(141)
El meu crit implora l’ajut del Senyor
1 Cant del recull de David. Quan era a la cova. Pregària.
2 El meu crit implora l’ajut del Senyor, el meu crit suplica al Senyor.
3 Aboco davant seu el meu plany, exposo davant d’ell la meva angoixa:
4 «El meu esperit se sent rendit, però tu saps per on camino; m’han parat un llaç a la senda per on passava.
5 Mira al meu costat i ho veuràs: no hi ha ningú que faci cas de mi, s’ha fos tota esperança d’escapar-me, ningú no s’interessa per salvar-me la vida.»
6 Imploro ajut, Senyor, i et dic: «Tu ets el meu refugi, la meva heretat en el país de la vida.
7 »Escolta atentament el meu clam, perquè he quedat del tot desemparat. Allibera’m dels qui em persegueixen, homes més forts que no pas jo.
8 »Treu-me viu de la presó i lloaré el teu nom. Els justos faran corona al voltant meu, celebrant la mercè que m’hauràs fet.»