(128)
Molt sovint m’han combatut des de jove
1 Càntic de pelegrinatge. Molt sovint m’han combatut des de jove —que respongui el poble d’Israel—,
2 molt sovint m’han combatut des de jove, però mai no m’han vençut.
3 Uns llauradors han llaurat la meva esquena, hi han obert uns solcs ben llargs,
4 però el Senyor, que és just, ha trencat el jou dels injustos.
5 Que es retirin enmig de la vergonya tots els qui detesten Sió.
6 Que siguin com l’herba dels terrats, que abans d’espigar-se s’asseca:
7 no se’n faran cap manat els segadors ni cap braçat els qui lliguen les garbes.
8 Ningú dels qui passen no dirà: «Que la benedicció del Senyor davalli sobre vosaltres. Us beneïm en nom del Senyor.»