(91)
És bo de lloar el Senyor
1 Salm, càntic. Per a la diada del dissabte.
2 És bo de lloar el Senyor, de cantar al teu nom, oh Altíssim,
3 de proclamar al matí el teu amor, i de nit la teva fidelitat,
4 amb l’arpa de deu cordes i la lira, als acords d’interludis de cítara.
5 Senyor, quin goig que em donen les teves gestes! Aclamo l’obra de les teves mans.
6 Que en són, de grans, Senyor, les teves obres, els teus designis, que en són, de profunds!
7 Els ignorants els desconeixen, els insensats no arriben a comprendre’ls.
8 Ni que els injustos creixin com l’herba, ni que arribin a florir els amics de males arts, acabaran que no se’n parlarà mai més.
9 Però tu, Senyor, ets excels per sempre!
10 Els teus enemics, Senyor, els teus enemics desapareixeran, seran dispersats els amics de males arts.
11 A mi, com als búfals, m’alces el front, i em perfumes amb oli novell.
12 Puc mirar de fit a fit els meus contraris; als malvats que s’aixequen contra mi, els sento parlar sense por.
13 Els justos creixeran com les palmeres, es faran grans com els cedres del Líban;
14 plantats a la casa del Senyor, creixeran als atris del nostre Déu.
15 Encara donaran fruit a la vellesa, continuaran plens d’ufana i de vigor,
16 per proclamar que és recte el Senyor, la meva roca, i que en ell no hi ha injustícia.