La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Gènesi

Gènesi 44

198 referències creuades · llegeix el capítol →

Josep posa a prova els seus germans

1

Després Josep va donar aquesta ordre al seu majordom: —Omple de queviures els sacs d’aquesta gent, tant com en puguin dur, i posa els diners que pagui cada un a la boca del seu sac.

  • Gènesi 42,25 Després va donar ordres que els omplissin els sacs de blat, però que tornessin els diners de cada un posant-los dins el seu sac i que els donessin provisions per al viatge. Així es va fer.
  • Gènesi 43,16 Quan Josep veié Benjamí amb ells, va dir al seu majordom: —Porta aquesta gent a casa meva, fes matar un cap de bestiar i prepara’l, que dinaran amb mi aquest migdia.
  • Isaïes 3,1 El Senyor, Déu de l’univers, retirarà de Jerusalem i de Judà tota mena de puntals: la provisió de pa i la reserva d’aigua,
  • Gènesi 43,2 Quan la família de Jacob s’hagué acabat tot el gra que havien portat d’Egipte, el pare va dir als seus fills: —Torneu a comprar-nos més queviures.
  • Gènesi 24,2 Un dia va dir al servent més antic de casa seva, l’administrador de tots els seus béns: —Posa la teva mà sota la meva cuixa
  • Gènesi 43,19 Es van acostar, doncs, al majordom de Josep i li van parlar a l’entrada de la casa:
2

I en el sac del més petit posa-hi la meva copa, la copa de plata, junt amb els seus diners. El majordom ho va fer tal com Josep li ho havia manat.

  • 2 Corintis 8,8 No parlo així per donar-vos un manament. Voldria que l’exemple de sol·licitud dels altres us portés a demostrar la sinceritat del vostre amor.
  • Deuteronomi 8,2 Recorda’t de tot el camí que el Senyor, el teu Déu, t’ha fet recórrer pel desert des de fa quaranta anys. T’ha afligit i t’ha posat a prova per conèixer les inclinacions del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments.
  • Gènesi 42,20 Després torneu a venir amb el vostre germà petit. Així demostrareu que dieu la veritat i no us matarem. Ells van acceptar de fer-ho així.
  • Deuteronomi 8,16 en aquest mateix desert, ell t’ha alimentat amb el mannà, que els teus pares no coneixien. T’afligia i et posava a prova perquè a la fi et volia afavorir.
  • Deuteronomi 13,3 però, a més, et proposa de seguir i adorar altres déus que no havíeu conegut, tu, encara que es realitzi aquell gran prodigi,
  • Gènesi 42,15-16 Però us posaré a prova: per la vida del faraó, us asseguro que no us n’anireu d’aquest país si abans no em porteu aquí el vostre germà petit. […]
  • Gènesi 43,32Mateu 10,16
3

A punta de dia, els van donar permís perquè partissin amb els seus ases.

Sense referències creuades.

4

Tot just havien sortit de la ciutat, quan encara no eren gaire lluny, Josep va dir al seu majordom: —Surt a perseguir aquests homes, atrapa’ls i digues-los: “Per què heu tornat mal per bé?

  • Joan 10,32 Jesús els digué: —Jo he fet davant vostre moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d’elles em voleu apedregar?
  • Salms 35,12 em tornen mal per bé, tothom m’abandona.
  • 1 Samuel 24,17 Quan David acabà de dir aquestes paraules, Saül exclamà: —David, fill meu, ¿és de debò la teva veu? I arrencà a plorar.
  • Proverbis 17,13 El qui torna mal per bé té per sempre el mal a casa.
  • Deuteronomi 2,16 »Quan la mort hagué fet desaparèixer tots aquells homes d’enmig del poble,
  • Salms 109,5 em tornen mal per bé, odi a canvi d’amistat. Així parlen contra mi:
  • 2 Cròniques 20,11
5

La copa que us endueu, no és la que el meu amo fa servir per a beure i per a endevinar el futur? No heu fet bé obrant així.”

  • 2 Reis 21,6 Va cremar en sacrifici el seu fill, practicava els encanteris i la màgia, i va cridar nigromants i endevins. No parava d’ofendre el Senyor i d’irritar-lo amb el seu mal comportament.
  • Gènesi 30,27 Laban li va dir: —Escolta’m, si he merescut el teu favor. Per una revelació he sabut que el Senyor m’ha beneït per causa teva.
  • Levític 19,26 »No mengeu la carn damunt el lloc mateix on heu vessat la sang. No practiqueu les arts d’endevinar ni els encanteris.
  • Gènesi 44,15 i Josep els preguntà: —Què és, això que heu fet? ¿No sabíeu que un home com jo té el do d’endevinar?
  • Deuteronomi 18,10-14 Que ningú de vosaltres no cremi en sacrifici, com ells, un dels seus fills o filles, ni practiqui les arts d’endevinar o d’interpretar presagis, la màgia, les bruixeries, […]
  • 1 Reis 20,33 Aquells homes ho van considerar un bon senyal i el van agafar pel mot: —Benadad és el teu germà! Acab els digué: —Aneu-lo a buscar. Benadad es va presentar i Acab el va fer muntar en el seu propi carruatge.
6

El majordom els va atrapar i els repetí aquestes paraules.

Sense referències creuades.

7

Ells van replicar: —Senyor meu, com ens pots acusar així? Mai de la vida cap dels teus servents no hauria gosat fer res de semblant!

  • Gènesi 38,16-18 No sabia que fos la seva nora. Es decantà del camí cap on era ella i li digué: —Au, vinga, que vull estar amb tu. Ella li va demanar: —Què em donaràs per estar amb mi? […]
  • 2 Samuel 20,20 Joab va respondre: —Déu me’n guard! Déu me’n guard de devastar o de destruir!
  • Cohèlet 7,1 Una bona anomenada és millor que un bon perfum, i el dia de la mort, millor que el del naixement.
  • 2 Reis 8,13 Hazael va preguntar: —Però qui és aquest servent teu, aquest gos, per a fer coses tan grans? Eliseu va respondre: —El Senyor m’ha revelat que tu seràs rei dels arameus.
  • Gènesi 35,22 Mentre Israel vivia en aquella regió, Rubèn va passar una nit amb Bilhà, la concubina del seu pare. Israel se’n va assabentar i ho trobà mal fet. Els fills de Jacob van ser dotze.
  • Josuè 22,22-29 —El Senyor és el Déu dels déus; el Senyor és el Déu dels déus. Ell sap prou bé què volem i cal que Israel també ho sàpiga. Si volíem revoltar-nos o pecar contra el Senyor, que no ens perdoni. […]
  • Proverbis 22,1Gènesi 37,18-32Gènesi 34,25-31Hebreus 13,18
8

T’hem tornat del país de Canaan els diners que havíem trobat dins els nostres sacs. Com seríem capaços de robar or o plata de la casa del teu amo?

  • Romans 13,9 En efecte, no cometre adulteri , no matar , no robar , no desitjar allò que és d’un altre , i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix.
  • Èxode 20,15 »No robis.
  • Gènesi 42,27 Quan es van deturar per passar la nit, un d’ells va obrir el seu sac per donar menjar al seu ase i veié els seus diners a la boca del sac.
  • Gènesi 43,21-22 De retorn, en arribar al lloc on havíem de fer nit, vam obrir els nostres sacs i cada un va trobar a la boca del seu sac justament els diners que havia pagat. Ara els venim a tornar […]
  • Gènesi 44,7 Ells van replicar: —Senyor meu, com ens pots acusar així? Mai de la vida cap dels teus servents no hauria gosat fer res de semblant!
  • Mateu 19,18 Ell li preguntà: —Quins? Jesús respongué: — No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament,
  • Jaume 2,10-11Gènesi 42,21Gènesi 43,12Gènesi 42,35Deuteronomi 5,19
9

Si ho trobes en el bagatge d’un dels teus servents, que mori, i tots nosaltres serem esclaus del teu amo.

  • Gènesi 31,32 Però aquell a qui trobis els teus déus, ho pagarà amb la vida! Davant de tota la nostra gent, escorcolla entre les meves coses el que sigui teu i pren-ho. Jacob no sabia que Raquel havia robat els ídols domèstics.
  • Fets 25,11 Si soc culpable, si he comès una falta que mereixi la pena de mort, no refuso de morir; però si aquests m’acusen sense fonament, ningú no té dret a deixar-me a mercè d’ells. Apel·lo al Cèsar.
  • Job 31,38-40 Si els meus camps m’acusen, si ploren els seus solcs […]
  • Gènesi 44,16 Judà li va respondre: —Què et podrem dir, senyor meu? Quines paraules pronunciarem? Com ens podríem justificar? Déu mateix ha descobert la culpa dels teus servents. Serem els teus esclaus, senyor meu, tant nosaltres com aquell a qui han trobat la copa dins el sac.
  • Gènesi 43,18 Quan van veure que els feien entrar a casa de Josep, van tenir por, i es deien: «Ens hi fan entrar pels diners que, en el primer viatge, ens van posar dins els nostres sacs. Ara se’ns tiraran al damunt i ens maltractaran, ens prendran els ases i ens faran esclaus.»
  • Salms 7,3-5 Que no m’arrabassin la vida com lleons: si em claven les urpes, ningú no em salvarà. […]
10

El majordom va replicar: —Que sigui tal com dieu. El culpable serà el meu esclau, i els altres quedareu lliures.

  • Èxode 22,3 Si ha robat un bou, un ase o una ovella i els troben encara vius en poder seu, ha de restituir el doble.
  • Gènesi 44,17 Josep replicà: —Jo no faré això mai de la vida. Només aquell a qui han trobat la copa dins el seu sac serà el meu esclau. Vosaltres, torneu-vos-en en pau a trobar el vostre pare.
  • Gènesi 44,33 Ara, doncs, et demano que em deixis quedar aquí com a esclau del meu senyor en comptes del noi, i que ell torni a casa amb els seus germans.
  • Mateu 18,24-25 Tot just havia començat, quan li’n van portar un que li devia deu mil talents. […]
11

Cada un s’afanyà a descarregar el seu sac a terra per obrir-lo.

Sense referències creuades.

12

El majordom va escorcollar els sacs, començant pel del més gran i acabant pel del més petit, i la copa es va trobar en el sac de Benjamí.

  • Gènesi 44,2 I en el sac del més petit posa-hi la meva copa, la copa de plata, junt amb els seus diners. El majordom ho va fer tal com Josep li ho havia manat.
  • Gènesi 42,36-38 Jacob, el seu pare, els digué: —Em deixareu sense fills. Josep ha desaparegut, Simeó també, i ara us voleu endur Benjamí. Tot es gira en contra meu! […]
  • Gènesi 44,26-32 li vam respondre que no podíem baixar sense el nostre germà petit, perquè tu no ens voldries rebre si veníem sense ell. […]
  • Gènesi 43,14 Que el Déu totpoderós faci que ell s’apiadi de vosaltres i deixi tornar l’altre germà que té a la presó i també Benjamí! Pel que fa a mi, si he de perdre els meus fills, els perdré.
  • Gènesi 43,33 Els germans seien davant de Josep per ordre d’edat, del més gran al més petit, i es miraven estranyats els uns als altres.
13

Ells es van esquinçar els vestits. Van carregar els ases i se’n tornaren a la ciutat.

  • 2 Samuel 1,11 David es va esquinçar els vestits, i el mateix van fer tots els homes que eren amb ell.
  • 2 Samuel 13,19 Aleshores es va posar cendra al cap, s’esquinçà la túnica i se’n va anar amb les mans al cap, tot cridant.
  • Gènesi 37,29-34 Quan Rubèn va tornar a la cisterna, Josep ja no hi era. Llavors, desesperat, s’esquinçà els vestits […]
  • 2 Samuel 1,2 El tercer dia va arribar un home de l’exèrcit de Saül, amb els vestits esquinçats i el cap cobert de terra en senyal de dol. En arribar on era David, es prosternà.
  • Nombres 14,6 Josuè, fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè, dos dels qui havien explorat el país, s’esquinçaren els vestits

Judà intervé a favor de Benjamí

14

Quan Judà i els seus germans van entrar a casa de Josep, ell encara hi era. Ells es van prosternar davant d’ell amb el front a terra,

  • Gènesi 50,18 Després els seus germans van anar personalment a trobar Josep. Se li van tirar als peus i li digueren: —Som els teus esclaus.
  • Gènesi 43,25 Ells van preparar els regals, tot esperant l’arribada de Josep a migdia. Els havien dit que dinarien allà.
  • Filipencs 2,10-11 perquè en el nom de Jesús tothom s’agenolli al cel, a la terra i sota la terra, […]
  • Gènesi 43,16 Quan Josep veié Benjamí amb ells, va dir al seu majordom: —Porta aquesta gent a casa meva, fes matar un cap de bestiar i prepara’l, que dinaran amb mi aquest migdia.
  • Gènesi 37,7-10 Durant la sega érem al camp lligant garbes. Tot d’una, la meva garba s’ha aixecat i s’ha posat dreta, mentre que les vostres garbes l’envoltaven i es prosternaven davant la meva. […]
15

i Josep els preguntà: —Què és, això que heu fet? ¿No sabíeu que un home com jo té el do d’endevinar?

  • Gènesi 44,4-5 Tot just havien sortit de la ciutat, quan encara no eren gaire lluny, Josep va dir al seu majordom: —Surt a perseguir aquests homes, atrapa’ls i digues-los: “Per què heu tornat mal per bé? […]
  • Gènesi 3,13 Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona: —Per què ho has fet, això? Ella va respondre: —La serp m’ha enganyat i n’he menjat.
  • Gènesi 39,8 Però ell s’hi va negar i digué a la dona del seu amo: —El meu amo, tenint-me a mi, no es preocupa de res de casa seva i m’ha confiat l’administració dels seus béns.
  • Gènesi 21,26 Abimèlec va respondre: —No sé pas qui ho ha fet. Fins avui tu no me n’havies parlat. És la primera vegada que ho sento.
  • Èxode 32,1 El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va aplegar al voltant d’Aaron i li digué: —Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.
  • Gènesi 4,10 El Senyor li replicà: —Què has fet? La sang del teu germà clama a mi des de la terra!
16

Judà li va respondre: —Què et podrem dir, senyor meu? Quines paraules pronunciarem? Com ens podríem justificar? Déu mateix ha descobert la culpa dels teus servents. Serem els teus esclaus, senyor meu, tant nosaltres com aquell a qui han trobat la copa dins el sac.

17

Josep replicà: —Jo no faré això mai de la vida. Només aquell a qui han trobat la copa dins el seu sac serà el meu esclau. Vosaltres, torneu-vos-en en pau a trobar el vostre pare.

  • 2 Samuel 23,3 Ho ha dit el Déu d’Israel, la Roca d’Israel que m’ha parlat: Si és just el qui governa, si governa amb temor de Déu,
  • Gènesi 42,18 Al cap de tres dies, Josep els digué: —Jo soc un home que reverencia Déu. Feu el que us dic i salvareu la vida.
  • Gènesi 18,25 Mai de la vida no faràs una cosa així! ¿Exterminaràs el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! ¿El qui judica tota la terra, no farà justícia?
  • Gènesi 37,32-33 Després van fer portar la túnica de mànigues amples al seu pare amb aquest encàrrec: «Hem trobat això. Mira si és la túnica del teu fill o no ho és.» […]
  • Salms 75,2 Et lloem, Déu nostre, et lloem; el teu nom és a prop nostre, i tothom conta els teus prodigis.
  • Proverbis 17,15 Absoldre el culpable i condemnar l’innocent: el Senyor detesta una cosa i l’altra.
  • Gènesi 26,29
18

Aleshores Judà es va acostar a Josep i li va dir: —T’ho demano, senyor meu. Permet que el teu servent digui una paraula al meu senyor. No t’ofenguis contra el teu servent, tu que ets com el faraó.

  • Èxode 32,22 Aaron respongué: —Que el meu senyor no s’indigni. Tu ja saps que aquest poble és inclinat al mal.
  • Gènesi 18,30 Abraham va continuar: —Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo. Suposem que només n’hi hagués trenta. El Senyor respongué: —No ho faria si n’hi trobava trenta.
  • Gènesi 41,40 Per això tu seràs l’administrador del meu reialme i tot el meu poble obeirà les teves ordres. Només en el tron jo estaré per damunt teu.
  • Gènesi 41,44 El faraó digué encara a Josep: —Jo soc el faraó, però en tot Egipte ningú no mourà la mà ni el peu sense el teu consentiment.
  • Gènesi 18,32 Abraham insistí novament: —Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo per darrera vegada. Suposem que només n’hi hagués deu. El Senyor li respongué: —No la destruiria, per consideració a aquests deu.
  • Daniel 5,19 Per la grandesa que el Déu altíssim li havia concedit, la gent de tots els pobles, nacions i llengües tremolaven de por davant d’ell; ell matava o deixava viure qui volia, n’enaltia uns i n’humiliava d’altres.
  • Joan 5,22Proverbis 19,12Daniel 3,19-23Fets 2,29Ester 1,12Job 33,312 Samuel 14,12Salms 79,5Daniel 3,15
19

Quan vam venir l’altra vegada, el meu senyor va preguntar als seus servents si encara teníem pare i algun altre germà.

  • Gènesi 43,7 Ells contestaren: —Aquell home ens va fer moltes preguntes sobre nosaltres i la nostra família: “Viu encara el vostre pare? Teniu encara algun altre germà?” Nosaltres ens vam limitar a respondre-li. No podíem pas ni imaginar que ens diria: “Porteu aquí el vostre germà.”
  • Gènesi 43,29 Josep va veure Benjamí, el seu germà, fill de la seva mateixa mare, i va preguntar: —¿És aquest el vostre germà petit, de qui em vau parlar? I afegí: —Que Déu et sigui propici, fill meu.
  • Gènesi 42,7-10 Josep, així que els veié, els va reconèixer, però va dissimular i els parlà durament: —D’on veniu? Ells respongueren: —Venim del país de Canaan a comprar menjar. […]
20

Nosaltres vam respondre al meu senyor que encara teníem el pare, ja molt vellet, amb un fill petit, nascut a les seves velleses, que era el seu preferit, perquè és l’únic que li quedava dels fills de la seva mare: l’altre germà que tenia havia mort.

  • Gènesi 37,3 Israel estimava més Josep que cap altre dels seus fills, perquè l’havia tingut quan ja era vell, i li havia fet teixir una túnica de mànigues amples.
  • Gènesi 42,38 Jacob va replicar: —El meu fill no baixarà amb vosaltres a Egipte. El seu germà és mort, i ara només em queda ell tot sol. Si li passava res durant el viatge, vell com soc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor.
  • Gènesi 37,19 I es deien entre ells: —Mireu, aquí ve el somiador.
  • Gènesi 43,7-8 Ells contestaren: —Aquell home ens va fer moltes preguntes sobre nosaltres i la nostra família: “Viu encara el vostre pare? Teniu encara algun altre germà?” Nosaltres ens vam limitar a respondre-li. No podíem pas ni imaginar que ens diria: “Porteu aquí el vostre germà.” […]
  • Gènesi 44,27-30 El teu servent, el meu pare, ens va replicar: “Ja sabeu que la meva muller em va donar dos fills. […]
  • Gènesi 49,8 »Judà, els teus germans t’enaltiran. Agafaràs pel coll els enemics, es prosternaran davant teu els teus germans.
  • Gènesi 35,18Lluc 7,12Gènesi 42,36Gènesi 37,33-35Gènesi 46,21Gènesi 42,13
21

Tu vas dir als teus servents: “Feu-me venir el vostre germà petit, que el vull veure.”

  • Gènesi 42,15 Però us posaré a prova: per la vida del faraó, us asseguro que no us n’anireu d’aquest país si abans no em porteu aquí el vostre germà petit.
  • Gènesi 42,20 Després torneu a venir amb el vostre germà petit. Així demostrareu que dieu la veritat i no us matarem. Ells van acceptar de fer-ho així.
  • Jeremies 24,6 Posaré sobre ells la meva mirada benvolent i els faré tornar en aquesta terra, els reconstruiré per no enderrocar-los més i els plantaré per no arrencar-los més.
  • Gènesi 43,29 Josep va veure Benjamí, el seu germà, fill de la seva mateixa mare, i va preguntar: —¿És aquest el vostre germà petit, de qui em vau parlar? I afegí: —Que Déu et sigui propici, fill meu.
  • Jeremies 40,4 Però, a tu, t’allibero de les cadenes que portes a les mans. Si et sembla bé d’acompanyar-me a Babilònia, vine, que jo m’ocuparé de tu. I si no et sembla bé, no vinguis. Tens tot el país per a anar on vulguis: ves allà on et sembli millor.
  • Amós 9,4 Si els enemics se’ls enduien captius, manaria que els matés l’espasa. Jo he fixat en ells la mirada per fer-los mal, i no per al seu bé.»
22

Nosaltres ja vam explicar al meu senyor que el noi no podia deixar el seu pare; que, si el deixava, el pare es moriria.

  • Gènesi 42,38 Jacob va replicar: —El meu fill no baixarà amb vosaltres a Egipte. El seu germà és mort, i ara només em queda ell tot sol. Si li passava res durant el viatge, vell com soc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor.
  • Gènesi 44,30 »Ara, doncs, com puc anar a trobar el teu servent, el meu pare, sense el noi? La vida del meu pare està lligada a la seva.
23

Però tu vas dir als teus servents: “Si no us acompanya el vostre germà petit, no us tornaré a rebre.”

  • Gènesi 43,5 Però si t’hi negues, no hi baixarem, perquè aquell home ens va dir ben clar que no ens volia rebre si no ens acompanyava el nostre germà.
  • Gènesi 43,3 Judà li va respondre: —Aquell home ens va jurar que no ens rebria si no li portàvem el nostre germà.
  • Gènesi 42,15-20 Però us posaré a prova: per la vida del faraó, us asseguro que no us n’anireu d’aquest país si abans no em porteu aquí el vostre germà petit. […]
24

Quan vam tornar anar a trobar el teu servent, el nostre pare, li vam explicar tot el que tu, senyor meu, ens havies dit.

  • Gènesi 42,29-34 Quan van ser davant el seu pare Jacob, en el país de Canaan, li van explicar tot el que els havia passat: […]
25

I quan el nostre pare ens va manar que tornéssim per comprar més queviures,

  • Gènesi 43,2 Quan la família de Jacob s’hagué acabat tot el gra que havien portat d’Egipte, el pare va dir als seus fills: —Torneu a comprar-nos més queviures.
  • Gènesi 43,5 Però si t’hi negues, no hi baixarem, perquè aquell home ens va dir ben clar que no ens volia rebre si no ens acompanyava el nostre germà.
26

li vam respondre que no podíem baixar sense el nostre germà petit, perquè tu no ens voldries rebre si veníem sense ell.

  • Lluc 11,7 segur que no li respondrà de dins estant: “No m’amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls.”
  • Gènesi 43,4-5 Si permets que el nostre germà ens acompanyi, baixarem a comprar-te més queviures. […]
27

El teu servent, el meu pare, ens va replicar: “Ja sabeu que la meva muller em va donar dos fills.

  • Gènesi 46,19 Raquel, muller de Jacob, li va donar dos fills, Josep i Benjamí.
  • Gènesi 35,16-18 Van partir de Betel i, quan faltava un tros de camí per a arribar a Efrata, Raquel va donar a llum. El part va ser molt difícil. […]
  • Gènesi 30,22-25 Finalment, Déu es va recordar de Raquel, va escoltar-la i va fer-la fecunda. […]
  • Gènesi 29,28 Jacob s’hi avingué: després de la setmana de noces amb Lia, Laban li va donar per muller la seva filla Raquel.
  • Gènesi 29,18-21 Com que Jacob s’havia enamorat de Raquel, va respondre a Laban: —Treballaré set anys al teu servei per casar-me amb Raquel, la teva filla petita. […]
28

Un va sortir de casa i ja no l’he vist més: segur que una bèstia ferotge el va trossejar.

  • Gènesi 37,33 Jacob la va reconèixer i exclamà: —És la túnica del meu fill! Una bèstia ferotge ha devorat Josep! L’ha trossejat!
  • Gènesi 37,13-14 Un dia, Israel va dir a Josep: —Els teus germans són a Siquem amb els ramats. He pensat d’enviar-t’hi. Josep va respondre: —Aquí em tens, pare. […]
  • Gènesi 42,36 Jacob, el seu pare, els digué: —Em deixareu sense fills. Josep ha desaparegut, Simeó també, i ara us voleu endur Benjamí. Tot es gira en contra meu!
  • Gènesi 42,38 Jacob va replicar: —El meu fill no baixarà amb vosaltres a Egipte. El seu germà és mort, i ara només em queda ell tot sol. Si li passava res durant el viatge, vell com soc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor.
29

Si ara em preneu aquest altre i li passa una desgràcia, vell com soc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor.”

  • Gènesi 42,38 Jacob va replicar: —El meu fill no baixarà amb vosaltres a Egipte. El seu germà és mort, i ara només em queda ell tot sol. Si li passava res durant el viatge, vell com soc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor.
  • Gènesi 43,14 Que el Déu totpoderós faci que ell s’apiadi de vosaltres i deixi tornar l’altre germà que té a la presó i també Benjamí! Pel que fa a mi, si he de perdre els meus fills, els perdré.
  • Deuteronomi 31,17 Llavors s’encendrà contra ells la meva indignació, els abandonaré i els amagaré la meva mirada. Israel serà presa d’altres nacions i li cauran a sobre molts mals i calamitats. Aquell dia comprendrà que aquestes desgràcies li han vingut perquè jo, el seu Déu, ja no soc enmig seu.
  • Gènesi 42,36 Jacob, el seu pare, els digué: —Em deixareu sense fills. Josep ha desaparegut, Simeó també, i ara us voleu endur Benjamí. Tot es gira en contra meu!
  • Gènesi 44,31 Si el pare veu que el noi no torna, es morirà; i nosaltres serem culpables d’haver fet baixar al país dels morts, amb la pena al cor, el nostre pare i servent teu, que ja és vell.
  • Salms 88,3-4 Que arribi fins a tu la meva súplica, escolta el meu plany. […]
30

»Ara, doncs, com puc anar a trobar el teu servent, el meu pare, sense el noi? La vida del meu pare està lligada a la seva.

  • 1 Samuel 18,1 Després d’aquella conversa entre David i Saül, Jonatan va sentir una simpatia profundíssima per David i començà d’estimar-se’l com a si mateix.
  • 1 Samuel 25,29 Encara que algú s’alci a perseguir-te i vulgui la teva mort, la vida del meu senyor es troba ben guardada en el tresor del Senyor, el teu Déu, on ell guarda els qui viuen; en canvi, la vida dels teus enemics, ell ja la té a la fona per llançar-la ben lluny.
  • 2 Samuel 18,33
  • Gènesi 44,31 Si el pare veu que el noi no torna, es morirà; i nosaltres serem culpables d’haver fet baixar al país dels morts, amb la pena al cor, el nostre pare i servent teu, que ja és vell.
  • Gènesi 44,17 Josep replicà: —Jo no faré això mai de la vida. Només aquell a qui han trobat la copa dins el seu sac serà el meu esclau. Vosaltres, torneu-vos-en en pau a trobar el vostre pare.
  • Gènesi 44,34 Com puc tornar a casa del meu pare si el noi no ve amb mi? Jo no podria suportar la desgràcia que cauria sobre el meu pare!
31

Si el pare veu que el noi no torna, es morirà; i nosaltres serem culpables d’haver fet baixar al país dels morts, amb la pena al cor, el nostre pare i servent teu, que ja és vell.

  • Gènesi 44,29 Si ara em preneu aquest altre i li passa una desgràcia, vell com soc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor.”
  • Gènesi 37,35 Tots els seus fills i les seves filles intentaven de consolar-lo, però ell no es deixava consolar, i deia: «Encara faré dol pel meu fill quan baixi a trobar-lo al país dels morts!» I plorava contínuament el seu fill.
  • 1 Samuel 22,22 David li digué: —Ja m’ho podia imaginar, aquell dia, en veure allà Doeg l’edomita, que segurament ho contaria a Saül. Jo soc el culpable de la matança de la teva família.
  • Gènesi 37,26-27 Aleshores Judà va dir als seus germans: —Què en traurem de matar el nostre germà i d’encobrir la seva sang? […]
  • 1 Tessalonicencs 4,13 Germans, no volem que ignoreu què serà dels qui han mort, perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança.
  • 2 Corintis 7,10 I la tristesa que ve de Déu produeix un penediment que porta a la salvació i que a ningú no sap greu de sentir; en canvi, la tristesa que ve del món causa la mort.
  • 1 Samuel 4,17-18
32

A més, jo m’havia fet responsable del noi davant el meu pare dient-li: “Si no te’l porto, per sempre més seré culpable davant teu.”

  • Gènesi 43,16 Quan Josep veié Benjamí amb ells, va dir al seu majordom: —Porta aquesta gent a casa meva, fes matar un cap de bestiar i prepara’l, que dinaran amb mi aquest migdia.
  • Gènesi 43,8-9 Llavors Judà va dir al seu pare Israel: —Deixa venir el noi amb mi. En marxa! Anem-hi, si volem sobreviure tu, nosaltres i les nostres famílies. Altrament, ens espera la mort. […]
33

Ara, doncs, et demano que em deixis quedar aquí com a esclau del meu senyor en comptes del noi, i que ell torni a casa amb els seus germans.

  • 1 Joan 3,16 Hem conegut l’amor pel fet que Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres. Per això, també nosaltres hem de donar la vida pels germans.
  • Èxode 32,32 Però ara vulgues perdonar el seu pecat; i si no, esborra’m del llibre que tens escrit.
  • Romans 5,7-10 De fet, amb prou feines trobaríem algú que volgués morir per un home just; més ben dit, potser sí que algú estaria disposat a morir per un home bo. […]
  • Hebreus 7,22 Per tant, ara Jesús garanteix una aliança millor.
  • Romans 9,3 Pel bé dels meus germans, la gent del meu llinatge, jo mateix desitjaria ser maleït i separat del Crist!
34

Com puc tornar a casa del meu pare si el noi no ve amb mi? Jo no podria suportar la desgràcia que cauria sobre el meu pare!

  • Ester 8,6 Com podria jo contemplar el desastre que amenaça el meu poble? Com podria veure l’extermini del meu llinatge?
  • Job 31,29 ¿M’he alegrat quan el meu enemic queia, m’he congratulat quan l’ha ferit el mal?
  • 1 Samuel 2,33-34 Jo mantindré algú dels teus prop del meu altar, perquè els ulls se li entelin i tot ell es consumeixi, però tots els rebrots de la teva família moriran com un de tants. […]
  • 2 Cròniques 34,28 Faré que et reuneixis amb els teus pares; reposaràs en pau dins el sepulcre, i els teus ulls no veuran res de la calamitat que faré caure damunt aquest lloc i la seva població.” Ells van fer saber al rei aquesta resposta.
  • Èxode 18,8 Moisès va explicar al seu sogre tot el que el Senyor havia fet amb el faraó i amb Egipte a favor d’Israel, i també les dificultats que havien tingut pel camí i com el Senyor els havia tret de totes.
  • Salms 116,3 M’envoltaven els llaços de la mort, el país dels morts se m’acostava, venien a trobar-me l’angoixa i el neguit.
  • Salms 119,143Jeremies 52,10-11