(74)
Et lloem, Déu nostre, et lloem
1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Salm. Del recull d’Assaf. Càntic.
2 Et lloem, Déu nostre, et lloem; el teu nom és a prop nostre, i tothom conta els teus prodigis.
3 «Vindré», diu ell, «a judicar amb rectitud quan jo mateix ho decideixi.
4 Encara que trontolli la terra amb tots els qui l’habiten, jo mantindré ferms els seus pilars.» Pausa
5 Ara dic als insolents: «No us insolenteu!» Dic als injustos: «No us enorgulliu!
6 No alceu tan alt el vostre front ni parleu amb un posat tan arrogant.»
7 Perquè la grandesa no ve ni de llevant, ni de ponent, ni del desert;
8 ve de Déu, l’únic que judica, que abaixa l’un i exalta l’altre.
9 El Senyor té una copa a la mà, plena d’un vi fort, adobat amb espècies; l’aboca i el fa beure fins a l’última gota a tots els injustos de la terra.
10 Jo ho proclamaré per sempre més, cantaré al Déu de Jacob:
11 «Abatré», diu ell, «l’orgull de l’injust; el just, en canvi, alçarà el seu front.»