Fets 27

319 referències creuades · llegeix el capítol →

Viatge de Pau a Roma (27,1-28,16)

Començament del viatge

Quan van decidir que ens embarquéssim cap a Itàlia, confiaren Pau i alguns altres presos a un centurió que es deia Juli, de la cohort Augusta.

Fets 25,25 Jo, per la meva part, he arribat a la conclusió que no ha comès res que mereixi la pena de mort. Però ell ha apel·lat a l’emperador, i per això he decidit d’enviar-l’hi. ⤳
Fets 10,1 Hi havia a Cesarea un home que es deia Corneli, un centurió de la cohort anomenada Itàlica; ⤳
Fets 25,12 Llavors Festus, després de deliberar amb el seu consell, va respondre: —Has apel·lat al Cèsar; al Cèsar aniràs. ⤳
Fets 27,11 Però el centurió feia més cas del timoner i del patró que no pas de les paraules de Pau. ⤳
Fets 18,2 Allà va trobar un jueu anomenat Àquila, originari del Pont, que acabava d’arribar d’Itàlia amb Priscil·la, la seva muller, perquè Claudi havia decretat l’expulsió de tots els jueus de Roma. Pau s’uní a ells ⤳
Hebreus 13,24 Saludeu tots els vostres dirigents i tot el poble sant. Us saluden els d’Itàlia. ⤳
Lluc 7,2 Salms 76,10 Gènesi 50,20 Lamentacions 3,27 Fets 24,23 Fets 16,10 Fets 27,43 Lluc 23,47 Fets 21,32 Fets 28,16 Fets 27,6 Daniel 4,35 Romans 15,22-29 Mateu 8,5-10 Mateu 27,54 Fets 23,11 Fets 23,17 Salms 33,11 Fets 22,26

Vam pujar en una nau adramitena que anava cap a les costes de l’Àsia i ens férem a la mar. Venia amb nosaltres Aristarc, un macedoni de Tessalònica.

Fets 19,29 Tota la ciutat es va omplir de confusió i es precipitaren en massa al teatre, arrossegant amb ells els macedonis Gaius i Aristarc, companys de viatge de Pau. ⤳
Filèmon 1,24 Marc, Aristarc, Demes i Lluc, els meus col·laboradors. ⤳
Colossencs 4,10 Us saluda Aristarc, el meu company de presó, i Marc, cosí de Bernabé: ja us han recomanat que l’acolliu bé quan vingui. ⤳
Fets 2,9 Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l’Àsia, ⤳
Fets 21,5 Però, passats aquests dies, vam continuar el viatge. Tots ells, fins les dones i els infants, ens acompanyaren fora de la ciutat. Allí vam pregar, agenollats a la platja. ⤳
Fets 21,1-3 Després de separar-nos d’ells, ens férem a la mar i vam navegar de dret fins a Cos, l’endemà fins a Rodes i d’allí fins a Pàtara. […] ⤳
Fets 28,16 Fets 28,12 Fets 20,15-16 Fets 28,2 Fets 16,17 Fets 16,9-13 Fets 17,1 Fets 19,19 Fets 28,10 Lluc 8,22 Fets 20,4-5

L’endemà arribàrem a Sidó. Juli va donar a Pau un tracte humanitari i li permeté d’anar a trobar els seus amics i de rebre’n totes les atencions.

Fets 24,23 Llavors va donar ordres al centurió que Pau continués custodiat amb tracte de favor i sense impedir a ningú dels seus de prestar-li ajuda. ⤳
Fets 28,16 Quan haguérem entrat a Roma, Pau va rebre l’autorització de viure en una casa particular, amb el soldat que el custodiava. ⤳
Fets 27,43 Però el centurió, que volia salvar Pau, es va oposar a la seva decisió i ordenà que es tiressin a l’aigua i guanyessin la costa, primer els qui sabien nedar, ⤳
Fets 12,20 Herodes mantenia un fort litigi amb els de Tir i Sidó. Com que el proveïment d’aquestes ciutats depenia del rei, decidiren unànimement de presentar-se davant d’ell. Es van guanyar el suport de Blast, el camarlenc reial, i van demanar una solució amistosa. ⤳
Isaïes 23,12 Ell ha dit: «No t’alegraràs mai més, ciutat de Sidó: ets una verge violada. Encara que passis a Quitim, tampoc allà no trobaràs repòs. ⤳
Isaïes 23,2-4 «Calleu, habitants de les costes i mercaders de Sidó. Els vostres proveïdors solcaven els mars.» […] ⤳
Gènesi 49,13 Fets 27,1 Zacaries 9,2 Gènesi 10,15 Mateu 11,21

Salpàrem de Sidó i vam navegar a recer de Xipre, perquè els vents eren contraris.

Fets 4,36 Josep, un levita d’origen xipriota, a qui els apòstols havien donat el sobrenom de Bernabé —que vol dir «fill de consolació»—, ⤳
Fets 21,3 A les envistes de Xipre, deixant l’illa a l’esquerra, vam navegar cap a Síria i arribàrem a Tir, on la nau havia de deixar la càrrega. ⤳
Fets 13,4 Ells, doncs, enviats per l’Esperit Sant, van baixar a Selèucia, i d’allí navegaren cap a Xipre. ⤳
Fets 27,7 Durant força dies la navegació fou lenta i ens va costar d’arribar a l’altura de Cnidos. Com que el vent encara no ens era favorable, vam navegar a recer de Creta, prop del cap de Salmone. ⤳
Fets 15,39 Hi hagué una forta tensió i van acabar per separar-se. Bernabé va prendre Marc amb ell i s’embarcà cap a Xipre. ⤳
Fets 11,19-20 Els qui s’havien dispersat amb motiu de la persecució que va seguir a la mort d’Esteve, van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, sense predicar la Paraula a ningú més que als jueus; […] ⤳
Marc 6,48 Fets 21,16 Mateu 14,24

Després, continuant per alta mar, vam passar enfront de Cilícia i de Pamfília i arribàrem a Mira de Lícia.

Fets 6,9 Alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts, cireneus i alexandrins, i altres de Cilícia i de l’Àsia, es posaren a discutir amb ell. ⤳
Fets 13,13 Pau i els seus companys es van embarcar a Pafos i es dirigiren a Perga de Pamfília. Joan, en canvi, se separà d’ells i se’n tornà a Jerusalem. ⤳
Fets 15,23 Els donaren aquesta carta: «Els apòstols i els qui presideixen la comunitat de Jerusalem, germans vostres, saluden els germans no jueus d’Antioquia, Síria i Cilícia. ⤳
Fets 21,39 Pau replicà: —Jo soc un jueu de Tars de Cilícia, ciutadà d’una ciutat que no és pas desconeguda. T’ho prego, deixa’m parlar al poble. ⤳
Fets 2,10 de Frígia i de Pamfília, d’Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma, ⤳
Fets 15,38 però Pau trobava que no s’havien d’endur un home que els havia abandonat a Pamfília i no havia compartit l’obra que havien realitzat. ⤳
Gàlates 1,21 Fets 22,3 Fets 15,41

Allí el centurió va trobar una nau alexandrina que anava a Itàlia i ens hi feu embarcar.

Fets 28,11 Al cap de tres mesos ens vam fer a la mar en una nau alexandrina que duia per insígnia els Dioscurs i havia passat l’hivern a l’illa. ⤳
Fets 18,24 Un jueu d’origen alexandrí, que es deia Apol·ló, home eloqüent i versat en les Escriptures, va arribar a Efes. ⤳
Fets 27,1 Quan van decidir que ens embarquéssim cap a Itàlia, confiaren Pau i alguns altres presos a un centurió que es deia Juli, de la cohort Augusta. ⤳
Fets 6,9 Alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts, cireneus i alexandrins, i altres de Cilícia i de l’Àsia, es posaren a discutir amb ell. ⤳

Durant força dies la navegació fou lenta i ens va costar d’arribar a l’altura de Cnidos. Com que el vent encara no ens era favorable, vam navegar a recer de Creta, prop del cap de Salmone.

Fets 27,21 Feia temps que no menjaven res. Llavors Pau es posà dret enmig d’ells i els digué: —Companys, més valia que m’haguéssiu fet cas i no haguéssim sortit de Creta; ens hauríem estalviat aquests mals i aquestes pèrdues. ⤳
Fets 2,11 tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu. ⤳
Titus 1,5 Et vaig deixar a Creta perquè acabessis d’organitzar el que faltava i designessis els qui han de presidir la comunitat en cada ciutat, segons les instruccions que et vaig donar. ⤳
Fets 27,12-13 D’altra banda, el port no era apropiat per a passar-hi l’hivern; per això la majoria foren del parer de salpar d’allí i provar d’arribar a Fènix, un port de Creta que mira a garbí i a mestral, i quedar-nos-hi durant l’hivern. […] ⤳
Titus 1,12 Un cretenc, el seu propi profeta, ha dit: «Cretencs, sempre mentiders, males bèsties, ventres plens que no treballen.» ⤳
Fets 27,4 Salpàrem de Sidó i vam navegar a recer de Xipre, perquè els vents eren contraris. ⤳

El vam costejar amb dificultat i arribàrem en un indret anomenat Bells Ports, que no era lluny de la ciutat de Lasea.

Sense referències creuades.

Havia transcorregut força temps, i entràvem ja a l’època de la navegació perillosa, perquè havia passat fins i tot el dia de l’Expiació. Pau els advertia:

Levític 23,27-29 —El dia deu del mes setè és el dia de l’Expiació. Convoqueu un aplec sagrat, dejuneu i presenteu una ofrena que serà cremada en honor del Senyor. […] ⤳
Nombres 29,7 »El dia deu d’aquest mes setè, us reunireu en aplec sagrat, dejunareu i no fareu cap mena de treball. ⤳
Levític 16,29-31 »Tant vosaltres, els nadius israelites, com els estrangers que resideixen enmig vostre, observareu perpètuament aquesta prescripció: el dia deu del mes setè dejunareu i no fareu cap mena de treball. […] ⤳

—Companys, estic veient que la navegació portarà mals i pèrdues greus a la nau i a la càrrega, i fins i tot a les nostres vides.

Amós 3,7 Doncs bé, el Senyor Déu no fa res sense revelar el seu designi secret als seus servents, els profetes. ⤳
Daniel 2,30 A mi m’ha estat revelat aquest misteri, no per una saviesa superior a la de tots els vivents, sinó perquè algú, oh rei, te’n doni la interpretació i rebis la resposta a allò que a tu et preocupa. ⤳
Fets 27,20-26 Feia dies que no es veien ni el sol ni les estrelles, i teníem a sobre un gran temporal: anàvem perdent tota esperança de salvar-nos. […] ⤳
Fets 27,41-44 però van xocar contra un banc de sorra i la nau s’hi va encallar. La proa, clavada a la sorra, va quedar immòbil, mentre la popa s’anava desfent per la violència de les onades. […] ⤳
Salms 25,14 El Senyor es revela als qui el veneren, els fa conèixer la seva aliança. ⤳
Fets 27,34 Us recomano, doncs, que prengueu aliment: el necessiteu per a salvar-vos. Ningú de vosaltres no perdrà ni un sol cabell. ⤳
2 Reis 6,9-10 Gènesi 41,16-25 Gènesi 41,38-39 1 Pere 4,18 Fets 27,31

Però el centurió feia més cas del timoner i del patró que no pas de les paraules de Pau.

Ezequiel 33,4 Si hi ha algú que sent ben clar el toc de corn però no en fa cas i es deixa sorprendre per l’espasa, serà culpable de la seva mort. ⤳
Hebreus 11,7 Gràcies a la fe, Noè, advertit per l’oracle diví d’allò que encara no veia, pres d’un sant temor, va construir l’arca per salvar la seva família. Així va condemnar el món i va heretar la justícia pròpia dels qui creuen. ⤳
Ezequiel 3,17-18 —A tu, fill d’home, t’he fet sentinella del poble d’Israel. Quan sentis un crit d’alerta de la meva boca, adverteix-los de part meva. […] ⤳
Proverbis 27,12 L’astut veu venir la maldat amagada, però l’incaut continua enllà i ho paga car. ⤳
Fets 27,21 Feia temps que no menjaven res. Llavors Pau es posà dret enmig d’ells i els digué: —Companys, més valia que m’haguéssiu fet cas i no haguéssim sortit de Creta; ens hauríem estalviat aquests mals i aquestes pèrdues. ⤳
Èxode 9,20-21 Alguns súbdits del faraó van fer cas de la paraula del Senyor i feren entrar a les cases els servents i els animals. […] ⤳
2 Reis 6,10 Apocalipsi 18,17

D’altra banda, el port no era apropiat per a passar-hi l’hivern; per això la majoria foren del parer de salpar d’allí i provar d’arribar a Fènix, un port de Creta que mira a garbí i a mestral, i quedar-nos-hi durant l’hivern.

Salms 107,30 i els va dur fins al port tan desitjat, plens de goig per la calma retrobada. ⤳
Fets 27,8 El vam costejar amb dificultat i arribàrem en un indret anomenat Bells Ports, que no era lluny de la ciutat de Lasea. ⤳

La tempesta

Es va aixecar aleshores brisa de migjorn, i, creient que podien assolir el seu objectiu, llevaren àncores i costejaren Creta de molt a prop.

Càntic 4,16 Desvetlla’t, tramuntana, vine, migjorn, bufa sobre el meu jardí i que s’escampin els seus perfums. Que entri el meu estimat al seu jardí per assaborir-ne els fruits saborosos! ⤳
Job 37,17 Tu, que t’acalores sota els vestits quan el vent del sud escalfa la terra, ⤳
Lluc 12,55 I quan bufa el vent de migjorn, dieu: “Farà calor”, i en fa. ⤳
Salms 78,26 Després va allunyar el vent de llevant i feu bufar el garbí amb el seu poder, ⤳

Però poc després es va girar del costat de l’illa una ventada forta que s’anomena gregalada;

Marc 4,37 Tot d’una es va aixecar un gran temporal de vent, i les onades es precipitaven dins la barca fins al punt que ja l’omplien. ⤳
Salms 107,25-27 A una ordre seva es girà un huracà que aixecava grans onades: […] ⤳
Èxode 14,21-27 Moisès va estendre la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant que durà tota la nit, va fer retirar el mar i el deixà eixut. Les aigües es van partir, […] ⤳
Ezequiel 27,26 Els teus remers t’havien dut a alta mar quan el vent de llevant et va desarborar en el cor mateix dels mars. ⤳
Jonàs 1,3-5 Però Jonàs decidí fugir cap a Tarsis, lluny del Senyor. Va baixar a Jafa, on trobà un vaixell que anava cap aquelles terres, va pagar el passatge i es va embarcar amb els mariners per fugir de la presència del Senyor. […] ⤳
Mateu 8,24 Tot d’una es va aixecar en el llac una tempesta tan gran que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. ⤳

la nau fou arrossegada mar endins, i, no podent fer front al vent, ens vam abandonar a la deriva.

Fets 27,27 A la catorzena nit d’anar a la deriva per l’Adriàtic, els mariners, pels volts de mitjanit, van sospitar que ens acostàvem a terra. ⤳
Jaume 3,4 Fixeu-vos també en les naus: encara que siguin grans i les empenyin vents forts, amb un petit timó el pilot les governa cap on vol. ⤳

Passant a frec d’una petita illa anomenada Cauda, amb prou feines poguérem apoderar-nos del bot.

Sense referències creuades.

Després d’hissar-lo a bord, van lligar cordes tot al voltant del casc de la nau per reforçar-lo, com a mesura d’emergència; acabat, per por d’anar a encallar a la Sirte, van tirar a l’aigua l’àncora flotant. D’aquesta manera la nau va continuar anant a la deriva.

Fets 27,29 Tement que no ens estavelléssim contra uns esculls, van tirar quatre àncores a popa i frisaven perquè es fes de dia. ⤳
Fets 27,26 Segur que anirem a parar en una illa! ⤳
Fets 27,41 però van xocar contra un banc de sorra i la nau s’hi va encallar. La proa, clavada a la sorra, va quedar immòbil, mentre la popa s’anava desfent per la violència de les onades. ⤳

Com que el temporal ens sacsejava furiosament, l’endemà començaren a desfer-se de la càrrega;

Jonàs 1,5 Els mariners van agafar por i cada un demanava auxili al seu déu. I, per alleugerir el vaixell, van llançar la càrrega al mar. Mentrestant Jonàs, que havia baixat al fons de la nau, jeia profundament adormit. ⤳
Fets 27,38 Quan hagueren menjat prou, van treure pes a la nau llençant el blat al mar. ⤳
Hebreus 12,1 Així, doncs, també nosaltres, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan fàcilment ens subjecta, i llancem-nos a córrer sense defallir en la prova que ens és proposada. ⤳
Mateu 16,26 Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l’home a canvi de la seva vida? ⤳
Fets 27,19 i el tercer dia, els mariners, amb les pròpies mans, van llençar al mar l’aparell de la nau. ⤳
Lluc 16,8 I el Senyor va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia: —Els fills d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. ⤳
Filipencs 3,7-8 Salms 107,27

i el tercer dia, els mariners, amb les pròpies mans, van llençar al mar l’aparell de la nau.

Job 2,4 L’Acusador va contestar: —No és res, això de Job: per salvar la pell, l’home s’ho juga tot. ⤳
Jonàs 1,5 Els mariners van agafar por i cada un demanava auxili al seu déu. I, per alleugerir el vaixell, van llançar la càrrega al mar. Mentrestant Jonàs, que havia baixat al fons de la nau, jeia profundament adormit. ⤳
Marc 8,35-37 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà. […] ⤳
Lluc 9,24-25 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà. […] ⤳

Feia dies que no es veien ni el sol ni les estrelles, i teníem a sobre un gran temporal: anàvem perdent tota esperança de salvar-nos.

Mateu 24,29 »Tot seguit, després de la tribulació d’aquells dies, el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles cauran del cel i els estols celestials trontollaran . ⤳
Mateu 8,24-25 Tot d’una es va aixecar en el llac una tempesta tan gran que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. […] ⤳
Isaïes 57,10 T’has cansat a força de fer camí, però mai no deies: “Tot és inútil.” Recuperaves les forces i et refeies del cansament! ⤳
Èxode 10,21-23 El Senyor va dir a Moisès: —Estén enlaire la mà i que caigui sobre Egipte una foscor tan espessa que fins i tot es pugui tocar. […] ⤳
1 Tessalonicencs 4,13 Germans, no volem que ignoreu què serà dels qui han mort, perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança. ⤳
Efesis 2,12 En aquell temps vivíeu separats de Crist, privats de la ciutadania d’Israel, forasters a la promesa i a les aliances. Vivíeu en el món sense esperança i sense Déu; ⤳
Jeremies 2,25 Ezequiel 37,11 Jonàs 1,11-14 Jonàs 1,4 2 Corintis 11,25 Salms 105,28 Salms 107,25-27

Feia temps que no menjaven res. Llavors Pau es posà dret enmig d’ells i els digué: —Companys, més valia que m’haguéssiu fet cas i no haguéssim sortit de Creta; ens hauríem estalviat aquests mals i aquestes pèrdues.

Salms 107,5-6 patien fam, passaven set i els flaquejaven les forces. […] ⤳
Gènesi 42,22 Rubèn els respongué: —¿No us ho vaig dir, que no féssiu aquell disbarat amb el noi? Però no me’n vau fer cas. I ara ens demanen comptes de la seva mort. ⤳
Fets 27,9-10 Havia transcorregut força temps, i entràvem ja a l’època de la navegació perillosa, perquè havia passat fins i tot el dia de l’Expiació. Pau els advertia: […] ⤳
Fets 27,7 Durant força dies la navegació fou lenta i ens va costar d’arribar a l’altura de Cnidos. Com que el vent encara no ens era favorable, vam navegar a recer de Creta, prop del cap de Salmone. ⤳
Fets 27,33-35 Mentrestant s’anava fent de dia i Pau animava tothom a prendre aliment. Els deia: —Avui fa catorze dies que esteu a l’expectativa i els heu passat dejuns, sense menjar res. […] ⤳

Però ara us exhorto a no desanimar-vos. La nau es perdrà, però ningú de vosaltres no hi deixarà la vida.

Fets 27,36 Llavors tots es van animar i prengueren aliment. ⤳
Fets 27,25 Per tant, estigueu animats, companys! Confio en Déu i sé que es complirà això que m’ha estat dit. ⤳
Isaïes 43,1-2 Ara, però, el Senyor que t’ha creat, poble de Jacob, el qui t’ha format, Israel, et diu: «No tinguis por, que jo t’allibero. T’he cridat pel teu nom: ets meu. […] ⤳
Salms 112,7 se sent ferm confiant en el Senyor, ⤳
Fets 27,34 Us recomano, doncs, que prengueu aliment: el necessiteu per a salvar-vos. Ningú de vosaltres no perdrà ni un sol cabell. ⤳
2 Corintis 4,8-9 Ens veiem oprimits pertot arreu, però no esclafats; sense camins a seguir, però no sense sortida; […] ⤳
1 Samuel 30,6 Fets 27,44 Fets 23,11 2 Corintis 1,4-6 Fets 27,31 Job 22,29-30 Esdres 10,2 Job 2,4

Aquesta nit se m’ha aparegut un àngel del Déu a qui pertanyo i adoro,

Fets 23,11 La nit següent, el Senyor es va aparèixer a Pau i li digué: —Coratge! El testimoni que has donat de mi a Jerusalem, també l’hauràs de donar a Roma. ⤳
Romans 1,9 Déu, a qui dono culte en el meu esperit quan anuncio l’evangeli del seu Fill, m’és testimoni de com em recordo constantment de vosaltres ⤳
Fets 5,19 Però a la nit l’àngel del Senyor va obrir les portes de la presó, els va fer sortir i els digué: ⤳
2 Timoteu 4,17 Però el Senyor estigué vora meu i em va donar forces perquè acabés de predicar el missatge i poguessin escoltar-lo tots els pagans. Ell m’ha alliberat de la gola del lleó! ⤳
Hebreus 1,14 Els àngels només són esperits que exerceixen un ministeri, enviats per a fer un servei als qui han d’heretar la salvació. ⤳
Fets 12,8-11 i l’àngel li digué: —Cenyeix-te i posa’t les sandàlies. Pere ho va fer, i l’àngel afegí: —Posa’t el mantell i segueix-me. […] ⤳
Fets 18,9 Fets 8,26 Titus 2,14 Daniel 6,16 Isaïes 44,21 Daniel 6,22 Zacaries 13,9 Fets 12,23 Salms 135,4 Joan 17,9-10 Daniel 3,26 Romans 6,22 1 Corintis 6,20 Càntic 6,3 Daniel 6,20 2 Timoteu 1,3 Daniel 3,28 Titus 1,1 Fets 16,17

i m’ha dit: “Pau, no tinguis por: cal que compareguis davant el Cèsar. Déu et concedeix la vida de tots els qui van amb tu en aquest vaixell.”

Fets 23,11 La nit següent, el Senyor es va aparèixer a Pau i li digué: —Coratge! El testimoni que has donat de mi a Jerusalem, també l’hauràs de donar a Roma. ⤳
2 Timoteu 4,16-17 En la meva primera defensa davant el tribunal, ningú no em va fer costat, tots em van abandonar. Que no els sigui tingut en compte! […] ⤳
Mateu 10,28 I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern. ⤳
Fets 9,15 El Senyor li digué: —Ves-hi, que aquest home és l’instrument escollit perquè porti el meu nom davant les nacions paganes i els seus reis, i davant els israelites. ⤳
Jaume 5,16 Confesseu els uns als altres els vostres pecats, i pregueu els uns pels altres, perquè sigueu guarits. La pregària insistent d’un just és molt poderosa: ⤳
Gènesi 19,29 Així Déu, quan va destruir les ciutats de la plana, es recordà d’Abraham i en va treure Lot, que hi habitava, perquè no es trobés enmig de la catàstrofe. ⤳
Fets 27,37 Gènesi 12,2 Apocalipsi 1,17 2 Reis 6,16 Gènesi 15,1 Isaïes 43,1-5 Fets 18,9-10 Gènesi 18,23-32 Apocalipsi 11,5-7 Fets 27,44 Joan 11,9 1 Reis 17,13 Mateu 10,18 Fets 25,11 Isaïes 58,11-12 Miquees 5,7 Gènesi 30,27 Fets 19,21 Gènesi 39,23

Per tant, estigueu animats, companys! Confio en Déu i sé que es complirà això que m’ha estat dit.

Romans 4,20-21 Al contrari, davant la promesa de Déu, no es deixà endur per la incredulitat, sinó que fou enfortit per la fe i donà glòria a Déu. […] ⤳
Lluc 1,45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà. ⤳
2 Timoteu 1,12 És per això que suporto aquests sofriments, i no me n’avergonyeixo. Sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar fins a l’últim dia el dipòsit de la fe que m’ha estat confiat. ⤳
Nombres 23,19 Déu no és cap home, no pot mentir; no es pot desdir com es desdiu un humà. El que ell ha dit, ¿podria deixar de fer-ho? ¿Podria deixar de complir el que ell ha promès? ⤳
2 Cròniques 20,20 De bon matí es posaren en marxa cap al desert de Tecoa. Quan sortien, Josafat s’aturà i digué: —Escolteu-me, homes de Judà i de Jerusalem! Confieu en el Senyor, el vostre Déu. Sortiu confiats. Tingueu confiança en els profetes i triomfareu. ⤳
Fets 27,21-22 Feia temps que no menjaven res. Llavors Pau es posà dret enmig d’ells i els digué: —Companys, més valia que m’haguéssiu fet cas i no haguéssim sortit de Creta; ens hauríem estalviat aquests mals i aquestes pèrdues. […] ⤳
Fets 27,11 Fets 27,36

Segur que anirem a parar en una illa!

Fets 28,1 Un cop salvats, vam saber que el nom de l’illa era Malta. ⤳
Fets 27,17 Després d’hissar-lo a bord, van lligar cordes tot al voltant del casc de la nau per reforçar-lo, com a mesura d’emergència; acabat, per por d’anar a encallar a la Sirte, van tirar a l’aigua l’àncora flotant. D’aquesta manera la nau va continuar anant a la deriva. ⤳
Fets 27,29 Tement que no ens estavelléssim contra uns esculls, van tirar quatre àncores a popa i frisaven perquè es fes de dia. ⤳

El naufragi

A la catorzena nit d’anar a la deriva per l’Adriàtic, els mariners, pels volts de mitjanit, van sospitar que ens acostàvem a terra.

Fets 27,30 Però els mariners intentaven fugir del vaixell i ja arriaven el bot a la mar amb el pretext d’estendre les àncores de proa. ⤳
1 Reis 9,27 Hiram hi envià mariners dels seus, gent que coneixia bé la mar, perquè anessin amb els homes de Salomó. ⤳
Jonàs 1,6 Se li va acostar el capità i li va dir: —Què fas tu dormint? Aixeca’t i clama al teu déu! Potser es recordarà de nosaltres i no morirem. ⤳
Apocalipsi 18,17 En una hora s’ha perdut tanta riquesa!» Tots els qui naveguen, capitans, mariners, i tots els qui viuen de la mar, s’aturaran lluny, ⤳

Llavors van calar la sonda, i donava una altura de vint braces. Una mica més enllà, donava una altura de quinze.

Sense referències creuades.

Tement que no ens estavelléssim contra uns esculls, van tirar quatre àncores a popa i frisaven perquè es fes de dia.

Fets 27,17 Després d’hissar-lo a bord, van lligar cordes tot al voltant del casc de la nau per reforçar-lo, com a mesura d’emergència; acabat, per por d’anar a encallar a la Sirte, van tirar a l’aigua l’àncora flotant. D’aquesta manera la nau va continuar anant a la deriva. ⤳
Hebreus 6,19 Aquesta esperança, que posseïm com a àncora segura i ferma de la nostra vida, ha penetrat més enllà de la cortina del lloc santíssim. ⤳
Deuteronomi 28,67 Quan vegis el que passarà, el terror t’encongirà el cor, fins al punt que al matí diràs: “Qui pogués ser al vespre!”, i al vespre: “Qui pogués ser al matí!” ⤳
Fets 27,40-41 Van desfer les àncores i les abandonaren a la mar; afluixaren també els lligams dels timons, hissaren al vent la vela del trinquet i posaren proa cap a la platja, […] ⤳
Fets 27,26 Segur que anirem a parar en una illa! ⤳
Fets 27,30 Però els mariners intentaven fugir del vaixell i ja arriaven el bot a la mar amb el pretext d’estendre les àncores de proa. ⤳
Salms 130,6

Però els mariners intentaven fugir del vaixell i ja arriaven el bot a la mar amb el pretext d’estendre les àncores de proa.

Fets 27,16 Passant a frec d’una petita illa anomenada Cauda, amb prou feines poguérem apoderar-nos del bot. ⤳
Fets 27,32 Llavors els soldats van tallar les cordes del bot i el deixaren caure a l’aigua. ⤳

Pau digué aleshores al centurió i als soldats: —Si aquests no es queden a la nau, no us salvareu pas.

2 Tessalonicencs 2,13-14 Germans estimats del Senyor, sempre hem de donar gràcies a Déu per vosaltres, ja que ell us ha escollit com a primícies perquè obtingueu la salvació per l’Esperit que santifica i per la fe en la veritat. […] ⤳
Jeremies 29,11-13 Jo sé quins són els meus designis sobre vosaltres, designis de pau i no de desgràcia: jo us donaré un futur i una esperança. Ho dic jo, el Senyor. […] ⤳
Salms 91,11-12 perquè donarà ordre als seus àngels de guardar-te en tots els camins. […] ⤳
Fets 27,21-24 Feia temps que no menjaven res. Llavors Pau es posà dret enmig d’ells i els digué: —Companys, més valia que m’haguéssiu fet cas i no haguéssim sortit de Creta; ens hauríem estalviat aquests mals i aquestes pèrdues. […] ⤳
Ezequiel 36,36-37 Les nacions que hauran quedat al voltant vostre sabran que jo, el Senyor, reedifico les ciutats que estan en ruïnes i replanto els camps abandonats. Jo, el Senyor, ho he dit i ho compliré. […] ⤳
Fets 27,11 Però el centurió feia més cas del timoner i del patró que no pas de les paraules de Pau. ⤳
Lluc 4,9-12 Lluc 1,34-35 Joan 6,37 Fets 27,42-43

Llavors els soldats van tallar les cordes del bot i el deixaren caure a l’aigua.

Filipencs 3,7-9 Però aquestes coses que per a mi eren guanys, pel Crist les he considerades pèrdues. […] ⤳
Lluc 16,8 I el Senyor va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia: —Els fills d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. ⤳

Mentrestant s’anava fent de dia i Pau animava tothom a prendre aliment. Els deia: —Avui fa catorze dies que esteu a l’expectativa i els heu passat dejuns, sense menjar res.

Sense referències creuades.

Us recomano, doncs, que prengueu aliment: el necessiteu per a salvar-vos. Ningú de vosaltres no perdrà ni un sol cabell.

Mateu 10,30 I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. ⤳
1 Reis 1,52 El rei Salomó va dir: —Si en endavant es porta com cal, no li caurà a terra ni un sol cabell; però si és atrapat en cap falta, morirà. ⤳
Lluc 21,18 Però no es perdrà ni un sol cabell del vostre cap. ⤳
Marc 8,2-3 —Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. […] ⤳
1 Timoteu 5,23 No beguis més tan sols aigua, pren una mica de vi. Això et farà bé a l’estómac i t’ajudarà en les teves freqüents indisposicions. ⤳
Lluc 12,7 Més encara, fins i tot els cabells us té comptats. No tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells. ⤳
Mateu 15,32 Filipencs 2,5

Havent dit això, prengué pa, digué l’acció de gràcies a Déu davant de tothom, el partí i començà a menjar.

Mateu 15,36 prengué els set pans i els peixos, digué l’acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent. ⤳
2 Timoteu 1,8 Per tant, no t’avergonyeixis de donar testimoni de nostre Senyor ni t’avergonyeixis de mi, presoner per causa d’ell. Suporta juntament amb mi els sofriments a favor de l’evangeli, amb la fortalesa que ve de Déu. ⤳
2 Timoteu 1,12 És per això que suporto aquests sofriments, i no me n’avergonyeixo. Sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar fins a l’últim dia el dipòsit de la fe que m’ha estat confiat. ⤳
1 Timoteu 4,3-4 prohibiran de contraure matrimoni i de menjar certs aliments, que Déu ha creat perquè els fidels, els qui han conegut la veritat, els prenguin tot donant gràcies. […] ⤳
1 Corintis 10,30-31 Si jo dono gràcies a Déu pel que menjo, per què he de ser criticat pel menjar del qual dono gràcies? […] ⤳
1 Pere 4,16 Però si algú ha de sofrir pel fet de ser cristià, que no se n’avergonyeixi, sinó que glorifiqui Déu perquè porta aquest nom. ⤳
Romans 1,16 Lluc 24,30 Mateu 14,19 Marc 8,6 Joan 6,23 Fets 2,46-47 1 Samuel 9,13 Salms 119,46 Romans 14,6 Joan 6,11

Llavors tots es van animar i prengueren aliment.

2 Corintis 1,4-6 Ell ens conforta en totes les nostres adversitats, perquè nosaltres mateixos, gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena. […] ⤳
Salms 27,14 Espera en el Senyor; sigues fort, que el teu cor no defalleixi. Espera en el Senyor. ⤳
Fets 27,22 Però ara us exhorto a no desanimar-vos. La nau es perdrà, però ningú de vosaltres no hi deixarà la vida. ⤳
Fets 27,25 Per tant, estigueu animats, companys! Confio en Déu i sé que es complirà això que m’ha estat dit. ⤳

En aquell vaixell, érem dues-centes setanta-sis persones.

Fets 2,41 Els qui acceptaren la predicació de Pere es van fer batejar, i aquell mateix dia s’afegiren als germans unes tres mil persones. ⤳
1 Pere 3,20 aquells que havien refusat de creure en altre temps, quan s’allargava la paciència de Déu, en els dies que Noè construïa l’arca. En aquella arca, uns pocs, és a dir, vuit persones, se salvaren gràcies a l’aigua. ⤳
Romans 13,1 Que tothom se sotmeti a les autoritats que exerceixen el poder, perquè tota autoritat ve de Déu, i les que de fet tenim han estat establertes per ell. ⤳
Fets 7,14 Josep va fer cridar a Egipte el seu pare Jacob amb tota la família, en total setanta-cinc persones. ⤳

Quan hagueren menjat prou, van treure pes a la nau llençant el blat al mar.

Jonàs 1,5 Els mariners van agafar por i cada un demanava auxili al seu déu. I, per alleugerir el vaixell, van llançar la càrrega al mar. Mentrestant Jonàs, que havia baixat al fons de la nau, jeia profundament adormit. ⤳
Mateu 6,25 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? ⤳
Mateu 16,26 Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l’home a canvi de la seva vida? ⤳
Fets 27,18-19 Com que el temporal ens sacsejava furiosament, l’endemà començaren a desfer-se de la càrrega; […] ⤳
Hebreus 12,1 Així, doncs, també nosaltres, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan fàcilment ens subjecta, i llancem-nos a córrer sense defallir en la prova que ens és proposada. ⤳
Job 2,4 L’Acusador va contestar: —No és res, això de Job: per salvar la pell, l’home s’ho juga tot. ⤳

Quan es va fer de dia, no sabien identificar aquella terra; tan sols distingien una badia amb una platja i van determinar d’acostar-hi la nau.

Fets 28,1 Un cop salvats, vam saber que el nom de l’illa era Malta. ⤳

Van desfer les àncores i les abandonaren a la mar; afluixaren també els lligams dels timons, hissaren al vent la vela del trinquet i posaren proa cap a la platja,

Fets 27,29-30 Tement que no ens estavelléssim contra uns esculls, van tirar quatre àncores a popa i frisaven perquè es fes de dia. […] ⤳
Isaïes 33,23 Les cordes pengen dels teus vaixells, Egipte, ja no en sostenen els pals, no es poden desplegar els estendards. Llavors es repartirà un enorme botí; fins els coixos es llançaran al pillatge. ⤳

però van xocar contra un banc de sorra i la nau s’hi va encallar. La proa, clavada a la sorra, va quedar immòbil, mentre la popa s’anava desfent per la violència de les onades.

2 Corintis 11,25-26 tres vegades m’han flagel·lat, una vegada m’han apedregat, tres vegades he naufragat i he passat una nit i un dia sencers a la deriva en alta mar. […] ⤳
Ezequiel 27,26 Els teus remers t’havien dut a alta mar quan el vent de llevant et va desarborar en el cor mateix dels mars. ⤳
Fets 27,26-29 Segur que anirem a parar en una illa! […] ⤳
Ezequiel 27,34 Ara t’has partit enmig del mar, t’has enfonsat a l’abisme, la càrrega i la tripulació han naufragat. ⤳
Fets 27,17 Després d’hissar-lo a bord, van lligar cordes tot al voltant del casc de la nau per reforçar-lo, com a mesura d’emergència; acabat, per por d’anar a encallar a la Sirte, van tirar a l’aigua l’àncora flotant. D’aquesta manera la nau va continuar anant a la deriva. ⤳
1 Reis 22,48 A Edom no hi havia rei, sinó un virrei. ⤳
2 Cròniques 20,37

Llavors els soldats, tement que algun dels presos s’escaparia nedant, van decidir matar-los.

Proverbis 12,10 El just té cura de la vida del bestiar, el malvat només té entranyes de crueltat. ⤳
Fets 12,19 Herodes el va fer buscar i, veient que no el trobaven, va processar els guardes i donà l’ordre d’executar-los. Després va baixar de Judea a Cesarea i s’hi quedà per un cert temps. ⤳
Lluc 23,40-41 Però l’altre, renyant-lo, li respongué: —¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? […] ⤳
Salms 74,20 Tingues present l’aliança: les coves del país són caus de violència. ⤳
Cohèlet 9,3 Tothom té un mateix destí, i aquest és un mal que afecta tot el que es fa sota el sol. A més, el cor dels homes és ple de maldat i, mentre viuen, no pensen més que follies, fins que al final van a reunir-se amb els altres morts. ⤳
Marc 15,15-20 Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, perquè fos crucificat. […] ⤳

Però el centurió, que volia salvar Pau, es va oposar a la seva decisió i ordenà que es tiressin a l’aigua i guanyessin la costa, primer els qui sabien nedar,

Fets 27,3 L’endemà arribàrem a Sidó. Juli va donar a Pau un tracte humanitari i li permeté d’anar a trobar els seus amics i de rebre’n totes les atencions. ⤳
Proverbis 16,7 Si el Senyor es complau en la conducta d’algú el reconcilia fins amb els seus enemics. ⤳
Fets 27,11 Però el centurió feia més cas del timoner i del patró que no pas de les paraules de Pau. ⤳
2 Corintis 11,25 tres vegades m’han flagel·lat, una vegada m’han apedregat, tres vegades he naufragat i he passat una nit i un dia sencers a la deriva en alta mar. ⤳
Fets 23,10 El conflicte era tan violent que el tribú va tenir por que Pau acabaria trossejat, i va ordenar que la tropa baixés a treure’l d’enmig d’ells i el conduís a la caserna. ⤳
Fets 23,24 Prepareu també cavalcadures per a fer-hi muntar Pau i conduir-lo sa i estalvi al governador Fèlix. ⤳
Fets 27,31

i després els altres, agafats a les fustes i desferres de la nau. Així tots van arribar a terra sans i estalvis.

Fets 27,22 Però ara us exhorto a no desanimar-vos. La nau es perdrà, però ningú de vosaltres no hi deixarà la vida. ⤳
Salms 107,28-30 Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor, i ell els salvà dels perills: […] ⤳
Joan 6,39-40 I la voluntat del qui m’ha enviat és aquesta: que jo no perdi res d’allò que ell m’ha donat, sinó que ho ressusciti el darrer dia. […] ⤳
Fets 27,24 i m’ha dit: “Pau, no tinguis por: cal que compareguis davant el Cèsar. Déu et concedeix la vida de tots els qui van amb tu en aquest vaixell.” ⤳
2 Corintis 1,8-10 Germans, no volem que ho ignoreu: el perill que vam passar a l’Àsia ens va aclaparar enormement, més enllà de les nostres forces, fins al punt que desesperàvem de sortir-ne amb vida. […] ⤳
1 Pere 4,18 Si el just amb prou feines se salva, què serà de l’impiu i pecador? ⤳
Fets 27,31 Amós 9,9