(21)
Déu meu, per què m’has abandonat?
1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Aièlet haixàhar». Salm del recull de David.
2 Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? Estàs lluny de salvar-me, no t’arriba el meu clam.
3 Déu meu, crido de dia i no respons; crido de nit i no trobo repòs.
4 I això que tu ets el Sant i tens per tron les lloances d’Israel!
5 En tu confiaven els nostres pares, hi confiaven i els vas alliberar;
6 a tu clamaven i eren salvats, en tu confiaven i no foren confosos.
7 Però jo soc un cuc, no pas un home, befa de la gent, menyspreat del poble.
8 Tots els qui em veuen es riuen de mi, fan ganyotes, prenen aires de mofa:
9 «Que s’adreci al Senyor, que ell el salvi, que l’alliberi, si tant se l’estima!»
10 Ets tu qui em tragueres del si de la mare i em confiares als seus pits;
11 acabat de néixer, em van dur a la teva falda, des del si de la mare ets el meu Déu.
12 No t’allunyis, que el perill és a prop i no tinc qui m’ajudi.
13 M’envolta un ramat de braus, m’acorralen vedells de Basan;
14 uns lleons que destrossen i rugeixen obren la boca contra mi.
15 Tot jo m’escolo com l’aigua, se’m deslloriguen tots els ossos. El cor, com si fos cera, se’m fon a dins de les entranyes.
16 La meva gola està resseca com terrissa, la llengua se m’encasta al paladar. M’ajeus a la pols de la mort.
17 M’envolta una munió de gossos, m’encercla un estol de malfactors; m’han foradat les mans i els peus,
18 puc comptar tots els meus ossos. Em miren, em contemplen satisfets;
19 es reparteixen entre ells els meus vestits, es juguen als daus la meva roba.
20 Però tu, Senyor, no t’allunyis; força meva, vine de pressa a ajudar-me.
21 Allibera la meva vida de l’espasa, que no mori entre les grapes del gos;
22 salva’m de la gola del lleó, guarda’m de les banyes del brau. Senyor, m’has escoltat!
23 Anunciaré el teu nom als meus germans, enmig de l’assemblea et lloaré.
24 «Fidels del Senyor, lloeu-lo, fills de Jacob, glorifiqueu-lo, reverencieu-lo, fills d’Israel!
25 Perquè no ha rebutjat ni menyspreat el qui és pobre i desvalgut; no li ha amagat la seva mirada, i quan cridava auxili l’ha escoltat.»
26 En tu s’inspirarà el meu cant davant de tota l’assemblea; davant dels fidels oferiré el que vaig prometre.
27 Els humils en menjaran fins a saciar-se, lloaran el Senyor els qui el cerquen. I diran: «Que visqueu per molts anys!»
28 Ho tindran present i tornaran al Senyor tots els països de la terra, es prosternaran davant d’ell totes les famílies dels pobles.
29 Perquè la reialesa és del Senyor: ell és el sobirà de les nacions.
30 Els qui són a la terra l’adoren, s’agenollen davant d’ell els qui baixen a la pols. Per a ell viurà la meva ànima.
31 Una descendència servirà el Senyor; parlaran d’ell a aquesta generació.
32 Vindran a anunciar la seva bondat al poble que ha de néixer. I diran: «El Senyor ha fet tot això!»