Fets 21

Després de separar-nos d’ells, ens férem a la mar i vam navegar de dret fins a Cos, l’endemà fins a Rodes i d’allí fins a Pàtara.

Vam trobar una nau que feia la travessia cap a Fenícia, hi vam pujar i ens férem a la mar.

A les envistes de Xipre, deixant l’illa a l’esquerra, vam navegar cap a Síria i arribàrem a Tir, on la nau havia de deixar la càrrega.

Allí vam trobar els deixebles i ens hi vam quedar set dies. Ells, moguts per l’Esperit, deien a Pau que no pugés a Jerusalem.

Però, passats aquests dies, vam continuar el viatge. Tots ells, fins les dones i els infants, ens acompanyaren fora de la ciutat. Allí vam pregar, agenollats a la platja.

Després d’acomiadar-nos, vam pujar a la nau, i ells se’n tornaren a casa seva.

Nosaltres, acabant ja la travessia, vam seguir des de Tir i arribàrem a Ptolemaida, on vam saludar els germans i ens vam quedar un dia amb ells.

L’endemà partírem i vam arribar a Cesarea. Anàrem a casa de Felip, l’evangelitzador, un dels set, i ens hi vam hostatjar.

Felip tenia quatre filles verges que posseïen el do de profecia.

Ens hi vam quedar uns quants dies. Mentrestant va baixar de Judea un profeta que es deia Àgab,

i ens vingué a trobar. Va prendre el cenyidor de Pau, es lligà els peus i les mans i digué: —Això diu l’Esperit Sant: “A l’home a qui pertany aquest cenyidor, els jueus el lligaran així a Jerusalem i el posaran en mans dels pagans.”

Quan vam sentir això, tant nosaltres com els germans d’aquell lloc suplicàvem a Pau que no pugés a Jerusalem,

però ell respongué: —Què feu plorant així i trencant-me el cor? Jo, pel nom de Jesús, el Senyor, estic disposat no tan sols a deixar-me encadenar, sinó també a morir a Jerusalem.

Veient que no es deixava convèncer, no vam insistir més i dèiem: —Que es faci la voluntat del Senyor.

Passats aquests dies i acabats els preparatius, vam pujar a Jerusalem.

Ens acompanyaven alguns deixebles de Cesarea, que ens van portar a allotjar-nos a casa d’un tal Mnasó, de Xipre, un dels primers deixebles.

Quan vam arribar a Jerusalem, els germans ens van rebre amb goig.

L’endemà, Pau va anar amb nosaltres a casa de Jaume, on s’havien reunit tots els qui presidien la comunitat.

Els saludà i els va explicar amb detall tot allò que Déu havia fet entre els pagans per mitjà del seu ministeri.

Ells, en sentir-ho, donaven glòria a Déu. Llavors li van dir: —Germà, ja veus quants milers de jueus s’han convertit a la fe i tots continuen complint fervorosament la Llei.

Però han sentit a dir de tu que, als jueus residents entre els pagans, els ensenyes a apostatar de la Llei de Moisès, dient-los que no circumcidin els fills ni segueixin les normes jueves.

Ara, doncs, què podríem fer? Sens dubte, tots sabran que has vingut!

Fes, doncs, el que ara et direm. Tenim aquí quatre homes que han de complir una prometença.

Tu pren aquests homes i compleix amb ells el ritu de purificació; després fes-te càrrec de les despeses de la seva prometença i així podran tallar-se els cabells. D’aquesta manera tothom veurà que no és veritat allò que han sentit a dir i sabran que continues observant la Llei.

Pel que fa als pagans que s’han convertit a la fe, ja els vam fer arribar les nostres decisions: que es guardessin de la carn sacrificada als ídols, de menjar sang, de menjar animals ofegats i de les relacions sexuals il·legítimes.

Aleshores Pau prengué aquells homes i l’endemà va complir amb ells el ritu de purificació; després va entrar al temple i anuncià quin dia seria presentada l’ofrena per cada un d’ells, un cop ell hagués acabat el temps de la seva purificació.

Eren a punt de complir-se els set dies quan els jueus originaris de l’Àsia, en veure Pau al temple, amotinaren la gent i el van agafar,

tot cridant: —Israelites, ajudeu-nos! Aquest és l’home que va pertot arreu ensenyant a tothom doctrines contra el nostre poble, la nostra Llei i contra aquest lloc. Fins i tot ha fet entrar grecs al temple profanant així aquest lloc sant!

Deien això perquè l’havien vist a la ciutat amb Tròfim d’Efes i es pensaven que Pau l’havia fet entrar al temple.

Tota la ciutat es va avalotar. El poble va córrer cap al temple, agafaren Pau, l’arrossegaren a fora, i tot seguit van tancar les portes del temple.

Ja l’anaven a matar quan el tribú de la cohort romana va rebre aquesta notícia: —Per tot Jerusalem hi ha una gran confusió!

Immediatament prengué amb ell alguns soldats i centurions i va baixar corrents cap als amotinats. Aquests, en veure el tribú i els soldats, deixaren de colpejar Pau.

Llavors el tribú s’hi va acostar, detingué Pau i va manar que el lliguessin amb dues cadenes. Després va preguntar qui era aquell home i què havia fet.

Però de la gent, els uns cridaven una cosa i els altres una altra. Com que amb aquell aldarull no podia aclarir res, va manar que s’enduguessin Pau a la caserna.

Quan va ser a les escales, era tanta la violència de la gent que els soldats l’hagueren de portar aixecant-lo a pes de braços.

Perquè una gentada del poble seguia cridant: —Mata’l, aquest!

Quan anaven a entrar-lo a la caserna, Pau digué al tribú: —¿M’és permès de dir-te una paraula? El tribú li contestà: —¿Tu saps parlar grec?

Així, doncs, ¿no ets l’egipci, el qui fa poc es va revoltar i es va endur al desert els quatre mil sicaris?

Pau replicà: —Jo soc un jueu de Tars de Cilícia, ciutadà d’una ciutat que no és pas desconeguda. T’ho prego, deixa’m parlar al poble.

El tribú li ho permeté, i Pau, dret a les escales, va fer senyal al poble amb la mà. Es produí un gran silenci, i llavors Pau els adreçà la paraula en la llengua dels jueus: