(47)
És gran el Senyor i digne de tota lloança
1 Càntic, salm, del recull dels fills de Corè.
2 És gran el Senyor i digne de tota lloança a la ciutat del nostre Déu, a la seva santa muntanya,
3 cim admirable, goig de tota la terra. La muntanya de Sió és a tocar del cel, és la ciutat del gran rei;
4 Déu sobresurt com un castell enmig dels seus merlets.
5 Els reis s’havien aliat per atacar-la tots junts.
6 S’han esverat només de veure-la i han fugit desconcertats.
7 Els ha agafat allà mateix un tremolor, un dolor com a la dona quan infanta,
8 igual que les ventades de llevant quan estavellen els vaixells de Tarsis.
9 Ho havíem sentit a dir i ara ho hem vist a la ciutat del nostre Déu, a la ciutat del Senyor de l’univers: Déu la manté ferma per sempre. Pausa
10 Déu nostre, revivim el teu amor enmig del temple.
11 El teu nom i la teva lloança s’estenen, oh Déu, d’un cap a l’altre de la terra; la teva mà és plena de salvació.
12 Que s’alegri la muntanya de Sió, que es posin de festa les viles de Judà i celebrin els teus determinis.
13 Recorreu les muralles de Sió; compteu les seves torres,
14 fixeu-vos en els seus baluards, resseguiu-ne els merlets i podreu dir després als qui vindran:
15 «Aquest és Déu, el nostre Déu per sempre més; ell és el nostre guia.» A la tonada de «Mut».