens demanen comptes de la seva mort.

1 Reis 2,32 El Senyor farà caure aquella sang sobre el seu cap, perquè, sense que ho sabés el meu pare David, va matar dos homes justos i millors que ell: Abner, fill de Ner, el general en cap de l’exèrcit d’Israel, i Amassà, fill de Jèter, el general en cap de l’exèrcit de Judà. ⤳
2 Cròniques 24,22 El rei Joaix no tingué en compte el bé que li havia fet Joiadà, pare de Zacaries, i va fer matar el seu fill. Abans de morir, Zacaries exclamà: —Que el Senyor ho vegi i en demani comptes! ⤳
Salms 9,12 Canteu al Senyor, que té el tron a Sió, publiqueu les seves gestes entre els pobles; ⤳
Gènesi 37,21-22 Però Rubèn, que ho va sentir, volent salvar-lo de les seves mans, digué: —No el matem! […] ⤳
Gènesi 9,5-6 Jo demanaré comptes de la vostra sang, de les vostres vides, a tots els animals. També als homes, a qualsevol qui en mati un altre, li demanaré comptes d’aquella vida. […] ⤳
Lluc 11,50-51 Però es demanaran comptes a aquesta generació de la sang de tots els profetes vessada des de la creació del món, […] ⤳
Ezequiel 3,18 Apocalipsi 13,10 Fets 28,4 Gènesi 37,29-30 Apocalipsi 16,9 Lluc 23,41 Gènesi 4,10 Romans 2,15

Com que Josep els parlava valent-se d’un intèrpret, no sabien que ell entenia tot el que deien.

2 Corintis 5,20 Per tant, som ambaixadors de Crist, i Déu mateix us exhorta a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu! ⤳
Joan 16,13-14 Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor. […] ⤳

Josep es va retirar una estona perquè no es podia aguantar el plor.

Gènesi 43,30 Josep, amb el cor commogut de veure el seu germà, va sortir de pressa: se li negaven els ulls. Entrà a la seva cambra i es posà a plorar. ⤳
Judes 1,22-23 D’uns, els qui dubten, us n’heu d’apiadar; […] ⤳
Gènesi 34,25 Però el tercer dia, quan encara es recuperaven de la ferida, dos dels fills de Jacob, Simeó i Leví, germans de Dina, van agafar les armes, van entrar segurs a la ciutat i van matar-hi tots els homes. ⤳
Romans 12,15 Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren. ⤳
1 Corintis 12,26 Per això, quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell, i quan un membre és honorat, tots els altres s’alegren amb ell. ⤳
Gènesi 49,5-7 »Simeó i Leví són germans, s’han decidit a destruir amb violència. […] ⤳
Lluc 19,41 Gènesi 45,14-15 Hebreus 4,15 Gènesi 43,14 Gènesi 43,23 Isaïes 63,9

Els germans tornen a casa

Quan Josep va tornar on ells eren, els va fer saber que retenia Simeó i el feu encadenar al seu davant.

Gènesi 43,30 Josep, amb el cor commogut de veure el seu germà, va sortir de pressa: se li negaven els ulls. Entrà a la seva cambra i es posà a plorar. ⤳
Judes 1,22-23 D’uns, els qui dubten, us n’heu d’apiadar; […] ⤳
Gènesi 34,25 Però el tercer dia, quan encara es recuperaven de la ferida, dos dels fills de Jacob, Simeó i Leví, germans de Dina, van agafar les armes, van entrar segurs a la ciutat i van matar-hi tots els homes. ⤳
Romans 12,15 Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren. ⤳
1 Corintis 12,26 Per això, quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell, i quan un membre és honorat, tots els altres s’alegren amb ell. ⤳
Gènesi 49,5-7 »Simeó i Leví són germans, s’han decidit a destruir amb violència. […] ⤳
Lluc 19,41 Gènesi 45,14-15 Hebreus 4,15 Gènesi 43,14 Gènesi 43,23 Isaïes 63,9

Després va donar ordres que els omplissin els sacs de blat, però que tornessin els diners de cada un posant-los dins el seu sac i que els donessin provisions per al viatge. Així es va fer.

1 Pere 3,9 no torneu mal per mal, ni injúria per injúria; ben al contrari, beneïu, ja que Déu us ha cridat a rebre en herència una benedicció. ⤳
Romans 12,17-21 No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom. […] ⤳
Isaïes 55,1 «Oh, tots els assedegats, veniu a l’aigua, veniu els qui no teniu diners! Compreu i mengeu, veniu i compreu llet i vi sense diners, sense pagar res. ⤳
Gènesi 45,21 Els fills d’Israel ho van fer així. Complint l’ordre del faraó, Josep els va donar carros i provisions per al viatge. ⤳
Mateu 5,44 »Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. ⤳
Mateu 6,33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just, i tot això us ho donarà de més a més. ⤳
Gènesi 44,1-2

Els germans van carregar els sacs de blat damunt els ases i se’n van anar.

Sense referències creuades.

Quan es van deturar per passar la nit, un d’ells va obrir el seu sac per donar menjar al seu ase i veié els seus diners a la boca del sac.

Èxode 4,24 Durant un descans del viatge, el Senyor es va acostar a Moisès i el volia fer morir. ⤳
Gènesi 44,11 Cada un s’afanyà a descarregar el seu sac a terra per obrir-lo. ⤳
Lluc 10,34 S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. ⤳
Gènesi 43,21-22 De retorn, en arribar al lloc on havíem de fer nit, vam obrir els nostres sacs i cada un va trobar a la boca del seu sac justament els diners que havia pagat. Ara els venim a tornar […] ⤳
Lluc 2,7 i va infantar el seu fill primogènit; el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a la sala de l’hostal. ⤳

Llavors digué als seus germans: —M’han tornat els diners! Són dins el meu sac de blat. El cor els va fer un salt. Tremolant, es deien l’un a l’altre: «Què és això que Déu ens ha fet?»

Isaïes 45,7 Jo formo la llum i creo la tenebra, dono la felicitat i creo la desgràcia. Jo, el Senyor, faig tot això. ⤳
Lamentacions 3,37 Qui parla, i allò que diu es compleix? Qui dona les ordres, llevat del Senyor? ⤳
Gènesi 43,23 Ell els va respondre: —Estigueu tranquils, no tingueu por. El vostre Déu, el Déu del vostre pare, és qui va posar un tresor als vostres sacs, perquè els vostres diners, jo bé els vaig cobrar. Llavors va deixar Simeó en llibertat. ⤳
Gènesi 42,36 Jacob, el seu pare, els digué: —Em deixareu sense fills. Josep ha desaparegut, Simeó també, i ara us voleu endur Benjamí. Tot es gira en contra meu! ⤳
1 Reis 10,5 els menjars de la seva taula, els habitatges dels seus cortesans, el capteniment i la indumentària dels seus criats i dels seus copers, i els holocaustos que oferia en el temple del Senyor, va perdre l’alè, ⤳
Levític 26,36 »Als qui de vosaltres sobreviuran, els deixaré acovardits en els països enemics: el so més petit d’una fulla que el vent s’enduu els farà córrer com qui fuig de l’espasa, i cauran encara que ningú no els empaiti. ⤳
Càntic 5,6 Lamentacions 2,17 Gènesi 27,33 Salms 61,2 Deuteronomi 28,65 Lluc 21,26 Amós 3,6

Quan van ser davant el seu pare Jacob, en el país de Canaan, li van explicar tot el que els havia passat:

Sense referències creuades.

—L’home que governa el país ens va parlar durament. Es va pensar que espiàvem el país.

Gènesi 42,7 Josep, així que els veié, els va reconèixer, però va dissimular i els parlà durament: —D’on veniu? Ells respongueren: —Venim del país de Canaan a comprar menjar. ⤳

Nosaltres li vam replicar: “Som gent honrada, i no pas espies.

Gènesi 42,11 Tots som fills d’un mateix pare, som gent honrada. Aquests servents teus no són espies. ⤳

Érem dotze germans, fills d’un mateix pare. Un ha desaparegut i el petit s’ha quedat amb el nostre pare al país de Canaan.”

Sense referències creuades.

Aquell home que governa el país ens va dir: “En això coneixeré si sou gent honrada: que es quedi amb mi un dels vostres germans, i els altres preneu gra i porteu-lo a les vostres famílies afamades.

Gènesi 42,19-20 Si sou gent honrada, accepteu que un dels germans es quedi detingut en aquesta presó, i els altres aneu a portar el blat a les vostres famílies afamades. […] ⤳
Gènesi 42,15 Però us posaré a prova: per la vida del faraó, us asseguro que no us n’anireu d’aquest país si abans no em porteu aquí el vostre germà petit. ⤳

Després, però, porteu-me el vostre germà petit. Així sabré que no sou espies, sinó gent honrada. Us tornaré el vostre germà que tinc a la presó i podreu circular lliurement pel país.”

Gènesi 34,10 Quedeu-vos a viure amb nosaltres. Podeu disposar d’aquest territori: habiteu-hi, feu-hi comerç, compreu-hi propietats. ⤳
Gènesi 34,21 —Aquests homes són gent de pau. Deixem que visquin entre nosaltres i recorrin el país dedicats als seus afers. El nostre territori és prou gran perquè ells també hi càpiguen: casem-nos amb les seves filles, i nosaltres donem-los les nostres. ⤳
Ezequiel 17,4 en va esqueixar el rebrot més alt i se l’endugué a un país de mercaders, el deixà en una ciutat de comerciants. ⤳
1 Reis 10,15 sense comptar els tributs que pagaven els grans mercaders, l’impost dels petits comerciants i allò que provenia dels reis de l’occident i dels governadors del país. ⤳

Llavors van buidar els sacs i cadascú hi va trobar la seva bossa amb els diners. En veure els diners, ells i el seu pare es van esglaiar.

Gènesi 43,21 De retorn, en arribar al lloc on havíem de fer nit, vam obrir els nostres sacs i cada un va trobar a la boca del seu sac justament els diners que havia pagat. Ara els venim a tornar ⤳
Gènesi 42,27-28 Quan es van deturar per passar la nit, un d’ells va obrir el seu sac per donar menjar al seu ase i veié els seus diners a la boca del sac. […] ⤳
Gènesi 43,15 Els germans es van endur els regals i el doble de diners. Van baixar a Egipte amb Benjamí i es presentaren a Josep. ⤳
Gènesi 43,12 Endueu-vos el doble de diners i restituïu els que vau trobar a dins dels vostres sacs. Potser va ser un error. ⤳

Jacob, el seu pare, els digué: —Em deixareu sense fills. Josep ha desaparegut, Simeó també, i ara us voleu endur Benjamí. Tot es gira en contra meu!

Gènesi 43,14 Que el Déu totpoderós faci que ell s’apiadi de vosaltres i deixi tornar l’altre germà que té a la presó i també Benjamí! Pel que fa a mi, si he de perdre els meus fills, els perdré. ⤳
Romans 8,31 Què direm, doncs, davant d’això? Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra? ⤳
Romans 8,28 Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha decidit cridar; ⤳
Isaïes 41,13-14 Perquè jo, el Senyor, soc el teu Déu; et dono la mà i et dic: “No tinguis por, soc jo qui t’ajuda!” […] ⤳
Isaïes 27,9 Així serà esborrat el crim de Jacob, i aquest serà el fruit del perdó del seu pecat: esbocinar totes les pedres dels altars com s’esmicola la pedra de calç, i no plantar més bosquets sagrats ni emblemes del sol. ⤳
Mateu 14,31 A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li: —Home de poca fe! Per què has dubtat? ⤳
Isaïes 41,10 Isaïes 38,10 Cohèlet 7,8 Job 7,7 1 Samuel 27,1 Gènesi 45,28 Salms 34,19 1 Corintis 10,13 Gènesi 47,12 Gènesi 37,20-35 2 Corintis 4,17 Jaume 5,7-11

Aleshores Rubèn va dir al seu pare: —Si no et torno Benjamí, pots fer morir els meus dos fills. Confia-me’l, que jo te’l tornaré.

Miquees 6,7 ¿Es complau el Senyor en mil caps de bestiar o en deu mil torrents d’oli? ¿Haig d’oferir el meu primogènit per expiar la meva infidelitat? ¿Caldrà que ofereixi pel meu pecat el fruit de les meves entranyes?» ⤳
Gènesi 46,9 i els seus fills Hanoc, Pal·lú, Hesron i Carmí. ⤳
Gènesi 44,32-34 A més, jo m’havia fet responsable del noi davant el meu pare dient-li: “Si no te’l porto, per sempre més seré culpable davant teu.” […] ⤳
Gènesi 43,9 Jo em faig responsable d’ell. Si no te’l torno, me’n podràs demanar comptes, i per sempre més seré culpable davant teu. ⤳

Jacob va replicar: —El meu fill no baixarà amb vosaltres a Egipte. El seu germà és mort, i ara només em queda ell tot sol. Si li passava res durant el viatge, vell com soc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor.

Gènesi 37,35 Tots els seus fills i les seves filles intentaven de consolar-lo, però ell no es deixava consolar, i deia: «Encara faré dol pel meu fill quan baixi a trobar-lo al país dels morts!» I plorava contínuament el seu fill. ⤳
Gènesi 42,4 Jacob no va permetre que els acompanyés Benjamí, el germà petit de Josep, perquè es deia: «No voldria que li passés cap desgràcia.» ⤳
Gènesi 37,33 Jacob la va reconèixer i exclamà: —És la túnica del meu fill! Una bèstia ferotge ha devorat Josep! L’ha trossejat! ⤳
Gènesi 42,13 Ells li tornaren a dir: —Nosaltres, aquests servents teus, érem dotze germans, fills d’un mateix pare, al país de Canaan. El més petit s’ha quedat amb el nostre pare, i l’altre ha desaparegut. ⤳
Gènesi 35,16-18 Van partir de Betel i, quan faltava un tros de camí per a arribar a Efrata, Raquel va donar a llum. El part va ser molt difícil. […] ⤳
Cohèlet 1,14 Vaig mirar tot el que es fa sota el sol, però vaig veure que tot és en va i afany inútil: ⤳
Salms 90,10 Salms 71,18 Gènesi 44,20 Gènesi 30,22-24 Isaïes 38,10 Cohèlet 2,26 Gènesi 44,27-34 1 Reis 2,6 Isaïes 46,4