(13)
Què pensen els insensats?
1 Per al mestre de cor. Del recull de David. Pensen dintre seu els insensats: «Déu no és res.» Són corromputs, el seu obrar és detestable, no n’hi ha cap que faci el bé.
2 El Senyor guaita des del cel i observa els homes, per veure si n’hi ha cap d’assenyat que cerqui Déu.
3 Tots plegats s’han desviat, s’han pervertit; no n’hi ha cap que faci el bé, ni un de sol.
4 Qui no s’adona del que fan aquests malèfics? Tot menjant el seu pa, devoren el meu poble i no invoquen el Senyor.
5 Quin esglai els cau al damunt quan veuen Déu fent costat als qui són justos!
6 Us rèieu de les esperances del pobre, però el Senyor mateix l’empara.
7 Que vingui de Sió la salvació d’Israel! Quan el Senyor renovarà la vida del seu poble, Jacob s’omplirà de goig, Israel s’alegrarà.