(27)
A tu clamo, Senyor, penyal meu
1 Del recull de David. A tu clamo, Senyor, penyal meu, no et quedis lluny de mi, en silenci. Si no fas cas de mi, seré com els qui baixen a la fossa de la mort.
2 Escolta la meva súplica quan clamo a tu cridant auxili, quan alço les mans vers la cambra del teu santuari.
3 No em llancis amb els culpables ni amb els qui obren el mal; parlen de pau als seus companys, però coven malícia dins el cor.
4 Torna’ls això que han fet, les maldats que han comès. Torna’ls la paga que es mereixen per les obres de les seves mans.
5 No han entès les gestes del Senyor, les obres de la seva mà; per això els destruirà i no els reconstruirà més.
6 Beneït sigui el Senyor, que escolta la meva súplica.
7 El Senyor és la meva força, l’escut que em protegeix; el meu cor confia en ell. M’ha ajudat i se n’alegra el meu cor; vull lloar-lo amb els meus cants.
8 El Senyor és la muralla del seu poble, el baluard que salva el seu Ungit.
9 Salva el teu poble, beneeix la teva heretat. Sigues el seu pastor, pren-los en braços per sempre.