(140)
Senyor, jo t’invoco, afanya’t a venir
1 Salm. Del recull de David. Senyor, jo t’invoco, afanya’t a venir; així que et crido, escolta el meu clam.
2 Que pugi el meu prec davant teu com l’encens; que les meves mans alçades siguin com l’ofrena del capvespre.
3 Posa’m, Senyor, una guarda a la boca, posa sentinelles a la porta dels meus llavis;
4 no permetis que el meu cor es decanti a res de mal, a cometre cap mena d’injustícia al costat d’amics de males arts: els seus menjars seductors, no els vull compartir.
5 Que el Just, per amor, em colpegi i em corregeixi, però que no es desdigui d’haver ungit el meu cap. Jo segueixo pregant, ni que ells em facin mal.
6 S’han estimbat penyal avall els seus jutges, que havien sentit les meves paraules amables.
7 Com la terra queda oberta quan la llauren, els seus ossos han quedat escampats a la boca de la terra dels morts.
8 A tu, Senyor, Déu meu, giro els meus ulls, en tu em refugio, no em deixis morir.
9 Guarda’m dels qui em paren un llaç, dels paranys dels qui van amb males arts.
10 Que l’injust caigui en les seves pròpies trampes, però que jo pugui seguir camí enllà.