Gènesi 50

194 referències creuades · llegeix el capítol →

Enterrament de Jacob

Josep es va abraçar al seu pare i li cobrí la cara de llàgrimes i de petons.

Gènesi 46,4 Jo mateix baixaré amb tu a Egipte i te’n faré tornar. I, quan moris, Josep et tancarà els ulls. ⤳
Gènesi 23,2 i va morir al país de Canaan, a Quiriat-Arbà, és a dir, a Hebron. Abraham anà a plorar-la i a fer el dol. ⤳
2 Reis 13,14 Quan Eliseu es va agreujar en la malaltia que el portaria a la mort, Jehoaix, rei d’Israel, baixà a visitar-lo. Abraçat a ell, li cobria la cara de llàgrimes, tot dient: —Pare meu, pare meu! Carro i guia d’Israel! ⤳
1 Tessalonicencs 4,13 Germans, no volem que ignoreu què serà dels qui han mort, perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança. ⤳
Deuteronomi 6,7-8 Inculca-les als teus fills; parla’n a casa i tot fent camí, quan te’n vagis al llit i quan et llevis. […] ⤳
Marc 5,38-39 Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys, […] ⤳
Efesis 6,4 Fets 8,2 Joan 11,35-38

Després Josep va encomanar als metges que estaven al seu servei que embalsamessin el seu pare. I els metges van embalsamar Israel.

Gènesi 50,26 Josep va morir a l’edat de cent deu anys. Van embalsamar el seu cos i el dipositaren en un sarcòfag, a Egipte. ⤳
2 Cròniques 16,14 El van enterrar al sepulcre que s’havia fet excavar a la ciutat de David. El posaren damunt una llitera plena d’aromes i perfums, preparats segons l’art dels perfumistes, i van encendre en honor seu una gran foguera. ⤳
Marc 16,1 Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. ⤳
Joan 19,39-40 També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures. […] ⤳
Mateu 26,12 Aquesta dona, abocant sobre el meu cos aquest perfum, ha preparat la meva sepultura. ⤳
Lluc 24,1 El primer dia de la setmana —el diumenge —, molt de matí, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat, ⤳
Joan 12,7 Marc 14,8

Van esmerçar-hi quaranta dies, que és el temps que cal per a embalsamar. Els egipcis van fer setanta dies de dol per Jacob.

Nombres 20,29 Tota la comunitat va veure que Aaron havia mort, i tot Israel el va plorar durant trenta dies. ⤳
Deuteronomi 34,8 Durant trenta dies, tot el poble d’Israel va fer dol per ell a les planes de Moab. ⤳
Gènesi 50,10 Van arribar a Goren-Aatad, a l’altra banda del Jordà. Allí van celebrar amb gran solemnitat un funeral magnificent. Durant set dies, Josep va fer dol pel seu pare. ⤳
Deuteronomi 21,13 que es canviï el vestit que duia quan va ser feta presonera i que visqui a casa teva. Durant un mes farà dol pel seu pare i per la seva mare. Acabat podràs casar-t’hi i serà la teva muller. ⤳

Acabats els dies de dol, Josep va parlar amb alguns membres de la cort del faraó. Els digué: —Si gaudeixo del vostre favor, vulgueu dir al faraó aquestes paraules de part meva:

Ester 4,2 fins que va arribar a l’entrada del palau reial, on no es podia entrar vestit amb roba de sac. ⤳
Gènesi 18,3 i digué: —Senyor, si m’has concedit el teu favor, et prego que no passis de llarg sense aturar-te aquí amb el teu servent. ⤳

“Abans de morir, el meu pare em va fer jurar que jo l’enterraria al país de Canaan, a la tomba que s’hi havia fet excavar. Ara, doncs, deixa-m’hi anar a enterrar el meu pare, i després tornaré.”

2 Cròniques 16,14 El van enterrar al sepulcre que s’havia fet excavar a la ciutat de David. El posaren damunt una llitera plena d’aromes i perfums, preparats segons l’art dels perfumistes, i van encendre en honor seu una gran foguera. ⤳
Isaïes 22,16 “Qui ets tu aquí, què hi tens, per a fer-te excavar una tomba en un lloc alt, per a fer-te obrir un sepulcre a la roca? ⤳
Mateu 27,60 i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s’havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l’entrada del sepulcre i se n’anà. ⤳
Gènesi 47,29-31 Quan a Israel se li acostava l’hora de la mort, va cridar el seu fill Josep i li digué: —Si frueixo del teu afecte, mostra’m el teu amor i la teva fidelitat. Posa la mà sota la meva cuixa i jura’m que no m’enterraràs a Egipte. […] ⤳
Cohèlet 6,3 Un home pot tenir cent fills i viure anys i més anys; però, si no arriba a satisfer el desig de felicitat i acaba sense sepultura, jo dic que més feliç que ell és qui mor abans de néixer. ⤳
Gènesi 49,29-30 Després Jacob els va donar les seves darreres recomanacions. Els digué: —Estic a punt de reunir-me amb els meus. Enterreu-me amb els meus pares a la cova del camp d’Efron, l’hitita: […] ⤳
Mateu 8,21-22 Job 30,23 Cohèlet 12,7 Gènesi 3,19 Gènesi 50,24 Deuteronomi 4,22 Salms 79,3 Cohèlet 12,5 Gènesi 48,21 1 Samuel 14,43 Lluc 9,59-60

El faraó va donar aquesta resposta: —Ves a enterrar el teu pare, tal com ell t’havia fet jurar.

Gènesi 48,21 Després Israel va dir a Josep: —Jo estic a punt de morir, però Déu serà amb vosaltres i us farà tornar a la terra dels vostres pares. ⤳

Quan Josep va pujar a enterrar el seu pare, el van acompanyar tots els oficials del faraó, els principals de la cort i tots els prohoms del país d’Egipte,

Gènesi 14,16 Va recuperar tots els béns i alliberà Lot, el seu nebot, amb tots els seus béns, les dones i els altres captius. ⤳

i també tota la seva família, els seus germans i altres persones de la família del seu pare. Només les criatures i els ramats d’ovelles i vaques es van quedar a la regió de Goixen.

Èxode 10,8-9 Llavors tornaren a cridar Moisès i Aaron a la presència del faraó. Ell els va dir: —Aneu i adoreu el Senyor, el vostre Déu. Qui sou els qui heu d’anar-hi? […] ⤳
Èxode 10,26 Els nostres ramats també vindran amb nosaltres; aquí no hi quedarà ni un sol animal. Les víctimes per al culte del Senyor, el nostre Déu, les hem de prendre dels nostres ramats; i fins que serem allí no sabrem què li hem d’oferir. ⤳
Nombres 32,24-27 Construïu-vos, doncs, poblacions per a les vostres famílies i pletes per als vostres ramats, però compliu la paraula donada. […] ⤳

També va acompanyar Josep una escorta de carros de guerra amb les seves dotacions. El seguici era impressionant.

Èxode 14,7 sis-cents carros escollits, i tots els altres carros d’Egipte, cada un amb els seus oficials. ⤳
Èxode 14,28 Les aigües van tornar i cobriren els carros i els guerrers de tot l’exèrcit del faraó que havia entrat al mar darrere els israelites. No en va quedar ni un sol home. ⤳
Càntic 1,9 A una euga junyida als carruatges del faraó et comparo, estimada meva! ⤳
Gènesi 41,43 El feu pujar al carruatge reservat al segon del reialme, i davant d’ell cridaven: «Atenció!» Així li va donar autoritat sobre tot el país d’Egipte. ⤳
Fets 8,2 Uns homes piadosos enterraren Esteve i van fer un gran dol per ell. ⤳
2 Reis 18,24 Però, com podries fer recular un de sol dels oficials inferiors del meu senyor, tu que et refies dels carros egipcis i dels guerrers que hi munten? ⤳
Èxode 14,17 Gènesi 46,29

Van arribar a Goren-Aatad, a l’altra banda del Jordà. Allí van celebrar amb gran solemnitat un funeral magnificent. Durant set dies, Josep va fer dol pel seu pare.

Fets 8,2 Uns homes piadosos enterraren Esteve i van fer un gran dol per ell. ⤳
Job 2,13 Set dies i set nits es van estar al seu costat, asseguts a terra, sense dir ni un mot, perquè veien que el dolor de Job era molt gran. ⤳
2 Samuel 1,17 David va compondre aquesta complanta per Saül i pel seu fill Jonatan, ⤳
1 Samuel 31,13 Recolliren els ossos i van enterrar-los sota el tamariu de Jabeix. Després van dejunar set dies. ⤳
Gènesi 50,4 Acabats els dies de dol, Josep va parlar amb alguns membres de la cort del faraó. Els digué: —Si gaudeixo del vostre favor, vulgueu dir al faraó aquestes paraules de part meva: ⤳
Nombres 19,11 »Qui toqui un cadàver humà, quedarà ritualment impur durant set dies. ⤳
Deuteronomi 34,8 Gènesi 50,11 Deuteronomi 1,1

Els habitants del país, els cananeus, en veure la cerimònia fúnebre de Goren-Aatad, comentaven: —Aquest és un gran dol per als egipcis. Per això aquell indret, situat a l’altra banda del Jordà, va rebre el nom d’Abel-Misraim.

Gènesi 10,15-19 Canaan va ser el pare de Sidó, el seu primogènit, i d’Het; […] ⤳
Gènesi 24,6 Abraham li respongué: —Guarda-te’n bé, de fer-hi tornar el meu fill. ⤳
Deuteronomi 3,25 Deixa’m passar el Jordà. Voldria veure aquell país fèrtil que hi ha a l’altra banda: aquelles muntanyes magnífiques i el Líban.” ⤳
Gènesi 34,30 Jacob va dir a Simeó i a Leví: —M’heu portat la desgràcia fent-me odiós als altres habitants del país, els cananeus i els perizites. Nosaltres som pocs i, si ells es reuneixen contra mi i em vencen, seré exterminat amb la meva família. ⤳
Gènesi 50,10 Van arribar a Goren-Aatad, a l’altra banda del Jordà. Allí van celebrar amb gran solemnitat un funeral magnificent. Durant set dies, Josep va fer dol pel seu pare. ⤳
Deuteronomi 3,27 Puja al cim del Pisgà i mira a ponent i al nord, al sud i a llevant. Contempla el país, però no passaràs el Jordà. ⤳
1 Samuel 6,18 Gènesi 13,7 Deuteronomi 11,30

Els fills de Jacob van complir tot el que el seu pare els havia manat:

Gènesi 49,29-32 Després Jacob els va donar les seves darreres recomanacions. Els digué: —Estic a punt de reunir-me amb els meus. Enterreu-me amb els meus pares a la cova del camp d’Efron, l’hitita: […] ⤳
Fets 7,16 Els seus cossos van ser traslladats a Siquem i foren enterrats al sepulcre que Abraham hi havia comprat a preu de plata als fills d’Hamor. ⤳
Efesis 6,1 Fills, obeïu els vostres pares, com vol el Senyor. És just que ho feu així. ⤳
Èxode 20,12 »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dona el Senyor, el teu Déu. ⤳
Gènesi 47,29-31 Quan a Israel se li acostava l’hora de la mort, va cridar el seu fill Josep i li digué: —Si frueixo del teu afecte, mostra’m el teu amor i la teva fidelitat. Posa la mà sota la meva cuixa i jura’m que no m’enterraràs a Egipte. […] ⤳

van transportar el seu cos al país de Canaan i van enterrar-lo a la cova del camp de Macpelà, davant de Mambré, aquell camp que Abraham havia comprat a Efron, l’hitita, per tenir una sepultura en propietat.

Fets 7,16 Els seus cossos van ser traslladats a Siquem i foren enterrats al sepulcre que Abraham hi havia comprat a preu de plata als fills d’Hamor. ⤳
Gènesi 23,16-18 Abraham i Efron es van entendre i, en presència dels altres hitites, aquell li va pesar la quantitat de plata que aquest havia proposat: eren quatre-cents sicles segons el valor corrent entre els mercaders. […] ⤳
Gènesi 49,29-31 Després Jacob els va donar les seves darreres recomanacions. Els digué: —Estic a punt de reunir-me amb els meus. Enterreu-me amb els meus pares a la cova del camp d’Efron, l’hitita: […] ⤳
Gènesi 25,9 Isaac i Ismael, fills d’ell, el van enterrar a la cova de Macpelà, davant de Mambré, en el camp que havia estat de l’hitita Efron, fill de Sóhar. ⤳
Gènesi 35,29 Va morir carregat d’anys i es va reunir amb els seus. Esaú i Jacob, els seus dos fills, el van enterrar. ⤳
Gènesi 35,27 Jacob va tornar al lloc on havia viscut el seu pare Isaac a Mambré, a Quiriat-Arbà, que és Hebron, on Abraham i Isaac havien residit com a immigrants. ⤳
2 Reis 21,18 Gènesi 23,20

Després d’haver enterrat el seu pare, Josep se’n tornà a Egipte amb els seus germans i amb tots els qui l’havien acompanyat per a l’enterrament.

Sense referències creuades.

Josep tranquil·litza els seus germans

Un cop mort el seu pare, els germans de Josep es deien entre ells: «Potser ara Josep ens perseguirà i ens tornarà tot el mal que li vam fer.»

Proverbis 28,1 Encara que no el persegueixin, el malvat fuig; el just, en canvi, se sent segur com un lleó. ⤳
Salms 14,5 Quin esglai els cau al damunt quan veuen Déu fent costat als qui són justos! ⤳
Gènesi 27,41-42 Esaú odiava Jacob per la benedicció que el seu pare li havia donat, i es deia: «El meu pare morirà aviat. Llavors mataré el meu germà Jacob.» […] ⤳
Salms 53,5 Qui no s’adona del que fan aquests malèfics? Tot menjant el seu pa devoren el meu poble i no invoquen el Senyor. ⤳
Gènesi 42,21-22 Es deien els uns als altres: —Ara paguem el mal que vam fer al nostre germà, perquè no el vam escoltar quan vèiem que, angoixat, ens suplicava. Per això ara ens cau al damunt aquesta tribulació. […] ⤳
Levític 26,36 »Als qui de vosaltres sobreviuran, els deixaré acovardits en els països enemics: el so més petit d’una fulla que el vent s’enduu els farà córrer com qui fuig de l’espasa, i cauran encara que ningú no els empaiti. ⤳
Job 15,21-22 Gènesi 37,28 Gènesi 42,17 Romans 2,15

I van enviar a Josep aquest missatge: —El teu pare, abans de morir, va donar aquesta ordre:

Proverbis 29,25 Tenir por d’un altre home és una trampa, però el qui confia en el Senyor està segur. ⤳

“Parleu a Josep i digueu-li: Digna’t perdonar el crim i l’ofensa dels teus germans. Et vam fer molt de mal, però ara digna’t perdonar el nostre crim, ja que som servidors del Déu del teu pare.” Josep plorava mentre escoltava aquestes paraules.

Efesis 4,32 Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist. ⤳
Mateu 6,14-15 »Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; […] ⤳
Salms 21,11 Esborraràs de la terra la seva nissaga, no quedarà rastre dels seus descendents. ⤳
Gènesi 45,4-5 Llavors Josep digué als seus germans: —Acosteu-vos cap a mi. Ells se li van acostar, i els tornà a dir: —Jo soc Josep, el vostre germà, que vosaltres vau vendre a uns que anaven a Egipte. […] ⤳
Proverbis 28,13 Qui amaga les seves faltes no prosperarà; obtindrà misericòrdia qui les reconeix i s’esmena. ⤳
Gènesi 49,25 Que el Déu del teu pare t’ajudi, que el Déu totpoderós et beneeixi: benediccions de dalt el cel, benediccions de les aigües abismals, sota la terra; benediccions de la dona que és fecunda, ⤳
Lluc 17,3-4 Gènesi 45,8 Jaume 5,16 Job 33,27-28 Mateu 10,42 Mateu 18,35 Mateu 25,40 Gàlates 6,16 Filèmon 1,8-20 Marc 10,41 Gènesi 42,21-24 Colossencs 3,12-13 Gènesi 31,42 Mateu 6,12 Gènesi 50,20 Gàlates 6,10

Després els seus germans van anar personalment a trobar Josep. Se li van tirar als peus i li digueren: —Som els teus esclaus.

Gènesi 37,7-11 Durant la sega érem al camp lligant garbes. Tot d’una, la meva garba s’ha aixecat i s’ha posat dreta, mentre que les vostres garbes l’envoltaven i es prosternaven davant la meva. […] ⤳
Gènesi 44,14 Quan Judà i els seus germans van entrar a casa de Josep, ell encara hi era. Ells es van prosternar davant d’ell amb el front a terra, ⤳
Gènesi 42,6 Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom. Quan van arribar els seus germans, es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra amb el front. ⤳
Gènesi 45,3 I va dir als seus germans: —Jo soc Josep. ¿Encara és viu el meu pare? Els seus germans no li podien respondre, de tan esglaiats que estaven de tenir-lo al davant. ⤳
Gènesi 27,29 Que tinguis pobles per vassalls, i nacions que et prestin homenatge. Sigues senyor dels teus germans: que et prestin homenatge els fills de la teva mare. Maleïts els qui et maleiran, beneïts els qui et beneiran. ⤳

Però Josep els va respondre: —No tingueu por. ¿És que m’haig de posar al lloc de Déu?

Romans 12,19 Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà; deixeu que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga , diu el Senyor. ⤳
Gènesi 45,5 Però no us dolgui ni us sàpiga greu d’haver-ho fet: és Déu qui m’ha enviat aquí abans que vosaltres, per conservar-vos la vida. ⤳
Gènesi 30,2 Jacob es va enfadar amb Raquel i li digué: —Jo no em puc posar en el lloc de Déu. És ell qui et priva de tenir fills. ⤳
Hebreus 10,30 Prou coneixem el qui ha dit: A mi em toca de passar comptes: jo donaré la paga. I encara: El Senyor judicarà el seu poble. ⤳
2 Reis 5,7 Quan el rei d’Israel va llegir aquella carta, es va esquinçar els vestits i exclamà: —Que potser soc un déu, capaç de donar la mort o la vida, perquè m’enviï aquest home i em digui que el curi de la lepra? Fixeu-vos-hi bé i veureu com només busca raons! ⤳
Deuteronomi 32,35 A mi em toca de passar comptes i pagar, en el moment que els seus peus relliscaran.» El dia del desastre és imminent, s’acosta de pressa la seva hora. ⤳
Job 34,19-29 Mateu 14,27

Cert que vosaltres em volíeu fer mal, però Déu n’ha volgut treure un bé. Déu es proposava de salvar la vida d’un poble nombrós, i avui ho compleix.

Romans 8,28 Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha decidit cridar; ⤳
Salms 119,71 M’ha fet bé haver sofert tantes penes: així he après els teus decrets. ⤳
Gènesi 45,5-8 Però no us dolgui ni us sàpiga greu d’haver-ho fet: és Déu qui m’ha enviat aquí abans que vosaltres, per conservar-vos la vida. […] ⤳
Gènesi 37,18-20 Ells el veieren de lluny i, abans que se’ls acostés, maquinaven de matar-lo. […] ⤳
Fets 2,23 Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d’acord amb la decisió i el designi que Déu havia fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius. ⤳
Salms 105,16-17 Després cridà la fam al país, els privà del pa que els mantenia. […] ⤳
Fets 3,13-15 Gènesi 37,4 Fets 3,26 Salms 56,5 Isaïes 10,7 Salms 76,10

Per tant, no tingueu cap por: jo us mantindré a vosaltres i mantindré els vostres fills. Els va consolar i els parlava al cor.

Gènesi 47,12 Josep mantenia el seu pare, els seus germans i tota la família del seu pare, juntament amb tots els seus fills. ⤳
1 Pere 3,9 no torneu mal per mal, ni injúria per injúria; ben al contrari, beneïu, ja que Déu us ha cridat a rebre en herència una benedicció. ⤳
Gènesi 45,10-11 Viuràs a la regió de Goixen, a prop meu, amb els teus fills, els teus nets, els teus ramats d’ovelles i vaques i amb tots els teus béns. […] ⤳
1 Tessalonicencs 5,15 Mireu que ningú no torni a un altre mal per mal, sinó procureu de fer sempre el bé als germans i a tothom. ⤳
Isaïes 40,2 «Parleu al cor de Jerusalem i anuncieu-li que s’ha acabat la seva servitud, que li ha estat perdonada la culpa, que ha rebut del Senyor doble paga per tots els seus pecats.» ⤳
Romans 12,20-21 Més aviat, si el teu enemic té fam, dona-li menjar; si té set, dona-li beure: serà com si posessis brases sobre el seu cap . […] ⤳
Mateu 5,44 Mateu 6,14

Mort de Josep

Josep, amb tota la família del seu pare, es va quedar a Egipte, on visqué fins a l’edat de cent deu anys.

Sense referències creuades.

Arribà a veure els fills i els nets d’Efraïm i adoptà els fills de Maquir, fill de Manassès.

Nombres 32,39 Els descendents de Maquir, fill de Manassès, van anar a Galaad, se n’apoderaren i desposseïren els amorreus que hi habitaven. ⤳
Job 42,16 Després d’això, Job va viure encara cent quaranta anys. Veié els seus fills i els seus nets fins a la quarta generació, ⤳
Gènesi 30,3 Ella va replicar: —Pren la meva serventa Bilhà: uneix-te a ella i jo adoptaré els fills que infanti. Així tindré fills gràcies a ella. ⤳
Gènesi 48,19 Però el seu pare s’hi va negar: —Ja ho sé, fill meu, ja ho sé. També els descendents de Manassès arribaran a ser un gran poble. Però el seu germà petit serà més gran que ell, i la seva descendència serà com una nació sencera. ⤳
Nombres 32,33 Moisès va assignar a les tribus de Gad i de Rubèn i a la meitat de la tribu de Manassès, fill de Josep, el reialme de Sehon, rei dels amorreus, i el reialme d’Og, rei de Basan, amb totes les ciutats i pobles d’aquell territori. ⤳
Josuè 17,1 El territori assignat per sorts a la tribu de Manassès, el primogènit de Josep, va ser aquest: a Maquir, el primogènit de Manassès i pare de Galaad, que era guerrer, li van tocar Galaad i Basan. ⤳
Salms 128,6 Gènesi 49,12

Un dia, Josep va dir als seus germans: —Jo em moriré aviat. Però Déu vindrà a ajudar-vos i us farà pujar des d’aquest país cap a la terra que ell va jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob.

Èxode 3,16-17 Ves a reunir els ancians d’Israel i digues-los: “El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, se m’ha aparegut i m’ha dit: He decidit d’intervenir a favor vostre, perquè he vist com us tracten a Egipte; […] ⤳
Gènesi 35,12 El país que he donat a Abraham i a Isaac, te’l dono a tu i, després de tu, a la teva descendència. ⤳
Gènesi 26,3 Viu com a immigrant en aquest país: jo seré amb tu i et beneiré, ja que a tu i als teus descendents us donaré totes aquestes terres i mantindré el jurament que vaig fer al teu pare Abraham. ⤳
Gènesi 48,21 Després Israel va dir a Josep: —Jo estic a punt de morir, però Déu serà amb vosaltres i us farà tornar a la terra dels vostres pares. ⤳
Gènesi 46,4 Jo mateix baixaré amb tu a Egipte i te’n faré tornar. I, quan moris, Josep et tancarà els ulls. ⤳
Gènesi 28,13 El Senyor es trobava davant seu i li deia: —Jo soc el Senyor, Déu d’Abraham, el teu avantpassat, i Déu d’Isaac. La terra on dorms, la donaré a tu i a la teva descendència. ⤳
Gènesi 15,18 Gènesi 13,17 Gènesi 15,7 Gènesi 13,15 Gènesi 15,14-16 Hebreus 11,22 Gènesi 12,7 Deuteronomi 6,10 Gènesi 17,8 Job 30,23 Cohèlet 12,7 Gènesi 3,19 Gènesi 21,1 Èxode 4,31 Hebreus 9,27 Romans 5,12 Èxode 33,1 Gènesi 50,5 Deuteronomi 1,8

Després Josep va conjurar els descendents d’Israel dient-los: —Quan Déu vindrà a ajudar-vos, endueu-vos d’aquí els meus ossos.

Josuè 24,32 Pel que fa a les despulles de Josep, que s’havien endut d’Egipte, els israelites les van enterrar a Siquem. Van sepultar-les en el camp que Jacob havia comprat per cent peces de plata als descendents d’Hamor, pare de Siquem. Les despulles de Josep quedaren en possessió dels seus descendents. ⤳
Èxode 13,19 Moisès es va endur els ossos de Josep, perquè Josep havia conjurat els descendents d’Israel dient-los: «Quan Déu vindrà a ajudar-vos, endueu-vos d’aquí els meus ossos.» ⤳
Fets 7,16 Els seus cossos van ser traslladats a Siquem i foren enterrats al sepulcre que Abraham hi havia comprat a preu de plata als fills d’Hamor. ⤳
Hebreus 11,22 Gràcies a la fe, Josep, pròxim a la seva fi, es referí anticipadament a la sortida dels israelites d’Egipte i disposà el trasllat dels seus ossos. ⤳
Gènesi 47,29-31 Quan a Israel se li acostava l’hora de la mort, va cridar el seu fill Josep i li digué: —Si frueixo del teu afecte, mostra’m el teu amor i la teva fidelitat. Posa la mà sota la meva cuixa i jura’m que no m’enterraràs a Egipte. […] ⤳
Gènesi 50,5 “Abans de morir, el meu pare em va fer jurar que jo l’enterraria al país de Canaan, a la tomba que s’hi havia fet excavar. Ara, doncs, deixa-m’hi anar a enterrar el meu pare, i després tornaré.” ⤳

Josep va morir a l’edat de cent deu anys. Van embalsamar el seu cos i el dipositaren en un sarcòfag, a Egipte.

Josuè 24,29 Després d’aquests fets, Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l’edat de cent deu anys; ⤳
Gènesi 47,28 Jacob visqué encara disset anys a Egipte, fins a l’edat de cent quaranta-set anys. ⤳
Gènesi 47,9 Jacob li va respondre: —Ja fa cent trenta anys que vaig d’ací d’allà com un immigrant. Pocs i dolents han estat els anys de la meva vida, i encara no he arribat a l’edat dels meus pares, que eren immigrants com jo. ⤳
Gènesi 50,22 Josep, amb tota la família del seu pare, es va quedar a Egipte, on visqué fins a l’edat de cent deu anys. ⤳
Gènesi 50,2-3 Després Josep va encomanar als metges que estaven al seu servei que embalsamessin el seu pare. I els metges van embalsamar Israel. […] ⤳