(11)
Creix la infàmia entre els homes
1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Haixeminit». Salm del recull de David.
2 Salva’ns, Senyor, que no es troba gent bona; entre els homes ja no hi ha fidelitat.
3 Tot el que es diuen l’un a l’altre són enganys, fruit de llavis mentiders i d’un cor fals.
4 Que el Senyor arrenqui els llavis mentiders i la llengua que parla amb altivesa.
5 Ells diuen: «La llengua ens fa forts, els nostres llavis ens defensen: quin senyor ens pot manar?»
6 Diu el Senyor: «Veient l’opressió dels desvalguts i el gemec dels pobres, ara mateix m’aixecaré, salvaré els qui són menyspreats.»
7 Les promeses del Senyor són de bona llei; són plata sense escòries, refinada set vegades.
8 Tu, Senyor, les mantindràs, i ens guardaràs d’aquesta gent per sempre.
9 Els injustos ronden pertot arreu, mentre creix la infàmia entre els homes.