(42)
Fes-me justícia, Déu meu
1 Fes-me justícia, Déu meu, defensa la meva causa contra una gent que no estima; allibera’m de l’home pervers i traïdor.
2 Déu meu, ets el meu baluard. Per què em rebutges? Per què he d’anar de dol pertot arreu, oprimit per l’enemic?
3 Envia’m la teva llum i la teva veritat; que elles em guiïn, que em duguin a la muntanya santa, al lloc on resideixes.
4 I m’acostaré a l’altar de Déu, a Déu, que és la meva alegria. Jo et lloaré amb la cítara, oh Déu, Déu meu.
5 Per què aquesta tristor, ànima meva? Per què aquest torbament? Espera en Déu. Jo el tornaré a lloar, salvador meu i Déu meu.