(9 B)
Com és, Senyor, que et quedes lluny?
Làmed
1 Com és, Senyor, que et quedes lluny, que t’amagues en els moments de la desgràcia?
2 Amb insolència, l’impiu persegueix els desvalguts, i cauen en les intrigues que ell trama.
3 S’enorgulleix el malvat de les seves ambicions; àvid de diners, menysprea el Senyor.
4 Altiu i sense escrúpols, el malvat exclama: «Déu no passa comptes, no és res.» Això és el que pensa.
5 Sempre prospera en tot el que emprèn. Troba molt llunyans els teus judicis, es riu de tots els seus rivals.
6 Pensa en el seu cor: «No cauré mai; per anys que passin, no veuré desgràcies.»
Pe
7 Té la boca plena de malediccions, d’enganys i violència; amaga sota la llengua maldat i maleficis.
Ain
8 Es posa a l’aguait a l’entrada del poble per assassinar d’amagat l’innocent. Els seus ulls espien l’indefens,
9 sotja d’amagat, com un lleó entre els matolls: és a punt per a endur-se el dissortat, el captura, i amb el llaç l’arrossega.
10 S’ajup, s’aclofa fins a terra, cau l’indefens a les seves urpes.
11 Pensa en el seu cor: «Déu se n’oblida, aparta els ulls, no veu mai res.»
Cof
12 Alça’t, Senyor, aixeca la mà, Déu meu, no t’oblidis de l’indefens!
13 Per què l’impiu menysprea Déu i pensa en el seu cor: «Ell no passa comptes»?
Reix
14 Prou que ho veus, tot això, tu que esguardes penes i sofrences i les reculls a les teves mans. A tu s’abandona l’indefens, ets l’ajuda dels orfes.
Xin
15 Desarma, Senyor, l’home impiu i dolent, demana-li comptes de la seva impietat, i no en quedarà ni rastre.
16 El Senyor és rei per sempre més: del seu país, els pagans desapareixen.
Tau
17 Acull, Senyor, el desig dels humils, enforteix el seu cor, escolta’ls:
18 fes justícia al desvalgut i a l’orfe, que no els torni a oprimir l’home que és terra.