(57)
Hi ha un Déu que judica a la terra
1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Poema del recull de David.
2 ¿No és cert que, si parleu, calla la justícia? Vosaltres, homes, ¿judiqueu amb rectitud?
3 Conscientment cometeu injustícies a la terra, la vostra violència fa pes a la balança.
4 Els malvats, en néixer, ja es desvien, els mentiders s’extravien de petits,
5 porten un verí com el verí de les serps. Són com l’àspid sord que es tapa l’orella
6 per no sentir el cant del bruixot, que amb el seu art l’encantaria.
7 Déu meu, trenca’ls les dents a la boca, trosseja’ls, Senyor, els ullals de lleó.
8 Que es fonguin com l’aigua que s’escola, que es perdin les fletxes que disparen.
9 Que siguin com el llimac, que s’arrossega, o com l’avortó, que no arriba a veure el sol.
10 Que abans no facin mata com els cards, verds o secs, els escombri l’huracà.
11 El just celebrarà que fas justícia, es rentarà els peus amb la sang dels malvats.
12 Tothom dirà: «Realment, hi ha un fruit per al just. Ben cert, hi ha un Déu que judica a la terra.»