(63)
Escolta, Déu meu, el meu plany
1 Per al mestre de cor. Salm del recull de David.
2 Escolta, Déu meu, el meu plany, guarda’m dels enemics que m’amenacen.
3 Empara’m contra el complot dels dolents, dels qui van amb males arts i conspiren.
4 Esmolen la llengua com espases, llancen com fletxes paraules verinoses;
5 tiren d’amagat als innocents, disparen de sobte, no els veu ningú.
6 S’animen l’un a l’altre a fer mal, calculen com amagar els seus paranys, i pensen: «Qui se n’adonarà?»
7 Tramen maldats dient-se: «Tot ho hem previst i calculat, ningú no penetra el cor de l’home.»
8 Però Déu els dispara una fletxa i de sobte queden ferits.
9 La seva pròpia llengua els ha fet caure; tothom qui ho veu es mofa d’ells.
10 Tota la gent se n’admira, proclamen l’obra de Déu i ponderen tot el que ha fet.
11 El just celebra el Senyor i en ell troba refugi; tots els rectes de cor se’n glorien.