Per què s’avaloten les nacions?
1 Per què s’avaloten les nacions, i els pobles es conjuren en va?
2 Els reis de la terra prenen les armes, conspiren alhora els sobirans contra el Senyor i contra el seu Ungit:
3 «Trenquem els seus lligams! Traguem-nos el seu jou!»
4 Però se’n riu el qui té el tron al cel, el Senyor els veu i se’n burla.
5 Aleshores els parla indignat, amb el seu enuig els desconcerta:
6 «Jo mateix he consagrat el meu rei a Sió, la meva muntanya santa.»
7 Ara proclamo el decret del Senyor. Ell m’ha dit: «Tu ets el meu fill; avui jo t’he engendrat.
8 »Demana-m’ho, i et daré els pobles per herència, posseiràs el món d’un cap a l’altre.
9 Els destrossaràs amb una vara de ferro, els esmicolaràs com un gerro de terrissa.»
10 Per tant, reis, tingueu seny; apreneu, governants de la terra.
11 Serviu el Senyor, venereu-lo, veniu tremolosos a fer-li homenatge,
12 no fos cas que s’irrités i acabéssiu malament si de sobte s’inflamava el seu enuig. Feliços els qui en ell es refugien.