(49)
Parla el Senyor, Déu dels déus
1 Salm. Del recull d’Assaf. Parla el Senyor, Déu dels déus, convoca la terra de llevant fins a ponent.
2 Des de Sió, bellesa perfecta, Déu resplendeix.
3 Ve el nostre Déu, i no callarà. Li va al davant un foc devorador, al voltant d’ell es congria la tempesta.
4 De dalt estant convoca el cel i la terra al judici del seu poble:
5 «Aplegueu els meus fidels, que amb l’ofrena d’una víctima van concloure amb mi una aliança.»
6 El cel proclama la seva justícia, és Déu mateix qui judica. Pausa
7 «Escolta, poble meu, que et vull parlar; Israel, jo testifico contra tu: Jo soc el Senyor, el teu Déu.
8 »No és pas pels sacrificis que et reprenc: constantment m’ofereixes holocaustos.
9 Però, ¿puc acceptar vedells de casa teva o bocs dels teus ramats,
10 quan són meus els animals feréstecs i tinc molt de bestiar per les muntanyes?
11 Conec un per un els ocells que van pels cims i són meus els animals més petits.
12 »Si tenia fam, no t’ho diria: és ben meu el món i tot el que s’hi mou.
13 ¿Et creus que menjaré carn de vedells i beuré la sang dels bocs?
14 »Ofereix a Déu víctimes d’acció de gràcies, compleix el que has promès a l’Altíssim.
15 Invoca’m en dies de perill; jo et salvaré i tu reconeixeràs la meva glòria.»
16 A l’injust, Déu li diu: «Per què parles tant dels meus preceptes i t’omples la boca amb la meva aliança,
17 tu que detestes la correcció i tant se te’n dona de les meves paraules?
18 »Si veus un lladre, t’hi avens, trobes els adúlters i t’hi ajuntes.
19 Obres els llavis per dir mal, la teva llengua maquina enganys;
20 t’asseus a malparlar del teu germà, a difamar el fill de la teva mare.
21 »He de callar mentre fas tot això? Et pensaves que seria com tu? Te n’acuso, t’ho retrec a la cara.
22 Enteneu-ho bé, els qui us oblideu de Déu: si faig presa de vosaltres, ningú no us salvarà.
23 »El qui ofereix víctimes d’acció de gràcies reconeix la meva glòria. L’home que camina honradament veurà la salvació de Déu.»