(52)
No n’hi ha cap que faci el bé
1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Mahalat». Cant del recull de David.
2 Pensen dintre seu els insensats: «Déu no és res.» Són corromputs, la seva culpa és detestable, no n’hi ha cap que faci el bé.
3 Déu guaita des del cel i observa els homes, per veure si n’hi ha cap d’assenyat que el cerqui a ell.
4 Tots plegats s’han apartat, s’han pervertit; no n’hi ha cap que faci el bé, ni un de sol.
5 Qui no s’adona del que fan aquests malèfics? Tot menjant el seu pa devoren el meu poble i no invoquen el Senyor.
6 Quin esglai els ha caigut al damunt, malgrat que no hi havia motius per a esglaiar-se! Déu ha escampat els ossos dels qui t’assetjaven; han quedat avergonyits perquè Déu ha fet que es retiressin.
7 Que vingui de Sió la salvació d’Israel! Quan Déu renovarà la vida del seu poble, Jacob s’omplirà de goig, Israel s’alegrarà.