(26)
El Senyor m’il·lumina i em salva
1 Del recull de David. El Senyor m’il·lumina i em salva: qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida: qui em pot esfereir?
2 Quan m’envesteix la gent malvada per devorar-me sencer, són ells, els enemics, els meus rivals, els qui ensopeguen i cauen.
3 Ni que acampi contra mi tot un exèrcit, el meu cor no tindrà por; per més que em declarin la guerra, jo em sentiré confiat.
4 Una cosa he demanat al Senyor i la desitjo amb tota l’ànima: poder viure a la casa del Senyor tots els dies de la vida, per fruir-hi de l’encís del Senyor i vetllar pel seu temple.
5 Ell m’amaga al seu recer el dia de la desgràcia; m’encobreix al fons de la seva tenda, em porta dalt la roca inaccessible.
6 I ara aixeca el meu cap sobre els enemics que m’envolten; a casa d’ell ofereixo sacrificis, ofereixo sacrificis de victòria, himnes i càntics en honor del Senyor.
7 Escolta, Senyor, escolta el meu clam, compadeix-te de mi, respon-me.
8 Tu em parles dintre el cor i em dius: «Busqueu la meva mirada!» Buscar-la és el que vull, Senyor.
9 No m’amaguis la mirada, no t’indignis fins a rebutjar el teu servent, tu que ets el meu ajut. No em deixis abandonat, Déu meu, salvador meu.
10 Si mai m’abandonessin pare i mare, el Senyor em recolliria.
11 Ensenya’m, Senyor, la teva ruta, guia’m per camins planers, lluny dels qui em detesten.
12 No em deixis a mercè dels adversaris: es presenten falsos testimonis que respiren violència.
13 N’estic cert, fruiré en el país de la vida de la bondat que em té el Senyor.
14 Espera en el Senyor; sigues fort, que el teu cor no defalleixi. Espera en el Senyor.