La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
1 Samuel

1 Samuel 7

163 referències creuades · llegeix el capítol →

1

Els de Quiriat-Jearim es van fer càrrec de l’arca del Senyor. La van instal·lar a casa d’Abinadab, dalt el tossal, i consagraren el fill d’aquest, Elazar, perquè custodiés l’arca del Senyor.

  • 2 Samuel 6,2-4 i s’encaminà a Baalé-Judà amb tot el poble que l’acompanyava, per traslladar des d’allí l’arca de Déu, que porta el nom del Senyor de l’univers, el qui té per tron els querubins. […]
  • Josuè 18,14 A l’oest d’aquesta muntanya, la frontera girava i seguia cap al sud, per a anar a parar a Quiriat-Baal, anomenada també Quiriat-Jearim, ciutat de la tribu de Judà. Aquesta era la frontera occidental.
  • Isaïes 52,11 Fora, fora, sortiu de Babilònia! No toqueu res d’impur, sortiu-ne purificats enduent-vos els paraments sagrats del Senyor.
  • 1 Cròniques 13,5-7 Així David va reunir tots els israelites, des del torrent d’Egipte, a l’extrem sud, fins a Lebó-Hamat, a l’altre extrem, per traslladar des de Quiriat-Jearim l’arca de Déu. […]
  • 1 Samuel 6,21 Llavors van enviar missatgers als de Quiriat-Jearim per dir-los: —Els filisteus ens han tornat l’arca del Senyor. Baixeu i emporteu-vos-la!
  • Salms 132,6 Hem sabut que l’arca era a Efrata; l’hem trobada a la plana de Jàar.

Conversió dels israelites i derrota dels filisteus

2

Ja feia molt de temps, uns vint anys, que l’arca havia estat instal·lada a Quiriat-Jearim. Llavors tot el poble d’Israel va acudir al Senyor.

  • Zacaries 12,10-11 Vessaré sobre el casal de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit penedit i suplicant. Llavors em miraran a mi, aquell que han traspassat, ploraran com es plora la mort d’un fill únic, faran dol com per la mort del primer fill. […]
  • Jeremies 3,22-25 Torneu, fills deslleials, i jo guariré la vostra apostasia.” Aquí ens tens, venim a tu, perquè tu ets el Senyor, el nostre Déu. […]
  • Jutges 2,4 Quan l’àngel del Senyor hagué dit aquestes paraules a tots els israelites, el poble esclatà en grans plors.
  • Jeremies 31,9 Vindran tot plorant, suplicaran, i jo els guiaré; els conduiré als rierols d’aigua per un camí pla on no ensopeguin. Perquè jo soc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu primogènit.»
  • Jeremies 3,13 Reconeix, però, la teva culpa: has estat infidel al Senyor, el teu Déu, i t’has encaminat cap als estrangers, prostituint-te sota qualsevol arbre frondós. No heu escoltat la meva paraula. Us ho dic jo, el Senyor.
  • 2 Corintis 7,10-11 I la tristesa que ve de Déu produeix un penediment que porta a la salvació i que a ningú no sap greu de sentir; en canvi, la tristesa que ve del món causa la mort. […]
  • Mateu 5,4
3

Samuel els va dir: —Si us convertiu al Senyor de tot cor, heu de treure d’enmig vostre els déus dels estrangers i també les Astartes. Poseu el vostre cor en el Senyor i adoreu-lo a ell sol, i ell us salvarà del poder dels filisteus.

4

Els israelites, doncs, van treure les estàtues dels Baals i les Astartes i van adorar únicament el Senyor.

  • Osees 14,8 Es refaran els qui visquin a la seva ombra, seran fecunds com el blat, creixeran com una parra i es parlarà d’ells com del vi del Líban.
  • Osees 14,3 Torna al Senyor i porta-li com a ofrena aquestes paraules: «Perdona totes les nostres culpes i accepta’ns el bo i millor; en comptes de vedells, t’oferim la pregària dels nostres llavis.
  • Jutges 2,13 Després que abandonaren el Senyor per donar culte al déu Baal i les Astartes,
  • Jutges 2,11 Els israelites ofenien el Senyor amb el seu mal comportament, ja que donaven culte als Baals.
  • Jutges 10,15-16 Però els israelites van insistir prop del Senyor: —És cert que hem pecat. Fes amb nosaltres el que et plagui. Però avui, t’ho demanem, salva’ns! […]
  • 1 Reis 11,33 M’han abandonat i han adorat Astarte, la deessa dels sidonis, Quemoix, el déu de Moab, i Milcom, el déu dels ammonites, i no han seguit els meus camins ni han posat en pràctica allò que em plau, els meus decrets i els meus preceptes. No s’han comportat com David, el pare de Salomó.
5

Samuel digué: —Aplegueu tot Israel a Mispà i pregaré per vosaltres al Senyor.

  • Jutges 20,1 Tots els israelites, com un sol home, van anar a Mispà a reunir-se en assemblea a la presència del Senyor. Hi anaren de tot arreu, des de Dan fins a Beerxeba, i també del país de Galaad.
  • 1 Samuel 12,23 Per part meva, lluny de mi de pecar contra el Senyor deixant de pregar per vosaltres i d’ensenyar-vos el camí bo i recte!
  • 1 Samuel 7,12 Llavors Samuel va fer erigir una pedra entre Mispà i Xen i l’anomenà Eben-Aèzer (que significa «roca de l’ajuda») , perquè deia: «Fins aquí ens ha ajudat el Senyor.»
  • 2 Reis 25,23 Quan tots els oficials de l’exèrcit i els seus homes van saber que el rei de Babilònia havia posat Guedalià com a governador, l’anaren a trobar amb els seus homes a Mispà: eren Ixmael, fill de Netanià, Johanan, fill de Caréah, Seraià, fill de Tanhúmet, de Netofà, i Jaazaniahu, fill del maacatita.
  • Joel 2,16 reuniu el poble, aplegueu la comunitat, congregueu els vells, reuniu els nens i els infants de pit. Que els joves esposos surtin de la cambra nupcial.
  • 1 Samuel 7,16 Any rere any anava passant per Betel, Guilgal i Mispà, i en tots aquests llocs administrava justícia a Israel.
  • 1 Samuel 10,17Nehemies 9,1Josuè 15,38
6

Es van aplegar, doncs, a Mispà, van pouar aigua i l’abocaren davant el Senyor. Aquell dia van celebrar un dejuni. I deien: —Hem pecat contra el Senyor. Així Samuel va ser jutge dels israelites a Mispà.

7

Quan els filisteus van sentir a dir que els israelites s’havien concentrat a Mispà, els cinc primers magistrats de les ciutats filistees van pujar per atacar Israel. Els israelites, en saber-ho, van tenir por dels filisteus

  • 1 Samuel 17,11 Quan Saül i tots els israelites sentien aquestes paraules del filisteu, quedaven esbalaïts de por.
  • 1 Samuel 13,6 Els israelites es van veure perduts, perquè estaven encerclats, i la gent s’amagà per les coves i els avencs, als espadats, als soterranis i a les cisternes.
  • 2 Cròniques 20,3 Josafat, espantat, va decidir de recórrer al Senyor i proclamà un dejuni per tot Judà.
  • Èxode 14,10 El faraó s’havia acostat. Els israelites van alçar els ulls i veieren que els egipcis els perseguien. Llavors els israelites, esglaiats, van clamar al Senyor,
8

i digueren a Samuel: —No callis ni te’n vagis! No paris de clamar al Senyor, el nostre Déu, a favor nostre: que ell ens salvi de les mans dels filisteus!

  • Isaïes 37,4 El rei d’Assíria ha enviat el seu ajudant de camp per insultar el Déu viu. Tant de bo que el Senyor, el teu Déu, el castigui per tot el que li ha sentit a dir! Tu, prega al Senyor pels pocs que resten del seu poble.”
  • Jaume 5,16 Confesseu els uns als altres els vostres pecats, i pregueu els uns pels altres, perquè sigueu guarits. La pregària insistent d’un just és molt poderosa:
  • 1 Samuel 12,19-24 i tothom deia a Samuel: —Prega al Senyor, el teu Déu, pels teus servents: que no hàgim de morir ara que hem afegit a les nostres culpes el pecat de demanar un rei. […]
  • Isaïes 62,1 Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que la justícia no hi esclati com la llum, i la salvació no hi brilli com una torxa.
  • Isaïes 62,6-7 Jerusalem, a les teves muralles he apostat sentinelles, que mai no callin, ni de dia ni de nit; els qui feu al Senyor memòria d’ella, no us prengueu cap repòs; […]
9

Samuel va prendre un anyell de llet i el va sacrificar tot sencer en holocaust al Senyor. Va clamar al Senyor a favor d’Israel i el Senyor l’escoltà.

  • Jeremies 15,1 El Senyor em digué: —Ni que Moisès i Samuel es presentessin davant meu, no em decantaria a favor d’aquest poble. Treu-me aquest poble del davant, que se’n vagin.
  • Salms 99,6 Moisès i Aaron entre els seus sacerdots, Samuel entre els qui invocaven el seu nom; invocaven el Senyor i ell els responia,
  • 1 Samuel 7,17 Després tornava a Ramà, on tenia la casa. Des d’allí governava Israel, i va dedicar-hi un altar al Senyor.
  • Salms 50,15 Invoca’m en dies de perill; jo et salvaré i tu reconeixeràs la meva glòria.»
  • 1 Samuel 16,2 Samuel respongué: —Com puc anar-hi? Si Saül ho sap, em matarà. El Senyor li va dir: —Pren una vedella i digues que hi vas per oferir un sacrifici al Senyor.
  • Jaume 5,16 Confesseu els uns als altres els vostres pecats, i pregueu els uns pels altres, perquè sigueu guarits. La pregària insistent d’un just és molt poderosa:
  • Jutges 6,281 Samuel 10,81 Reis 18,30-381 Samuel 6,14-151 Samuel 9,12Jutges 6,26
10

Mentre Samuel oferia l’holocaust, els filisteus s’acostaren per atacar Israel. Però el Senyor va desencadenar aquell dia una gran tronada contra els filisteus, que es van esverar i perderen la batalla.

  • 1 Samuel 2,10 El Senyor desconcerta els enemics, l’Altíssim, des del cel, els fa sentir el tro. El Senyor judica el món d’un cap a l’altre, dona la victòria al seu rei, alça el front del seu Ungit.
  • Josuè 10,10 El Senyor va desconcertar els enemics, i els israelites els van desfer completament a Gabaon. Després els perseguiren per la baixada de Bethoron i els anaven derrotant fins a Azecà i Maquedà .
  • 1 Samuel 12,17 ¿No és ara el temps de la sega del blat? Doncs jo invocaré el Senyor, i ell farà tronar i ploure. Així comprendreu que heu ofès greument el Senyor demanant-li un rei.
  • Jutges 5,20 Des del cel combaten els astres; fent els seus camins combaten Sisserà.
  • 2 Samuel 22,14-15 El Senyor, des del cel, feu esclatar la tronada, l’Altíssim feu retrunyir la seva veu, […]
  • Deuteronomi 20,3-4 i els digui: “Escolta, Israel! Avui aneu a combatre contra els vostres enemics: no us descoratgeu, no tingueu por, no us esvereu ni tremoleu davant d’ells. […]
  • Zacaries 4,6Jutges 5,8Apocalipsi 16,18-21Èxode 9,23-25Salms 18,11-14Jutges 4,15Salms 77,16-18Salms 97,3-4
11

Els israelites sortiren de Mispà, perseguiren els filisteus i els anaren derrotant fins més avall de Betcar.

Sense referències creuades.

12

Llavors Samuel va fer erigir una pedra entre Mispà i Xen i l’anomenà Eben-Aèzer (que significa «roca de l’ajuda») , perquè deia: «Fins aquí ens ha ajudat el Senyor.»

  • 2 Corintis 1,10 Ell ens va salvar d’un perill de mort tan greu i ens en salvarà encara. En ell tenim posada l’esperança: ell continuarà salvant-nos,
  • Josuè 4,9 Josuè va fer erigir també dotze pedres dintre el Jordà, en el mateix lloc on s’havien aturat els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança. Encara hi són el dia d’avui.
  • Fets 26,22 Però, amb l’ajut que he rebut de Déu, em mantinc ferm fins al dia d’avui i dono testimoni davant de tothom, petits i grans. Mai no he dit res fora d’allò que els profetes i Moisès van anunciar que passaria:
  • Gènesi 22,14 A aquell indret, Abraham li va donar el nom de «el Senyor proveeix». Per això, encara avui, la gent diu: «A la muntanya, el Senyor es proveeix.»
  • Gènesi 35,14 Jacob va erigir una pedra allà on Déu havia parlat amb ell i la va consagrar vessant-hi vi i oli al damunt.
  • 1 Samuel 5,1 Els filisteus, després d’apoderar-se de l’arca de Déu, la van dur des d’Eben-Aèzer fins a Asdod.
  • Isaïes 46,3-4Gènesi 31,45-52Josuè 24,26-27Josuè 4,20-24Gènesi 28,18-19Èxode 17,15Salms 71,6Salms 71,171 Samuel 4,1Isaïes 19,19
13

Els filisteus van quedar humiliats i ja no tornaren a fer més incursions pel territori d’Israel. Durant tota la vida de Samuel, el Senyor va fer sentir als filisteus el poder de la seva mà,

  • Jutges 13,1 Els israelites van tornar a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament, i el Senyor els va posar en mans dels filisteus durant quaranta anys.
  • 1 Samuel 17,49-53 David va ficar la mà al sarró, en tragué una pedra, brandà la fona i va encertar el filisteu al mig del front. La pedra se li va clavar al front i ell caigué de cara a terra. […]
  • 1 Samuel 31,1-7 Entretant, els filisteus havien atacat els israelites. Aquests van fugir i molts van caure morts a les muntanyes de Guilboa. […]
  • 1 Samuel 28,3-5 Samuel havia mort i tot Israel havia fet dol per ell. L’havien enterrat a Ramà, la seva població. Saül havia proscrit del país tots els nigromants i endevins. […]
  • 1 Samuel 13,1-5 Saül ja era un home fet quan començà a ser rei, i va regnar dos anys sobre Israel. […]
  • 1 Samuel 14,6-16 Jonatan va dir al seu escuder: —Vine, que passarem fins al destacament d’aquests incircumcisos. Confiem que el Senyor ens ajudarà. Res no pot impedir al Senyor de donar la victòria, tant si els combatents són molts com si són pocs. […]
  • 1 Samuel 14,20-23Jutges 13,5
14

i les poblacions que els filisteus havien pres a Israel tornaren a ser israelites, des d’Ecron fins a Gat. Així va ser alliberat tot el territori d’Israel que estava en poder dels filisteus. I també hi hagué pau entre Israel i els amorreus.

  • Salms 106,34 No van exterminar els pobles cananeus, no compliren l’ordre del Senyor;
  • Jutges 4,17 Mentrestant, Sisserà havia fugit a peu cap a la tenda de Jael, la muller d’Hèber, el quenita, perquè hi havia un pacte entre Jabín, rei d’Hassor, i el clan d’Hèber, el quenita.
  • Deuteronomi 7,2 El Senyor, el teu Déu, posarà a les teves mans aquestes nacions, i tu les derrotaràs i les consagraràs a l’extermini. No hi pactis ni en tinguis pietat.
  • Deuteronomi 7,16 »Extermina tots els pobles que el Senyor, el teu Déu, et posa a les mans. No en tinguis compassió ni donis culte als seus déus: serien un parany per a tu.
15

Samuel va ser jutge d’Israel tota la seva vida.

  • 1 Samuel 7,6 Es van aplegar, doncs, a Mispà, van pouar aigua i l’abocaren davant el Senyor. Aquell dia van celebrar un dejuni. I deien: —Hem pecat contra el Senyor. Així Samuel va ser jutge dels israelites a Mispà.
  • Fets 13,20-21 Tot això va durar uns quatre-cents cinquanta anys. Després els donà jutges fins al temps del profeta Samuel. […]
  • Jutges 2,16 Llavors el Senyor els enviava jutges que alliberaven els israelites de les mans dels qui saquejaven el país.
  • Jutges 3,10-11 L’esperit del Senyor s’apoderà d’Otniel, que començà a fer de jutge a Israel, i va sortir a combatre. El Senyor li posà a les mans Cuixan-Rixataim, rei d’Aram; Otniel va triomfar sobre Cuixan-Rixataim. […]
  • 1 Samuel 25,1 Samuel es va morir. Tot Israel es va aplegar i va fer dol per ell. L’enterraren a casa seva, a Ramà. David, per aquell temps, va baixar al desert de Paran.
  • 1 Samuel 12,1 Samuel va dir a tot Israel: —Ja veieu que m’he avingut a tot allò que m’heu demanat i us he donat un rei.
  • 1 Samuel 12,11
16

Any rere any anava passant per Betel, Guilgal i Mispà, i en tots aquests llocs administrava justícia a Israel.

  • Jutges 10,4 Va tenir trenta fills que muntaven trenta ases i eren senyors de trenta poblacions, a la regió de Galaad, que encara avui s’anomenen els Poblets de Jaïr.
  • Salms 82,3-4 Defenseu els febles i els orfes, feu justícia als pobres i als desvalguts! […]
  • Jutges 12,14 Va tenir quaranta fills i trenta nets, que muntaven setanta ases. Va ser jutge d’Israel durant vuit anys.
  • Salms 75,2 Et lloem, Déu nostre, et lloem; el teu nom és a prop nostre, i tothom conta els teus prodigis.
  • Jutges 5,10 Canteu, vosaltres, els qui munteu someres rosses, amb tapissos per guarniment, i que aneu fent camí!
17

Després tornava a Ramà, on tenia la casa. Des d’allí governava Israel, i va dedicar-hi un altar al Senyor.

  • 1 Samuel 1,19 L’endemà es van llevar de bon matí, van adorar el Senyor i se’n tornaren a casa seva, a Ramà. Quan Elcanà va unir-se a la seva dona, el Senyor es recordà d’ella.
  • 1 Samuel 1,1 A les muntanyes d’Efraïm hi havia un home que es deia Elcanà. Era del clan dels sufites del poble de Ramà. Era fill de Jeroham, fill d’Elihú, fill de Tohu, descendent de Suf, un efraïmita.
  • 1 Samuel 8,4 Tots els ancians d’Israel, doncs, es van reunir i anaren a trobar Samuel a Ramà
  • Gènesi 33,20 Va aixecar un altar en aquell indret i el dedicà a El, Déu d’Israel.
  • 1 Reis 18,30-36 Aleshores Elies va dir a tot el poble: —Acosteu-vos a mi. Tothom se li va acostar. Elies va refer l’altar del Senyor que estava enderrocat: […]
  • Jutges 21,4-5 L’endemà, de bon matí, el poble va erigir un altar en aquell indret i oferí holocaustos i sacrificis de comunió. […]
  • Gènesi 35,71 Samuel 11,151 Samuel 19,18-23Gènesi 12,7-8