(18)
El cel parla de la glòria de Déu
1 Per al mestre de cor. Salm del recull de David.
2 El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seves mans.
3 Els dies, l’un a l’altre es transmeten la paraula, l’una a l’altra se la revelen les nits.
4 Silenciosament, sense dir res, sense que ningú els senti la veu,
5 el seu anunci s’escampa a tota la terra, arriba el seu llenguatge fins als límits del món. En el cel hi ha posat un pavelló per al sol,
6 i el sol en surt com un espòs de la cambra, radiant com un atleta que es llança a la cursa.
7 Surt d’un extrem del cel i volta fins a l’altre: res no s’escapa de la seva escalfor.
8 És perfecta la llei del Senyor, l’ànima hi descansa; és ferm el que el Senyor disposa, dona saviesa als senzills.
9 Els preceptes del Senyor són dreturers, omplen el cor de goig; els manaments del Senyor són transparents, il·luminen els ulls.
10 Venerar el Senyor és cosa santa, dura per sempre; els determinis del Senyor són ben presos, tots són justíssims.
11 Són més desitjables que l’or fi, més que l’or a mans plenes; són més dolços que la mel regalimant de la bresca.
12 El teu servent hi troba la claror, és molt profitós d’observar-los.
13 Però qui s’adona d’una falta involuntària? Purifica’m del que em passa inadvertit.
14 Preserva’m de l’orgull, que no s’apoderi del teu servent. Així seré irreprensible, i net d’una gran culpa.
15 Que et complaguin les paraules dels meus llavis i es mantinguin davant teu els pensaments del meu cor, Senyor, penyal meu, redemptor meu!