(78)
Déu nostre, les nacions envaeixen la teva heretat
1 Salm. Del recull d’Assaf. Déu nostre, les nacions envaeixen la teva heretat, profanen el teu sant temple i fan de Jerusalem una ruïna.
2 Llencen els cossos dels teus servents perquè se’ls mengin els ocellots del cel, tiren a les bèsties ferotges de la terra els cadàvers dels teus fidels.
3 Als voltants de Jerusalem corre com aigua la sang, i ningú no enterra els morts.
4 Ens hem tornat l’escarni dels veïns, la befa i la burla dels països que ens envolten.
5 Fins quan, Senyor, estaràs irritat i el teu zel cremarà com el foc?
6 Aboca el teu rigor damunt les nacions que no et coneixen, damunt els reialmes que no invoquen el teu nom,
7 perquè han devorat els de Jacob, han devastat el seu territori.
8 No recordis les nostres culpes antigues, no tardis a obrar amb misericòrdia, que estem del tot desemparats.
9 Ajuda’ns, oh Déu, salvador nostre, per l’honor del teu nom; allibera’ns i perdona’ns els pecats per amor del teu nom.
10 Per què han de dir els altres pobles: «On és el seu Déu?» Que sàpiguen les nacions, davant nostre, que fas justícia a la sang dels teus servents!
11 Que arribi fins a tu el plany dels captius; amb el teu braç poderós preserva els condemnats a la mort.
12 Torna als nostres veïns set vegades l’ultratge que t’han fet, Senyor.
13 I nosaltres, poble teu, ramat que pastures, et donarem gràcies per sempre més; proclamarem les teves lloances a cada generació.